Anar al contingut

Foncalada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Foncalada

La font de Foncalada és una font d'aigua potable, considerada tradicionalment per l'historiografia construïda per órdens del rei asturià Alfonso III en la ciutat d'Oviedo i situada en la carrer del seu mateix nom.[1] Deriva del llatí fonte incalata. Dins de l'art prerrománico en Astúries és l'únic eixemple de la seua classe conservat fins als nostres dies, ademés de l'únic vestigi o restant de construcció en fi d'utilitat pública de l'Alta Edat Mija dins de la ciutat. Està considerat el monument civil en us continuat més antic d'Espanya.[2]

Història

Erro al crear miniatura:
Font de la Foncalada.

La seua construcció està basada en les obres civils romanes i segons una investigació realisada per Francisco Borge, associada recentment a l'aparició de restants romans en el carrer de la Rúa, va ser construïda al costat de la calçada romana que unia el nort i el sur de la regió i que també passava per davant de l'iglésia de Sant Julián dels Prats, segons l'estudi de les seues inscripcions es creu que la seua construcció data de la primera mitat del IX atribuint-se al rei Alfonso II.

La seua primera aparició documental data de finals del XI. El seu nom prové d'una inscripció que es troba en ella fontem calatam, es pot traduir per font invocada. Segons els recents treballs arqueològics, portats a terme per Sergio Rius i César García de Castro, han demostrat que es va tractar d'un edifici monumental destinat a banys, dotat ademés d'una important càrrega simbòlica religiosa, en relació en l'identificació de les aigües, potencialment curatives, en Jesucrist, invocat com “Salvs” en les inscripcions que cobrixen completament el front del monument. Dins de les inscripcions en el vèrtiç del frontó es pot vore la Creu de la Victòria, característica d'Alfonso III, en l'Alpha i Omega apocalípticas.

Baix de la creu, apareixen dos inscripcions (image inferior) les traduccions de la qual són les següents:

  • (HOC SIGN) O TVETVR PIVS, HOC SIGNO VI (NCITVRV, INIMICVS)

Este signe protegix al piadós. Este signe venç a l'enemic

  • (SIGNVM SALVTIS PO) NE DOMINE IN FONTE (ISTA VT NON PERMITAS) INTROIRE ANGELVM PERCV (TIENTEM)

Senyor, posa el signe de la salvació en esta font per a que no permetes entrar a l'àngel golpeador

El text respon a la fòrmula usual empleada pel monarca Alfonso III i gravada en les seues construccions edilicias: palau, castell-fortalea, etc., 
les inscripcions de la qual es conserven, en l'actualitat, en certa profusió. 
Existix una atra inscripció molt deteriorada, gravada en les jambes de l'arc. El seu contingut es va dessifrar en 2018. És un ritual de bendició de les aigües. Pot llegir-se en Valdés Gallego, J. A., "Els texts inscrits en la Foncalada d'Oviedo", Medievalisme 28 (2018), 319–336. Enllaç:https://revistes.um.es/migevalisme/article/view/345191
  1. ↑ Canella i Secades, 1887, p. 112.
  2. ↑ Al Blog Vindràs, blog sobre Oviedo (21 de decembre de 2010). «La Font de Foncalada». Archivat des de l'original, el 25 d'octubre de 2014. Consultat el 11 de març de 2014.

Construcció

Inscripció.
Interior de la font de Foncalada.
Atrassera de Font de Foncalada.
Font de Foncalda. Vista Atrassera.

Arquitectónicamente la font és de planta rectangular d'aproximadament 4 metros d'ample en coberta a dos aigües, té de templet, en un va central a modo de porta, un arc de mig punt en perfectes dovelles emmarca la mateixa. Este espai en volta de canó estaja la font per la que fluïa el manantial. Tot això construït en pedra de selleria en un el frontó triangular. El canal d'alimentació està format per una gran caixa de blocs calizos. L'última intervenció arqueològica va permetre posar al descobert el primitiu canal de drenage i trobar, ademés, una part de la cumbrera ornamentada original i un sellar en l'inscripció TIENTEM, que faltava en el mencionat text inscrit en un dels seus frontals i que pertanyia a la paraula PERCVTIENTEM.

Restaurada en els anys 90, va ser declarada Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1998 com a part de la denominació Monuments d'Oviedo i del Regne d'Astúries.[1]

Galeria d'imàgens

Referències

  1. ↑ «Monuments of Oviedo and the Kingdom of the Astúries». UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de febrer de 2013.

Bibliografia

Enllaços externs

Commons