Museu Guggenheim Bilbao

Museu Guggenheim Bilbao

El Museu Guggenheim Bilbao (en vasc, Guggenheim Bilbao Museoa; en anglés, Guggenheim Museum Bilbao) és un museu d'art contemporàneu dissenyat per l'arquitecte canadenc Frank O. Gehry i localisat en la vila de Bilbao (País Vasc), Espanya. És un dels museus vinculats en règim de franquícia o colaboració en la Fundació Solomon R. Guggenheim. Va ser inaugurat el 18 d'octubre de 1997 pel rei Juan Carlos I d'Espanya.

Les negociacions per a la construcció del museu entre les autoritats públiques de la comunitat autònoma del País Vasc i els directius de la Fundació Guggenheim varen començar en febrer de 1991. L'acort es va firmar a finals d'eixe any, seleccionant-se l'arquitecte i l'emplaçament de l'edifici a mitan de 1992. Des de la seua inauguració en 1997, el museu ha rebut una mija superior al milló de visitants anuals, causant un impacte extraordinari en l'economia i la societat vasca, impulsant el turisme en la regió i promovent la revitalisació de múltiples espais públics i privats en la vila, ademés de millorar l'image de la ciutat. Tot este fenomen, batejat pels mijos de comunicació com a «efecte Guggenheim» o «efecte Bilbao», ha posat de relleu l'importància del turisme cultural, i ha generat un efecte d'emulació en atres països, en desiguals resultats.

L'Efecte Guggenheim o Efecte Bilbao es pot explicar com un notable canvi en el pensament d'una ciutat tan industrial com és Bilbao per la construcció d'un edifici com va ser la del museu, lo que va generar una ampliació d'hospitalitat que no es vea reflectida en la ciutat fins a abans de dita construcció. La missió d'esta també va ser la neteja de cara de la ciutat, de manera que Bilbao va passar a ser interés cultural per a tota la nació i inclús per a l'estranger, i sobretot podem vore cuán eficaç va ser la seua propaganda a través d'internet tenint un museu molt contemporàneu i modern. Això va impulsar la difusió de les imàgens digitals del singular edifici Guggenheim Bilbao en tot lo món. L'atenció mediàtica massiva generada per l'edifici singular de Frank Gehry, i l'acumulació de notícies i imàgens, reposicionó la ciutat de Bilbao globalment. En térmens de Geografia Econòmica, sent Bilbao una ciutat de segon nivell, el GMB va alcançar una alta centralidad en els mijos de comunicació global. Ademés, eixa alta centralidad genera molts dels beneficis de l'Economia de Rets (Economies d'Aglomeració).

La característica més cridanera del museu és l'innovador edifici en el que s'emplaça, constituït per formes curvilíneas i retortillades, recobertes de pedra calcàrea, cortines de cristal i planches de titani. Conta en una superfície total de 24 000 m², dels quals 10 540 m² estan reservats per a les exposicions, distribuïts en 19 galeries, sent el museu en més metros expositius de l'Estat. S'ubica a la vora de la riga de Bilbao, en una zona denominada Abandoibarra, junt al pont de la Salve, que està rodejat per una torre hueca.

Tant l'edifici com la seua colecció permanent pertanyen a les autoritats vasques. El 3 de decembre de 2014 el patronat del Museu Guggenheim Bilbao va aprovar renovar per atres 20 anys la colaboració en la Fundació Solomon R. Guggenheim de Nova York, subscrita en 1994 i la vigència del qual vencia el 31 de decembre.

Durant el més d'octubre de 2017 i fins al dia 18, data d'inauguració de la pinacoteca, el museu va celebrar el seu XX aniversari en diverses activitats.

Arquitectura

Dissenyat pel gabinet d'arquitectes de Frank Gehry, va ser obert al públic en 1997 i alberga exposicions d'art d'obres pertanyents a la fundació Guggenheim i exposicions itinerants. Molt pronte l'edifici es va revelar com un dels més espectaculars edificis deconstructivistas. El disseny del museu i la seua construcció seguixen l'estil i métodos de Frank Gehry. Com a molts dels seus treballs anteriors l'estructura principal està radicalment esculpida seguint contorns casi orgànics. El museu afirma no contindre una sola superfície plana en tota la seua estructura. Part de l'edifici és creuat per un pont elevat i l'exterior està recobert per plaques de titani i per una pedra calcàrea que va ser molt difícil de trobar (al final es va conseguir trobar en Huéscar, Granada) d'un color similar a la que es va utilisar per a construir l'Universitat de Deusto.

L'edifici vist des del riu aparenta tindre la forma d'un barco rendint homenage a la ciutat portuària en la que s'inscriu. Els seus panels lluents s'assemblen a les escamas d'un peix recordant-nos les influències de formes orgàniques presents en molts dels treballs de Gehry. Vist des de dalt, no obstant, l'edifici posseïx la forma d'una flor. Per al seu disseny l'equip de Gehry va utilisar intensament simulacions per ordenador de les estructures necessàries per a mantindre l'edifici, conseguint unes formes que hagueren segut impossibles de realisar unes poques décades abans.

