Candamo
Candamo (Plantilla:Lang-ast) és un concejo del Principat d'Astúries, situat en el nort d'Espanya. Llimita a l'est en Els Recs, al sur en Grao, al nort en Illas, Castrillón i Soto del Barco i a l'oest en Pravia i Sales. Conta en una població de Plantilla:Població-és wd. La seua capital és la població de Grullos.
Este concejo està situat dins de la comarca coneguda com Camín Real de la Taula, destaca tant per la seua caverna de la Penya com per la seua horta, tenint una importància casi vital per a Candamo la fraula, celebrant-se la primera fi de semana de juny el Festival de la Fraula.
Geografia
[editar | editar còdic]Situat en la zona central d'Astúries, el seu relleu està prou desgastat i els seus picos més alts superen en poc els 600 m, com podem vore en el pico Gran en 624 m i el pico Pedrouzu de 614 m. Atres altures reseñables són: el Sollera de 598 m, les Creus de 539 m, i la Matiella de 576 m.
El principal curs fluvial és el riu Nalón, ya en el seu curs baix i els seus afluents: el Dele, el Reguirón i el Valle. El seu paisage montañés està marcat per espècies forànees: eucaliptos, pins, i atres espècies que varen anar en les que es va repoblar el concejo. En el fondo de les valls, la seua vegetació manté una rica varietat: fresnos, oms, chops i sauces.
Història
[editar | editar còdic]Candamo i en especial les màrgens del riu Nalón, són una zona de gran riquea de jaciments del Paleolític. Un jaciment excepcional és la cova de la Penya de Candamo, descoberta en 1913, és el més important conjunt d'art rupestre del Paleolític i el que està més a l'occident. Del Neolític també hi ha restants tumulares en les zones de Ventosa o de Valdemora.
De l'época castreña, destaquen tres emplaçaments: El Castiello en Prahúa, La Pica en Murias i el Castiello en Sant Tirso.
El periodo de la romanización, no ha deixat especials chafades en este concejo, circumstància que contrasta en la gran cantitat de restants romans que hi ha en els concejos limítrofs.
En l'Edat Mija, cap a el XI, les primeres referències documentades, són gràcies als archius monásticos, ya en esta época s'escomença a marcar el territori del concejo de Candamo, pero solament incloïa el marge dret del riu Nalón. És en el XII, quan escomença a revelar-se una organisació administrativa pero molt vinculada als territoris de Pravia i Gozón.
Durant el XIII, és quan la seua història administrativa sofrix un canvi, puix es va integrar en la pobla de Grau, pero mantenint la seua integritat territorial. És en 1784 quan comença una época d'autonomia i alluntament, havent continus pleits sobre repartimientos i eleccions contra l'ajuntament de Grau. No seria fins a 1835, quan la Junta de Candamo es proclame de forma definitiva, corporació independent, ya que va tindre varis intents anteriors d'independència fallancs. Inclús tenint esta separació administrativa, Candamo estarà durant tot el XIX unida a Grau per atres vínculs, com varen ser els ganaders i agrícoles.
Demografia
[editar | editar còdic]Candamo conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
De la mateixa manera que la majoria dels concejos del rural asturià ha sofrit un constant procés de despoblació a lo llarc de l'últim sigle, va tindre un aument de la seua població en les dos primeres décades de el XX, aplegant a la seua quota màxima en 5618 habitants en 1920, iniciant-se llavors un descens parat a mitat de el XX i escomençant en 1960 una nova acceleració d'emigrants, cap a les zones industrialisades del centre d'Astúries, en especial a Avilés per la seua rodalia i que continua fins al dia de hui.
El seu poblament és el típic de les valls de mija montanya, en menuts núcleus de població, trobant-se la major concentració en la vega del riu Nalón, sent les localitats més poblades del concejo Sant Román, Cuiro, Ventosa, i la seua capital Grullos, pero esta població té una estructura molt envellida, ya que les persones majors de 60 anys són una tercera part de la població i les menors de 20 anys no apleguen ni al 21 % de la població total del concejo per lo que en conseqüència, s'espera que en els pròxims anys el seu despoblació s'increment.
Economia
[editar | editar còdic]La seua economia es basa en la tradició agrària i ganadera, especialisant-se la ganaderia en les races frisona i asturiana. Sobre l'agricultura, Candamo és famós per la calitat de les seues fraulas, que han obtingut recentment la denominació d'orige i celebrant-se cada any la primera fi de semana de juny el Festival de la Fraula de Candamo. De la mateixa manera que la fraula, també són de molta calitat tot tipo de cultius hortofrutícolas, de la mateixa manera que en els concejos veïns com Grau o Pravia. Potser esta calitat es dega a la proximitat de les aigües del Nalón.
