Lena (Astúries)
Lena (Plantilla:Lang-ast, /t͡sɛna/)[1] és un concejo del Principat d'Astúries (Espanya). Llimita al nort en el concejo de Mieres, al sur en la província de León, a l'est en el concejo d'Aller i a l'oest en els concejos de Riosa i Quirós. Conta en una població de Plantilla:Població habitants (INE, Plantilla:Població). La seua capital Pola de Lena, en 8682 residents, és la major població del concejo i la duodècima del Principat d'Astúries.[2]
Toponímia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Toponímia asturiana.
En virtut del Decret 74/2005 de 7 de juliol de 2005[3] publicat en el BOPA del 26 del mateix més, varen ser aprovades les formes oficials dels topònims de les parròquies i llocs del concejo de Lena, passant a ser oficials en tots els casos les denominacions en asturià.
Geografia
[editar | editar còdic]
Integrat en la comarca del Cabal, la seua capital, Pola de Lena, se situa a 34 km d'Oviedo.
Orografia
[editar | editar còdic]El seu relleu és molt accidentat, en trobar-se en plena Cordillera Cantàbrica. Per l'oest s'alcen el cordal de les Segades (fa de llímit en Riosa) i el cordal de Lena (fa de llímit en Quirós). El suroest del territori és el que conta en les montanyes més elevades, en el llímit en Sant Emiliano, destacant els picos Fariñentu (2168 m), El Sèt (2356 m) i Penya Ubiña (2411 m). Al sur, atres cadenes montanyoses fan de llímit en la província de León, i és ací a on se situa el mític port de Palleres (1378 m). Per l'est i el surest, atres cordales montanyosos fan de llímit en Aller i Villamanín. En esta zona oriental destaquen el pico Boya (1731 m), el pico Tres Concejos (2014 m) i El Ceyón (2035 m). L'altitut oscila entre els 2411 m (Penya Ubiña) i els 260 m a la vora del riu Lena. Pola de Lena s'alça a 306 m sobre el nivell de l'mar.
Hidrografia
[editar | editar còdic]El seu curs d'aigua més important és el riu Lena, que naix de l'unió del riu Huerna i del ric Palleres, a l'altura de Campomanes. El Lena, junt en el riu Aller són els principals afluents del ric Cabal.
| Noroest: Riosa | Nort: Mieres | Noreste: Mieres i Aller |
| Oest: Quirós | 
|
Est: Aller i Villamanín (León) |
| Suroest: Sant Emiliano (León) | Sur: Sena de Lluna (León) i Villamanín (León) | Surest: Villamanín (León) |
Fauna i flora
[editar | editar còdic]La seua massa arbòrea està composta d'hayedos, castanys i acebales. També existixen àmplies praderies junt en pasturages d'altura de tipo comunal, destinades al manteniment del ganado vacú i alguna cosa del caballar i lanar. Entre la seua fauna destaquen cabirols, isarts, javalís i algunes espècies en perill d'extinció com l'urogallo, l'àguila real i el llop.
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria i Edat Antiga
[editar | editar còdic]Les seues primeres troballes daten de la neolitización, les seues estructures megalítiques es troben ben representades, tenint un bon eixemple en el dolmen del Padrún. Hi ha túmulos pero no han segut tots investigats, aixina tenim els de La Cobertoria, La Campa, Els Fitos, El Castiḷḷo.
Des de l'antiguetat el territori del concejo va ser una de les principals vies de comunicació en la Replanell. En el recorregut de la via de la Carisa s'han trobat numerosos assentaments romans. Un eixemple d'estos assentaments és el mosaic trobat en Mamorana i el propi Campament romà de la Carisa.
La via romana de la Carisa, va deixar també al descobert una série de castros estratègicament situats per a on varen entrar les tropes romanes, tenim els castros de: El Cantón de Chaguenzas, Currieḷḷvos, Carraces, El Pandrún, etc. Hi ha atres castros en els cordales del centre i de l'oest: El Curuchu, Les Corochas, El Questru, etc.