Mentres que el museu domina les vistes de la zona des del nivell del riu, el seu aspecte des del nivell superior del carrer és molt més modest per lo que no desentona en el seu entorn d'edificis més tradicionals.

Proyecte

La Fundació Guggenheim és posseïdora d'una gran colecció d'art i del Museu Guggenheim de Nova York. Thomas Krens, el director d'esta organisació entre 1988 i 2008, va dirigir una política d'expansió basada en manar fondos itinerants en la finalitat de fer exposicions temporals en diferents llocs. També va voler establir dos centres d'art en Europa, per lo que va elegir dos ciutats: Berlín (Alemània) i Bilbao. Per a esta última, es va propondre rehabilitar un antic almagasén, la Alhóndiga municipal, per a albergar ahí la sucursal de la seua fundació. Va solicitar els servicis de Frank Gehry per la calitat que va demostrar en el Museu Temporal d'Art Contemporàneu. Este arquitecte era llavors considerat un expert en rehabilitacions. Es va organisar, per motius exclusivament llegals, un concurs en 1991 que va durar dèu dies; en ell varen participar Gehry, Arata Isozaki i l'equip Coop Himmelb(l)au.

Gehry va guanyar el concurs, i va anar llavors quan es va decidir no fer la rehabilitació pretesa per la Fundació Guggenheim en la citada Alhóndiga (actual Azkuna Zentroa). Ell va preferir dissenyar un nou edifici i va elegir, junt en Tomas Krens, el seu emplaçament: se situaria al nort del centre urbà, junt a la riga de Bilbao. Va triar este precís lloc perque el museu podria ser vist des de tres llocs estratègics de la ciutat. Tant els terrenys com la finançació de les obres varen ser aportats per les autoritats vasques, de modo que en sentit estricte el museu no pertany a la Fundació Guggenheim, sino que colabora en ella, i se servix de la seua marca Guggenheim, en un acort renovable similar a una franquícia. El 18 d'octubre de 1997 es va celebrar la gala d'inauguració a la que varen acodir importantíssims arquitectes i personalitats com els Reis d'Espanya. Ademés d'esta festa, va haver moltes campanyes mediàtiques que varen llançar a la fama este edifici inclús abans de ser terminat. Estes campanyes seguixen existint al dia de hui.

Este proyecte va rebre el Premi Internacional Pont d'Alcántara en 1998.

Disseny de l'edifici

Frank Gehry va rebre el demanat d'este museu poc en acabant de que el seu proyecte del Auditori Walt Disney fora cancelat quan encara solament era una idea. Este fet va fer que inspirara el Museu Guggenheim en el seu auditori ideat, compartint abdós proyectes un plantejament molt similar. Les formes blanes presents en el museu comencen en el Museu de Vitra i varen evolucionar en atres obres. Gehry va realisar dotzenes de maquetes a on va ser provant les possibles formes de l'edifici. Totes elles estan fetes a mà, i des de juliol de 1995 s'exponen en l'exposició “Peggy Guggenheim”, situada en un palauet de Venècia. Gehry no va treballar en ordenador, pero sí el seu equip, els membres del qual varen digitalisar les maquetes del seu cap per mig d'una adaptació d'un programa informàtic, Catia, de Dassault Systèmes. L'adaptació a l'arquitectura d'este programa va comportar enormes despeses, els quals varen ser afrontats per la Fundació Guggenheim. Este edifici pertany a la quarta etapa de Frank Gehry, emmarcada entre els anys 1991 i 2000, quan fa obres més madures i a on s'assenten les seues característiques pròpies. Ademés d'este museu, en esta etapa elabora el Museu de la Cultura Pop o la Casa Danzante. En esta etapa, l'autor planteja una concepció més escultural a les seues obres, dotant-les de major monumentalitat i personalitat, com es pot vore en el Museu Guggenheim.

Formes exteriors

Dins de l'aparent desorde de la envolvente, existix un patró que rig la volumetria. Est és l'ocupació en tots els seus elements de la màxima curvatura que soporta el titani. La Gran Sala, també cridada Sala del Peix, s'estén cap a l'est fins a acostar-se en un pont que travessa la riga de Bilbao, el pont de la Salve, una estructura que ya travessava el solar abans de la construcció del museu i a la que este va caldre adaptar-se. Despuix d'est hi ha una torre que sembla ser la continuació del museu i té el costat que mira al pont sense revestiment. Té en el seu interior una gran estructura de barres metàliques inclinades que recorden a les de Coop Himmelb(l)au.

El museu vist des de l'est es veu més ingrávido que des d'atres llocs, i es poden observar estranys paralelogramos curvos i torçuts que conformen la sala del peix. Per lo general, les finestres de l'edifici tenen formes més racionals. Gehry és el “rei” del contrapunt. Este terme ve d'atres arts, com la música, i consistix en contrastar coses molt diferents colocant-les juntes en el cas de l'arquitectura. Este efecte, com en casi totes les seues obres, ho conseguix en el Museu Guggenheim de Bilbao, ya que coloca una série de blocs en formes rectes i racionals en la zona sur, la que mira al centre urbà de Bilbao. Les formes d'estos edificis contrasten espectacularment en els dissenys curvos i lliures de la part més famosa del museu. Les fronteres dels blocs rectes no són metàliques, i les seues finestres són rectangulars. Hi ha fronteres morades i unes atres en chapado de pedra de color crema.

