Anar al contingut

Camí de Santiago Vasc de l'Interior

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Camí de Santiago Vasc de l'Interior, també cridat Ruta Jacobea Vasca o Ruta de Bayona, va ser la més important entre els sigles X i XIII.

En juliol de 2015 la U.N.E.S.C.O diu: Es tracta d'una extensió del ben cultural en série denominat "Camí de Santiago de Compostela", que es va inscriure en la Llista de Patrimoni Mundial en 1993. Esta extensió comprén una ret de quatre itineraris de pelegrinage cristià - el Camí coster, el Camí interior del País Vasc i La Rioja, el Camí de Liébana i el Camí primitiu- que suma uns 1500 km i travessen el nort de la península ibèrica. El ben cultural ampliat posseïx un ric patrimoni arquitectònic de gran importància històrica, compost per edificis destinats a satisfer les necessitats materials i espirituals dels peregrins: ponts, albercs, hospitals, iglésies i catedrals. També conta en algunes de les rutes primigènies de pelegrinage a Santiago de Compostela, creades en acabant de que en el IX es descobrira en el territori d'esta localitat un sepulcro que, segons es creu, tanca els restants mortals de l'apòstol Santiago el Major. Camins de Santiago de Compostela: Camí francés i Camins del Nort d'Espanya, en www.unesco.org

Archiu:Reino de Navarra Sancho .png
Regnes de Navarra i Castella en 1199. Túnel de Sant Adrián

El Camí de Santiago de la Costa es trobava sitiat pels assalts dels bàrbars normandos (vikingos) i al sur, lo que coneixem pel Camí de Santiago Francés, la dominació àrap era plena per lo que la Ruta de Bayona es convertia en el traçat més segur per als cristiàs que es dirigien a Compostela, enllaçant des de Bayona pel túnel de Sant Adrián en la calçada romana XXXIV Ab Asturica Burdigalam, a l'altura de Sant Millán/Salvatierra, coneguda en l'Edat Mija com Via Aquitània, pel fluix de peregrins que aplegaven des d'eixa regió, orige del Camí Francés.

Ademés, tant el privilegi otorgat en el Fur de Miranda per Alfonso VI en 1099 (Miranda era pas obligat de l'Ebre junt en Logronyo) com la conversió de la ruta per part d'Alfonso VIII que va invadir Àlaba, en un llarc sitie a Vitòria, Guipúscoa i el Duranguesado, en Camí Real, creant un pas segur a la frontera Gala sense passar per terres del seu enemic navarrés, es potencia el pas de peregrins. El rei Alfonso X, va fomentar l'us d'esta ruta fundant entre 1256 i 1268, les viles de Salvatierra en Àlaba, en el punt d'unió en la calçada; Segura, Villafranca de Ordizia, Tolosa i tal volta Hernani, en Guipúscoa. Estes noves viles situades com a etapes a lo llarc de la ruta que travessa el Pas de Sant Adrián i seguix la vall del riu Oria fins a la costa convertixen a esta nova ruta en una alternativa popular per als peregrins i viagers, que poden trobar acomode i seguritat a lo llarc de la mateixa, sent en els periodos de guerra entre el Regne de Navarra i França, entre els sigles XII I XIV, la millor alternativa per als peregrins francesos, consolidant la ruta vasc - castellana iniciada per Alfonso VIII.

Despuix de les conquistes de Nájera, Logronyo, Cellorigo i Briviesca per part de Sancho III el Major de Navarra, el camí va decaure en detriment del Camí de Santiago franc-navarrés.

En qualsevol cas, be en Sant Dumenge de la Calçada si s'opta per la ruta per Haro, be en Burgos si es preferix la ruta de Miranda d'Ebre, els peregrins alcançaran la majoritària Ruta Jacobea dels Francesos. Per esta raó es fan ocasionalment referències a este traçat com a Camí de Santiago Vasc-Francés.

Traçat de la ruta

[editar | editar còdic]

