Quercus petraea
Quercus petraea, el roure albar és un arbre de fronda pertanyent a la família de les fagáceas. És molt semblat a Quercus robur, que rep moltes voltes el mateix nom, encara que sol ser menys robust que este, alcança més altura en bosc dens creixent més recte. Està classificada en la secció Quercus, que són els roures blancs d'Europa, Àsia i Amèrica del Nort. Tenen els estils curts; les bellotas maduren en 6 mesos i tenen un sabor dolç i llaugerament amarc, l'interior de la bellota té pèl. Les fulls carixen d'una majoria de cerdes en els seus lòbuls, que solen ser redonejats.
Característiques
[editar | editar còdic]Pot alcançar fins a 45 m o més d'altura, té una copa prou regular, més o menys aovada o redonejada i tronc de corfa grisácea o parduzca, molt badada en els eixemplars vells. Els fulls són caducs, alternes, simples, en el marge hendido en lòbuls redonejats i de contorn més o menys aovado, tenen en canvi un peciol més desenrollat, de fins a 2,5 cm, s'estretixen en falca o acaben en forma redonejada en la base, sense aurícules i conserven alguns pèls en la seua cara inferior, especialment en l'aixella o trobada dels nervis. Les florés femenines i els fruts naixen assentats sobre les branques o sobre pedúnculs molt curts i no són mai colgantes; la bellota és ovoide i té el cascabillo en abundants escamas.
Florix d'abril a maig, alguna cosa més tart que el carballo en les mateixes localitats; les bellotes maduren a finals de setembre o en octubre.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Habita les ales i faldes de les montanyes, soportant sols més secs i menys profunts que el carballo, ya que inclús viu entre roques. Alcança fins als 1800 m d'altitut, desenrollant-se en sols tant calçizos com silíceos. Pot entrar en contacte en el hi haja, abedull, pi albar i atres roures, en els que forma fàcilment híbrits.
Distribució
[editar | editar còdic]En l'oest, centre i sur d'Europa, en Àsia occidental. En la península ibèrica apareix dispers per la seua mitat septentrional; falta en gran part del noroest i descendix en latitut, fins al sistema Central i Serranía de Conca, a on alcança el seu llímit meridional. No aplega a Portugal ni a les Balears. En Espanya, encara que són escasses les formacions relativament ben conservades de Quercus petraea, peden trobar-se de modo fragmentario a lo llarc de tota la cordillera Cantàbrica i en abdós extrems dels Pirineus. En la Cantàbrica són importants en el seu sector occidental en els massiços d'Ancares i el Caurel, destacant els boscs de Vilarello de Donís i de la conca alta del riu Lor. El bosc de Muniellos, en les proximitats de Cangas de Narcea, i lo de les immediates valls del Monasteri de Hermo i Vedat estan constituïts per poblacions hibridógenas de Quercus robur i Quercus petraea (Quercus x rosacea). En Cantàbria poden trobar-se eixemplars en el sur de la província, a on cal destacar els Roures Milenaris de Bustillo del Mont. Es presenten aixina mateix estes rouredes en el nort de les províncies de #León, Valle del Rudrón en la província de Burgos, i Palència; en estes últimes, en les estribaciones meridionals de la serra de Híjar (Barruelo de Santullán) i en la comarca de Mena i la Llosa. En Navarra mereixen citar-se les formacions del massiç Oroz-Betelu, en la ceunas altes del riu Urrobi i Irati sobre areniscas triásicas i, en Catalunya els boscs del Vallés Oriental i les comarques de La Selva, La Garrocha, serra de la Albera i les Guillerías. En el sistema Ibèric septentrional té un distribució generalment escassa i residual. En tots estos punts apareixen boscs molt fragmentarios en els que es presenten numeroses poblacions híbrides en
Quercus humilis (Quercus x calvescens) i inclús Quercus canariensis (Quercus x viveri). En freqüència apareixen eixemplars en caràcters referibles a la, aparentment relicta, subespecie huguetiana (=Quercus mes).
En la vertent nort pirenaica, com l'influència atlàntica s'estén àmpliament al peu de la cordillera fins a les planures franceses de Lannemezan i la conca del riu Garona, penetrant profundament per les valls, les rouredes de Quercus petraea es localisen en l'interior i ésts per damunt de les rouredes de Quercus robur i els boscs mixts planocaducifolios. En els Pirineus orientals francesos, molt mediterràneus, són escassos les rouredes albares, lo que contrasta en la seua relativament important presència en l'alvertent meridional, a on existix un espai transicional mediterràneu-atlàntic o submediterráneo molt humit que li resulta especialment favorable
Finalment mereix la pena fer referència a la presència del roure albar en la serranía de Conca (Serra de Valdemeca), a on alcança el seu llímit meridional absolut en la península ibèrica. Ací no forma boscs, pero apareix freqüentment esguitant melojares i pinades de Pinus sylvestris que predominen en les zones de substrats descarbonatados (pissarres, areniscas) de la citada serra (entre els 1500 i 1800 m).
Taxonomia
[editar | editar còdic]Quercus petraea va ser descrita per (Matt.), Liebl. i publicat en Fl. Fuld. 403. 1784.[1]
- Etimologia
Quercus: nom genèric del llatí.[2]
- Sinonímia
- Quercus auzin Secondat ex Bosc
- Quercus esculus L.
- Quercus latifolia Bubani
- Quercus mes Thore
- Quercus petraea subsp. huguetiana Franco & G. López
- Quercus petraea subsp. mes (Thore) C.Viciós
- Quercus petraea subsp. petraea (Matt.) Liebl.
- Quercus robur subsp. sessiliflora (Salisb.) A.DC.
- Quercus robur var. petraea Matt.
- Quercus robur var. sessiliflora (Salisb.) Hook.f.
- Quercus ruscinonensis Debeaux
- Quercus sessiliflora var. parvifolia Lázaro Eivissa
- Quercus sessiliflora Salisb.
- Quercus sessilis var. puigii Sennen ex A.Camus
- Quercus sessilis var. ruscinonensis (Debeaux) Rouy
- Quercus sessilis Ehrh. ex Schur[3]
Nom comú
[editar | editar còdic]Albar, alcorque, barda, cajiga, carbayo, cassa, jaro, llata, marfueyo, roure, roure albar, roure albar-almezo, roure albero, roure carballo, roure comú, roure de frut assentat, roure de frut assentat i axilar, roure de montanya, roure enciniego, roure macho, roure matiego, roure matise, roure propi, robre, robri, roure, tocorno, veceña.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la botànica
- Característiques de les fagáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Quercus petraea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de decembre de 2013.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ 3,0 3,1 «Quercus petraea». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 26 de novembre de 2009.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Flora Europaea: Quercus petraea
- Bean, W. J. (1976). Trees and shrubs hardy in the British Isles 8th ed., revised. John Murray.
- Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. HarperCollins ISBN 0-00-220013-9.
- Ceña, A. & Flames, F. (2022). Quercus petraea i atres roures del Sistema Ibèric Septentrional. Flora Montiberica 84: 15-17 (VIII-2022).
- (en francés)Chênes: Quercus petraea
- Donen virtuella floran - Distribution
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quercus petraea.- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Quercus petraea.
- Quercus petraea en Arbres Ibèrics
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quercus petraea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
