Anar al contingut

Camí de Santiago de la Costa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Camino del Norte entre Cerdigo e Islares.jpg
Camí de Santiago de la Costa

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

El Camí de Santiago de la Costa o Camí de Santiago del Nort és el més utilisat de les Rutes Jacobeas del Nort pels peregrins que, procedents dels ports d'Europa Septentrional, desembarquen en qualsevol dels ports del Cantàbric. Coincidix en el seu recorregut cantàbric en el Sendera Europea E-9.

Es tracta de la continuació del Camí de Soulac, que recorre les terres més occidentals de França i s'adinsa en territori peninsular creuant la frontera entre Hendaya i Irún.

El traçat de la via conduïx els passos dels caminantes cap a Arzúa, a on aplega al Camí de Santiago Francés i posa rumbo cap a la capital compostelana.

Este camí conta en bibliografia suficient, està degudament senyalisat i els peregrins poden satisfer qualsevol de les seues necessitats en la pràctica totalitat del mateix.

Antecedents històrics

[editar | editar còdic]

La notícia de la troballa dels restants de l'Apòstol en Galícia es va estendre per tota la cristiandad a partir de la carta titulada "Noscat fraternistas vestra", datada a mitan del mateix IX i atribuïda al Papa San León, quan la notícia va córrer per tota la península ibèrica i va creuar els Pirineus.

Els camins astur-galaicos de l'antic Regne d'Astúries varen ser els primers en dirigir als peregrins cap a Santiago. Esta ruta posseïa una importància semblant als demés camins jacobeos "primitius", ans que, en els sigles XI i XII, els monarques hispans potenciaren el Camí Francés com a itinerari jacobeo privilegiat. Pero la promoció del Camí Francés no va restar importància a les atres rutes de pelegrinage, ya que el tram León - Oviedo ("Camí de Sant Salvador") es va potenciar des dels finals de el XI.

A partir de el XIII, la ruta de la costa seguix alimentant-se tant de peregrins que opten per esta via en el pas d'Irún com d'aquells que, procedents de països europeus del nort, desembarcaven en Bermeo i en Bilbao. Innumerables mostres del prerrománico en Viscaya avalen esta teoria, prova d'això és la vasta iconografia que existix en el País Vasc. Despuix caminaven, creuant Cantàbria per Castro-Urdiales i Laredo, cap a Santander des d'a on continuaven direcció Astúries.

En 1879, el moradura de Santiago va dir haver trobat els restants perduts del Sant. Cinc anys despuix, el Papa León XIII va reconéixer oficialment esta segona troballa.

Traçat de la ruta

[editar | editar còdic]

