Parc natural de les Ubiñas-La Taula

Parc natural de les Ubiñas-La Taula

El parc natural de les Ubiñas-La Taula (en asturià parc natural dels Ubiñes-La Taula) és un parc natural situat en el Principat d'Astúries (Espanya), en l'àrea central de la cordillera Cantàbrica. Des de l'11 de juliol de 2012 és reserva de la biosfera de l'Unesco.

Geografia

Es tracta d'un terreny de montanya i valls dins dels concejos asturians de Teverga, Quirós i Lena. En abril de 2013, es presenta una proposició no de llei davant la Junta General del Principat per a incloure el concejo de Yernes i Tameza comprenent aixina un total de 35 793 hectàreas, en 2016 contínua sense ser efectiva dita inclusió.

Refugi del Meicín en Tuiza.

La montanya es caracterisa pel massiç de Ubiña de més de 2400 metros. (Picos del Fontán i Penya Ubiña en 2417 metros) i diferents zones d'una altura aproximada als 2000 metros. Per açò dins del parc es denota una gran diferència d'altituts entre les diferents zones.

Les valls estan formades per les conques del riu Taja, el del riu Valdecarzana i el del riu Val de Sampedro o ric Páramo, en este últim està situada el monument natural de Cova Horta.

Té les següents figures de protecció:

• Reserva regional de caça de Somiedo
• Paisage protegit de Penya Ubiña
• Declarat parcialment Lloc d'Importància Comunitària de Penya Ubiña
• Lloc d'Importància Comunitària de Montovo-La Taula
• Declarat parcialment Zona d'Especial Protecció per a les Aus de Ubiña-La Taula
• Paisage protegit del Picu Caldoveiru
• Monument natural dels Ports de Marabio

Archiu:Cabana de Sobia. caps block 2

Des de la vall de Teverga, Pena Sobia en plena ruta de la Taula

És una zona de gran valor arqueològic, dels que destaca els Abrics Rupestres de Fresnedo, propencs al poble de Fresnedo (Teverga), els castros de Focella i Barri (Teverga) o Ricabo i El Collao (Quirós). Els jaciments vinculats a la Via de la Carisa i les fortificacions visigodas del Homón de Far (Lena)

En este parc també està present el Camí Real del Port de la Taula, calçada romana assentada sobre una senda ya utilisada pels primers pobladors de la zona.

El parc va ser fa anys presa d'una devastadora solsida que va estropejar un dels llocs més bonicos d'este espai protegit asturià.

Història

En octubre de 2014 s'aprova un nou instrument de gestió integrat, pel qual s'unifiquen les normatives que afecten a diversos espais naturals. El parc natural pansa a estar regulat pel Instrumente de Gestió Integrat de la Montanya Central Asturiana.

Flora

Tot el parc és una zona de gran diversitat i bon estat de conservació en un terç de la seua superfície ocupada per boscs d'alt valor ecològic i d'una antiguetat apreciables, destacant principalment els hayedos.

La senya més destacada de manera general és que en l'àrea d'influència del parc es troben representades onze de les dèneu famílies existents en Astúries. Dins d'esta riquea es distinguixen tres àrees diferenciades:

Hayedo.

• àrees tossals (menor 700 m d'altura);
• àrees montanas (1700 - 1800 m d'altura);
• àrees subalpinas (per damunt dels 1800 m).

La massa forestal del parc és esplèndida en boscs madurs de fins a huit tipos diferents:

• Hayedos: el més important i representat, que ocupa el 75 % del parc;
• Rebollares oligótrofos: Formats per roure albar, roure rosat, carballo o abedull.
• tejos
• fresnos
• arces
• alisedas

Cascada del Xiblu.

Dins del restant de les formacions vegetals que trobem dins del parc es poden diferenciar en terrenys de pastura i cultiu i xares formades principalment per ginebreras, gayubas i la laureola. També existixen zones d'acebo, narciso d'Astúries, el narciso de trompeta i la genciana.

Menció a banda mereix les zones de vegetació d'estanys, que encara que de chicoteta extensió tenen gran riquea ecològica. Estes zones estan compostes per charcas, estanys i turberas. D'estes últimes destaquen les de la zona del llac El Llegu en Lena.

Fauna

Per la gran massa forestal el parc presenta una gran biodiversitat.

Mamífers

Destaca la presència del gose pardo cantàbric, rei de les espècies cantàbriques. Dins del parc es poden trobar espècies com el javalí (Els seus scrofa), el cabirol (Capreolus capreolus), el cérvol o venado (Cervus elaphus) i l'isart (Rupicapra pyrenaica).

Existixen gran varietat de carnívors com són l'orso, llop, rabosot, marta, garduña, jineta, gat montés, armini, teixó, llúdria i malifet.

Dels menuts mamífers podem destacar la llebre de piornal.

Els rat penat estan representats per huit espècies sent el de major interés el rat penat de cova.

Urogallo.

Aus

Per dos de les singularitats del parc destaquen dos tipos d'aus sobre totes:

• les aus que habiten normalment en zones boscoses com són l'urogallo cantàbric (Tetrao urogallus cantabricus), el pico mijà (Leiopicus medius) , el chiulet negre (Dryocopus martius) o l'agateador norteny (Certhia familiaris).

• les aus que habiten la zona d'alta montanya, en espècies adaptades com el cheu alpí (Montifringilla nivalis), acentor alpí (Prunella collaris), collalba gris (Oenanthe oenanthe), roquero roig (Monticola saxatilis), bisbita alpí (Anthus spinoletta), treparriscos (Tichodroma muraria) o la perdiu pardilla (Perdix perdix).

Dins de les rapaces es pot destacar el buitre leonado (Gyps fulvus) , l'àguila real (Aquila chrysaetos), l'alimoche (Neophron percnopterus), l'azor (Accipiter gentilis) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus).

Amfibis

Dins d'esta espècie es pot destacar la granota de Sant Antón (Hyla arborea) en els ports de Agüeria i de granota comuna (Pelophylax perezi) en el port de la Cubilla.

Vore també

• Espais naturals d'Astúries

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc natural de les Ubiñas-La Taula.
• Parc natural de les Ubiñas - La Taula

• Galeria d'imàgens del parc natural de Ubiña - La Taula
• LEY 5/2006, de 30 de maig, del parc natural de les Ubiñas-La Taula
• Pàgina del sistema d'informació ambiental del Principat d'Astúries
• Situació del parc