Edats Mija i Moderna
[editar | editar còdic]Durant els regnats de Ramiro I i Ordoño I, en el IX, va ser construïda l'iglésia de Santa Cristina. El concejo va servir de va passar als peregrins que realisaven el Camí de Santiago en l'Edat Mija per a venerar les relíquies de la Catedral d'Oviedo.
En 1266 el rei Alfonso X l'Sabio va otorgar la Carta Pobla a Pola de Lena. l'alfoz otorgat a este concejo ho va convertir en la quarta demarcació més extensa d'Astúries.
La Real Orde del 14 d'abril de 1836, per la que es crea l'Ajuntament de Mieres, fa que Mieres s'escindixca del concejo de Lena, que es queda en la configuració actual.
En l'Edat Mija entorn XI, ya hi ha un domini d'importància, el del comte Fruela Muñez, més vesprada apareixen institucions de caràcter eclesiàstic com el de Sant Vicente d'Oviedo que rebrà una ampliació de territori per una donació de Fruela II, un atre monasteri en gran influència va ser el de Santa María de Arbas, assentat prop del port casi en la zona lleonesa. En els sigles XIII i XIV, es funda la pobla de Lena promoguda per Alfonso X en intenció de repoblar el territori, assentant-se esta sobre una atra ya existent que era la vila de Sant Martín de Parages. El centre administratiu va ser dotat d'un vastíssim alfoz, sent la quarta demarcació més extensa d'Astúries. Va ser dotada en el fur de Benavente i beneficiada en un mercat semanal. Un sigle més tarde Enrique de Trastamara, ya rei, li concedix el privilegi de no pagar ni portazgo, ni peage.
Entre els sigles XIV-XVI, escomencen a desaparéixer tots els vedats tant senyorials com a eclesiàstics, quedant solament un vedat que seria el vedat de Palleres en señorío eclesiàstic.
En el XVIII, l'Ajuntament de Lena tindrà alguns enfrontaments en el vedat eclesiàstic, pero en la desamortisació de Mendizábal este vedat s'incorporarà al concejo. En este sigle el port de Palleres va ser elegit per a construir la carretera Gijón-Oviedo-León, este proyecte va ser respalat per Jovellanos i Campomanes, encara que va ser interromput i no es va acabar fins a 60 anys despuix, en 1834.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]En el XIX, l'invasió francesa va dur diferents actes violents en la vila que varen acabar en la crema de l'ajuntament, archiu i iglésia. Com a contrapartida la festa local baix la advocación del sant francés, Sant Martín de Tours, es canvia al 12 d'octubre, dia de la Verge del Pilar, encara que la festa se celebra en honor a la nostra senyora del Rosario.
Durant les guerres carlistas va haver un enfrontament entre lliberals i absolutistas en la comarca. Lo que més va marcar este concejo va ser la Real Orde del 14 d'abril de 1836, pel que es crea l'Ajuntament de Mieres, escindit del de Lena, quedant este concejo en la configuració que té hui en dia. Apareixen noves activitats laborals que durà una gran transformació en la vida local, s'establix la Companyia Lenense Asturiana en una fàbrica d'acer, la fundició de ferro en Villallana i les primeres explotacions mineres. En esta época s'inaugura el tram de ferrocarril que durà les explotacions de les mines de cinabre en Muñón Cimero i l'instalació d'atres fàbriques.
Les obres per a finalisar la conexió ferroviària d'Astúries en el replanell varen finalisar en 1884, en l'inauguració de la Rampa de Palleres. En esta obra, el concejo adquirix encara més rellevància com a via de comunicació sur d'Astúries.
En el XX cal destacar els conflictes que van des de 1934-1937, aixina en la zona de Campomanes és el centre neuràlgic del Front Sur. Com a resultat dels conflictes l'iglésia parroquial i l'Ajuntament són incendiats. Posteriorment són reconstruïts, canviant-los la seua ubicació. En 1936 el Front Popular obté la majoria de vots leneses i en l'alçament de juliol el concejo queda en la zona lleal a la República, destacant com a lloc estratègic el port de Palleres, no caent el concejo en mans ultradretanes fins a octubre de 1937, pero aixina i tot va seguir operant la partida guerrillera libertaria de Germán Álvarez, el Comissari.