Ruta principal

[editar | editar còdic]
Localitat Província A Santiago (km)
Irún Guipúscoa 876
Fuenterrabía Guipúscoa 859
Passages Guipúscoa 843
Sant Sebastià Guipúscoa 836
Igueldo (Sant Sebastià) Guipúscoa 831
Orio Guipúscoa 822
Zarauz Guipúscoa 816
Asquizu (Guetaria) Guipúscoa 809
Zumaya Guipúscoa 805
Itzíar (Deva) Guipúscoa 795
Deva Guipúscoa 792
Olatz (Motrico) Guipúscoa 784
Larruskain (Marquina-Jeméin) Viscaya 778
Marquina-Jeméin Viscaya 769
Cenarruza-Pobla de Bolívar Viscaya 763
Arbácegui i Guerricáiz Viscaya 757
Arrazua Viscaya 749
Guernica i Luno Viscaya 743
Morga Viscaya 729
Larrabezúa Viscaya 719
Lezama Viscaya 715
Bilbao Viscaya 706
Castrejana (Bilbao) Viscaya 699
Baracaldo Viscaya 690
Sestao Viscaya 687
Portugalete Viscaya 684
Plaja L'Arena (Ciérvana) Viscaya 672
Pobeña Viscaya 670
Ontón (Castro-Urdiales) Cantàbria 665
Baltezana (Castro-Urdiales) Cantàbria 663
Otañes (Castro-Urdiales) Cantàbria 657
Santullán (Castro-Urdiales) Cantàbria 654
Sámano (Castro-Urdiales) Cantàbria 652
Castro-Urdiales Cantàbria 648
Allendelagua (Castro-Urdiales) Cantàbria 644
Cerdigo (Castro-Urdiales) Cantàbria 641
Islares (Castro-Urdiales) Cantàbria 637
Rioseco (Guriezo) Cantàbria 631
Pomar (Guriezo) Cantàbria 630
La Magdalena (Guriezo) Cantàbria 628
Liendo Cantàbria 616
Tarrueza (Laredo) Cantàbria 612
Laredo Cantàbria 609
Santoña Cantàbria 606
Colindres Cantàbria 605
Treto (Bárcena de Cicero) Cantàbria 602
Cicero (Bárcena de Cicero) Cantàbria 599
Gama (Bárcena de Cicero) Cantàbria 596
Escalante Cantàbria 593
Argoños Cantàbria 590
Noja Cantàbria 586
Castell Sèt Viles (Arnuero) Cantàbria 584
Sant Miguel (Meruelo) Cantàbria 581
Bareyo Cantàbria 579
Güemes (Bareyo) Cantàbria 572
Galizano (Ribamontán a la Mar) Cantàbria 569
Somo (Ribamontán a la Mar) Cantàbria 563
Santander Cantàbria 558
Peñacastillo (Santander) Cantàbria 553
Santa Creu de Bezana Cantàbria 549
Mompía (Santa Creu de Bezana) Cantàbria 548
Boo de Piélagos (Piélagos) Cantàbria 545
Pont Arce-Mogro (Miengo) Cantàbria 543
Bárcena de Cudón (Miengo) Cantàbria 537
Requejada (Polanco) Cantàbria 533
Barreda (Torrelavega) Cantàbria 531
Santillana de la Mar Cantàbria 523
Oreña (Alfoz de Lloredo) Cantàbria 520
Caborredondo (Alfoz de Lloredo) Cantàbria 517
Cigüenza (Alfoz de Lloredo) Cantàbria 514
Cóbreces (Alfoz de Lloredo) Cantàbria 511
L'Iglésia (Ruiloba) Cantàbria 506
Comillas Cantàbria 502
El Teixixc (Valdáliga) Cantàbria 499
Sant Vicente de la Barquera Cantàbria 493
La Acebosa (Sant Vicente de la Barquera) Cantàbria 491
Serdio (Val de Sant Vicente) Cantàbria 486
Pesués (Val de Sant Vicente) Cantàbria 482
Unquera (Val de Sant Vicente) Cantàbria 478
Colombres (Ribadedeva) Astúries 477
La Franca (Ribadedeva) Astúries 475
Buelna (Llanes) Astúries 470
Pendueles (Llanes) Astúries 468
Vidiago (Llanes) Astúries 466
Portes de Vidiago (Llanes) Astúries 464
Sant Roque del Acebal (Llanes) Astúries 460
Llanes Astúries 456
Poo (Llanes) Astúries 454
Celorio (Llanes) Astúries 452
Fanc (Llanes) Astúries 450
Niembro (Llanes) Astúries 449
Naus (Llanes) Astúries 444
Nova (Llanes) Astúries 440
Pría (Llanes) Astúries 438
Ribadesella Astúries 429
Sant Pedro (Ribadesella) Astúries 425
Abeo (Ribadesella) Astúries 424
La Vega (Ribadesella) Astúries 421
Berbes (Ribadesella) Astúries 419
L'Illa (Colunga) Astúries 412
Colunga Astúries 408
Pernús (Colunga) Astúries 403
Sebrayo (Villaviciosa) Astúries 397
Villaviciosa Astúries 387
Grases (Villaviciosa) Astúries 382
Niévares (Villaviciosa) Astúries 380
Peó (Villaviciosa) Astúries 371
Curbiello (Villaviciosa) Astúries 367
Cabueñes (Gijón) Astúries 361
Gijón Astúries 355
Veriña (Gijón) Astúries 350
Santa Eulalia (Carreño) Astúries 341
Tamón (Carreño) Astúries 341
Trasona/Tresona (Corvera d'Astúries) Astúries 331
Avilés Astúries 326
L'Argent (Castrillón) Astúries 316
Santiago del Mont (Castrillón) Astúries 310
Ranón (Soto del Barco) Astúries 304
El Castell (Soto del Barco) Astúries 303
Murs de Nalón Astúries 299
El Chiulet (Cudillero) Astúries 297
Cudillero Astúries 295
Villademar (Cudillero) Astúries 293
El Rellayo (Cudillero) Astúries 291
Soto de Luiña (Cudillero) Astúries 285
Novellana (Cudillero) Astúries 278
Castañeras (Cudillero) Astúries 276
Santa Marina (Cudillero) Astúries 274
Ballota (Cudillero) Astúries 272
Tablizo (Valdés) Astúries 270
El Ribón (Valdés) Astúries 268
Fregira (Valdés) Astúries 265
Cadavedo (Valdés) Astúries 264
Villademoros (Valdés) Astúries 263
Sant Cristóbal (Valdés) Astúries 262
Querúas (Valdés) Astúries 260
Canero (Valdés) Astúries 258
Barcia (Valdés) Astúries 251
Villar (Valdés) Astúries 250
Luarca (Valdés) Astúries 248
Villuir (Valdés) Astúries 245
Otur (Valdés) Astúries 242
Piñera (Navia) Astúries 235
Navia Astúries 230
Jarrio (Coaña) Astúries 228
Cartavio (Coaña) Astúries 224
La Caritat (El Franco) Astúries 220
El Franco Astúries 215
Porcía (El Franco) Astúries 214
Tol (Castropol) Astúries 207
Agranes (Castropol) Astúries 202
Figueres (Castropol) Astúries 200
Ribadeo Lugo 199
Vilela (Ribadeo) Lugo 191
Sant Martín Chicotet (Barreiros) Lugo 182
Sant Martín Gran (Barreiros) Lugo 180
Gondán (Barreiros) Lugo 177
Lorenzana Lugo 169
Tire (Fonsagrada) Lugo 166
Mondoñedo Lugo 160
Gontán (Abadín) Lugo 145
Abadín Lugo 144
Martiñán (Villalba) Lugo 136
Goiriz (Villalba) Lugo 128
Villalba Lugo 123
Alba (Villalba) Lugo 116
Torre (Villalba) Lugo 111
Baamonde (Begonte) Lugo 102
Santa Leocadia de Parga (Guitiriz) Lugo 95
Estany Lugo 89
Miraz (Friol) Lugo 86
Marcela Lugo 74
Posada Lugo 68
Sobrat dels Monges La Corunya 62
Castro (Sobrat) La Corunya 58
Madelos (Sobrat) La Corunya 56
Corredoiras (Sobrat) La Corunya 54
Boimil (Boimorto) La Corunya 53
Boimorto La Corunya 52
Sendelle (Boimorto) La Corunya 48
Arzúa La Corunya 40


