Pont de Viscaya
El pont de Viscaya (Bizkaiko zubia en vasc), també conegut com a pont Bizkaia, pont colgante, pont de Portugalete, o pont colgante de Portugalete, és un pont transbordador de peage, concebut, dissenyat i construït per iniciativa privada entre 1887 i 1893, que unix les dos màrgens de la riga de Bilbao en Viscaya (Espanya). Esta construcció d'ingenieria civil va ser inaugurada el 28 de juliol de 1893,[1] sent el primer pont de la seua tipologia en el món[2] i un dels huit que encara es conserven.[3]
El pont rep varis noms. El nom que consta en la seua pàgina web oficial és "Pont Bizkaia", encara que la seua denominació més popular i estesa siga la de "Pont colgante" al que a voltes se sol afegir l'extensió "de Portugalete". També sol rebre el nom de "Pont de Portugalete", ya que originalment unia Portugalete en Les Arenes de Portugalete (abdós màrgens es consideraven del mateix municipi), i "Pont Palau", en honor d'Alberto de Palau i Elissague, l'ingenier que ho va proyectar.
El pont enllaça la vila de Portugalete en el barri de Les Arenes, que pertany al municipi de Guecho, aixina com les dos màrgens de la riga de Bilbao. La seua construcció es va deure a la necessitat d'unir els balnearis existents en abdós màrgens de la riga, destinats a la burguesia industrial i als turistes de finals de el XIX.[4]
Història
[editar | editar còdic]Tant en el procés de disseny del pont, com en la seua construcció va intervindre l'ingenier civil i empresari francés Ferdinand Arnodin, expert tant en la fabricació de cables com en la construcció i reparació de ponts colgantes. Arnodin és autor del pont transbordador de Rochefort, en França, el perfil del qual és molt semblant, en efecte, al de Viscaya. La construcció del pont, que es va realisar entre 1890 i 1893, no va estar exenta de problemes i disensiones entre Palau i Arnodin, lo que va provocar la contínua intervenció mediadora del reputat ingenier francés A. Brüll, que havia segut president de la Societat d'Ingeniers Civils de França.[5]
El pont té 61 metros d'altura i 160 metros de llongitut. Es tracta d'un pont colgante en una barquilla transbordadora per al transport de vehículs i passagers. Va ser el primer pont d'este tipo construït en el món i per això va servir de model de numerosos ponts construïts en Europa, Àfrica i Amèrica. El pont de Viscaya és considerat actualment el pont transbordador en servici més antic del món.
A mitan de 1937, durant la Guerra Civil, els ingeniers republicans de l'Eixèrcit del Nort varen rebre l'orde de destruir tots els passos sobre la riga de Bilbao, en la finalitat de detindre l'alvanç de les tropes franquistes. Per açò, el 17 de juny d'eixe any, es va derribar el travesser que es va precipitar sobre les aigües. El pont va ser reconstruït i finalment posat en servici de nou el 19 de juny de 1941.[6] El proyecte de reconstrucció es deu a l'ingenier de camins José Juan Aracil, qui va actualisar el disseny del voltó original i dels cables de suspensió i atirantamiento.[7] Es va començar el montage des del centre del va cap a abdós vores de Portugalete i de les Arenes per mig d'uns cables que varen servir de respal per a mantindre la passarela central.
Les 5 barquillas que han penjat del pont des dels seus inicis varen evolucionar tant en els materials de construcció utilisats com en l'aument de les mides de seguritat per als seus ocupants.[8]
El pont és gestionat per la societat El Transbordador de Bizkaia, S.L.. El transbordador del pont circula durant les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. Realisar el trayecte en el transbordador del pont aforra un trayecte per carretera de casi 20 km, per lo que seguix sent un mig de transport àmpliament utilisat per a unir Guecho en Portugalete.
La societat concessionària va realisar en 1999 importants obres en el pont, incloent l'instalació d'ascensors en les torres d'abdós màrgens i l'habilitació d'una passarela en el voltó superior, a l'objecte d'introduir un us turístic. Es va construir ademés una nova barquilla i nous edificis d'accés, modificant-se el carro de desplaçament.
