Castanea
Castanea és un gènero de plantes de la família de les fagácees, natives de les regions templades del hemisferi nort, conegudes comunament com a castanys. Es coneix com castanya al frut d'estos arbres. El gènero té 9 espècies acceptades, dels casi 180 tàxons descrits.[1]
El nom també fa referència a l'anou comestible que produïxen.[2][3][4]
Els castanys d'índies no relacionats (gènero Aesculus) no són verdaderes castanyes, pero reben el seu nom per produir anous d'aspecte similar que són llaugerament venenoses per als humans. Els castanyers verdaders tampoc deuen confondre's en castany d'aiguas, que són tubèrculs d'una planta herbàcia aquàtica de la família de les juncias Cyperaceae.[5][6] Atres espècies que solen confondre's en castanyers són el roure castany (Quercus prinus) i el hi haja americana (Fagus grandifolia),[7][8] abdós també de la família Fagaceae. Les castanyes de Brasil, cridades "castanyes de Brasil" (castanyes de Brasil en espanyol) o "castanyes de Pará" (castanha-do-Pará en portugués) tampoc estan relacionades.
Etimologia
[editar | editar còdic]
El nom "castanya" deriva del llatí Castanea (també el nom científic de l'arbre), que es remonta a la paraula grec antic κάστανον (castanya dolça).[9] Una possible font de la paraula grega és l'antiga ciutat de Castanea en Tesalia.[10] La ciutat provablement va prendre el seu nom, no obstant, dels arbres que creixen al seu entorn.[11] En la zona de clima mediterràneu, els castanyers són més rars en Grècia perque el sol calcáreo no és propici per al creiximent de l'arbre. Kastania es troba en un dels relativament escassos afloraments sedimentaris o silíceos. Allí creixen tan abundantment que la seua presència hauria determinat el nom del lloc.[12] Uns atres consideren que el nom procedix del grec Sardis glans (bellota de Sardis), sent Sardes la capital de Brega, Àsia Menor, des d'a on s'havia estés el frut.[13]
El nom se cita dos voltes en la Versió King James de la Bíblia. En un cas, Jacob posa ramitas pelades en els abrevaderos per a promoure la descendència sana del seu ganado.[14] Encara que pot indicar un atre arbre, indica que el frut era un aliment bàsic local a principis de el XVII.[11]
Estos sinònims estan o han estat en us: Fagus Castanea (utilisat per Linneo en la primera edició de Species Plantarum, 1753),[15] Sardian nut, Jupiter's nut, husked nut, and Spanish chestnut (U.S.).[16]
Descripció
[editar | editar còdic]Arbres o arbusts de fulles alternes caduques en hivern, a voltes rizomatosos, entomófilos. Les fulles són de màrgens serrats, en estípules prominents i tempranament caduques, en llim prim alguna cosa coriáceo i nervis secundaris no ramificats que s'estén fins al marge, cada nervi terminant en una dent esmolada o aresta ben desenrollada. Les inflorescències, en aments axilars erectos, rígits o flexibles, duen les flors masculines en la seua part distal i les femenines en la base. Les flors masculines, en periant de 6 lòbuls ovado-obtusos, tenen 10-20 estams, mentres les femenines s'organisen en grups d'1-3 flors (cims triflores/dicasios) de periant urceolado més o menys hirsuto en 6-8 lòbuls, 6-9 estils en l'àpiç del ovari, àpiç cobert de pèls sedosos adpresos que s'estenen fins a la base dels estils -i persistiran en l'aquenio derivat de dit ovari-, i 6-8 estams rudimentaris, cada grup de flors rodejat per un involucre cupuliforme de bràctees. Infrutescència en cúpula (o calibio) de 2-4 valvas, connadas marginalment fins a la maduració, i que tanquen completament o casi completament els aquenios. Dita cúpula involucral dehiscente, que deriva de l'involucre brácteal, és densament espinosa, en espines irregularment ramificadas, a sovint entrellaçades, més o menys cobertes de pèls simples. Hi ha 1-3 aquenios/anous, per definició indehiscentes -encara que, al resecarse, poden presentar eventualment una ruptura fisural superficial del endocarpo coriáceo, deixant al descobert la llavor rodejada de la seua tegumento -per cúpula, cada u de dits aquenios corresponent a una de les flors de l'inflorescència femenina; tenen el pistil i els seus estils peluts persistents, centimétrico, en l'àpiç aixina com una àmplia cicatriu basal ovalada en una ampla marca estrelada/"explotada" en la seua part central i que correspon a la seua fixació dins la cúpula; la seua forma és pla-convexa, i si són 3, la central està a sovint reduïda i aplanada, i si és solitària pren forma més redonejada. El endocarpo és coriáceo, fi i d'interior pelut, rodejant una única llavor ruminada, carent d'endospermo i en un epispermo membraneáceo íntimament pegat a la seua superfície i també a la capa peluda de l'interior del endocarpo.[17][18]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Castanea en The Plant List - A working list of all plant species, vers. 1.1, 2013
- ↑ Huang, Chengjiu; Zhang, Yongtian; Bartholomew, Bruce. "Castanea". Flora of China. Vol. 4 – via eFloras.org, Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO & Harvard University Herbaria, Cambridge, MA.
- ↑ Nixon, Kevin C. (1997). "Castanea". In Flora of North America Editorial Committee (ed.). Flora of North America North of Mexico (FNA). Vol. 3. New York and Oxford – via eFloras.org, Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO & Harvard University Herbaria, Cambridge, MA.
- ↑ "Castanea". Flora Europaea. Edinburgh: Royal Botanical Garden. 2008.
- ↑ Chestnut in Answers.com.
- ↑ What Llaure Chestnuts. Information page by a small Australian grower in Balingup, Western Austràlia.
- ↑ Castanyer [1] archivat en Wayback Machine. en chestnuttree.net.
- ↑ Chestnuts worldwide and in New Zealand Archived 2008-07-05 at the Wayback Machine. By the New Zealand Chestnut Council, 2000.
- ↑ New RHS Dictionary of Gardening. Per A. Huxley ed. 1992. Macmillan ISBN 0-333-47494-5.
- ↑ "Essai monographique sur li châtaignier", Édouard Lamy, 1860 p.4.
- ↑ 11,0 11,1 Castanyer.
- ↑ “Castanyes” . Cambridge World History of Food 1: 359-364. doi:.
- ↑ El significat dels arbres. Per Fred Hageneder, Chronicle Books - Nature. 2005.
- ↑ Vegetarians en el paraís.
- ↑ On the Name of the American Chestnut. Per Geo. B. Sudworth. Bulletin of the Torrey Botanical Club, Vol. 19, No. 5 (5 de maig de 1892), pp. 152-154 (l'artícul consta de 3 pàgines). Publicat per: Torrey Botanical Society.
- ↑ A Modern Herbal. Per Mrs. M. Grieve.
- ↑ Castanea en Flora of North Americapro. part
- ↑ Castanea en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madritp. p.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castanea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.