Ribadedeva
Ribadedeva (Plantilla:Lang-ast)[1] és un concejo de la comunitat autònoma d'Astúries. Situat en l'extrem oriental de la regió llimita al nort en el mar Cantàbrica, al sur en Peñamellera Baixa, a l'oest en Llanes i a l'est en Val de Sant Vicente en la veïna Cantàbria, de la que es troba separada pel riu Deva. D'acort al INE de 2021 conta en una població de 1724 habitants.[2]
Geografia
[editar | editar còdic]Integrat en la comarca d'Orient d'Astúries, la seua capital, Colombres, se situa a 133 quilómetros d'Oviedo. El terme municipal està travessat per l'autovia del Cantàbric (A-8), per la carretera N-634, entre els pK 281 i 285, i per carreteres locals que permeten la comunicació entre les pedanies. Part del seu territori està integrat en diferents figures de protecció com per eixemple el paisage protegit de la Serra del Cuera i el paisage protegit de la Costa Oriental d'Astúries.[3][4]
Geològicament parlant, Ribadedeva presenta terrenys areniscos per la zona de Pimiango corresponent a l'Era Mesozoica, també presenta, en la serra de Cup, conglomerats cuarzosos, arenisca roja i calcàreas. Els materials més abundants de la zona són manganeso, ferro, plom i cinc.
| Noroest: Llanes | Nort: Mar Cantàbrica | Noreste: Riga de Cup Major |
| Oest: Llanes | Archiu:Rosa de los vientos.svg | Est: Val de Sant Vicente (Cantàbria) |
| Suroest: Llanes i Peñamellera Baixa | Sur: Peñamellera Baixa | Surest: Val de Sant Vicente (Cantàbria) i Peñamellera Baixa |
Des del punt de vista orogràfic, el concejo està dividit per tres sistemes montanyosos: la serra de Cuera, que supera els 500 metros d'altitut, una chicoteta serra (150 m), en la part oriental de la qual es troba la capital Colombres, i, lindando en la mar, la serra de Cup en el que destaca el pico del Canó (202 m) damunt de la riga de Cup Major per la seua banda oriental. Des d'este punt i fins a la riga de Santiuste en el seu llímit en Llanes, s'estenen 9,5 km de costa i penya-segats. L'altitut oscila entre els 555 m en la serra de Cuera i el nivell de l'mar. La capital, Colombres, s'alça a 110 m sobre el nivell de l'mar.
Hidrografia
[editar | editar còdic]Dins del seu ret hidrogràfica destaquen en Ribadedeva dos rius. El ric Cabra, que naix en la serra del Cuera i servix de llímit en el concejo veí de Llanes, desembocant en el Cantàbric per la riga de Santiuste. El riu Deva, que senyala el llímit oriental del concejo en Cantàbria, desemboca en la mar per la riga de Tinamayor. Atres accidents fluvials del concejo són el riu Ahijó, que dona les seues aigües al Cabra i la riera de Salcea, que fluïx en el Deva.
Clima
[editar | editar còdic]El clima és oceànic, templat i plujós, mostrant-nos una gran suavitat en les temperaturas, no sobrepassant la mija estiuenca els 20 °C, ni descendint dels 10 °C de temperatura mija en hivern, sent les brumas marines persistents en bones époques de l'any.
Flora i fauna
[editar | editar còdic]Sobre la seua vegetació, cal dir que predomina el mont d'eucalipto sobre les demés espècies, encara que també es poden contemplar boscs ribereños, carrascas, madroños i zarzaparrillas. De la seua fauna, destacarem la fluvial, sent el Deva un dels rius salmoneros de la regió, podent-se vore igualment truchas en tots ells.
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria
[editar | editar còdic]La presència de vida humana en la zona es remonta a l'época paleolítica. D'esta etapa històrica són els jaciments descoberts en les coves de Mazaculos i la d'Espinós situades en la Franca, les rodalies de la desembocadura del ric Cabra. En la cova de Tinamayor es va trobar una conchera i en els voltants de Pimiango es troba la famosa cova del Pindal a on apareixen gravats i pintures d'animals com bisontes, cavalls, cérvols, peixos i mamuts.