Alternativa per Rentería

[editar | editar còdic]
Municipi Província A Santiago (km) Web
Irún Guipúscoa 861 [1]
Oyarzun Guipúscoa 853 [2]
Rentería Guipúscoa 848 [3]
Passages Guipúscoa 843 [4] [5] archivat en Wayback Machine.

Alternativa per Astigarraga

[editar | editar còdic]
Municipi Província A Santiago (km) Web
Oyarzun Guipúscoa 853 [6]
Astigarraga Guipúscoa 843 [7]
Sant Sebastià Guipúscoa 836 [8]

Alternativa per Mioño

[editar | editar còdic]
Municipi Província A Santiago (km) Web
Ontón (Agüera) Cantàbria 667
Mioño (Castro-Urdiales) Cantàbria 662
Castro-Urdiales Cantàbria 659 [9]

Alternativa per la Drassana

[editar | editar còdic]
Municipi Província A Santiago (km) Web
Somo (Ribamontán a la Mar) Cantàbria 594 [10]
Heras (Mig Cudeyo) Cantàbria 584 [11]
La Drassana Cantàbria 577 [12]
Camargo Cantàbria 570 [13]
Santander Cantàbria 558 [14]

Alternativa per Tocs

[editar | editar còdic]
Municipi Província A Santiago (km) Web
Corredoiras (Sobrat) La Corunya 77
Tocs La Corunya 58 [15]
Mellid La Corunya 52 [16]

Alternativa per Vegadeo

[editar | editar còdic]

Encara que cridada "alternativa", esta via és el Camí oficial reconegut pel Govern del Principat i era la ruta utilisada per els qui no volien creuar en barca la ria del Eo, caent en desús despuix de la construcció del Pont dels Sants (1987). Eixint des de la Caritat (A Caridá), poc despuix de creuat el riu Porcía, el Camí gira a l'esquerra i es dirigix a Tol (en alberc públic) continuant a Vegadeo (A Veiga) (que, des de juny de 2017, dispon d'alberc provisional). Des d'esta població seguix cap a Miou (en el mateix Concejo) i creua el riu Eo en Santiago d'Obris. A partir d'esta parròquia, i per Travada (Lugo), s'encamina a Villanueva de Lorenzana o a Mondoñedo. Està adequadament senyalisat.

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Patrimoni de la ruta

[editar | editar còdic]

L'extrema llongitut del seu traçat, dona al viager que seguix esta ruta jacobea, la possibilitat de gojar una infinitat de monuments d'interés natural i cultural com poques atres rutes de pelegrinage.

