Ruta Jacobea Primitiva
Es coneix com a Ruta Jacobea Primitiva, Ruta Interior del Camí de Santiago del Nort o simplement com a Camí Primitiu al trayecte comprés entre Oviedo i Santiago de Compostela. En la localitat de Mellid s'unix el Camí de Santiago Francés al Camí Primitiu.
No és casual el fet de que la ruta siga coneguda en l'apelatiu de "primitiu", puix va anar precisament el rei Alfonso II, possiblement el primer pelegrí conegut, qui en conéixer la notícia de la troballa del cos del sant, va prendre esta ruta cap a Compostela per a ser testic del succés.
Mentres que la capital del Regne va estar en Oviedo, la ciutat asturiana va ser un dels punts neuràlgics dels pelegrinages a Santiago. Una volta que esta va ser traslladada a León, la ruta dels francesos va ser adquirint rellevància, convertint-se en la principal via de pelegrinage a la Ciutat Santa en detriment de l'anterior.
Resa una tradicional cançó francesa que qui a Santiago de Compostela va en pelegrinage i no visita la Catedral d'Oviedo, dedicada al Salvador, "visita a l'Siervo i oblida al Senyor". És per açò que molts d'ells opten, una volta aplegats a León, per dirigir els seus passos cap a la capital asturiana a través del conegut com Camí de Santiago Real, encaminant-se en posterioritat cap a la ciutat de l'Apòstol per esta ruta.
De l'importància d'este Camí donen fe els numerosos hospitals de la ciutat de Lugo, i els sis, alguns molt vinculats al Camí, del municipi de Burón, hui A Fonsagrada.
El recorregut del Camí Primitiu estàndart es prolonga caminant entre 10 i 15 dies.
Traçat de la ruta
[editar | editar còdic]Enllace del Camí de la Costa en Oviedo
[editar | editar còdic]| Població (municipi) | Província | A Santiago (km) |
|---|---|---|
| Forcall de camins (Villaviciosa) | Astúries | 358 |
| Ambás (Villaviciosa) | Astúries | 355 |
| Valdediós (Villaviciosa) | Astúries | 352 |
| Alt de la Campa (Villaviciosa) | Astúries | 350 |
| Vega (Sariego) | Astúries | 345 |
| Pola de Siero (Siero) | Astúries | 336 |
| El Berrón (Siero) | Astúries | 332 |
| Meres (Siero) | Astúries | 327 |
| Colloto (Oviedo) | Astúries | 324 |
| Oviedo | Astúries | 319 |
Ruta principal
[editar | editar còdic]| Població (municipi) | Província | A Santiago (km) |
|---|---|---|
| Oviedo | Astúries | 319 |
| Loriana (Oviedo) | Astúries | 313 |
| Valsera (Els Recs) | Astúries | 310 |
| Premoño (Els Recs) | Astúries | 306 |
| Peñaflor (Grau) | Astúries | 300 |
| Grau | Astúries | 298 |
| Villapañada (Grau) | Astúries | 295 |
| Sant Marcelo (Sales) | Astúries | 291 |
| Santa Eulalia de les Dorigas (Sales) | Astúries | 290 |
| Cornellana (Sales) | Astúries | 287 |
| Quintana (Sales) | Astúries | 281 |
| Casazorrina (Sales) | Astúries | 279 |
| Sales | Astúries | 276 |
| Porciles (Sales) | Astúries | 271 |
| L'Espina (Sales) | Astúries | 269 |
| La Pereda (Tineo) | Astúries | 268 |
| Pedregal (Tineo) | Astúries | 265 |
| Tineo | Astúries | 258 |
| Monasteri de Obona (Tineo) | Astúries | 250 |
| Campiello (Tineo) | Astúries | 245 |
| Borres (Tineo) | Astúries | 239 |
| Forcall de la Ruta dels Hospitals | Astúries | 237 |
| La Mortera (Tineo) | Astúries | 236 |
| Alt de Porciles (Tineo) | Astúries | 231 |
| Lavadoira (Tineo) | Astúries | 229 |
| Pola de Allande | Astúries | 226 |
| Port del Pal (Allande) | Astúries | 220 |
| Llac (Allande) | Astúries | 214 |
| Berducedo (Allande) | Astúries | 210 |
| La Taula (Grandas de Salime) | Astúries | 205 |
| Buspol (Grandas de Salime) | Astúries | 203 |
| Bot de Salime (Grandas de Salime) | Astúries | 194 |
| Grandas de Salime | Astúries | 187 |
| Malneira (Grandas de Salime) | Astúries | 183 |
| Castro (Grandas de Salime) | Astúries | 182 |
| Port L'Acebo (Grandas de Salime) | Astúries | 174 |
| Fonfría (Fonsagrada) | Lugo | 168 |