De l'etapa epipaleolítica són varis els assentaments i jaciments trobats com els de Les Covariellas, Cup i Tronía. Ademés a este periodo correspon el desaparegut enterrament del Molino de Gasparín, troballa en connotacions de ritual funerari, i en el que també s'han trobat tres picos asturienses, lo que relaciona els descobriments en l'etapa asturiense.
Del periodo neolític són un astral de pedra polimentada trobada en el Covacho del Cazarru i els túmulos funeraris de la Jayuquera (Sant Joan), del Trave i de Bojes. De l'edat de bronze i de ferro poc o res es pot afirmar, solament la presència en la zona d'orgenomescos, que era un poble càntabre.
Edat Mija
[editar | editar còdic]En l'Alta Edat Mija el concejo, junt en Llanes, forma part de la regió Premoriense. D'este periodo, concretament de el X apareix mencionat el temple de Santa María de Cup en Piamango, en la qual s'han localisat una necròpolis i restants d'una atra edificació que es creu pertanyien als primers temps de la Reconquista. La primera menció de Ribadedeva com a entitat pròpia dins d'Astúries, és un document de 1157, de l'archiu de Sant Salvador de Celorio i un atre de 1169 de la mateixa procedència, que parla d'un tal don Gómez, tenente d'Aguilar (actual Llanes) i Ribadedeva.
Despuix de l'unió dels regnes de León i Castella en 1230 baix mandat de Fernando III de Castella el territori de Ribadedeva, junt en les dos Peñamelleras, és separat d'Astúries i agregat a terres castellanes, concretament a la merindad denominada Astúries de Santillana, encara que eclesiásticamente encara depenia d'Oviedo. Esta situació es manté fins a 1833. En 1376 el rei Alfonso XI concedix al poble certs privilegis, otorgant-li el poder d'elegir els seus càrrecs concejiles i els seus propis juges.
Cap als sigles XIII i XIV se situa la construcció de la torre de Noriega, exponent màxim del poder senyorial que eixercien la família Noriega en el concejo. En 1517 es té constància del pas de l'emperador Carlos I d'Espanya per la capital Colombres, i de la que va arreplegar el croniste Laurent Vital com "mal llogaret o cabañal".
Edat Moderna
[editar | editar còdic]En l'Edat Moderna, Ribadedeva forma part del corregimiento de les quatre viles de la Costa de la Mar, i a partir de 1749 del partit del Bastó de Laredo, tenint representació en les juntes càntabres de 1778 a 1815. En el XVIII rep el concejo el nom de Real Valle de Ribadedeva sent els seus habitants “fidalcs” no somesos a cap señorío. El govern s'eixercia en cada poble que convocava el seu propi concejo i nomenava un regidor depenent de la Justícia ordinària. D'esta manera s'organisava la vall administrativament, ademés cal destacar el privilegi que té el concejo en l'exenció del pagament d'alcabalas.
La Guerra de l'Independència va tindre una gran repercussió en tota la zona, establint l'eixèrcit asturià la seua llínea de defensa en els rius Deva i Pesués baix mando del general Ballesteros. Esta defensa va ser atacada pel general Francés Bonet, afranquint-la i invadint la zona ràpidament. Les guerres carlistas també varen tindre la seua part d'història en el concejo assentant-se en la zona les partides del coronel Riera i de Flórez.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]L'acontenyiment històric més rellevant d'este sigle és l'integració de Ribadedeva en la província d'Oviedo en 1833, gràcies a la nova distribució territorial d'Espanya,[5] constituint-se eixe mateix any el primer ajuntament.
L'escut del concejo, inclou en el primer quarter, una carabela envestint una cadena que sosté dos torres d'or almenadas, posades sobre dos torres d'argent. En el segon quarter, la Creu de la Victòria sobre fondo azur, en referència al seu reintegrament asturià despuix de la separació que va sofrir. Representen les armes de la ciutat de Santander i les del Principat d'Astúries respectivament.