Patrimoni natural i paisagístic

[editar | editar còdic]
Archiu:Cadavedo Beach (Asturias).jpg
Plaja de Cadavedo

Patrimoni arqueològic

[editar | editar còdic]
  • Si per alguna cosa es caracterisa el rebanc cantàbric és per posseir un dels més rics llegats de art rupestre coneguts en Europa. Són numeroses les coves en les que existixen manifestacions artístiques prehistòriques. Algunes d'elles es relacionen a continuació:
  • No obstant, no són estes les úniques evidències de l'existència d'assentaments humans prehistòrics. De fet, també són freqüents en el recorregut els monuments megalítics i atres jaciments arqueològics d'índole funerària. Alguns d'ells són:
  • Per últim, resenyar atres vestigis arqueològics d'interés com:
    • Muralles Medievals de Santander en Santander.
    • Termes romanes en Cimadevilla.
    • Mines de Arditurri en Oyarzun.
    • Ídol de Penya Tu en Vidiago.

Patrimoni artístic i monumental

[editar | editar còdic]

A lo llarc del trayecte, esta ruta jacobea travessa molts dels més importants ports i ciutats del nort de la península ibèrica. Algunes d'estes localitats han tingut o tenen una notable importància cultural, econòmica, religiosa i política, orige del ric patrimoni monumental en el que conta esta via.

Temples i construccions religioses

[editar | editar còdic]

Construccions militars i de defensa

[editar | editar còdic]
  • Tenint en conte l'exposició de les ciutats portuàries als atacs per mar, casi totes les ciutats per les que transita el camí posseïxen construccions defensives, moltes de les quals han conseguit sobreviure al pas del temps, aplegant fins als nostres dies en un considerablement bon estat de conservació. Alguns dels castells i fortalees existents són:
    • Castell de Gauzón en Castrillón.
    • Forts de Santoña en Santoña.
    • Fortalea de Sant Pelayo de Narla en Friol.
    • Castell de Carlos V en Fuenterrabía.
    • Castell de Sant Telmo en Fuenterrabía.
    • Castell de Parga en Guitiriz.
  • Torres, murs i construccions defensives de menor envergadura són també interessants des del punt de vista artístic i històric. Durant el camí poden visitar-se:

Arquitectura civil

[editar | editar còdic]

Infraestructures

[editar | editar còdic]
  • Com en tot traçat terrestre, els ponts es fan imprescindibles per a salvar rius i corrents d'aigua. Durant aproximadament dos milenis, els pobladors d'estes terres han construït interessants obres d'ingenieria per a això. Alguns dels més reseñables són:
  • Pero si ademés tenim en conte que es tracta d'un camí que discorre a la vora de la mar, els fars es fan imprescindibles per a garantisar la seguritat naval a lo llarc del llitoral. Alguns d'ells s'alcen en les costes de Castro-Urdiales, Colombres, Fuenterrabía, Llanes, Luarca, Santander, i Zumaya.
  • També té el pelegrí oportunitats d'asseciar la seua set en les fonts d'aigua potable existents a lo llarc del camí. Estes són només una chicoteta mostra:
[editar | editar còdic]

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Commons

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Camine del Nort: Camí de la Costa i Camí Primitiu. Editorial Bon Camí. Carlos Mencos. Edició 2017 [17] archivat en Wayback Machine..
  • El Camí de Santiago - Dos rutes per Euskadi. Eusko Jaurlaritza - Governe Vasc. 2006. Edició en castellà i en euskara (per separat)
  • El Camí de Santiago per la Costa o Camí Nort. Ángel González. 2010
  • El Camí de Santiago. Antón Pombo. Ed. Anaya Touring. 2015
  • Camins de Santiago del Nort. Associació Astur-Lleonesa d'Amics del Camí de Santiago. 2004
  • Cantàbria i el Camí de Santiago. Associació dels Amics del Camí de Santiago de Drassana i Cantàbria. 1999
  • Guia dels Camins per Bizkaia. Passejada dels Camins per Bizkaia. Associació d'Amics de Viscaya. 1993
  • El Camí de Santiago per Astúries. Conselleria d'Educació del Principat d'Astúries. 1994
  • Guia del Camí Primitiu. Associació d'Amics del Camí de Santiago Astur-Galaico de l'Interior+B73

Referències

[editar | editar còdic]


Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Camí_de_Santiago_de_la_Costa&oldid=862649»