| Paradanova (Fonsagrada) | Lugo | 164 |
| Fonsagrada | Lugo | 162 |
| Padró (Fonsagrada) | Lugo | 160 |
| Pedrafitelas (Fonsagrada) | Lugo | 155 |
| Hospital de Montouto (Fonsagrada) | Lugo | 153 |
| Paradavella (Fonsagrada) | Lugo | 149 |
| Llastra (Baleira) | Lugo | 142 |
| Fontaneira (Baleira) | Lugo | 139 |
| Cádavo (Baleira) | Lugo | 133 |
| Pradeda (Baleira) | Lugo | 128 |
| Villabad (Castroverde) | Lugo | 125 |
| Castroverde | Lugo | 124 |
| Carballido | Lugo | 112 |
| Lugo | Lugo | 104 |
| Alt (Lugo) | Lugo | 96 |
| Burgo (Lugo) | Lugo | 94 |
| Sant Román de Retorta (Guntín) | Lugo | 84 |
| Posa't Ferreira (Pala de Rei) | Lugo | 74 |
| As Seixas (Pala de Rei) | Lugo | 68 |
| O Hospital dones Seixas (Pala de Rei) | Lugo | 66 |
| Villamor (Tocs) | La Corunya | 61 |
| Mellid | La Corunya | 54 |
Variant de la Ruta d'Hospitals
[editar | editar còdic]| Població (municipi) | Província | A Santiago (km) |
|---|---|---|
| Forcall de la Ruta dels Hospitals (Tineo) | Astúries | 233 |
| Port del Pal (Allande) | Astúries | 220 |
Esta variant és la més antiga i natural del Camí en este tram ya que permet aforrar uns quilómetros de recorregut i evita tindre que baixar a Pola de Allande i després ascendir el dur Port del Pal. A canvi transita pel bell pero inhòspit parage de la serra de Fanfaraón, sense pobles i en bona part per damunt dels 1100 m d'altitut. En l'Edat Mija dos hospitals de peregrins, els de Fanfaraón i Valparaíso, donaven covil als peregrins que s'aventuraven per este tram i d'ells rep esta variant el seu nom. Pero els hospitals varen desaparéixer i actualment no queden més que alguns vestigis d'ells. En tractar-se d'una ruta perillosa en hivern o en mal temps, la ruta principal va acabar baixant al fondo de la vall, més resguardada i en núcleus de població.
Variant de Santa María de Burón
[editar | editar còdic]| Població (municipi) | Província | A Santiago (km) |
|---|---|---|
| Paradanova (Fonsagrada) | Lugo | |
| Pobla de Burón (Fonsagrada) | Lugo | |
| Hospital de Montouto (Fonsagrada) | Lugo | 153 |
Esta variant en lloc de passar per Fonsagrada es desvia poc abans en Paradanova i baixa a la Pobla de Burón, localitat que va ser el cap de la Terra de Burón i del concejo homònim fins a 1835, quan la capitalitat del mateix va passar a Fonsagrada. De fet esta variant va ser la principal fins a el XVIII. A pesar de discórrer per terrenys de menor altitut que l'actual ruta principal, va caure en desús per l'importància que va prendre Fonsagrada com a principal núcleu de població de la comarca.
El Camí Primitiu en Astúries
[editar | editar còdic]Oviedo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Oviedo.
- Artícul principal → Catedral de Sant Salvador d'Oviedo.
- Artícul principal → Monuments d'Oviedo i del Regne d'Astúries.
La ciutat de Oviedo i més concretament la seua Catedral és el punt de partida del Camí Primitiu. Oviedo va ser elegida capital i sèu de la Cort del Regne d'Astúries pel rei Alfonso II el Cast (791-842) en una data indeterminada del seu regnat anterior a 812. Sobre un tossal a on existia des de mediats de el VIII un monasteri dedicat a Sant Vicente, el rei asturià va fundar la seua capital construint vàries iglésies i un palau. Alfonso II va ser un rei molt interessat en la promoció del cult als sants. Va dotar a la capella de San Salvador, construïda provablement pel seu pare Fruela I, d'importants relíquies com el pany que va cobrir a Jesucristo abans de la resurrecció. La tradició també atribuïx al regnat d'Alfonso II el descobriment del sepulcro de l'Apòstol Santiago en Compostela en 814. Alfonso II és considerat el primer peregrí a Compostela degut a que va realisar la ruta de pelegrinage des de la seua capital d'Oviedo fins a la tomba de l'apòstol en Compostela. Est és considerat l'orige del Camí Primitiu.
