Santa Cristina de Lena
Santa Cristina de Lena (Santa Cristina de Ḷḷena en asturià) és una iglésia prerrománica asturiana, construïda a mitan de el IX i situada en el concejo de Lena, en el Principat d'Astúries (Espanya).
Situació
[editar | editar còdic]
.jpg)
El temple es troba situat en un tossal de la parròquia de Felgueras propenca a Vega del Rei, que domina la vall del riu Lena i a una distància 3,5 quilómetros de Pola de Lena, capital del concejo.
Es pot accedir a través de l'autovia Ruta de l'Argent, prenent l'eixida a Campomanes per Vega del Rei i existix també un abaixador de ferrocarril pertanyent a la ret de rodalies d'Astúries, molt propenc a Santa Cristina, l'estació de la Cobertoria que s'usa com a centre d'estudis de l'estil Prerrománico Asturià.
L'accés peatonal més cómodo és un camí el trànsit del qual es troba restringit a vehículs de rodes, llevat residents, propietaris de finques i servicis.
Història
[editar | editar còdic]Pot correspondre provablement a l'antiga fundació del Sant Pedro i Sant Pablo de Felgueras de el VII, sent el seu orige visigodo. L'estructura actual es va construir en el IX, any de 852, baixe el regnat de Ramiro I, per lo que es classifica com ramirense de la mateixa manera que els monuments del Naranco.
El 28 de novembre de 1793 Gaspar Melchor de Jovellanos aplega a l'Iglésia en cavall, la "descobrix" extasiado i realisa sobre el terreny uns dibuixos. Este moment seria fonamental per al coneiximent general de l'Iglésia.[1]
Va ser catalogada com Monument Històric Artístic en 1885.[2] L'Acadèmia de l'Història havia demanat "en el major interés al Govern la declaració de monument nacional, com a únic mig de salvar a l'ermita del deplorable estat en que es troba". Dos anys despuix, en 1887, s'aprovaria el proyecte de les obres a càrrec de l'arquitecte Ricardo Velázquez, per import de 15.334,5 pessetes.[3] En 1919 es varen fer noves obres, segons pareix de poca importància.[4]
Més importants varen ser les actuacions de mitan de el XX. En novembre de 1950 s'aprovarien obres d'urgència per import de 5.000 pessetes i a càrrec de l'arquitecte Luis Menéndez Pidal.[5] El mateix titulat realisaria, per import de 20.000 pessetes, les obres definitives.[6] Consistirien fonamentalment en una excavació a l'entrada del monument per a rebaixar el terreny i impedir l'entrada d'aigua en l'interior del mateix, terminar la espadaña del campanar i efectuar un complet retejo, rebent llimes i caballetes en morter mixt.
La tradició oral diu que durant la revolució d'Astúries de 1934 els miners varen utilisar l'Iglésia de parapete per a defendre's de les forces governamentals. Un proyectil afectaria al cantó suroest, la porta del recint i part de la volta.[7] De ser aixina, és provable que les obres de 1950 acometeren les reparacions pendents.
La comunitat autònoma del Principat d'Astúries delimitaria l'entorn de protecció de l'Iglésia en 2009.[8] Esta mateixa comunitat realisaria noves obres en 2012.[9] Varen consistir en la millora de la techumbre i el reforç i restauració de les parets del temple. Ademés, es varen canviar les cristaleres de l'iglésia i es va millorar l'entorn.[10]
l'Unesco va declarar l'Iglésia de Santa Cristina de Lena Patrimoni de la Humanitat en decembre de 1985.[11]
Arquitectura
[editar | editar còdic]
Este edifici en planta de creu grega, inhabitual en l'arquitectura asturiana, seguix els paràmetros tradicionals: consta de cinc segments en forma quadrangular, definits pels arcs fajones que es recolzen en una arquería cega que recorre els murs laterals, sent un d'ells, el més gran, el que conforma la nau principal del temple. El sol es troba a dos altures en l'entrada més baixa respecte al altar. El tipo de volta usada és la volta de canó que descansa sobre arcs fajones reforçats en l'exterior per contraforts.
Està dotada de nàrtex i d'iconostasis, format per tres arcs de pedra que descansen sobre quatre capitelés en les seues respectives quatre columnes de marbre tancades per celosías calades en forma rectangular, que separa el presbiteri de la nau principal. En el fondo es pot vore l'iconostasio que seguix les pautes de l'art de Ramiro I encara que es poden contemplar motius visigodos en la decoració.
Festa
[editar | editar còdic]Se celebra una tradicional romeria en missa en honor a Santa Cristina en l'exterior del temple tots els anys l'últim dumenge de juliol a les 12:30. Acodixen a ella els habitants dels pobles i caserius propencs. En finalisar la missa es realisa la tradicional subasta asturiana de la puja del ram.
Visites
[editar | editar còdic]L'iglésia es pot visitar de dimarts a dumenges. Els dilluns està tancada. Els mesos de novembre i setembre està tancada per vacacions.
Els horaris de visita són:
- entre decembre i març, d'11:00 a 13:00
- entre abril i octubre, d'11:00 a 13:00 i de 16:30 a 18:30
Els teléfons de contacte són: (+34) 985 490 525 i (+34) 609 942 153
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El primer traç de Santa María».
- ↑ «Gasseta de Madrit (actual Bolletí Oficial de l'estat)».
- ↑ «Gasseta de Madrit».
- ↑ «Gasseta de Madrit, citant únicament el canvi d'arquitecte.».
- ↑ «Gasseta de Madrit».
- ↑ «Gasseta de Madrit».
- ↑ «El blog de Acevedo». Consultat el 4 de decembre de 2017.
- ↑ «Bolletí Oficial de l'Estat».
- ↑ «Sede Electrònica del Govern del Principat d'Astúries». Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2020. Consultat el 3 de decembre de 2017.
- ↑ «La Nova Espanya».
- ↑ «Monuments of Oviedo and the Kingdom of the Astúries». UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de febrer de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Santa Cristina de Lena.
- Santa Cristina de Lena
- Archivat el 28 de març de 2020 archivat en Wayback Machine.
- Aula didàctica del prerrománico asturià de la Cobertoria
- El prerrománico asturià
- Art prerrománico espanyol: Santa Cristina de Lena
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santa Cristina de Lena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.