A mitan de el XX el sector miner es convertix en el factor de desenroll del concejo aplegant al seu moment àlgit en els anys setanta. Es crea HUNOSA que integrara a les més importants explotacions del terme municipal, en un moment en que el decliu del sector ya és palés. Aixina i tot Lena queda una miqueta fora de l'ambient depressiu dels concejos miners en part per les seues principals vies de comunicació que ya tenien tradició des de l'época romana.
En la segona mitat del sigle XX, es construïx el tram final de l'autopista A-66, a través de la vall del Huerna (Autopista del Güerna), convertint-se en la via de comunicació principal per al tràfic rodat entre Astúries i el replanell.
En 2023, queda inaugurada la conexió ferroviària d'alta velocitat a través de la Variant de Palleres, despuix de casi 20 anys d'obres. Esta infraestructura ha absorbit l'immensa majoria del tràfic que circulava per la Rampa de Palleres.
Demografia
[editar | editar còdic]Lena conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
En una població de Plantilla:Població habitants, la seua evolució durant els últims sigles està marcada per diferents fases. A finals de el XIX es comet la construcció del tram de Palleres del ferrocarril Gijón-Lena que atrau a gran número de famílies, en acabar la seua construcció este concejo adquirix la seua màxima població en 13 064 habitants en el XIX, esta població es mantindrà durant les dos primeres décades de el XX, i per l'auge de la mineria inclús seguirà aumentat fins al seu màxim històric en 1960 alcançant els 16 457 habitants, data a partir de la qual escomença una caiguda en part deguda a la desarticulació de l'espai agrari, el tancament dels pous miners de la zona i la debilitat de les empreses hulleras. Gràcies a la construcció de noves infraestructures de transport i comunicació es va evitar una deterioració de la població com en atres concejos.
La distribució de la població també va ser canviant, hi ha pobles que han segut abandonats com Alceo dels Cavallers, uns atres com Bendueños que tenia 103 habitants hui conta en a penes una dotzena. També va haver un canvi invers, aixina La Pola que no tenia més de 1500 habitants té hui en dia 9148. La seua piràmide demogràfica és molt desigual ya que la població ent 65 i 100 anys sobrepassen les 3000 persones, entre els 0 anys i 10 anys no apleguen a les 90 persones. Açò nos indica les conseqüències de la crisis que va dur una emigració rural protagonisada per una mija de gent en edat adulta.
Comunicacions
[editar | editar còdic]Pel concejo passen la N-630 a través del port de Palleres i l'autopista A-66 pel vall del Huerna. Ademés. el concejo està travessat per les carreteres autonòmiques AS-230, que conecta en el municipi de Quirós, i AS-231, que es dirigix al municipi de Riosa.
En el concejo comença la llínea de Renfe C-1 de Rodalies, que realisa trayectes entre Gijón i Pont dels Fierros. Una gran part d'estos trens tenen com a última parada Pola de Lena, no alvançant fins a l'estació de Fierros. El concejo també està conectat per mig de llínees de llarc recorregut (Regional), en parada en Pola de Lena i atres estacions del concejo, i que unixen Astúries en la replanell per la Rampa de Palleres.
En l'obertura de la Variant de Palleres, el concejo queda conectat en la ret d'alta velocitat espanyola, en parada de servicis Alvia i Avlo en l'estació de Pola de Lena.
En tot el concejo existixen un total de 6 estacions de rodalies, ubicades en Pont dels Fierros, La Frecha, Campomanes, La Cobertoria, Pola de Lena i Villallana.
Símbols
[editar | editar còdic]Bandera
[editar | editar còdic]
La bandera del concejo és rectangular, de dimensions 2:3. El pany és de color blau clar i du l'escut del concejo en el centre.
Escude
[editar | editar còdic]L'escut del concejo de Lena va ser inventat per Octavio Bellmunt i Fermín Canella per a ilustrar la seua obra Astúries, incorporant les armes de la família Campomanes i afegint algunes més. L'ajuntament de Lena ho utilisa com a propi sense sanció llegal per a acabar llegalisant-ho per Decret 841/1973 de 12 d'abril, publicat en el bolletí Oficial de l'Estat n.º 104 d'1 de maig de 1973. L'escut és cuarteado en creu.