El Camí Primitiu part de la Catedral de Sant Salvador d'Oviedo, erigida en el XIII en l'emplaçament que ocupava l'antic complex palatino d'Alfonso II i dels seus successors en el tro d'Astúries (sigles IX i X). Oviedo conserva importants monuments prerrománicos de l'época de la monarquia astur. El més notable d'ells és la Cambra Santa (IX), edifici englobat actualment dins del conjunt de la Catedral d'Oviedo i atribuït al regnat d'Alfonso II. En l'Edat Mija la Cambra Santa, per les numeroses relíquies santes que albergava, es va convertir en el segon centre de pelegrinage més important d'Espanya, despuix de Santiago de Compostela. Es faria famós el dit «Qui va a Santiago i no a Sant Salvador, visita al criat pero no al senyor» en referència al patró ovetense i l'importància d'este lloc com a centre de pelegrinage. En Oviedo es troben atres monuments prerrománicos d'importància construïts pels reis asturians; Santa María de Naranco, Sant Miguel de Lillo i Sant Julián dels Prats. Els dos primers es troben en el mont Naranco que domina la ciutat i el tercer a poc més d'un quilómetro de la catedral, dins de l'actual ciutat moderna. També és destacable en Oviedo la font de Foncalada. Tots estos monuments prerrománicos asturians, junt en l'iglésia de Santa Cristina de Lena varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat entre 1985 i 1998 baixe la denominació Monuments d'Oviedo i del Regne d'Astúries.
El Camí travessa actualment el caixco històric de la ciutat i per barris més moderns ix de la ciutat per la seua banda noroest fins a aplegar a l'antic camí de Pontón de Riello, hui asfaltat. Seguint les ales del mont Naranco, el camí seguix en direcció a Sant Lázaro de Paniceres i Les Campas. Pansa junt a l'ermita del Carmen en Lampajúa (Llampaxuga), en la parròquia de Loriana i després descendix per la Pipera i la Bolguina fins a aplegar al caixer del riu Nora.
El riu Nora és travessat pel Pont de Gallecs, un pont medieval documentat des de el XIII i l'estructura actual de la qual data el XV. El pont va ser destruït durant la Revolució d'Astúries de 1934 i posteriorment reedificado. Actualment està peatonalizado i adornat d'una moderna escultura. Este riu marca el llímit entre el concejo d'Oviedo i el veí concejo d'Els Recs.
Els Recs
[editar | editar còdic]Despuix de creuar el riu Nora, el camí entra en el concejo d'Els Recs travessant Gallecs, un barri de la parròquia de Valsera. Una volta deixat arrere Gallecs s'interna en un bosc cridat en asturià El Castañéu del Soldáu, pansa junt al Molino de Quints i ascendix fins a l'antiga Venda de Escamplero (L'Escampleru) situada en l'alt dels Recs (247 m). En l'encreuament d'este alt hi ha documentats successivament un monasteri, el de Sant Martín (de 978 a el XI), un hospital de peregrins (que funcionava des d'a lo manco el XV pero que va tancar en el XVIII) i finalment la hospedería, el nom de la qual ha aplegat fins als nostres dies. La ruta seguix en direcció a Santullano a través de l'iglésia de Santa María de Valsera i el modern alberc de peregrins de «El Escamplero» ubicat en unes antigues escoles.
Despuix de la Venda de Escamplero, el camí passa junt als llocs de Taraniello, La Rabaza, Picarín i aplega a Premoño, ya en la parròquia de Valduno. En l'Edat Mija el poble de Premoño albergava un hospital per a peregrins que va tancar les seues portes en el XVIII. Existix un edifici del poble utilisat com a vivenda particular per vàries famílies conegut com Casona de la Portalada que és identificat com l'edifici que ocupava aquell hospital. El poble conserva també la capella de Santa Ana (XV), que tal volta va formar part d'aquell hospital.
Quatrecents metros despuix de la capella, un camí que ix per la dreta descendix cap a la vall de Ardaje i les cases de la Font. El camí gira posteriorment a l'esquerra en direcció a Paladín a on travessa el riu Soto. Després el camí passa junt als llocs de Puerma, El Fornu i Carril; i seguint paralel al Nalón ix del concejo en travessar la riera Laracha poc abans d'aplegar al Pont de Peñaflor.
Candamo i Grau
[editar | editar còdic]El Camí Primitiu pansa en un breu tram d'uns 500 metros pel concejo de Candamo. És en el llogaret de Pont de Peñaflor de la parròquia de Cuiro, just abans de travessar el riu Nalón i entrar en Grau a través del pont homònim.
