Anar al contingut

Cambra Santa d'Oviedo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Frontal exterior de la cámara santa.JPG
Cambra Santa d'Oviedo
Archiu:Frontal exterior de la cámara santa. caps block 0
Image exterior de la Cambra Santa i la cripta de Santa Leocadia. Podem vore les dos celosías, la superior corresponent la cambra santa o capella de sant Miguel i l'inferior pertanyent a la cripta de Santa Leocadia.

La Cambra Santa és un edifici situat dins del conjunt de la catedral d'Oviedo, Principat d'Astúries, Espanya. És d'estil prerrománico asturià, construïda en el IX, sent, junt en la torre vella, els edificis més antics de dit conjunt catedralicio. La seua funció, pràcticament des de la seua construcció i que conserva en l'actualitat, ha segut la de guarda de les relíquies i tesor catedralicios, para la defensa del qual va ser construïda la torre anteriorment citada.[1]

S'articula en dos capelles superpostes i sense comunicació entre elles. La capella inferior, cridada cripta de Santa Leocadia, i la superior o capella de Sant Miguel, estan abdós adossades a una estructura cronològicament anterior denominada Torre de Sant Miguel, hui tan embebida en construccions posteriors, que no és reconeixible des de l'exterior. En el XII la capella de Sant Miguel va sofrir una reforma consistent en la substitució de la volta original de fusta per una de canó. En l'interior, les columnes afegides per a soportar la volta es varen decorar en un apostolado romànic, sent est des de llavors uns de les traces més característiques de l'edifici. Durant els successos de la Revolució d'Astúries de 1934, la Cambra va ser volada per un grup de revolucionaris. La reconstrucció es va realisar fidelment reutilisant de nou tots els materials, tornant a ser consagrada el 6 de setembre de 1942.

Es custodien en l'interior les joyes més precioses de la catedral: les creus de la Victòria i dels Àngels, símbols d'Astúries i de la ciutat d'Oviedo, respectivament, la caixa de les Àgata i l'Arca Santa, que conté un gran número de relíquies, entre les que es troba el Sant Sudario. En 1977 la Cambra va sofrir el robo d'estes joyes, sent recuperades en 1981 parcialment desmontades. Una volta restaurades, varen ser colocades de nou en el seu lloc en 1984.

La Cambra Santa està declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco des de 1998 com a part de la denominació Monuments d'Oviedo i del Regne d'Astúries.[2]

En 2015, en l'aprovació per l'Unesco de l'ampliació del Camí de Santiago en Espanya a «Camins de Santiago de Compostela: Camí francés i Camins del Nort d'Espanya», va ser inclosa, junt a la catedral de Sant Salvador, com un dels bens individuals (n.º ref. 669bis-005) del camí primitiu.[3]

Cripta de Santa Leocadia

[editar | editar còdic]

La cripta va formar part d'un conjunt de dos santuaris superposts, pero sense comunicació entre ells; la cripta és el santuari inferior i el superior és la Cambra Santa.

La construcció de la cripta s'inicia despuix del trasllat dels restants dels sants màrtirs cordovesos Eulogio i Leocricia des de l'emirat de Mohamed I per Dulcidio.[4] La primera notícia de la cripta apareix en l'any 908.

Arquitectura

[editar | editar còdic]

La cripta és de forma rectangular arrematada en una volta de canó d'una altura de 2.30 metros. L'espai està dividit en dosː en l'entrada està situada la nau i al fondo el presbiteri en el que està colocat l'altar. La nau es troba al principi de la cripta, en la que es troben les dos entrades existents a la cripta, situades una al nort i una atra al sur. El sol conta en tres tombes excavades en la terra i perpendicular a les entrades, per lo que la seua orientació és este-oest. Dos d'estes tres tombes estan cobertes per làpides profusamente llaurades, la tercera carix de qualsevol tipo de llosa. El presbiteri, al fondo, conserva el paviment original. En esta zona es troba l'altar major, consistent en un gran bloc de pedra que descansa sobre la tomba de Dulcidio. En la paret hi ha una finestra en una creu grega.

Capella de Sant Miguel

[editar | editar còdic]

Es tracta d'una capella situada en la part superior de la cripta de Santa Leocadia. La capella és contemporànea de la cripta i de la torre vella de Sant Salvador, si be fins a el XII no es va denominar d'esta forma[5] sent totalment independent de la cripta.

