Sant Miguel de Lillo

Sant Miguel de Lillo

L'iglésia prerrománica de Sant Miguel de Lillo o de Sant Miguel de Liño (en asturià, Samiguel de Lliño), dedicada a Sant Miguel Arcàngel, va ser construïda pel rei Ramiro I en el mont Naranco, en les afores d'Oviedo (Astúries, Espanya). Es troba a escassos metros de Santa María del Naranco. Possiblement és la que, segons la crònica Albeldense, este monarca va manar a construir junt als seus palaus, en funció d'iglésia palatina. En principi va poder estar dedicada a Santa María i Sant Miguel.

Declarada per l'Unesco Patrimoni de la Humanitat en 1985, en giner de 2009, es va advertir d'una imminent solsida de l'estructura i d'un casi irreparable deterioració en general i per part de les pintures per la gran humitat que l'assolava. En l'any 2011 es varen portar a terme unes obres de restauració.

Arquitectura

Planta de l'iglésia.

Originalment va tindre planta basilical de tres naus, pero solament es conserva una tercera part de la seua llongitut, perque durant el sigle XIII o principis de el XIV es va arruïnar possiblement a causa de les males condicions del sol. Es conserva únicament el vestíbul i l'arrancada de les seues tres naus. Sobre el primer es troba la tribuna real, flanquejada a abdós costats per dos chicotetes estàncies.

La coberta és abovedada, per mig d'un sistema complex de voltas de mig canó. Les naus estan separades per arcs que descansen en columnes, fet inusitado por cuanto lo habitual en l'art asturià és l'us del pilar com a soport. Estes columnes es recolzen en altes bases quadrades que alberguen decoració escultòrica de arquillos que enquadren figures.

Està realisada en la seua major part a pur de sillarejo, encara que els cantons dels murs i els contraforts són de sillería. Les finestres presenten belles celosías tallades en pedra. La construcció resulta esvelta i mostra cert interés del seu autor per les proporcions, ya que la seua altura és el triple de l'esgambi de les seues naus.

Relleu en la jamba.

Decoració escultòrica

Molt destacable és la decoració escultòrica en relleu; especialment la de les jambas de la porta d'entrada, possiblement inspirada en un díptic consular bizantino del sigle VI, pertanyent al cònsul Areobindo, que es conserva en el Museu de San Petersburgo.

Tota la decoració escultòrica en jambas, bases i capitelés denota una forta influència bizantina, oriental i inclús lombarda, presentant un cert encant primitivista i antinaturalista.

Decoració pictòrica

Queden restants de la decoració pictòrica mural en la que es poden distinguir dos tipos; la decorativa imita a la de l'época d'Alfonso II visible en Sant Julián dels Prats, pero existixen unes atres totalment noves en la figura humana com a tema principal. Estes pintures són visibles en el mur Sur de la nau sur i en el mur Este de la mateixa nau.

Enllaços externs

• Resenya de l'Iglésia de Sant Miguel de Lillo en la Llista roja de patrimoni en perill, en Hispania Nostra