El Pont de Peñaflor és un pont d'estil romànic documentat en 1144, pero la fàbrica actual del qual data de la Baixa Edat Mija. A l'atre costat del riu, ya en el concejo de Grau, es troba el lloc de Peñaflor, que alberga l'iglésia parroquial de Sant Joan, que conserva part de les seues estructures romàniques.
A lo llarc de la fèrtil vall de Peñaflor el camí travessa una rica zona agrícola l'activitat de la qual es remonta a l'Edat Mija fins a aplegar a la vila de Grau (Grau), la capital del concejo homònim. Grau és un dels finals d'etapa típics del Camí. El seu orige es troba precisament en el pelegrinage a Compostela i en el desenroll urbà promocionat per la monarquia en l'Edat Mija. En el XIII el rei Alfonso X va otorgar a Grau el seu primer fur municipal. El seu centre urbà conserva la traça de la seua organisació medieval incloent vàries seccions de les muralles que rodejaven la localitat. El camí entra en Grau a través de la capella de Sant Pelayo i l'antic barri del mateix nom; travessa el caixco històric i ix pel barri de la Creu, cridat aixina per un antic calvari de pedra. Entre els monuments més destacats de la vila es troben la Capella dels Dolors (XVIII) d'estil barroc i el Palau de Miranda-Valdecarzana (XVII).
Despuix d'abandonar el paisage urbà de Grau i adinsar-nos en el mig rural s'inicia l'ascens del port de Sant Joan de Villapañada que es culmina alcançat el llogaret d'El Fresno (El Freisnu) en la parròquia del mateix nom. En l'Edat Mija els cavallers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem gestionaven un hospital de peregrins i en l'actualitat un alberc de peregrins ubicat en les antigues escoles de Sant Joan de Villapañada proseguix esta tradició. Despuix del alberc de peregrins el camí transita per un tram que conserva vestigis de la seua calçada original i pansa per llogarets que duen noms com La Venda de la Banya o La Venda. El Fresno, en la part alta del port, és un nuc caminero important ya que ací es creuava el Camí de Santiago en la Via de la Taula. Esta va ser la raó de que ací s'erigira l'iglésia de Santa María del Fresno, l'image del qual de la Verge del Fresno posseïx gran devoció en la zona. El llímit entre Grau i el veí concejo de Sales es troba en el mateix alt per lo que en iniciar el descens el caminante s'interna en el concejo de Sales.
Sales
[editar | editar còdic]Tineo
[editar | editar còdic]Allande
[editar | editar còdic]Grandas de Salime
[editar | editar còdic]Grandas de Salime és l'últim concejo asturià pel que transita el Camí Primitiu, en un tram que es prolonga per una miqueta més de 30 km. Des de Berducedo el camí du al llogaret de La Taula (A Taula) (864 m), capital de la parròquia homònima, que conserva el seu temple parroquial des de el XVII, l'iglésia de Santa María Magdalena. Este llogaret conta en un alberc de peregrins en capacitat per a 14 places. El camí seguix ascendint per una forta pendent tornant a internar-se durant un breu tram en el concejo de Allande en vorejar la penya de Buspol. Despuix d'afranquir-la i descendir uns metros s'alcança el lloc de Buspol (974 m), següent fita del Camí. Buspol va tindre un hospital de peregrins del que permaneix com a recort la capella de Santa Marina i la Magdalena, convertida en ermita i situada a l'eixida del lloc.
El camí acomet un prolongat descens en este punt cap a la vall del riu Navia. El Camí històric baixava cap al poble de Salime i travessava el riu Navia pel seu famós pont. No obstant Salime va desaparéixer en 1956 baixe les aigües del embassament de Salime. Seguir esta ruta obligaria actualment al peregrí a travessar l'embassament en barca per lo que l'immensa majoria dels peregrins actuals, des de Buspol, es desvien en direcció noreste cap al llogaret allandesa de Murias tornant a internar-se en terres d'este concejo i abans d'aplegar a ella, baixen cap a l'assut de Salime, per la carretera del qual creuen el Navia. Per esta ruta moderna, despuix de creuar l'assut, es transita durant uns 200 metros per terres del concejo de Pesoz i s'ascendix després per la carretera cap a Grandas de Salime. A mija pujada la variant moderna del camí es retroba en el camí històric que ve des de l'antiga Salime i des de les vores de l'actual embassament.