El sector industrial no té a penes aparició en este concejo, pero pel contrari, en els últims anys s'està desenrollant una ret de turisme i servicis al voltant del Nalón, en restaurants, hotels i atraccions de deport rural, aquàtic i de montanya.
Comunicacions
[editar | editar còdic]Candamo té dos vies de comunicació principals que travessen el concejo, la carretera comarcal AS-236 que partix del entronque en l'AS-237 en Grullos i comunica en Pravia, en les rodalies de la qual es troba l'A-8 (Autovia del Cantàbric) per a dirigir-se cap a Navia, Lugo i La Corunya, i la carretera comarcal AS-237 que unix Avilés en Grau travessant el concejo de nort a sur i permetent l'enllaç també a la transcantábrica per a aplegar a Gijón, Santander o Bilbao. Existixen ademés atres carreteres locals d'1.º i de 2.º orde que formen una tupida ret que vertebra tot el concejo.
Administració i política
[editar | editar còdic]Govern municipal
[editar | editar còdic]En el concejo de Candamo, des de 1979, el partit que més temps ha governat ha segut PSOE. Des de 1993 fins a 2015 l'alcalde d'este concejo va ser José Antonio García Vega.
Des de 2015 a l'actualitat, la socialista Natalia González Menéndez ha segut l'alcaldesa de Candamo.
Organisació territorial
[editar | editar còdic]El concejo de Candamo es dividix en 11 parròquies que són les següents:
Cultura
[editar | editar còdic]Art
[editar | editar còdic]
Evidentment, la mostra artística més important d'este concejo és la Cova de Candamo, en la que apareixen pintures rupestres, encara que també varen existir abundants iglésies prerrománicas i romàniques, com a Santa María de Murias, Sant Tirso o Santiago d'Aces, que no varen aplegar als nostres dies. Sí es conserven algunes cases i palaus com són:
- El palau de Valdés Bazán, de el XVII, i reformat en el XVIII, és Monument Històric Artístic. És de planta rectangular en un cos i dos pisos. La frontera principal sense decoració, solament nos mostra dos escuts que es intercalan entre els vans, en canvi la frontera posterior té una rica arquería, que s'estén pels dos pisos. En la galeria de la planta baixa, els arcs descansen sobre forts pilars. En la planta alta, els seus arcs s'agrupen sobre columnes més fines donant idea de llaugerea, estos arcs són desiguals i carixen de capitel.
- La casa de la Torre, de la que solament es mantenen en peu els murs, per un incendi, és de tres pisos en planta rectangular. La porta principal té un arc de mig punt i una segona porta a la que s'accedix per una escala, té atres dos portes fetes més recentment. Les fronteres estan en finestres, pero totes de diferents dissenys: rectangulars, quadrades, en arcs de mig punt.
- El palau de Cañedo, és de tres plantes. En la planta baixa està la porta principal en dos finestres simètriques. En la primera planta té el balcó principal i a la seua dreta l'escut d'armes. En la segona planta, hi ha una llarga galeria oberta, en forjat de metal. Destaca de l'edifici un gran ràfol de fusta. El palau és part d'un conjunt, en el que hi ha una capella, una torre, unes quadres i la vivenda de la família de casers.
- El palau dels Casares, està en Sant Tirso. És de planta rectangular i dos pisos. Tot l'edifici està revocat llevat els marcs de portes i finestres que són de pedra, en el pis superior hi ha balcons i destaca el del mig que és doble, en l'escut d'armes dels Alonso de Casares.
- Conjunt de hórreos. En el poble de Aces existix un núcleu espectacular d'antics hórreos, decorats varis d'ells en gravats de trisqueles. L'orige del mateix es deu a la riquea agrícola del poble, en dos grans vegas en la ribera del riu Nalón.
Festes
[editar | editar còdic]- En maig: la Jira del Campu Degollada, és una gran romeria, l'últim dumenge del més.
- En juny: el primer dumenge és el festival de la Fraula en Grullos. Els dies 8 i 9 és Sant Joan en Ventosa. El 29 la Jira en l'ermita de Sant Pedro, en Magón.
- En agost, el calendari està marcat per ser un més completament ple de festes, aixina destacarem: El dia 5 les Neus en La Mortera. Els dies 9 i 10 Sant Lorenzo en Sant Román. El dia 12 La Derrota en Santoseso (Candamo).
. El dia 15 Santa Mariña en Llamero. El dia 22 i 23 Sant Bartolomé en Grullos. El dia 24 Sant Agustín en Murias.
- En setembre: La nostra Senyora de Agüera i el Valle.
- En novembre: El primer dumenge següent a Tots els Sants se celebra en Aces el "Festival de la Castanya".
- La festa de Sant Andrés és sumament coneguda en la zona.
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Candamo.- Sitie web de l'Ajuntament de Candamo
- Federació Asturiana de Concejos [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Candamo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.