En el XIII la capella es va escomençar a usar per a guardar les importants relíquies que estaven depositades en la catedral, funció que hui en dia seguix realisant.

Arquitectura

[editar | editar còdic]

La capella presenta una planta rectangular formada per tres zones ben diferenciades. Estos sectors es denominen:

  • Antecámara, a on està situada l'entrada de la capella, tant l'actual com la primitiva, que queda a l'esquerra de l'entrada.
  • Nau i presbiteriː estes dos estàncies són coetáneas a la cripta i en ella varen formar un únic edifici.
Nau: la nau va sofrir vàries remodelacions, el seu primitiu sostre de fusta es va retirar en el XVI per una volta de canó i es va rebaixar l'altura dels murs exteriors.
Presbiteri: en esta zona, tancada per un reixat, es troben les relíquies que estan depositades en la cambra. D'estes relíquies es poden destacar: Arca Santa, Sant Sudario, Creu de la Victòria, Creu dels Àngels, Arca de les Àgata, com a principals objectes. Atres objectes que es conserven són El Crist de Nicodemo (XII), obra realisada en marfil; un díptic d'estil romànic datat en el XII, també marfileños bizantins, romànics i gòtics i el Lliure dels Testament, una de les obres importants de el XII. Existixen aixina mateix espines de la corona i un fragment de la creu de Crist.

Decoració

[editar | editar còdic]
Archiu:Lateral izquierdo de la cámara santa.jpg
Lateral esquerre de la Cambra Santa.
Archiu:Cámara santa de Oviedo Lateral caps block 13
Lateral dret segons s'entra de la cambra santa o capella de sant Miguel. En esta image es poden vore sis de les escultures romàniques que pertanyen.
Archiu:Cruz de los Ángeles de Oviedo. caps block 14
En primer pla Creu dels Àngels, en segon pla Sudario d'Oviedo.

En este apartat es pot destacar una colecció d'escultures romàniques que estan considerades com una de les obres cims d'este periodo.[5] Es tracta de sis parelles d'estàtues que formen un apostolado i que estan situades en els quatre cantons i una a cada costat en els murs a mija distància dels cantons, les bases i els capitells d'estes estàtues són també de gran importància escultòrica. S'ha volgut atribuir estes escultures al Mestre Mateo, autor del Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostela, pero actualment s'ha decidit que són d'una época posterior, encara que seguint la llínea d'este autor, ya que els apòstols mostren una interacció similar als que apareixen en les jambas de Santiago, mostren algunes traces d'individualitat i abundància de plegats. Ademés estes estàtues posseïen policromía. En la remodelació del sostre de la nau també es va decorar en imàgens llaurades en els arcs fajones.

Cronologia

[editar | editar còdic]

Construcció

[editar | editar còdic]
Archiu:Cripta de santa Leocadia. caps block 15
Cripta de Santa Leocadia

La data de construcció de la Cambra Santa és objecte de debat, ya que encara que se li ha atribuït tradicionalment a l'época d'Alfonso II el Cast,[6] no apareix citada en cap dels documents de dita época, concretament en el testament del rei arreplegat en el Liber Testamentorum Ecclesie Ovetensis.[7] En la Crònica Silense, de el XII, se li atribuïx igualment la seua construcció a Alfonso II, citant expressament la Capella de Santa Leocadia i una estància sobre ella per a que els fidels pogueren adorar l'Arca Santa. L'absència de advocación en esta crònica dona peu a pensar que la dedicació a Sant Miguel de la capella superior va ser posterior a dit sigle.[8][9]

El silenci de les cròniques es justifica en el fet de que, en ser la Cambra Santa una part del palau d'Alfonso II, no mereixia una menció específica. Ademés s'ha considerat que estilísticamente pertany a l'época d'este monarca.[10]

No obstant, atres autors consideren que la Cambra es va edificar en temps del rei Alfonso III el Magne en motiu de l'arribada dels restants dels màrtirs cordovesos Eulogio i Leocricia duts en 884 per Dulcidio,[8] embaixador del rei davant l'emir de Còrdova Mohamed I.[11][8]

La qüestió seguix oberta a l'espera de més troballes i excavacions que confirmen una o una atra opinió.[12]