Grandas (562 m), capital del concejo i de la parròquia homònimes és una vila en una població actual que ronda els 600 habitants. La seua història està lligada al Camí Primitiu, ya que en 1222 el rei Alfonso IX va concedir un privilegi a la vila pel qual s'obligava als peregrins a travessar-la. Dins del patrimoni de Grandas destaquen l'iglésia parroquial de Sant Salvador, que conté estructures romàniques, gòtiques i barroques; i el Museu Etnogràfic de Grandas de Salime,fundat en 1986 i per tant el més antic d'Astúries. El museu es troba en l'antiga casa rectoral de el XIX que va ser rehabilitada per al seu us museístic. El museu conta una colecció d'elements característics del mig rural asturià i reproduccions de diferents espais tradicionals, com una tenda de comestibles, una barberia, una sastrería aixina com habitacions d'una casa típica asturiana. La vila conta actualment en un alberc de peregrins municipal.
Despuix d'eixir de Grandas el Camí travessa per vàries núcleus de població tradicionals, com la caseria de la Farrapa (A Farrapa), Xuntacasa o els llogarets de Cereijeira (Cereixeira) i Malneira.. Entre estes dos últims llogarets es troba una necròpolis neolítica, que atesta l'antiguetat de la presència humana a lo llarc del Camí. Malneira alberga també una ermita dedicada a la Verge de l'Esperança.
El següent llogaret del camí és Castro (671 m), situada junt al lloc que alberga un antic castre que data Edat de Ferro, el Castro de Chao Samartín. Est castre és excavat sistemàtiques des de 1990, el seu jaciment és visitable i conta en un museu. Despuix de Castro es passa pel llogaret de Padraira. Este llogaret va albergar un hospital per a leprosos que depenia de la colegiata de Grandas. L'ermita de Sant Lázaro en Padraira, reconstruïda en 1698, es trobava junt a l'antic hospital els vestigis del qual s'han identificat recentment.
En el seu últim tram per este concejo, el camí s'interna en la parròquia de Peñafuente, travessant el lloc de Gestoselo (Xestoselo) i el llogaret de Peñafuente (Penafonte), a on es troba l'iglésia parroquial de Santa María Magdalena, construïda en 1605. Des de Peñafuente s'inicia l'ascensió al Port de l'Acebo. El camí flanqueja el mont Zarro i pujant pel Mont de la Curiscada o Pico Cuia alcança dit port situat a 1030m. També es pot aplegar pel lloc de Bustelo del Camí. El Port de l'Acebo marca llímit actual entre les regions de Galícia i Astúries.
El Camí Primitiu en Galícia
[editar | editar còdic]En Galícia, al Camí Primitiu se li denomina també Camiño d'Oviedo o Camin de Ovedo, remontant-se estos topònims a l'Edat Mija.
El Camí entra en Galícia pel Port de l'Acebo (O Acebo), des d'a on es pot contemplar un cim mític, Pedras Apañadas (1204m), a on els romans varen excavar majestuoses galeries per a l'extracció d'or.
Una antiga pista rodejada de necròpolis neolíticas conduïx des del port fins al Hospital de Fonfría. L'hospital va estar ocupat per cavallers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, com s'evidencia per una Creu de Malta en l'interior de l'edifici.
El següent trecho del camí batejat com "Camí del Rei" (Camiño Real) travessa una zona molt rica en arquitectura religiosa, destacant, la Capella de Sant Cosme de Barbeitos, l'ermita de Santa Bàrbara do Camiño en el poble de Silvela i la capella de Santa Creu, que colindar en el creuament de Paradanova.
Variant de Santa María de Burón
[editar | editar còdic]En Paradanova el Camí Primitiu descendia pel roureda de Carballeira dona Costa i a través de la font Fonte dona Pousa fins a aplegar a la Pobla de Burón (A Pobra do Burón). En l'Edat Mija esta vila va ser una de les principals etapes del Camí Primitiu entre Oviedo i Santiago de Compostela. La fortalea que domina esta bella vall va ser cedida per la Casa de Lemos a la de Altamira i va ser reconstruïda en el XV, despuix de la Tumult Irmandiña. Els peregrins tenien la costum de passar nit en algun dels hospitals que tenia la vila, el de la Santa Trinitat, fundat en 1338, el de la Reina o el de Santiago, documentats estos dos des d'a lo manco 1384.
La ruta deixava la Pobla de Burón travessant la capella de Sant Josep. A través d'un antic carrer empinat s'alcançava el complex de les leprosería.En un extrem d'este complex una volta va estar l'Iglésia Romànica de Bastida (A Bastida), que va pertànyer a l'Orde de Sant Joan de Puertomarín. En les afores podem endevinar l'emplaçament de l'Hospital de Sant Lázaro, aixina com les anomenades Hortes de Sant Lázaro (Hortas de Sant Lázaro), terrenys de cultiu que pertanyien a l'hospital. Les cases dels leprosos estaven situades llunt, en un tossal, segons les costums de l'época.