- Primer quarter, castell almenado en la Creu dels Àngels d'or i pedres precioses en dos àngels halados, posat damunt del castell. Duen juntes les armes de l'Obispalía d'Oviedo i una representació del castell de Palleres, que va ser donado al bisbe d'Oviedo pel rei Fernando II de León.
- Segon quarter, un llibre gitat en cor de gules, que són les armes de l'Orde de Sant Agustín i representen al monasteri de Arbas, situat en Arbas del Port que era un antic domini de Lena.
- Tercer quarter, dos claus, en sis luneles posats de tres en tres i tres lises d'or un en cap i dos en punta. Estes són les armes de la família Quirós.
Administració i política
[editar | editar còdic]Govern municipal
[editar | editar còdic]Des de l'instauració de la democràcia en la Transició, la força política que més temps ha governat en Lena ha segut el PSOE, que va governar durant 20 anys alterns.
Des del 17 de decembre de 2016 l'alcaldesa de Lena és Gema Álvarez Prim, pertanyent a Esquerra Unida, qui governa en majoria absoluta des de les eleccions del 2019, encara que la pert en 2023 a pesar de guanyar les eleccions.
Organisació territorial
[editar | editar còdic]El Concejo de Lena es dividix en 24 parròquies que es relacionen a continuació junt al seu nom oficial en asturià quan diferix del castellà.
Cultura
[editar | editar còdic]Patrimoni
[editar | editar còdic]
Entre les obres a destacar en este concejo estan:
- El mosaic de Vega de Cego, descobert en 1921 en la vila de Memorana o Mamorana per Cayetano i Valentí del Roser i de la Buelga, entre els vestigis d'una construcció, possiblement una vila romana. És un mosaic excepcional en el Principat ya que no hi ha cap atre restant d'este tipo, hui està en el Museu Arqueològic d'Astúries. Està emmarcat per una faixa ajedrezada, recreant temes alusivos a l'hospitalitat. Està decorat per pardals, moluscs i flors. Del seu emblema central solament es conserva una part que són dos pardals posats sobre una branca.
- L'iglésia de Santa Cristina de Lena pertanyent a l'época de Ramiro I o d'Ordoño I, té una única nau allargada en dos dependències laterals, tots els espais es cobrixen en volta de canó i els espentes són arreplegats per dos contraforts exteriors. Hi ha una àmplia tribuna que ocupa el primer terme de la nau i la planta superior del pòrtic. A esta tribuna s'accedix per una escala de pedra que marca l'espai del rei contrapost al santuari. Davall hi ha dos cambres estretes destinades a gents viageres o peregrines. La nau està recorreguda per arquerías cegues i la volta se cenyix per quatre fajones que descansen en ménsulas planes situades sobre els medallones. Ací la triple capçalera tradicional prerrománica queda insinuada per dos arcs cegos excavats en el mur. És Monument Històric Artístic des de 1885 i declarat Patrimoni de la Humanitat en 1985 per l'Unesco.
- El Hospitalón, gran edifici de el XVI, que ha segut reformat múltiples voltes. Conserva algun element d'interés com una finestra en decoració esculpida i un arc en guardapolvo.
- El palau de Revillagigedo en Campomanes. És de cos llongitudinal en una torre en l'extrem de tres pisos en vans adornats en chicotetes orelles. La seua portada està en el centre de la frontera en pilastres cajeadas i sobre ella un balcó en antepechos de forja. L'edifici ha segut molt reformat i dividit en vivendes.
- El palau i la capella de la família Mendoza, este conjunt palatí disponia de caballerizas i amplis salons. Tot això en un sol en dibuixos de pedra. L'edifici té en la seua frontera sur i sobre el balcó un escut tallat en fusta que soporten dos lleons, en dos soldats armats en llances. La capella és àmplia i dividida en dos per un arc, té un retaule barroc de el XVIII, estructurat en dos pisos, en complicades columnes en el baix.
- El palau de Faes, en Carabanzo, edifici barroc de el XVII, solament es manté la torre en peu, estant el restant en mal estat. Es coneix cóm era per fotografies, tenia tres plantes separades per impostes, en el front principal hi havia un balcó volat i orlado en complicades molduras. En el centre es coloca un escut chicotet en timbre de yelmo. En el pis alt i entre dos finestres està el blasón en les armes dels Faes.
