Reboll
| Reboll | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | Quercus pyrenaica | ||
| Autoritat | Willd. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Distribució natural | |||
El reboll (Quercus pyrenaica) és un arbre caducifoli de la família de les fagàcees. És propi del centre i oest de la Península Ibèrica, a on forma boscs nomenats rebollars. S'adapta a climes montans, de transició entre atlàntic i mediterràneu.
Descripció[editar | editar còdic]
El Quercus pyrenaica és un arbre de talla mijana, de tronc irregular i corfa grisenca i rugosa.
- Fulla: grans, alternes, lobulades profundament (de 4 a 8 parells de lòbuls), en pilositat en el revers. A sovint marcescents: es sequen en hivern pero no cauen fins a primavera.
- Flor: monoic. Les flors masculines es troben en aments penjants; les femenines, en grupets chicotets. Florix en abril-maig.
- Fruit: bellota (núcula indehiscent), més chicoteta que la del roure valencià, en cúpula escamosa. Madura entre setembre i novembre.
- Tronc: corfa grossa, escamosa i molt resistent al foc. Pot presentar brotació abundant des de la base.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Preferix sols àcits, pobres en calci, en altituts de 600 a 1.800 m. S'estén sobretot per les serrades del centre peninsular: Serra de Gredos, Serra de Francia, Montes de Toledo, Serra de Guadarrama, etc.
Té una gran resistència al fret, no tolera les sequeres prolongades com atres espècies mediterrànees. Apareix en zones de transició entre el roure atlàntic (Q. robur) i la carrasca (Q. ilex).
Taxonomia[editar | editar còdic]
Quercus pyrenaica fon descrit per Carl Ludwig Willdenow i publicat en Species Plantarum. Editio quarta 4: 451. 1805.
Etimologia[editar | editar còdic]
- Quercus: nom llatí clàssic per a roures i carrasques.
- Pyrenaica: ‘dels Pirineus’, encara que el seu domini principal està en atres zones.
Usos[editar | editar còdic]
Fusta: dura i pesada, encara que poc apreciada per a fusteria. Tradicionalment usada com a llenya i carbó vegetal, per la seua gran capacitat calorífica.
Rebrot: es regenera fàcilment per soca, sent ideal per a usos ganaders i producció forestal sostenible.
Conservació[editar | editar còdic]
No es considera amenaçat a nivell general, l'abandó rural i els incendis forestals han provocat la regressió d'alguns rebollars.
Referències[editar | editar còdic]
- López González, Ginés A. (2004). Guía de los árboles y arbustos de la península ibérica y Baleares. Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-210-6
- Oria de Rueda, Juan Andrés (2003). Guía de Árboles y Arbustos de Castilla y León. Palencia: Cálamo. ISBN 84-95018-46-2.
- «Quercus pyrenaica». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
- «Quercus pyrenaica». The Plant List
- «Quercus pyrenaica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Abella, Ignacio (2003). La magia de los árboles. Barcelona. integral. ISBN 84-7901-190-4
- Fischesser, Bernard (2004). El libro del árbol. Madrid. Ed. El Drac. ISBN 84-88893-80-9
- López González, Ginés A. (2004). Guía de los árboles y arbustos de la península ibérica y Baleares. Madrid. Ed. Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-210-6
- J. Coombes, Allen (2003). Árboles. Barcelona. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0942-1
- Varios autores (2005). Los Bosques Ibéricos. Una interpretación geobotánica. Barcelona. Ed. Planeta. ISBN 84-08-05820-7
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Reboll.