Els peregrins devien proseguir pel tram batejat com "Camí de Missa" (Camin de Missa) que ascendia cap als cims de Muradal, passant per Xestoso de Palfito (actual Xestoso de Riba) , que albergava una atra leprosería romànica, formada principalment per la capella de Sant Lázaro i una forja que va tancar les seues portes en el XX.
El camí seguia ascendint cap a Muradal, en direcció a la serra d'Estany Sec, passant per Lomba dones Modorras. Despuix del cim a uns 1000 metros d'altitut, el camí descendia cap a Montouto.
La serra de Montouto està esguitada en restants neolítics. S'han contabilisat una vintena de túmulos. Ademés existix un menhir cridat Pedra Llaurada pels pastors de la comarca que s'utilisa com baliza del camí i benvinguda als peregrins. En 1357 Pedro I el Cruel va fundar el Hospital Real de Santiago de Montouto "en el camí primitiu dels peregrins a Compostela", que "és una terra despoblada a on els pobres es morien en la neu" segons les paraules de Felipe II en 1586. En el XVII l'hospital va ser traslladat a una ubicació situada a menor altitut.
Variant de Fonsagrada
[editar | editar còdic]De Paradanova eixia un ramal del camí que aplegava directament a l'Hospital de Montouto sense passar per la Pobla de Burón i transitant per una ruta més curta pero més alta. De Paradanova el camí ascendia fins a aplegar als restants romans de "Fontem Albei" una antiga etapa en el camí entre Lucus Asturum (actual Lugo de Llanera en Astúries) i Lucus Augusti (actual Lugo) datada en el IV. El lloc tenia una font sagrada adorada pels pagans. En la cristianización el lloc es va mantindre com a lloc sagrat en construir-se una ermita en l'ubicació de la font, La nostra Senyora de Fonsagrada, substituïda més vesprada per l'iglésia parroquial de Santa María. Un vell alberc es va construir també prop de l'ermita i la font que acollia peregrins. Est és l'orige de la localitat de Fonsagrada (A Fonsagrada). Esta va créixer en l'Edat Moderna fins a convertir-se en el núcleu de població més important de la comarca i aplegar a desplaçar en el XVIII la ruta original que passava per Pobla de Burón. Actualment la ruta principal del Camí Primitiu transita per Fonsagrada en lloc de fer-ho per Pobla de Burón.
El Camí de Santiago seguix el carrer principal de Fonsagrada, la Rua Major, en el seu caixco històric. Després va prendre el cridat Camin do Calvari en direcció a la veïna parròquia de Padró, lloc que va estar a càrrec de l'Orde de Sant Joan fins a 1874 i a on actualment hi ha un alberc. A continuació el camí seguix fins a aplegar al creuament de Santa Creu d'a on partixes camins que accedixen a les capelles de Sant Isidro de Vilardongo i Santiago de Pedrafitelas. La cridada Fonte do Hospital acull als peregrins quan apleguen a Hospital de Montouto, lloc a on es reunixen les dos seccions de la ruta original.
Baleira
[editar | editar còdic]El Camí Primitiu seguix la via anomenada "Via Calciata" o simplement Calçada, que du al concejo de Baleira. a una altitut mija entre 700 i 800 metros a lo llarc de les serres de Llastra, O Pou i O Mirador. La primera parròquia dins de Baleira és Degolada, el nom de la qual prové de Parata Decollada,nom que figura en 1276 com a llímit occidental en la demarcació de l'antic Comtat Naviensis.
La següent parròquia és Llastra, que acull una iglésia de l'Orde de Sant Joan i és un poble típic de la mija montanya gallega, erigit en una zona a on hi havia un important trànsit de peregrins. Per a pujar a Santiago de Fontaneira des de Llastra el camí seguix la vertent sur del pico O Picato i pels llogarets d'O Espiñeiro i A Rodela alcança un pas a 1000 metros d'altitut, A Pena Vieira. El camí travessa este cim per un passage estret tallat en la roca i conegut com Penedo Apertado.
Santiago de Fontaneira (A Fontaneira) és un llogaret que destaca pel seu valor etnogràfic, ya que ha conservat be la seua arquitectura tradicional: pallozas, hórreos i palleres de planta circular en mampostería, coberts de palla de centeno. En mig de totes estes construccions tradicionals està l'iglésia parroquial que posseïx una efigie de Santiago Matamoros. L'iglésia actual és el resultat de les reformes realisades en la capella de l'antic alberc de peregrins que s'ubicava ací i que era regentada per una chicoteta comunitat religiosa.
