Foncalada
La font de Foncalada és una font d'aigua potable, considerada tradicionalment per l'historiografia construïda per órdens del rei asturià Alfonso III en la ciutat d'Oviedo i situada en la carrer del seu mateix nom.[1] Deriva del llatí fonte incalata. Dins del art prerrománico en Astúries és l'únic eixemple de la seua classe conservat fins als nostres dies, ademés de l'únic vestigi o restant de construcció en fi d'utilitat pública de l'Alta Edat Mija dins de la ciutat. Està considerat el monument civil en us continuat més antic d'Espanya.[2]
Història
La seua construcció està basada en les obres civils romanes i segons una investigació realisada per Francisco Borge, associada recentment a l'aparició de restants romans en el carrer de la Rúa, va ser construïda al costat de la calçada romana que unia el nort i el sur de la regió i que també passava per davant de l'iglésia de Sant Julián dels Prats, segons l'estudi de les seues inscripcions es creu que la seua construcció data de la primera mitat del IX atribuint-se al rei Alfonso II.
La seua primera aparició documental data de finals del XI. El seu nom prové d'una inscripció que es troba en ella fontem calatam, es pot traduir per font invocada. Segons els recents treballs arqueològics, portats a terme per Sergio Rius i César García de Castro, han demostrat que es va tractar d'un edifici monumental destinat a banys, dotat ademés d'una important càrrega simbòlica religiosa, en relació en l'identificació de les aigües, potencialment curativas, en Jesucristo, invocat com “Salvs” en les inscripcions que cobrixen completament el front del monument. Dins de les inscripcions en el vèrtiç del frontón es pot vore la Creu de la Victòria, característica d'Alfonso III, en l'Alpha i Omega apocalípticas.
Baix de la creu, apareixen dos inscripcions (image inferior) les traduccions de la qual són les següents:
- (HOC SIGN) O TVETVR PIVS, HOC SIGNO VI (NCITVRV, INIMICVS)
Este signe protegix al piadós. Este signe venç a l'enemic
- (SIGNVM SALVTIS PO) NE DOMINE IN FONTE (ISTA VT NON PERMITAS) INTROIRE ANGELVM PERCV (TIENTEM)
Senyor, posa el signe de la salvació en esta font per a que no permetes entrar a l'àngel golpeador
El text respon a la fòrmula usual empleada pel monarca Alfonso III i gravada en les seues construccions edilicias: palau, castell-fortalea, etc., les inscripcions de la qual es conserven, en l'actualitat, en certa profusió.
Existix una atra inscripció molt deteriorada, gravada en les jambas de l'arc. El seu contingut es va dessifrar en 2018. És un ritual de bendició de les aigües. Pot llegir-se en Valdés Gallego, J. A., "Els texts inscrits en la Foncalada d'Oviedo", Medievalismo 28 (2018), 319–336. Enllaç:https://revistes.um.es/migevalismo/article/view/345191
- ↑ Canella i Secades, 1887, p. 112.
- ↑ «La Font de Foncalada». Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2014. Consultat el 11 de març de 2014.
Construcció
Arquitectónicamente la font és de planta rectangular d'aproximadament 4 metros d'ample en coberta a dos aigües, té de templete, en un va central a modo de porta, un arc de mig punt en perfectes dovelas emmarca la mateixa. Este espai en volta de canó estaja la font per la que fluïa el manantial. Tot això construït en pedra de sillería en un el frontón triangular. El canal d'alimentació està format per una gran caixa de blocs calizos. L'última intervenció arqueològica va permetre posar al descobert el primitiu canal de drenage i trobar, ademés, una part de la cumbrera ornamentada original i un sellar en l'inscripció TIENTEM, que faltava en el mencionat text inscrit en un dels seus frontals i que pertanyia a la paraula PERCVTIENTEM.
Restaurada en els anys 90, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1998 com a part de la denominació Monuments d'Oviedo i del Regne d'Astúries.[1]
Galeria d'imàgens
-
Font en 1989 abans de la seua intervenció arqueològica
Referències
- ↑ «Monuments of Oviedo and the Kingdom of the Astúries». UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de febrer de 2013.
Bibliografia
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCanella i Secades1887">Canella i Secades, Fermín (1887). «Foncalada», El llibre d'Oviedo, Oviedo: Est. tip. de Vicente Brid, pp. 112.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Foncalada.- Prerrománico Asturià: La Foncalada, d'Ángel Cabiedes Escudero (1997)
- Estudi de la morfologia de les pedres de l'Universitat d'Oviedo, en format PDF
- Mirabilia Ovetensia:Ficha, reconstrucció infográficas, i visita virtual al monument.
- Reconstrucció tridimensional
- Este artícul conté una traducció derivada de «Foncalada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Fonts d'Astúries
- Arquitectura prerrománica asturiana
- Monuments d'Oviedo
- Arquitectura en Astúries en el sigle X
- Bens individuals inscrits Patrimoni de la Humanitat en Espanya (Monuments d'Oviedo i Regne d'Astúries)
- Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931
- Bens d'interés cultural d'Astúries
- Patrimoni de l'Humanitat