Museu Arqueològic d'Astúries
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
El Museu Arqueològic d'Astúries és una institució de titularitat estatal, adscrita al Ministeri de Cultura i des de 1991 la seua gestió ha segut transferida al Principat d'Astúries.
És una institució museística d'àmbit regional i una llarga tradició. Conserva la colecció material del llegat arqueològic d'Astúries. Desenrolla les funcions de conservació i difusió del patrimoni asturià. En Astúries, l'arqueologia s'inicia en pensament propi de l'Ilustració a través de dos grans figures com a fra Benito de Feijoo, monge benedictino que va ser abat del Monasteri de Sant Vicente, sèu del Museu, i Gaspar Melchor de Jovellanos, que va realisar la primera memòria d'una intervenció arqueològica realisada en Astúries i les primeres prospeccions en la regió.
El Museu Arqueològic d'Astúries, sorgix en 1845, en la creació de la Comissió Provincial de Monuments Històrics Artístics de la Província d'Oviedo. És el museu arqueològic més important de la regió asturiana, en la colecció més destacada en el seu gènero.
Creat oficialment en 1944, va ser obert al públic en la seua sèu actual el 21 de setembre de 1952. Són notables les coleccions ingressades en el museu per Aurelio del Pla, el Comte de la Vega del Sagella, Manuel González-Longoria i Lleal I Marqués de la Rodriga, Tomás Fernández Bataller, Pedro Hurlé Mansó, Sebastián de Soto Cortés, entre uns atres. La seua colecció s'incrementa anualment en els depòsits de materials procedents dels treballs de prospecció i excavació arqueològica portats a terme en Astúries i de donacions privades.
En la seua evolució, el Museu Arqueològic d'Astúries es configura com una institució del sigle XXI, destinada a satisfer les necessitats culturals, científiques i educatives de tots els usuaris. Actua com a referència i enllaç en atres museus arqueològics de lloc i manté relació en els jaciments musealizados i els centres d'interpretació dispersos per la geografia del Principat, sent el referent en matèria d'investigació, difusió i conservació del Patrimoni Arqueològic asturià. Des de 2004 ha segut objecte d'obres de rehabilitació i millora sent reinaugurado i obert de nou al públic el 21 de març de 2011.[1]
Història
[editar | editar còdic]L'antecedent de l'actual museu està en la Comissió Provincial de Monuments, creada en 1845, que va portar a terme les primeres accions per a protegir el patrimoni monumental i cultural d'Astúries, i va obrir un primer museu en 1870 en el desaparegut Convent de Sant Francisco en peces arreplegades a lo llarc del territori asturià i procedents també de donacions particulars.
El museu actual data de 1944 encara que no va ser obert al públic fins a 1952 en el claustre de l'antic Monasteri de Sant Vicente. La colecció ha creixcut des de llavors a pur de excavacions, donacions i compres de peces. En 1998 i davant l'estat de l'edifici, el Ministeri de Cultura va iniciar els tràmits de la seua rehabilitació i ampliació que va donar començ en 2004, en proyecte dels arquitectes Fernando Pardo Calvo i Bernardo García Tàpia. La reforma ha supost l'aument de la superfície construïda del museu a 5810 m², dels quals 2013 m² estan dedicats a l'exposició permanent del mateix, despuix d'una inversió de 16 millons d'euros.[2][3]
Al mateix temps, estes obres varen permetre el descobriment d'un bastió de la primitiva muralla d'Oviedo del sigle VIII d'1,6 m d'altura. Sobre els restants d'esta muralla descansen les arcades del claustre del monasteri. Es va tindre que modificar el proyecte inicial de les obres per a deixar expostes estes parts de la muralla de la ciutat com una atra de les joyes del Museu. Este descobriment recolza el hipòtesis del historiador Juan Uría Ríu sobre el traçat d'esta muralla alçada en temps d'Alfonso II.
La direcció del centre ha segut duta per Manuel Jorge Aragonesos des de 1951 fins a 1954, Francisco Jordá Cerdá des de 1955 a 1963, Carlos María de Luis des de 1963 a 1969, Matilde Escortell des de 1969 a 1996,[4] Enrique García-Tessier des de 1996 a 2000 i Elisa Collado González, Ignacio Alonso i María Antonia Pedregal Montes.[5]
L'edifici
[editar | editar còdic]Des de 1942, el Museu ocupa en l'antic claustre del monasteri de Sant Vicente, un edifici en una complexa història relacionada en l'orige de la ciutat i el claustre de la qual va ser declarat monument nacional en 1934.
El monasteri de Sant Vicente es creu que es va fundar en l'any 765, en el regnat de Fruela I. Sol restants queden d'eixe primer edifici, permaneixent no obstant el claustre actual, iniciat en la década de 1530, baix direcció del mestre Juan de Badajoz el Mosso i conclós per Juan de Cerecedo el Vell i Juan de Cerecedo el Mosso en la década de 1570.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La Ministra de Cultura i el President del Principat d'Astúries inauguren hui el Museu Arqueològic d'Astúries.». Museu Arqueològic d'Astúries. Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2011. Consultat el 30 de març de 2011.
- ↑ «Museu Arqueològic d'Astúries. L'institució.». Museu Arqueològic d'Astúries. Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2011. Consultat el 30 de març de 2011.
- ↑ «Reobertura del Museu Arqueològic d'Astúries. Dossier de prensa» (pdf). Consultat el 30 de març de 2011.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- ↑ «Museu Arqueològic d'Astúries». Consultat el 11 de març de 2017.
- ↑ Vore lloc oficial en: Museu Arqueològic d'Astúries.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Arqueológico de Asturias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.