Alcabala

Alcabala

L'alcabala va ser l'impost més important del Antic Règim d'Espanya que gravava el comerç i era el que més ingressos produïa a la Facenda Real, puix encara que el diezmo era encara més important, el seu perceptor principal era l'Iglésia, en participació del rei. La denominació s'utilisava habitualment en plural: les alcabalas.

Explotació de Mèxic pels espanyols (1945), obra mural de Diego Rivera (Palau Nacional de Mèxic), que mostra el cobro de alcabalas en monedes d'argent.

Etimologia del terme alcabala

Segons el Diccionari de la llengua espanyola (edició 22, de l'any 2001), prové del àrap hispànic alqabála. En edicions anteriors, entre 1956 i 1991, s'especificava que el significat en idioma àrap era el contracte, l'impost concertat en el fisc. En l'edició de 1726 s'aportaven dos opinions (preferint la primera): la del Pare Alcalà (cabála o cabéle... rebre, cobrar o entregar) i la de Sebastián de Covarrubias (gabál... llimitar, taxar), en abdós casos en l'adició de l'artícul Al.

En El Quixot es dona un us de la paraula que algun autor ha comparat en el concepte càbala:

Aixina, veem que Cervantes es dirigix el llector entés que, com hem dit, està desocupado; en cert modo, parla per a l'iniciat en la llectura cabalística. Sabem per A. Safran que un dels títuls que s'aplicaven als mestres de la càbala era el de rei. Sense dubte per esta raó, en dirigir-se Cervantes al llector desocupado li crida «senyor de la seua casa» («estàs en la teua casa a on eres senyor della») i «rei dels seus alcabalas». Sabem, per la seua mateixa etimologia, que la paraula alcabala està íntimament relacionada en la càbala. Este terme procedix de l'àrap al càbala i significa ‘tribut rebut’. El sentit de la paraula hebrea càbala és semblat: ‘dò rebut’.

Orige de l'impost

En el seu orige era un impost local, administrat pels concejos. Existixen notícies d'estes alcabalas locals des del XI, que possiblement imitaven algun impost prèviament existent en l'Espanya musulmana. Alguns autors han trobat indicis d'un orige romà i de que tal volta va poder mantindre's en época visigoda. Com a impost d'estricte àmbit municipal, va estar funcionant fins que Alfonso XI va obtindre l'alcabala en les Corts de Castella reunides en Burgos per a un periodo de tres anys, a l'objecte d'obtindre fondos per al lloc d'Algecires (1342-1344).

En 1349 les Corts d'Alcalà de Henares varen tornar a concedir l'impost en motiu del lloc de Gibraltar (1349-1350) i esta situació es va ser repetint en diverses ocasions i circumstàncies fins que en 1393, en motiu del reconeiximent de la majoria d'edat d'Enrique III, les Corts de Madrit, varen otorgar l'alcabala al rei a perpetuitat, decisió que ho va convertir en impost permanent i de lliure disposició del rei, lo que li va permetre usar-ho com a part de la seua patrimoni, situant el deute sobre les rendes de alcabalas, venent-les o fent donació d'elles en favor de particulars.

Vore també

• Alcabalas en Nova Espanya
• Dret d'aduana
• Montazgo
• Quindenio
• Terces reals
• Regalía

Bibliografia

• (1982) La Facenda de l'Antic Règim, Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-8042-7.