Terces reals

Edifici de la Terça Real de Mota del Cuervo.

Les terces reals o terces decimals eren un ingrés concedit per l'Iglésia a la Corona de Castella i més vesprada a la Monarquia Hispànica consistent en dos novens dels diezmos eclesiàstics recaptats per la mateixa. En el temps es va aplegar a convertir en un ingrés habitual de la Corona.

En el X comença a estendre's en Castella i Lleó el dotar a les iglésies d'aquells llocs que s'estan repoblant en el dret de percebre diezmos dels fruts. Lo que va començar com una magnanimitat dels monarques es va ser generalisant, despuix del Quarto Concilie de Letrán, en Inocencio III i reconegut en Espanya com a llei a partir de 1213.

Les prestacions decimals varen facilitar al clero una saneada font d'ingressos que li va enriquir, mentres la Facenda Real contrastava per la seua penúria i falta de recursos. Això va incitar als monarques a recórrer als pontífexos la gràcia de participar en els productes del diezmo. Provablement en 1219, Honorio III va concedir a Fernando III de Castella i de León el dret de les Terces Reals, en un caràcter temporal i extraordinari. En motiu de la conquista de Granada, Alejandro VI va concedir les dos novenes parts dels ingressos per diezmos o Terces Reals, en caràcter definitiu, als Reis Catòlics i els seus successors.

Durant sigles, el producte de les terces va ser de gran importància en la Facenda Pública, pero els continus deutes de la Corona, que varen obligar als reis a la venda de càrrecs i títuls, els va decidir també a l'alienació del producte de les terces. Per esta circumstància, la seua importància global en els ingressos de la Corona va ser disminuint paulatinament, encara que a finals de el XVIII el seu valor era molt considerable: 15 millons de reals.

Es conserven diversos edificis utilisats en la seua recaptació, com l'existent en Villamayor de Santiago en la província de Conca, la plaça de la qual ve a rebre el nom de "La Terça", i també en Camp de Criptana, en la província de Ciutat Real.

Eixemple de Baena

En el cas concret de Baena, les terces varen ser igualment enajenadas per la Corona a favor de Duc de Sessa, i les seues rendes varen passar directament a l'administració del Duc. Durant el periodo de la Guerra de l'Independència, i encara que els drets de señorío estaven abolits i els seus bens embargats, per drets de Terça de Baena, Alcova i Arroyuelos percebia la Facenda ducal per quinqueni:

2.245 fanegas de pa terciado, el valor del qual ascendia a 33.648 reals, que junt en els 11.073 que importaven el vi chicotet i l'oli, feya un total de 44.747 reals i açò sense oblidar que eren anys calamitosos.

Tot lo expost, demostra la necessitat que es va fer notar en Baena, de proporcionar un immoble adequat a on almagasenar tot lo que es pagava en concepte de diezmos i terces. Les riquees acumulades per l'Iglésia i el pagament dels diezmos en espècie, varen fer necessària la construcció d'edificis adequats que serviren per a estos fins.

Referències

• (1863) Ángel Calleja (ed.). Història de l'economia política en Espanya.