- La casa de Hevia-Campomanes en Pont dels Fierros, és una casa de dos pisos, en torre posterior de tres altures i entre els balcons de la frontera principal està l'escut en les armes dels Campomanes. Este conjunt té capella dedicada a Sant Francisco d'Assís i es va construir despuix de demolir la primitiva per causa de les obres de la carretera León-Gijón.
- L'iglésia de Sant Pedro de Jomezana, destaca en el seu testero un retaule de Sant Pedro de 1690. Els colaterals daten de 1768 i són d'estil rococó. La volta del presbiteri es pinta imitant casetones. En el sostre de la sacristia es desenrollen sobre els huit panels que componen la coberta en artesa unes escenes que narren la vida de varis sants.
- La casa Mier en Columbiello, vivenda tradicional de planta quadrada destaca els vans emmarcats per sellar i l'escut dels Mier en la frontera. Té capella prop de la casa que culmina en espadaña d'un ull en decoració de boles. La nau té volta de canó i àbsit de crucería, destaca de la capella el seu retaule barroc.
- La casa natal de Vital Aza és una vivenda urbana de traces populars emplaçada en el centre de la vila de Pola de Lena en el municipi de Lena (Astúries). Datable en el XVIII, destaca pel seu valor simbòlic, ya que en ella va nàixer a mitan de el XIX el poeta i dramaturc Vital Aza.
Destaca com a monument històric l'iglésia de Santa Cristina de Lena (de el IX) d'estil prerrománico, declarada Patrimoni de la Humanitat. L'iglésia conta, en l'antiga estació de tren de la Cobertoria, en un centre d'interpretació del prerrománico asturià.
Deport i cultura
[editar | editar còdic]El concejo de Lena destaca per la pràctica de deportes de montanya. Sent considerat el massiç de Ubiña com una de les millors zones de montanya de la Cordillera Cantàbrica. El massiç és un paisage protegit i forma part del parc natural de les Ubiñas-La Taula. Lena conta en el Teatre Vital Aza i la Casa de Cultura de Pola, a on es realisen diferents actes culturals a lo llarc de l'any.
En el port de Palleres es troba l'estació d'esquí Valgrande-Palleres. En més de cinquanta anys d'història, és una de les estacions pioneres en Espanya. Oferix tot tipo de servicis per a la pràctica de deports d'hivern.
Festes
[editar | editar còdic]El primer dumenge de juliol se celebra conjuntament en el concejo de Quirós la Festa del Corder a la Estaca en el «Prau Ḷḷagüezos», declarada d'Interés Turístic en 1984.[5] En ella s'otorguen els guardons «Güelos del Aramo» a la parella de major edat de la zona.
En la capital Pola de Lena, hi ha dos festes d'interés en abril les festes de la Flor en la vall de Naredo, en un mercat artesà en anys de tradició i en octubre la festa de La nostra Senyora del Rosario, també conegudes com "Els Feries".
Una curiosa tradició de Lena és la denominada zamarronada, són personages que entre atres penyores duen en el cap un cucurucho ple de cintes de colors i a l'extrem d'est una coa de raposa, duen també a la cintura unes esquelles que fan sonar quan fan els seus bots espectaculars ajudant-se d'una percha. Se'ls criden “zamarrones”.
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Govern del Principat d'Astúries (ed.): «Decrete 105/2006, del 20 de setembre, pàgina 6». Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2011. Consultat el 10 de juny de 2014..
- ↑ «Estadístiques de població per a Lena» (en espanyol). Institut Nacional d'Estadística. Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2014. Consultat el 10 de juny de 2014.
- ↑ Decrete 74/2005 de 7 de juliol de 2005
- Archivat el 18 de agost de 2022 archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Lena».
- ↑ BOE. «Concessió del títul de Festa d'Interés Turístic a la Festa del Corder de Lena.». Consultat el 13 d'octubre de 2016.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lena (Astúries).- Sitie web de l'Ajuntament de Lena
- Federació Asturiana de Concejos
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lena (Asturias)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.