Anar al contingut

Camins de Santiago en Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La situació de Santiago de Compostela en l'extrem nort-occidental de la península ibèrica, i la d'esta en el suroccidental d'Europa, han fet que en córrer dels sigles, els populosos pelegrinages a la ciutat del Apòstol hagen forjat un ric patrimoni artístic i cultural a lo largo y ancho de tota la geografia espanyola, enriquit en gran part de les ocasions per un entorn natural d'extraordinari valor paisagístic i ecològic.

L'estat de conservació, us i estudi de cada una de les rutes conegudes històricament varia notablement entre totes elles, si be hi ha una predisposició general a fer d'elles un instrument cultural, turístic, deportiu i religiós que colabora al manteniment, restauració i enriquiment dels llocs pels que discorren les distintes rutes.

Es tracta ademés d'un camí viu al que van sumant-se atres rutes que els nous i moderns peregrins van forjant cada any, aprofitant els traçats històrics als que afigen noves rutes de singular encant.

A lo llarc dels sigles, estes rutes religioses i comercials han vingut a enriquir encara més el patrimoni artístic i cultural d'estes terres, en les que una llarga Història forjada per les moltes civilisacions que les han poblat, és l'única responsable de que siga un dels més rics i variats del planeta.

En 1993 el Camí Francés va ser reconegut com Patrimoni Mundial de la Humanitat per l'Unesco en el nom de Camí de Santiago de Compostela. En 2015 es va ampliar la declaració del ben a atres quatre rutes del nort i va passar a denominar-se Camins de Santiago de Compostela: Camí francés i Camins del Nort d'Espanya.[1]

Les Rutes Jacobeas

[editar | editar còdic]

Els Camins de Santiago en Galícia

[editar | editar còdic]
Archiu:RutasJacobeasGalicia.jpg
Croquis dels Camins de Santiago en Galícia.

Des de pràcticament qualsevol punt de Galícia pot visitar-se Santiago. No en va, en l'actualitat la ciutat ostenta el ranc de capital administrativa i política de la comunitat autònoma.

Des dels quatre punts cardinals apleguen les rutes de pelegrinage a Santiago de Compostela:

  • Des del nort, el Camí dels Anglesos deu el seu nom a que els ports de Ferrol i La Corunya eren els triats majoritàriament pels peregrins procedents de les illes britàniques per a iniciar el camí a peu per terres gallegues.
  • Des del sur, els Camins d'Interior i Costers dels Portuguesos són la prolongació gallega de les rutes seguides pels peregrins del país atlàntic.
  • Des de l'oest, la Ruta Marítima o de la Riga de Arosa és l'única que permet fer la major part del trayecte sobre l'aigua, puix s'adinsa fins a Padró (La Corunya) i va des de la mar per la Riga de Arosa per a remontar el curs del Riu Ulla. Segons la tradició és esta ruta la que varen amprar els discípuls del Apòstol per a dur el seu cos fins a terres compostelanas quan va aplegar per via marítima des de Jerusalem.
  • Des de l'est, el Camí de Santiago Francés¹, considerada la ruta principal per ser en ella a on van confluint la major part dels recorreguts de pelegrinage tant nacionals com a europeus.
  • Ademés, existix una atra ruta que partix de la capital compostelana per a dur als peregrins a les màgiques comarques de Finisterre, lloc del que pren el nom el camí: Camí de Santiago a Fisterra.

La dotació de totes les rutes gallegues sobre infraestructures, senyalisació i documentació informativa és de les més satisfatorias actualment.

¹ Ya que només l'últim tram del seu trayecte discorre en Galícia, esta ruta es tracta aparte.

Els Camins de Santiago dels Francesos

[editar | editar còdic]
Archiu:RutaJacobeaFranceses.svg
Croquis dels Camins de Santiago dels Francesos en Espanya.

