Ataecina
.jpg)
Ataecina o Ataecina () és una deesa hispana adorada pels antics lusitanos, carpetanos i celtíberos en la península ibèrica, una de les antigues deidades de la península ibèrica més importants. Encara que de caràcter ctónico, també era la deesa de la primavera, la fertilitat, la naturalea, la lluna i la curació. Per estos atributs va ser assimilada pels romans en Proserpina[1] i pels cartagineses en Tanit.[2][3]
Etimologia
[editar | editar còdic]Es creu que el nom de Ataecina prové del celtíbero nugue gena, «renaixcut». El sociòlec Moisés Espírito Sant afirma que el nom combina Atta i Jana, el primer un epítet de la deesa mare arquetípica i el segon el nom de la deidad romana Jana (forma femenina de Jano) o possiblement de Diana, la deesa de la Lluna. Este sociòlec també afirma que Ataecina és una deidad composta que sorgix de tendències sincréticas.
Iconografia
[editar | editar còdic]Ataecina tenia un cult de Atta, en el que li la cridava per a demanar una curació o, ocasionalment, maldir a algú, que el seu resultat podia anar des de chicotets afligiment fins a la mort. Per una atra part, en moltes inscripcions se li adjunta el sobrenom Jana. L'animal sagrat associat a Ataecina era la cabra.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Álvarez Sanchís (2003). Els Vettones, Real Acadèmia de l'Història, p. 320. ISBN 9788495983169.
- ↑ Plantilla:Citalibro
- ↑ Plantilla:Citalibro
- ↑ (2007) Protohistòria i Antiguetat de la Península Ibèrica II, Silex Edicions, p. 252. ISBN 9788477371823.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ataecina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.