Per mig de Decret 265/1984, de 17 de juliol (BOPV n.º 132, de 4 d'agost), va ser declarat "Monument Històric Artístic el Pont «Viscaya»" pel Govern Vasc. Posteriorment, per mig de decret 108/2003, de 20 de maig (BOPV n.º 111, de 6 de juliol), "s'adapta a les prescripcions de la Llei 7/1990, del Patrimoni Cultural Vasc, l'expedient de Ben Cultural Calificat, en la categoria de Monument", a favor del Pont.[9]
El 13 de juliol de 2006 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco,[10] sent elegit entre un total de 37 candidatures. l'Unesco considera al Pont de Viscaya com una de les més destacades obres d'arquitectura del ferro de la revolució industrial i va destacar el seu us innovador dels cables d'acer llauger trenat.[11]
Els premis i distincions en les que ha segut distinguit són els següents: Diplomar a la Calitat Turística en destí (Euskalit 2011), Aixegetxo sariak (Arquitectura i Espai Públic 2011), Certificació de Competitivitat Turística del Govern Vasc (2015, 2016).
L'estructura metàlica del pont ha estat coberta des del principi per pintura negra (o, en algunes temporades, gris fum), pero este color fa que l'estructura absorbixca més radiació tèrmica, lo que causa dilatació més brusques que deterioren algunes peces.[12][13][14] En 2010 es va aprovar un proyecte de restauració que incloïa un canvi de color. Es varen propondre tres tons, similars als de tres minerals de ferro dels propencs Montes de Triano: el campanil de Gallarta, la blenda de Triano i la vena roja de hematites de Somorrostro. Finalment va ser elegit el color rojós de la vena de Somorrostro (còdic RAL 3005; RGB 94-33-45).[15][16]
El 24 d'abril de 2013, la Comissió de Peticions del Parlament Europeu va demanar a les autoritats locals i regionals que garantisaren la seguritat en el Pont de Viscaya. La decisió es formulava despuix de la compareixença en Brusseles dels pares de Mikel Uriarte, un jove fallit en accident quan travessava en el seu coche el transbordador en 2010.
En decembre de 2018, coincidint en l'any la celebració de les seues 125 anys, es va estrenar en Portugalete la Pastoral Zubia, obra en la que el propi pont conta l'història de la vila.[17]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pont Bizkaia - Història». Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2016. Consultat el 24 d'octubre de 2016.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2018. Consultat el 9 d'octubre de 2011.
- ↑ «[1]». Consultat el 23 d'octubre de 2017 (en és-ES).
- ↑ Sancho l'sabio: Revista de cultura i investigació vasca.(27)ISSN 1131-5350.
- ↑ Biblioteca Digital Portugaluja.com
- ↑ «Reconstrucció del pont». Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2008. Consultat el 1 de febrer de 2008.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2018. Consultat el 10 d'octubre de 2011.
- ↑ [2]
- Archivat el 27 de juliol de 2016 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Euskadi.net
- ↑ Unesco
- ↑ elmundo.és (ed.): «La UNESCO declara Monument de la Humanitat el Pont Colgante de Viscaya». Consultat el 1 de febrer de 2008.
- ↑ El Pont Colgante canvia de color, Iván Alonso, El Correu 17 de juliol de 2010
- ↑ El Pont Colgante busca color, Diego artola, Deia 4 de novembre de 2010.
- ↑ El Pont canvia l'aspecte de la seua pell, Diego Artola, Hemendik Eskuinaldea 2 de decembre de 2010, págs 8 i 9.
- ↑ Aixina lluirà el Pont Colgante El Correu, 10 de decembre de 2010
- ↑ El Pont Colgante aposta al roig Iván Alonso, El Correu 11 de decembre de 2010
- ↑ «‘Zubia Pastorala’ mostrarà l'història de Portugalete. Deia, Notícies de Bizkaia» (en és). Deia. Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2018. Consultat el 16 de decembre de 2018.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Fabrikart.(6)ISSN 1578-5998.
- Sancho l'sabio: Revista de cultura i investigació vasca.(27)ISSN 1131-5350.
- (2006).Revista Internacional dels Estudis Vascs.51(2)
- 593-612.ISSN 0212-7016.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pont de Viscaya.- Pàgina del Pont colgante de Viscaya
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puente de Vizcaya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Portugalete
- Riga de Bilbao
- Ponts de Viscaya
- Ponts del País Vasc del sigle XIX
- Ponts de ferro en Espanya
- Ponts colgantes
- Ponts mòvils
- Ponts declarats Patrimoni de la Humanitat
- Ponts inaugurats en 1893
- Bens culturals calificats de Viscaya
- Bens d'interés cultural de Viscaya
- Bens del patrimoni industrial d'Espanya
- Patrimoni de la Humanitat en Espanya
- Arquitectura d'Espanya de 1893
- Patrimoni de l'Humanitat