És la més populosa i coneguda ruta jacobea en Espanya. Conduïx fins a Santiago de Compostela als peregrins que des de l'Europa continental travessen França i entren en la península creuant els Pirineus.

És precisament el lloc d'entrada lo que dona lloc a les dos principals rutes alternatives que coneix este camí:

En la localitat de Pont la Reina (Navarra) confluïxen les dos rutes anteriors, donant lloc al camí principal que en direcció oest transita per Navarra, La Rioja i les províncies de Burgos, Palència, León, Lugo i La Corunya.

A lo llarc del seu ampli recorregut, els peregrins europeus van sent acompanyats pels espanyols que van incorporant-se a través de qualsevol dels camins que creuen la península ibèrica. No és d'estranyar, per tant, que en ell es donen la major part de les evidències de fervor i dedicació religiosa i servicis per al peregrí, traduïdes en travessies en els camins, temples, hospitals i albercs, molts dels quals es conserven en bon estat despuix dels sigles.

Esta ruta d'extraordinària riquea cultural, artística i paisagística es troba en l'actualitat ben documentada i dotada de senyalisació i infraestructures adequades.

Els Camins de Santiago del Nort

[editar | editar còdic]
Archiu:RutasJacobeasNorte.jpg
Croquis dels Camins de Santiago en Espanya: Rutes del Nort.

Des de les regions més occidentals de França, els peregrins entren en Espanya per Irún (Guipúscoa) i en el seu recorregut van unint-se a aquells que comencen la ruta en qualsevol port de la rebanc cantàbric, procedents tant de les comarques pròximes com de qualsevol dels existents en Europa Septentrional que desembarcaren en ells.

Són numeroses les conexions que esta ruta té en el Camí de Santiago Francés en el seu ampli trayecte de més de 800 km, donant lloc a distintes rutes alternatives.

  • Considerada com la ruta principal per ser la més populosa, la Ruta de la Costa cobrix el recorregut per les poblacions costeres fins a adinsar-se en terres d'interior prop del llímit entre Astúries i la província de Lugo. Més alvance alcança el Camí de Santiago Francés en la localitat d'Arzúa.

El Vell Camí de Santiago o Camí Oblidat va ser una de les principals rutes del nort durant l'Edat Mija, des de el IX fins a el XIII aproximadament, es va utilisar molt freqüentment, per a que els peregrins aplegats de todas partes, pogueren protegir-se millor de les aceifas musulmanes del sur. A mida que la Reconquista alvançava sobre els regnes musulmans, este Camí va ser perdent afluència a favor del Camí de Santiago Francés fins al seu total oblit, d'ahí el seu nom. És un recorregut montanyós de gran valor natural i cultural que alvança paralel al Camí Francés, des de Bilbao fins a Ponferrada, per les faldes de la cara sur de la Cordillera Cantàbrica.

  • El Camí de Santiago Primitiu deu el seu nom a que va ser el primer camí de tots, el realisat entre la llavors capital del regne, Oviedo i la recentment trobada tomba de l'apòstol Santiago el Major. Es considera com el primer peregrí al rei Alfonso II d'Astúries, ya que en enterar-se de la notícia va recórrer la distància entre Oviedo i el lloc del descobriment, a on creixeria la futura Santiago de Compostela.

Els Camins de Santiago de la Via de l'Argent

[editar | editar còdic]
Archiu:RutasJacobeasPlata.jpg
Croquis dels Camins de Santiago en Espanya: Via de l'Argent.

Este conjunt de rutes jacobeas tenen com a eix central l'històrica ruta comercial coneguda com Via de l'Argent, de la que seguixen el traçat en la pràctica totalitat de la mateixa, encara que en aplegar a Astorga (León) abandonen la ruta comercial per a continuar cap a Santiago de Compostela pel Camí de Santiago Francés.

