Sant Julián dels Prats
La basílica de Sant Julián dels Prats o Santullano (en asturià: Santuyano), és una iglésia prerrománica de principis del IX que es troba en Oviedo (Principat d'Astúries), sent una de les principals mostres de l'art asturià. L'iglésia està dedicada als sants màrtirs Julián i Basilisa.

Va ser declarada Monument Històric Artístic en juny de 1917 i Patrimoni de l'Humanitat el 2 de decembre de 1998.[1]
Construcció
La seua data exacta de construcció no ha aplegat als nostres dies pero inicia en el IX, se sap que la seua construcció va ser ordenada per Alfonso II[2] El temple està dedicat als sants màrtirs egipcíacs Julián i Basilisa i es va fer sobre el IX.
Arquitectura
És un temple espacioso que presenta clarament definits els caràcters propis d'este estil. Té planta basilical de tres naus, separades per pilars quadrats que sostenen arcs de mig punt i presenta un transepto en un alçat remarcat. l'iconostasio, que separa la part reservada al clero, del restant del temple, presenta una remarcable similitut en un arc triumfal.
Destaca d'este temple el seu grandiosidad i la seua originalitat que s'aparta de models visigots. Pero sense dubte, lo que més atrau d'este temple és la seua decoració pictòrica, en pintures al fresc seguint la tècnica bizantina, en tres cossos superposts, anicónicas, en decoració arquitectònica, de clar influix romà. Es tractaria més be d'un temple monàstic i no palatino, si be es reservava per al rei una tribuna en el transepto.
De les tres entrades al temple hui en dia dos estan tapiadas.
Decoració
Escultòrica
La decoració escultòrica que ha perdurat fins als nostres dies es reduïx als capitells de marbre en els que descansen els arcs de mig punt. Existixen també dos lloses de marbre llaurades en figures geomètriques de forma hexagonal i motius florals que hui en dia es troben en la capella central.
Pictòrica
La decoració pictòrica és l'element de major importància que es pot vore en l'iglésia. Es tracta sense dubte de la més important, tant en extensió, conservació, com a varietat d'icons representats de la seua época en tota Europa occidental.[3][4]
Iconografia
En estes pintures a la fresca s'aplica una tècnica de tradició romana (sobre capes de morter de calç i arena s'apliquen els pigments, com una derivació de la tècnica romana, per a crear els motius decoratius). El programa iconográfico es troba en la nau central i el transepto.
- En primer lloc es troba el 'basament de les pintures en les que es pot apreciar una llabor de albañilería (marbre i marqueteria).
- En el registre central hi ha pintures en perspectiva en la representació de l'interior de chicotets edificis.
- En el nivell més elevat es veuen reproduccions de palaus que s'alternen en les finestres.
- En el mur oriental i occidental es representa una creu (adornada en pedres precioses i perles i pender d'ella una alfa i una omega que simbolisa el poder de Deu com a principi i final de tot).
- En la part superior es troben els modillones i en el mur occidental i oriental hi ha uns recipients per a flors (que procedixen d'una tradició primitiva).
- Apareix un concepte anicónico de la pintura en el que no hi ha representacions figurades i la decoració correspon al gust del comitente o mecenes.
- Manuel Gómez-Moreno va relacionar este aspecte anicónico en el rebuig d'Espanya a les representacions figurades, ya que a partir del IV concilie d'Elvira Espanya es declara anicónica.
Notes i referències
- ↑ «Monuments of Oviedo and the Kingdom of the Astúries». UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de febrer de 2013.
- ↑ Es troba referències a este fet en la Crònica d'Alfonso III, en les dos versions existents, tant la rotense com en la sebastiense: «Alfonso II va edificar també, al noroest, distant del palau casi un estadi, una iglésia en memòria de Sant Julián màrtir, en dos altars posats a abdós costats, d'admirable disposició de la decoració» (versió sebastiense).
- ↑ Només es pot comparar en extensió en l'iglésia de Sant Joan de Müstair, iglésia d'orige carolingi situada en els Grisones suïssos, les pintures dels quals daten al voltant de l'any 800 de la nostra era. En Alemània, en l'illa de Reichenau, es troba també l'iglésia de Sant Jorge de Oberzell. En esta iglésia les pintures també té una extensió similar pero està datades en el X.
- ↑ García de Castro Valdés, César (2004). «Santa María de Arbazal», Art prerrománico d'Astúries, Oviedo: Edicions Nobel.
Vore també
Bibliografia
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sant Julián dels Prats.
- Pàgina web en informació sobre l'iglésia i horaris de visita.
- Mirabilia Ovetensia: ficha, reconstrucció infográficas i visita virtual al monument.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «San Julián de los Prados» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.