Posteriorment va ser afegit un pòrtic en el costat nort, datat entre la terminació de la Cambra Santa, com molt tarde a finals de el IX, i el XI, puix va ser enterrat en ell en 1076 el bisbe Froilán. L'arrancada dels murs i vàries tombes, entre les que es trobava la làpida funerària d'este bisbe,[13] varen ser trobades durant les obres de reconstrucció de la Cambra Santa entre els anys 1938 i 1942, durant les que es varen demolir vàries construccions per a deixar lliure el Cementeri de Peregrins i es va rebaixar el nivell del sol 70 cm, en lo que varen quedar a la vista estos fonaments.[14] Dit pòrtic media 12,45 metros de llongitut i, llevat les arrancades de pedra, el restant de la construcció devia ser de fusta. No es coneix la data en la que va desaparéixer este pòrtic. S'ha propost com a causa de la seua destrucció la construcció de la capçalera de l'actual catedral gòtica en el XIV en temps del bisbe Gutierre de Toledo, si no va anar abans en les reformes efectuades en el XII.[15][16][17]

La Torre de Sant Miguel tenia dos portes en el seu costat nort, que es poden vore encara en la paret posterior de la Capella de Covadonga, en la girola de la catedral, una a nivell del sol que donava accés al seu pis inferior i una atra a nivell de la Capella de Sant Miguel que era la que s'usava per a l'accés a dita capella per mig d'una escala de caballete en l'exterior, en us fins a el XV.[18] L'espai va rebre les advocaciones de Sant Antolín, de Santa María Magdalena i de Nostra Senyora de Covadonga.[19][20]

Modificacions de el XII

[editar | editar còdic]

Posteriorment en el XII en la reforma romànica de la Cambra Santa, es va cegar la porta inferior de la Torre de Sant Miguel i, per a no deixar sense us la seua planta inferior, es va obrir tot el mur oriental de dita planta per a afegir eixe espai al de la Capella de Santa Leocadia. Igualment es va construir una volta de mig punt a continuació de la de la capella substituint el sostre de fusta que anteriorment tenia. Com la Cambra no està adossada a eix de la torre, els muscles de la volta no estan a la mateixa distància dels murs laterals. Hui en dia esta diferència no es percep puix en construir el cor catedralicio, adossat a la Cambra Santa, es desbastaron els murs d'abdós construccions per a alinear-los en els de el nou cor.

Entorn i accessos

[editar | editar còdic]

L'accés al vestíbul des del transepto es realisava a través d'una porta a mija altura que s'alcançava per mig d'unes escales adossades al mur del transepto.[21] Dita porta està decorada en un arc conopial en cardinas, florón i repisa en la Creu dels Àngels.[20] Just al costat d'esta porta hi ha una atra més menuda, d'arc apuntat i sense decoració, salve per l'escut del bisbe Alonso de Palenzuela, que, a pesar de la seua situació, no donava al vestíbul sino al mur oest del transepto, per lo que es considera que era una porta de servici, donada la seua modèstia, que conduïa a un edifici situat en el costat oest del transepto que va desaparéixer en el XVIII.[22]

En el XVIII es va construir, al mateix temps que el pis alt del claustre, una nova escala d'accés al vestíbul, la caixa del qual està adossada al trasepto per l'exterior para d'eixa manera lliberar l'espai de l'escala interior. Les dos portes a mija altura per les que s'accedia al vestíbul des del braç sur del transepto, anteriorment citades, varen perdre la seua funció i varen ser tapiadas, encara que seguixen sent perfectament visibles en el mur sur del transepto. L'entrada a esta escala va ser adornada en 1901 en la portada gòtica del cor, que estant en el centre de la catedral, va ser desmontat en eixe any per a deixar la nau diàfana.[23]

Finalment, en les intervencions dels anys 1998 i 1999, i d'acort en el Pla Director de la Catedral d'Oviedo, per a no interferir l'us turístic en l'us llitúrgic de la catedral, es va acordar rehabilitar els edificis prerrománicos destinats a carboneras i almagasens com a nou centre de recepció de visitants, al que s'accedix des de l'exterior per la porta lateral de la catedral, cridada De la Perdonanza, i crear un nou accés a la Cambra Santa i al Museu de l'Iglésia, instalat en el pis alt del claustre, per l'interior de la Torre Vella.[24]