Els recorreguts més coneguts són:

  • Es considera traçat principal el que du als peregrins des de Sevilla fins a la ciutat lleonesa d'Astorga.
  • En Zamora, els peregrins poden optar per prendre la Ruta Sanabresa que acurta camí a través de la província d'Orense, a on aplega a unir-se al Camí dels Portuguesos per l'Interior en la capital de la citada província o en la localitat de Verín.

Com a rutes associades a estes cal citar les prolongacions que existixen per a arreplegar als peregrins d'atres regions pròximes:

Els Camins de Santiago de l'Ebre

[editar | editar còdic]
Archiu:RutasJacobeasEbro.jpg
Croquis dels Camins de Santiago de l'Ebre.

Té el seu orige en Tortosa (Tarragona), ciutat des de la que es dirigix cap a Santiago de Compostela circulant paralela al caixer del Ebre que li dona nom fins a unir-se en el Camí de Santiago Francés en la ciutat de Logronyo.

A lo llarc del seu recorregut va rebent les afluències dels peregrins que procedixen d'atres comarques de Catalunya, el nort de la Comunitat Valenciana i el sur d'Aragó:

Al camí principal se li unixen atres rutes que configuren el grup dels Camins de l'Ebre


Ademés, en Pina d'Ebre es rep l'afluència de peregrins que conduïxen els seus passos per la Ruta de l'Ebre dels Camins de Santiago Catalans.[2]

En alcançar la localitat saragossana de Gallur, molts peregrins preferixen prendre el Camí de Santiago Castellà-Aragonés Oriental per a alcançar el Camí dels Francesos des del Camí de la Llana en Mamolar (Burgos)

Tota la ruta està convenientment senyalisada des del seu orige, encara que dels primers trams no existix suficient documentació impresa.

Els Camins de Santiago de Castella

[editar | editar còdic]
Archiu:RutasJacobeasCastilla.jpg
Croquis dels Camins de Santiago en Espanya: Rutes de Castella.

De les distintes regions de Castella partixen rutes que conduïxen als peregrins a la ciutat de Santiago de Compostela a través del Camí Francés.

Estes rutes tenen la característica especial de que, en discórrer pel centre de la península ibèrica, servixen d'enllaç entre atres camins que conduïxen a la ciutat del Apòstol.

Cinc són les rutes que s'inclouen en este grup:

  • La Ruta Jacobea de Madrit té el seu inici en la capital espanyola i ve a entroncar en la ruta francesa en la ciutat lleonesa de Sahagún.
  • El Camí de Santiago des d'Alcalà d'Henares s'inicia en la ciutat complutense i aplega a Segòvia passant per Torrelaguna i Rascafría. En Segòvia enllaça en la ruta de Madrit.
  • El Camí de Santiago des de Palència partix de la citada ciutat castellà-lleonesa per a conduir als peregrins a Carrión dels Comtes, a on prendran la via dels francesos.
  • El Camí la Llana aprofita el traçat de les Cañadas Reals i vies pecuàries, rutes comercials que li donen nom. L'orige d'este camí jacobeo és la ciutat de Alacant i el seu destí és el Camí de Santiago Francés en l'històrica ciutat de Burgos. El tram inicial del Camí de la Llana (Alacant-Caudete) és comuna al traçat del Camí del Surest, separant-se abdós en Caudete. Existixen varis ramals o afluents del Camí de la Llana, com són, de sur a nort, els procedents de les ciutats de: Cartagena i Múrcia (Camí del Azahar que s'unix al de la Llana en el caseriu del Carrascal, prop de la localitat albaceteña de Alpera); Oriola (Ramal Sur dels Camins del Surest i la Llana en Alacant, que s'unix al de la Llana en Novelda); Villajoyosa/Benidorm (Ramal Central dels Camins del Surest i la Llana en Alacant, que s'unix al Camí de la Llana en Villena); Calp (Ramal Nort dels Camins del Surest i la Llana en Alacant, que s'unix al Camí de la Llana en Villena); Mallorca i Xabia/Xàbia (Camí de l'Alba, que s'unix al de la Llana en Almansa); Valéncia (Camí de Requena, que s'unix al de la Llana en el poblet conquense de Monteagudo de les Salines); Calçada de Calatrava (Camí dels Calatravos, que creua el Camí de la Llana en el poblet alcarreño de les Inviernas); Guadalajara (Camí de Guadalajara, que s'unix al Camí de la Llana en el poble alcarreño de Mandayona); Gallur (Camí Castellà-Aragonés Oriental, que conecta a localitat saragossana de Gallur, en el Camí de l'Ebre, en el poblet burgalés de Mamolar, prop de Sant Dumenge de Siges).