A partir de mediats d'este sigle escomencen a efectuar-se les emigració ultramarinas a Amèrica, conseguint grans fortunes que reinvertirían en millores urbanístiques i de servicis bàsics dels pobles.
Al començament de el XX s'unixen les llínees ferroviàries que unixen Astúries en Santander i es milloren les carreteres. Durant la República el concejo queda en mans del Front Popular, fins que es produïx l'alçament militar que origina la guerra civil espanyola i que té la seua repercussió en el concejo, en l'entrada de les tropes sublevades en la zona en setembre de 1937.
Demografia
[editar | editar còdic]Ribadedeva conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
Ribadedeva no va ser una excepció, demogràficament parlant, dins dels concejos orientals del Principat, per lo que també sofriria els avatars de l'emigració, primer a terres americanes i més vesprada a Centroeuropa i les zones centrals més industrials d'Astúries, especialment cap a Gijón i Avilés. Aixina, des de que en la década de 1930 es va produir la cota màxima de la població en 3424 habitants, la pèrdua paulatina de la població ha segut constant i progressiva, deixant el concejo actualment en una baixa densitat de població i un tipo de poblament marcadament concentrat, sent Colombres el núcleu més habitat.
Població per parròquies
[editar | editar còdic]Desglossament de població segons el Padró Continu per Unitat Poblacional del INE.
| Núcleus | Habitants (2016)[6] | Varons | Dònes |
|---|---|---|---|
| Colombres | 1347 | 636 | 711 |
| Noriega | 277 | 142 | 135 |
| Sant Joan | 167 | 82 | 85 |
Economia
[editar | editar còdic]Econòmicament parlant, el sector primari és el que predomina en tot el concejo, amprant a un total del 45,5% de la població activa. La ganaderia és l'activitat principal del sector, sent l'estabulació vacuna orientada a la producció làctea la principal ocupació. La peixca està representada en la riga de Tinamayor, a on residix un chicotet port peixquer en una decena d'embarcacions, agrupades en els seus veïns d'Unquera en la cooperativa de Tinamayor, que conta en una moderna llonja.
El sector secundari i el de la construcció representen al 17,08% de les ocupacions locals, majoritàriament agrupats entorn a l'edificació i obres públiques, sent important per al concejo també la fàbrica de productes làcteus que hi ha en el concejo situada en El Peral.
El sector terciario, dels servicis, és l'únic que seguix una tendència a l'alça en un 37,42% de les ocupacions, gràcies sobretot a l'espenta actual del turisme, contant el concejo en unes bones infraestructures, tant d'hotels, com de restaurants i de cámpines. Un destacament important del concejo és la fundació “Archive de Indianos” localisada en Colombres.
Administració i política
[editar | editar còdic]Govern municipal
[editar | editar còdic]En el concejo de Ribadedeva, des de 1979, el partit que més temps ha governat ha segut el PSOE, que ho fa ya des de l'any 1991 ininterrompudament. L'actual alcalde és el socialiste Jesús Bordás Vargas, qui governa en majoria absoluta des de 2011.
Organisació territorial
[editar | editar còdic]El concejo de Ribadedeva està dividit en 3 parròquies rurals:
Cultura
[editar | editar còdic]Art
[editar | editar còdic]Dins dels monuments prehistòrics de la zona cal destacar els jaciments descoberts en les coves del Pindal i Mazaculos i que varen ser declarats bens d'interés cultural. La del Pindal es troba situada en els voltants de Pimiango, va ser descoberta en 1908 i en ella varen ser trobades pintures i gravats d'animals com a cavalls, bisontes, mamuts..., formant una de les majors mostres del art rupestre asturià. Les de Mazaculos són dos que estan situades en les rodalies de la Franca. També contenen pintures rupestres, encara que han sofrit diversos actes vandàlics.