Ruta per Haro

[editar | editar còdic]
Població Província A Santiago (km)
Irún Guipúscoa 772
Oyarzun Guipúscoa 764
Astigarraga Guipúscoa 754
Hernani Guipúscoa 750
Andoáin Guipúscoa 743
Villabona Guipúscoa 737
Tolosa Guipúscoa 729
Villafranca de Ordizia Guipúscoa 715
Beasáin Guipúscoa 712
Segura Guipúscoa 704
Cegama Guipúscoa 699
Zalduendo d'Àlaba Àlaba 685
Ordoñana (Sant Millán) Àlaba 682
Salvatierra Àlaba 679
Ezquerecocha (Iruraiz-Gauna) Àlaba 672
Elburgo Àlaba 661
Vitòria Àlaba 649
La Pobla de Arganzón Burgos 629
Burgueta Burgos 624
Estavillo (Armiñón) Àlaba 622
Berantevilla Àlaba 606
Zambrana Àlaba 602
Salinillas de Buradón (Labastida) Àlaba 596
Briñas La Rioja 591
Haro La Rioja 586
Zarratón La Rioja 578
Cidamón La Rioja 575
Sant Torcuato La Rioja 573
Banyares La Rioja 571
Sant Dumenge de la Calçada La Rioja 566

Ruta per Miranda d'Ebre

[editar | editar còdic]
Població Província A Santiago (km)
Des d'Irún fins a Burgueta similar al traçat anterior Guipúscoa i Àlaba
Estavillo (Armiñón) Àlaba 574
Miranda d'Ebre Burgos 563
Orón (Miranda d'Ebre) Burgos 560
Ameyugo Burgos 553
Pancorbo Burgos 547
Zuñeda Burgos 534
Grisaleña Burgos 531
Cameno (Briviesca) Burgos 526
Briviesca Burgos 536
Quintanavides Burgos 522
Burgos Burgos 492

Variant de Saiatz

[editar | editar còdic]

Esta variant[1][2][3] està en Guipúscoa. En lloc de transcórrer per la ribera del riu Oria ho fa per montanyes que hi ha sobre el seu marge esquerre. La variant deixa l'atre camí en Hernani i s'unix en ell en Ceráin,[4] a uns dos quilómetros de Segura (cal tindre en conte que algunes guies indiquen que el camí principal pansa per Ceráin i unes atres donen este trànsit com a alternatiu). Esta variant pren el seu nom d'una històrica Alcaldia Major, posteriorment Unió[5] i actualment Mancomunidad,[6] també coneguda com Saiaz.

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Patrimoni de la ruta

[editar | editar còdic]

Encara tractant-se d'una ruta d'escàs metraje, el patrimoni que alberga esta via de pelegrinage jacobea és un dels més cridaners de quants es descriuen en Espanya.

Patrimoni natural i paisagístic

[editar | editar còdic]

Patrimoni arqueològic

[editar | editar còdic]

Ademés dels numerosos jaciments monumentals megalítics entre els que es troben els de Cegama, Hernani i Oyarzun, existixen vestigis d'antigues civilisacions com els romans d'Arce-Mirapérez en Miranda d'Ebre o les explotacions mineres de Arditurri en Oyarzun.

Patrimoni artístic i monumental

[editar | editar còdic]
  • La tradició jacobea d'esta ruta queda plasmada en algunes construccions que són comunes en la generalitat de les rutes jacobeas. Alguns d'ells estan especialment dedicats a l'atenció del peregrí, uns atres són imprescindibles per a fer el camí:
  • Atres construccions civils de caràcter públic que mereixen ser citades pel seu interés artístic o monumental són:
    • Els ajuntaments de Cegama, Haro, Hernani, Irún, Miranda d'Ebre, Oyarzun o Segura.
    • Roll jurisdiccional El Costell en Miranda d'Ebre.
    • Estació de Ferrocarril en Miranda d'Ebre.
[editar | editar còdic]

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ El Camí de l'Interior [1] archivat en Wayback Machine. (Govern Vasc)
  2. ↑ Camí de l'Interior-2ª Etapa (B) - Hernani-Bidania [2] archivat en Wayback Machine. (El Camí de Santiago per Gipuzkoa, Diputacion Foral de Gipuzkoa)
  3. ↑ Camí de l'Interior-3ª Etapa (B) - Bidania-Zerain [3] archivat en Wayback Machine. (El Camí de Santiago per Gipuzkoa, Diputacion Foral de Gipuzkoa)
  4. ↑ «Portal de l'ajuntament de Zerain». Archivat des d'el original, el 22 de giner de 2011. Consultat el 9 de giner de 2011.
  5. ↑ Història [4] archivat en Wayback Machine. (AYUNTAMIENTO DE ERREZIL)
  6. ↑ MANCOMUNIDAD SAIAZ (Diputació Foral de Gipuzkoa)

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Portilla Vitòria, Micaela (1991): Per Àlaba a Compostela: una ruta europea del pas de Sant Adrián a l'Ebre. Vitòria-Gasteiz: Diputació Foral d'Àlaba ISBN 84-7821-066-0

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Camí_de_Santiago_Vasc_de_l%27Interior&oldid=888126»