Ataecina

Ataecina

Ataecina. Marbre, 210x93x72 cm, de l'artiste Pedro Roque Hidalgo. Museu del marbre de Vila Viçosa (Portugal), 2008.

Ataecina o Ataecina () és una deesa hispana adorada pels antics lusitanos, carpetanos i celtíberos en la península ibèrica, una de les antigues deïtats de la península ibèrica més importants. Encara que de caràcter ctónico, també era la deesa de la primavera, la fertilitat, la naturalea, la lluna i la curació. Per estos atributs va ser assimilada pels romans en Proserpina i pels cartagineses en Tanit.

Etimologia

Es creu que el nom de Ataecina prové del celtíbero nugue gena, «renaixcut». El sociòlec Moisés Espírito Sant afirma que el nom combina Atta i Jana, el primer un epítet de la deesa mare arquetípica i el segon el nom de la deïtat romana Jana (forma femenina de Jano) o possiblement de Diana, la deesa de la Lluna. Este sociòlec també afirma que Ataecina és una deïtat composta que sorgix de tendències sincréticas.

Iconografia

Ataecina tenia un cult de Atta, en el que li la cridava per a demanar una curació o, ocasionalment, maldir a algú, que el seu resultat podia anar des de chicotets afligiment fins a la mort. Per una atra part, en moltes inscripcions se li adjunta el sobrenom Jana. L'animal sagrat associat a Ataecina era la cabra.