El Camí del Surest és un traçat jacobeo que s'origina en Alacant, el primer tram del qual és comú (compartit) en el Camí de la Llana fins al poble albaceteño de Caudete

  • Els Camins des de Guadalajara són tributaris d'estes dos últimes rutes, duent als peregrins des de la ciutat que els dona nom fins a la localitat madrilenya de Manzanares el Real en la primera d'elles, oMandayona en la segona.
  • La Ruta Jacobea de Soria és un traçat que comunica el Camí de l'Ebre en Gallur (Saragossa) en la Ruta de la Llana en Mamolar (Burgos).

El Camí Castellà-Aragonés Oriental és un traçat jacobeo que unix el Camí de l'Ebre (en la localitat saragossana de Gallur) en el Camí de la Llana (en el poblet burgalés de Mamolar)

Els Camins de Santiago de Catalunya

[editar | editar còdic]
Archiu:RutasJacobeasCatalanas.jpg
Croquis dels Camins de Santiago Catalans.

El Camí de Sant Jaume o Camí de Santiago Català és un grup de rutes que tradicionalment són seguides pels habitants d'esta regió geogràfica, aixina com dels procedents dels països mediterràneus que desembarcaven en els seus ports o creuaven la frontera hispà-francesa per les seues regions més orientals.

Encara que el traçat està senyalisat i documentat des de Barcelona, moltes de les associacions de pelegrins catalanes varen decidir prendre com a punt d'orige el Monasteri de Montserrat, per a encaminar-se des d'allí cap al Camí dels Francesos. L'entitat encarregada del ramal principal, és dir, el que va de Montserrat a Lleida és la Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume de Sabadell que té publicades 3 guies d'este itinerari (www.camisantjaume.com).

  • El Camí de Sant Jaume conduïx als peregrins fins a Pina d'Ebre. En esta localitat se li unix el Camí Jacobeo de l'Ebre, provinent de Tortosa; i des d'ací abdós itineraris seguixen igual ruta fins a Logronyo.
  • La segona opció, Ruta per Osca, és prendre des de les localitats lleidatanes de Cervera o Tárrega (Lleida) el camí que conduïx cap al monasteri oscense de Sant Joan de la Penya, a on s'unix al Camí de Santiago Aragonés.

Existixen, ademés, trayectes tributaris d'abdós vies que conduïxen als peregrins catalans cap a algun dels punts del traçat principal.

  • La Ruta Jacobea de Girona comença en La Junquera (Girona) i aplega a unir-se en les anteriors en el Monasteri de Montserrat.
  • El Camí des de Tarragona convergix en el principal en Lleida.
  • Des del pas fronteriç que li dona nom, la Ruta des de Puigcerdà, els peregrins poden optar per dirigir-se al monasteri o alcançar-les en Balaguer (Lleida) (ruta per Osca) o Lleida (ruta de l'Ebre).
  • Per la seua banda, per la Ruta des de Viella es dirigixen cap a la localitat de Barbastro (Osca) i continuen la ruta fins a alcançar el Camí Aragonés.