De la seua arquitectura religiosa parlarem de l'iglésia de Santa María de Cup, temple de el XIII i que hui es troba en estat ruïnós. Era d'estil cisterciense i la seua capçalera posseïa tres àbsits semicirculares, dels quals el central era de major tamany i altura. D'esta iglésia era l'image hui conservada en l'iglésia parroquial de Sant Roque en Pimiango, de La nostra Senyora de Cup.
Una atra iglésia destacable és la de Santa María en Colombres construïda per l'arquitecte Darío de Regoyos a finals de el XIX. La seua frontera és historicista i neobarroca i posseïx dos torres quadrades flanquejant el cos central.
També mencionarem l'ermita de Sant Emeterio en Pimiango, situada al costat de la cova del Pindal. Conta en una única nau i un pòrtic adossat que recorre tot el lateral que està sobre la praderia i es recolza en columnes de pedra sobre un mur.
Sobre la seua arquitectura popular i senyorial, en Noriega es pot visitar la Torre de Noriega, edificació medieval de el XIII que va rebre posteriors construccions. És de planta quadrada, posseïx quatre pisos, estant en el segon l'entrada. Es creu que tenia un fos i pont levadizo. Adossat al palau existix una capella de el XVIII, aixina com una casona.
En Pimiango localisem el Palau del Pedroso, d'orige medieval i reformat en els sigles posteriors. Destaquen en ell un balcó barroc i un arc de mig punt en l'entrada principal.
En El Peral, destacar l'arquitectura del seu cementeri municipal aixina com la "Capella del Bau" inclosa dins del recorregut de el "Camí de Santiago".
En Colombres podem gojar de la Quinta Guadalupe, edifici d'estil eclèctic construït en 1905. Actualment és la sèu de l'Archiu de Indianos. També en Colombres tenim la casa de Pedra, de principis de el XX i de clar estil montañés. Hui ha segut adquirit per l'Ajuntament per a ubicar allí la Casa de Cultura.
Igual d'important són atres edificis de la capital com l'ajuntament, la Casa Roja, o la plaça d'Ibáñez Posada.
Com es pot observar, important ha segut l'aportació de la població indiana en la zona, lo que va dur a la creació de l'archiu històric en el municipi. No solament en edificis privats varen invertir els seus diners, sino que varen aportar el seu granit d'arena en la millora i modernisació dels pobles del concejo.
Festes
[editar | editar còdic]Entre les seues principals festes, destacarem:
- Festa de Sant Joan Evangelista en Boquerizo el 27 de decembre.
- Les festes de Sant Emeterio en Pimiango en el més de març.
- Les festes de Boquerizo el 2 de juny.
- Les festes del Carmen en Bustio en el més de juliol.
- Les festes de La nostra Senyora dels Àngels el 2 d'agost en La Franca.
- Les festes de les Neus en El Peral el 5 d'agost.
- En el més d'agost tenim les festes de la Sacramental i el Festival Folklòric Nacional en Colombres.
- El dia 9, 10 i 11 d'agost Sant Lorenzo en Noriega
- Les festes del gloriós Sant Andrés un dels 12 apòstols el 30 de novembre en La Franca.
No poden faltar en les festes dels pobles del concejo elements festius tradicionals com la popular subasta dels Rams, les fogueras, les particions de troncs, aixina com els balls i trages típics de la zona.
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nomes de conceyos, parroquies, pobles i llugares del Principáu d’Asturies, Acadèmia de la Llingua Asturiana, Uviéu, 2000, ISBN: 84-8168-194-6
- ↑ «Nomenclátor: Població del Padró Continu per Unitat Poblacional». Consultat el 4 de novembre de 2022.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2015. Consultat el 28 d'abril de 2015.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2020. Consultat el 28 d'abril de 2015.
- ↑ «Història». Ajuntament de Ribadedeva. Consultat el 14 d'agost de 2023.
- ↑ [1]
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Ribadedeva».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ribadedeva.- Sitie web de l'Ajuntament de Ribadedeva
- Federació Asturiana de Concejos [2] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ribadedeva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.