Roure europeu
| Roure europeu | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | Quercus robur | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| Distribució natural | |||
El roure europeu (Quercus robur), és un arbre caducifoli de gran talla pertanyent a la família de les fagàcees. Es distribuïx de manera natural pel centre i nort d'Europa, des de la Península Ibèrica fins a Escandinàvia i l'oest d'Àsia. Preferix climes humits, en pluges regulars i temperatures suaus.
Descripció[editar | editar còdic]
És un arbre corpulent que pot superar els 30 m d'altura, en capçada ampla i arredonida, a sovint en branques tortes i potents.
- Fulla: Fulles simples, alternes, de marge lobulat en entre 3 i 7 parells de lòbuls arredonits. La base de la fulla és truncada o llaugerament auriculada. El feix és vert fosc brillant, l'envés més clar. Tenen de 7 a 14 cm de llargària, i un peciol curt, de menys de 1 cm.
- Flor: És una espècie monoica. Les flors masculines es presenten en aments penjants, i les femenines en chicotetes inflorescències terminals. La floració es dona en abril i maig.
- Fruit: La bellota és un fruit sec del tipo núcula indehiscent, d'entre 2 i 4 cm, sostinguda per una cúpula escamosa. Madura entre setembre i octubre.
- Tronc: Tronc robust, recte, en corfa grisa a gris fosc, profundament clavillada en els eixemplars vells.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Habita preferentment sols profunts, frescs i ben drenats, en boscs planers i valls fluvials, a sovint en companyia d'atres caducifolis com fleix, oms o tillols. En Espanya, es troba de manera natural en el nort i nort-oest (Galícia, Astúries, nort de Lleó, Cantàbria, País Basc, Navarra i Pirineus humits). Preferix climes atlàntics, i no soporta bé la sequera ni les altes temperatures mediterrànees.
Taxonomia[editar | editar còdic]
Quercus robur fon descrit per Carles Linneo en la seua obra *Species Plantarum*, publicada en l'any 1753.
Citologia[editar | editar còdic]
Número cromosòmic: 2n = 24.
Etimologia[editar | editar còdic]
- Quercus: nom clàssic llatí per a designar els roures.
- robur: significa ‘força’, ‘robustea’, fent referència a la fortalea de la fusta.
Usos[editar | editar còdic]
La fusta del roure comú és molt valorada per la seua durea, durabilitat i resistència a la humitat. Tradicionalment s'ha usat en fusteria, bots, construcció naval i ebanisteria. També és apreciat com a arbre ornamental en parcs i jardins grans.
Conservació[editar | editar còdic]
No es considera una espècie amenaçada a nivell global. encara que en la seua àrea ibèrica, les poblacions són més escasses i fragmentades, a causa de la pressió humana, deforestació i canvi climàtic.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Blanco, E. et al. (1997). Los Árboles y Arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares
- Pignatti Sandro, Flora d'Italia, Edagricole, Bologna, 1982
- Tutin, T.G. et al. (1964–1980). Flora Europaea
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Roure europeu.