El Primitiu Camí de Santiago des de Fontaneira continuava pel Mont dones Creus, a on s'ubicava l'antic camposanto, abans d'alcançar el Camp dona Matança, que dona pas a l'ampli replanell en la que a finals de el XIX varen ser trobats vàries sepultures i velles armadures, espases i broqueles, lo que ha disparat diverses tesis en relació en la disputa d'una batalla a principis de el IX en tan emblemàtic lloc a voltes relacionada en els mouros, sers mitològics gallecs incorrectament associats en els moros o musulmans. El camí que en este tram és cridat Carrileira de Santiago baixa a la localitat de Cádavo a través d'este lloc i de la necròpolis neolítica de Medorra. La calçada medieval dels peregrins aguaitava a Cádavo descendint encajonado entre les serres d'O Pazo i A Vaqueriza, Actualment rep als peregrins en Cádavo un modern alberc de 22 llits. El Camí Primitiu s'unix al Camin Pelussa o dona Feira, per a aplegar a Cádavo, que des de 1900 és la capital del concejo de Baleira.
Antigament el camí passava per la parròquia de Esperela, 800 metros al sur de Cádavo. Un diplomar de l'any 857 menciona com els peregrins es detenien en esta població, en el Monasteri de Sant Pedro. Esta antiga fundació monástica va ser reemplaçada per una iglésia romànica, que a la seua volta va ser reformada a mitan de el XVIII donant lloc a l'actual iglésia parroquial de Sant Pedro.
El Camí Primitiu abandona Cádavo per a pujar al port de Vaqueriza, a través de la vall de Pradeda i de la seua ermita dels Remeis. El camí aplega a la part superior de l'alt de la Creu de Pedra, a més de huitcents metros d'altitut. Este nom es deu a una miqueta calvari que va ser erigit en 1866 per a marcar el llímit del municipi de Castroverde en el Camiño Pelussa.
Castroverde
[editar | editar còdic]Lugo
[editar | editar còdic]Guntín
[editar | editar còdic]Friol
[editar | editar còdic]Pala de Rei
[editar | editar còdic]Tocs
[editar | editar còdic]Mellid
[editar | editar còdic]Patrimoni de la ruta
[editar | editar còdic]Les ciutats milenàries de Oviedo i Lugo són l'estandart artístic i monumental d'esta ruta de pelegrinage, que es veu esguitada d'autèntiques joyes naturals i culturals per a delectació del viager.
Patrimoni natural i paisagístic
[editar | editar còdic]- Res més començar la ruta, trobem un dels més bells parages de la ruta. Es tracta del Desfiladero de Peñaflor en el concejo de Grau.
- A lo llarc del recorregut trobem numerosos eixemplars arbòreus convertits en verdaders testics de l'Història. Roures i tejos milenaris creixen en les proximitats de molts temples com a vestigi de les poblacions celtes que establien els seus llocs de cult en les proximitats d'algun arbre al que dotaven de significat sagrat.
- D'entre tots els rics paisages de la ruta, destaca el territori comprés pel concejo asturià de Allande declarat casi en la seua totalitat com a Monument Natural.
- L'assut hidroelèctric coneguda com Bot de Salime, dona al viager l'oportunitat de contemplar una moderna obra d'ingenieria integrada en un bell paisage natural, proporcionant una image de gran impacte visual.
Patrimoni arqueològic
[editar | editar còdic]- Les comarques asturianes i gallegues són tremendament riques en jaciments megalítics i fortificacions castrenses. Esta ruta no està exenta de tals vestigis i durant el recorregut, el peregrí podrà delectar-se en alguns dels existents com el Dólmen de Filadoira, el Castro de Sant Gil, abdós en Pola de Allande, o el Castro de Chao Samartín, propenc a Grandas de Salime.
- Pero sense dubte alguna la més impressionant riquea arqueològica de la ruta la constituïxen els vestigis de la ciutat romana de Lucus Augusti, l'actual Lugo.
Patrimoni artístic i monumental
[editar | editar còdic]- Com és comú a la majoria de les rutes jacobeas, la arquitectura religiosa és la que adquirix major significat monumental. Entre els més importants temples i edificis religiosos que el peregrí pot visitar es troben:
- Catedral de Santa María en Lugo.
- Catedral de Sant Salvador en Oviedo.
- Monasteri de Sant Salvador en Cornellana.
- Monasteri de Santa María la Real en Obona.
- Monasteri de Sant Vicente en Oviedo.
- Colegiata de Santa María la Major en Sales.
- Iglésia de Sant Pedro en Grau.
- Iglésia de Sant Julián dels Prats en Oviedo.
- Iglésia de Sant Tirso en Oviedo.