  1. «Cambra Santa» (en és-es). Catedral d'Oviedo. Pagina Oficial. Consultat el 2021-08-22.
  2. «Monuments of Oviedo and the Kingdom of the Astúries». UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de febrer de 2013.
  3. Pot consultar-se en el lloc oficial de la UNESCO, en l'entrada «Routes of Santiago de Compostela: Camí Francés and Routes of Northern Spain», en l'apartat Maps, disponible en llínea en: http://whc.unesco.org/es/list/669/multiple=1&unique_number=2055. Consultat el 31 de juliol de 2017.
  4. Dulcidio era un polític que actuava com a embaixador d'Alfonso III davant l'emir Abdallah i que està enterrat baix l'altar de la pròpia cripta
  5. 5,0 5,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada s
  6. De Morals. «Viage de Ambrosio de Morales...». Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2014. Consultat el 30 de giner de 2010.
  7. Fernández-Buelta, Hevia Granda. Ruïnes de l'Oviedo primitiu, pp. 87-90.
  8. 8,0 8,1 8,2 García de Castro. Art prerrománico en Astúries., p. 58.
  9. Carrero Santamaría. El conjunt catedralicio d'Oviedo..., pp. 45-48. L'autor cita a Ramón Menéndez Pidal, per a qui l'absència de advocación indicaria que en eixes dates, sigle XII, la planta superior de la Cambra Santa estava en obres, justificant d'eixa manera la seua posició contrària a l'atribució tradicional de la mateixa a Alfonso II.
  10. Carrero Santamaríaː El conjunt catedralicio d'Oviedo..., pp. 45-48. L'autor cita a vàries autoritats que recolzen esta datació, entre els que destaquen, a banda de Fernández-Buelta i Hevia, Helmut Schlunk i Claudio Sánchez Albornoz, qui, per a salvar l'absència de cites de la Cambra Santa, la va considerar construïda en els últims anys de la vida del rei, sent l'arquitecte el mateix que despuix construiria els edificis del periodo ramirense.
  11. Carrero Santamaríaː El conjunt catedralicio d'Oviedo..., pp. 45-48. L'autor, ademés de posicionar-se a favor d'esta opinió, cita a atres autoritats que recolzen esta datació, entre els que destaquen, a banda de Ramón Menéndez Pidal, Francisco Javier Fernández Comte, Juan Uría Ríu i César García de Castro Valdés
  12. Carrero Santamaríaː El conjunt catedralicio d'Oviedo..., pp. 45-48.
  13. García de Castro. La Catedral d'Oviedo. Catàlec i bens mobles, p. 70. Esta lauda sepulcral es conserva hui en dia en la colla nort del claustre. En el seu lloc va ser colocada una rèplica.
  14. Menéndez Pidal. La Cambra Santa d'Oviedo..., pp. 24-25.
  15. Carrero Santamaríaː El conjunt catedralicio d'Oviedo..., p. 44.
  16. García de Castro. Art prerrománico en Astúries., p. 57.
  17. García de Castro. "Les primeres fundacions". La Catedral d'Oviedo. Història i Restauració., p. 49. L'autor especifica que Ambrosio de Morales en el seu Viage ya no fa referència, en 1572, al pòrtic ni a la lauda del bisbe Froilán, que no se li hagueren escapat d'haver seguit en peu.
  18. Fernández-Buelta, Hevia Granda. La Cambra Santa d'Oviedo., p. 64.
  19. Carrero Santamaría. El conjunt catedralicio d'Oviedo..., p. 114.
  20. 20,0 20,1 De Cas. "El Gòtic". La Catedral d'Oviedo. Història i Restauració., pp. 107-110.
  21. De Morals. «Viage de Ambrosio de Morales...». Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2014. Consultat el 30 de giner de 2010.
  22. Carrero Santamaría. El conjunt catedralicio d'Oviedo..., pp. 115-116.
  23. De la Madrit. "L'Edat Contemporànea". La Catedral d'Oviedo. Història i Restauració., p. 249.
  24. Conca Bust, Hevia Blanco. "Proyectes i instalacions realisats baix el Pla Director". La Catedral d'Oviedo. Història i Restauració., pp. 362-363.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]