La ruta que es dirigix al Ebre fins a Barcelona es troba dotada de guia i senyalisació adequada, i la ruta d'Osca fins a dita ciutat està dotada de senyalisació, pero sense informació impresa per al caminante. En el restant de les rutes, en este moment, no existix actuació alguna.

Els Camins de Santiago de l'Alce

[editar | editar còdic]
Archiu:RutasJacobeasLevante.jpg
Croquis dels Camins de Santiago en Espanya: Rutes des de Llevant.

Des del Mediterràneu suroriental partixen els coneguts com a Camins de Llevant, que solquen la península ibèrica des del sentit nort-occidental fins a alcançar la Ruta Jacobea de l'Argent.

Les ciutats de Valéncia, Alacant i Cartagena són els orígens de les rutes històriques, pero atres localitats, com Lorca (Múrcia) o Huércal-Overa (Almeria), conten en certa documentació de recents pelegrinages en époques actuals.

Les quatre rutes confluïx en Albacete (Espanya) i des d'ací a Santiago de Compostela existixen numeroses alternatives, ya que es descriuen dos traçats casi paralels que confluïxen en no pocs punts del camí:


El Camí del Surest

[editar | editar còdic]

Este és el camí que en més freqüència s'utilisa des del surest peninsular. Part de la ciutat d'Alacant, per a adinsar-se pel Valle del Vinalopó cap a Elda i Villena. Despuix es dirigix cap al altiplano murcià, creuant Yecla, i adinsant-se en terres manchegues. En la ciutat d'Albacete, es troba en el valencià Camine de Llevant, des d'a on abdós seguixen un traçat casi paralel, que es creua en algunes poblacions més, fins a aplegar a Àvila. De fet molts caminantes prenen forcalls fent recorreguts alternatius entre etapes de les rutes surest i alce, a través de les comarques manchegues.

Des d'Àvila en avant la ruta a seguir és la mateixa en abdós camins fins a aplegar a Tordesillas. Allí el camí d'alce es desviarà cap a Bou, mentres que el del Surest continuarà recte fins a aplegar a Benavente, la seua etapa final. Allí enllaça en la Via de l'Argent, a on pren el tram Benavente-Astorga, per a una volta allí, enllaçar en el camí francés fins a Santiago.

Els Camins de Santiago Mozárabes

[editar | editar còdic]
Archiu:RutasJacobeasMozarabes.svg
Croquis dels Camins de Santiago en Espanya: Rutes dels Mozárabes.

Les Rutes Jacobeas Mozárabes són una ret de senderes utilisades pels peregrins andalusos despuix de la Reconquista per a aplegar a Santiago de Compostela.

  • Es considera ruta principal o Camí de Santiago Mozárabe el que partint de Granada (Espanya) alcança la Ruta Jacobea de l'Argent en Mèrida despuix de passar per Còrdova.
  • Des d'esta última ciutat i des de la jiennense localitat d'Alcaudete (Jaén) partixen les Rutes Mozárabes per Toledo que, despuix d'unir-se en Ciutat Real, apleguen a la ciutat castellana que dona nom a la ruta, podent alcançar-se des d'ací la Ruta de Madrit en la capital d'Espanya.
  • La Ruta Jacobea Mozárabe des de Màlaga du als peregrins des de la capital de la Costa del Sol fins a la localitat cordovesa de Castro del Riu, a on enllaça en la ruta principal.
  • Per la seua banda, és en la ciutat nazarí de la que partix la ruta principal a on termina la Ruta Jacobea des d'Almeria, que té el seu orige en la ciutat andalusa de la que pren el nom.

En l'actualitat, només existix documentació i senyalisació per al peregrí en la ruta principal, trobant-se en estudi la prolongació de la ruta des de Màlaga.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Route of Santiago de Compostela». UNESCO Culture Sector. Consultat el 16 de febrer de 2013.
  2. ↑ Esta ruta jacobea està inclosa en els Camins de Santiago Catalans.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Camins_de_Santiago_en_Espanya&oldid=888095»