- Iglésia de Santa María del Naranco en Oviedo.
- Iglésia de Sant Joan en Peñaflor.
- Capella dels Dolors en Grau.
- Capella de Sant Pascual en La Mortera.
- Cambra Santa en Oviedo.
- Capella de la Balesquida en Oviedo.
- Capella de Sant Miguel de Lillo en Oviedo.
- Pero no es queden estes localitats sense les grans cases senyorials i edificis residencials que mostren l'esplendor econòmic i social de les mateixes tant en el present com en el passat. Alguns dels eixemples més significatius són:
- Palau de Miranda-Valdecarzana en Grau.
- Torre de Villanueva en Grau.
- Ruïnes del Palau dels Maldonado en La Mortera.
- Casa del Deán Payarinos en Oviedo.
- Palau de Velarde en Oviedo.
- Casa de la Obispalía en Peñaflor.
- Palau de Cienfuegos de Peñalba en Pola de Allande.
- Palau Valdés-Sales en Sales.
- Palau de Doriga en Sales.
- Palau dels García en Tineo.
- Ponts com el romà de Lugo i el romànic de Peñaflor, la monumental Font de Foncalada en Oviedo o el Aqüeducte dels Pilars també en la capital asturiana són eixemples de construccions civils destinades a lo llarc dels sigles a dotar a estes poblacions de les infraestructures necessàries.
- Atres construccions públiques destinades al servici dels ciutadans que han aplegat fins als nostres dies convertides en autèntics monuments arquitectònics són els ajuntaments de Lugo, Sales o Tineo i la Antiga Presó Provincial d'Astúries en Oviedo.
- El recint amurallado de Lugo forma part dels bens culturals inscrits per l'Unesco en la relació del Patrimoni Mundial de la Humanitat, pero també la Muralla medieval d'Oviedo mereix ser destacada entre les construccions defensives que podem admirar a lo llarc del camí.
Patrimoni cultural i popular
[editar | editar còdic]- Entre els interessants museus que poden visitar-se en les localitats visitades, servixen com a eixemple estos:
- Museu provincial en Lugo.
- Museu Arqueològic d'Astúries en Oviedo.
- Museu de Belles arts d'Astúries en Oviedo.
- Museu Diocesà en Oviedo.
- Museu d'Art Sacre en Tineo.
- Atres edificis i institucions d'interés cultural són:
- Universitat en Oviedo.
- Palau de Congressos Princesa Letizia en Oviedo.
- Premis Príncip d'Astúries en Oviedo.
- Teatre Campoamor en Oviedo.
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ruta Jacobea Primitiva.
-
Oviedo (Astúries)
-
Tineo (Astúries)
-
Obona (Astúries)
-
Catedral del Salvador en Oviedo
-
Ajuntament de les Regueros en Santullano
-
Palau Valdés-Sales en Sales
-
Claustre del Monasteri de Santa María la Real de Obona
-
Presa hidroelèctrica "Bot de Salime"
-
San Pedro de Tire en Quirós (Astúries)
-
Muralla romana de Lugo
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Carlos Mencos, Guia pràctica del Camí Primitiu a peu i en bici [1] archivat en Wayback Machine. (2017). ISBN 978-84-939042-3-4.
- Carlos Mencos, El Camí del Nort: Camí de la Costa i Camí Primitiu [2] archivat en Wayback Machine. (2017). ISBN 978-84-939042-0-3.
- Ángel González, El Camí de Santiago per la Costa o Camí Nort (2010). ISBN 84-241-0479-X.
- Camins de Santiago del Nort. Associació Astur-Lleonesa d'Amics del Camí de Santiago (2004).
- De León a Santiago de Compostela per Sant Salvador d'Oviedo. Associació Astur-Lleonesa d'Amics del Camí de Santiago (2000).
- El Camí de Santiago per Astúries. Conselleria d'Educació del Principat d'Astúries (1994).
- Guia del Camí Primitiu. Associació d'Amics del Camí de Santiago Astur-Galaico de l'Interior (2004).
- Els Camins a la Catedral d'Oviedo. Les Vereda Primitiva d'Alfonso II i la Vereda de Sant Salvador. Editorial Delallama.2025
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Llistat actualisat dels Albercs del Camí Primitiu.
- Guia del Camí Primitiu de Vivecamino. Informació sobre les etapes, les localitats, on dormir, on menjar, mapes i perfils de la ruta.
- Guia del Camí Primitiu. [3] archivat en Wayback Machine.
- Etapes i albercs del Camí Primitiu
- Associació Astur-Lleonesa d'Amics del Camí de Santiago.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ruta Jacobea Primitiva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.