Despuix d'estos blocs hi ha una chicoteta plaça que conduïx a l'entrada principal de l'edifici, i en este espai obert es troba l'escultura Puppy de Jeff Koons. Es tracta d'un jagantesc gos fet de flors naturals. Inicialment va constituir una exposició temporal, pero finalment es va decidir que fora permanent. Des d'esta plaça l'edifici es veu més grávido i estable que des de l'est. Des d'esta orientació, a l'esquerra del museu hi ha unes escales exteriors que descendixen a una passarela que transcorre paralelament a la cara nort de l'edifici i entre la riga de Bilbao i un estany. Segons es baixa per dites escales es poden observar eixints en els blocs rectes i parets curves.

Interior

L'interior del museu és menys complicat que l'exterior, pero també té elements curvos. Encara que en general l'interior és molt diàfan, es poden distinguir tres plantes diferenciades: la colecció permanent, la colecció temporal i la colecció d'artistes vius. Esta última, la colecció d'artistes vius, es repartix a lo llarc del museu, per a que estes sales estiguen en relació en les coleccions permanents i temporals. L'entrada principal del museu està al final d'unes escales exteriors que comencen en la plaça abans descrita i baixen fins al nivell de la planta baixa. Sobre les portes de l'entrada hi ha una paret acristalada que no cobrix res. Hi ha una part de la planta baixa que és sòtol i que està tancada al públic. Des de l'entrada s'accedix directament al hall, una enorme habitació de 50 metros d'altura en una planta en forma de flor. Dona accés a la Gran Sala, a les que té forma de pétal, a les que són rectangulars i al terrat de la marquesina que està en la cara nort. Esta marquesina té un sol pilar molt alt que dona esbeltez a l'estructura. Baixe el gros sostre de la mateixa hi ha una estructura metàlica que ho subjecta.

En el centre del hall hi ha un enorme pilar. Ademés hi ha ascensors, passareles i escales que comuniquen en les plantes superiors. Les formes interiors del hall no seguixen les formes geomètriques i té parts recobertes de pedra i atres acristaladas. La sala més gran del museu és la Gran Sala, coneguda també pel nom de la sala del peix, per la seua forma exterior. És molt allargada i alberga obres artístiques d'enorme tamany, algunes de les quals són temporals i atres permanents. Hi ha sales en la planta en forma de pétal. A estes s'accedix des del hall, de la mateixa manera que la Gran Sala. En un dels blocs de formes rectes hi ha una série de sales de planta rectangular dispostes en fila, és dir, una colocada darrere d'una atra sense passadiç que les comunique. En cada planta hi ha tres sales i per a accedir a l'última és necessari travessar les dos primeres. Casi totes les sales del museu tenen lucernarios que donen una llum cenital molt interessant.

Revestiment de fronteres i cobertes

Frank Gehry, per a triar el revestiment del Museu Guggenheim de Bilbao, es va fixar en les plomes i escamas de molts animals. Va observar les seues #fixació i la possibilitat de moviment que donen. Li interessa molt els animals i els sistemes que usa la naturalea per a cobrir superfícies curves, similars a les del museu. Va decidir usar «escamas» rígides de manera que es montaren unes damunt d'unes atres. La diferència entre el revestiment usat i la pell dels animals és que la d'estos últims està adaptada al moviment mentres que la de l'edifici no, per lo que abdós sistemes de cubrimiento no són els mateixos.

Gehry va voler des del primer moment que estes peces anaren metàliques. Va barallar vàries possibilitats que admetien l'us de varis materials. Va decidir no usar acer inoxidable perque dia que no corresponia en el cel de Bilbao. També va descartar la possibilitat d'usar coure i atres metals. Finalment es va decantar per fer les peces de titani, un metal prou car que contrasta en els materials econòmics usats en les seues primeres obres. L'aleació definitiva és de zinc i titani, existint una proporció molt major del segon metal. Es tracta d'una chapa la gruixa de la qual és d'un terç de milímetro i resulta molt manejable. En ser tan fi, s'adapta perfectament a la curva descrita per l'edifici.

Cada peça té una forma única i exclusiva al lloc que ocupa. La forma precisa de cada chapa va ser determinada pel CATIA. Cada peça està llaugerament almohadillada per a que s'adapte perfectament al seu lloc. A este efecte se li coneix en el terme boatiné. Hi ha zones en les fronteres en remiendos, és dir, conjunts de chapes en diferents colors, per les llaugeres variacions de l'aleació metàlica que hi ha en cada peça. Hi ha chorretones en algunes fronteres, especialment les que donen al nort. Es produïxen per la reacció química entre les chapes, la humitat ambiental i els ganchos que subjecten les peces, que no són de titani. En dita reacció es creen parells galvànics, els quals es veuen com chorretones molt poc estètics.

Colecció i exposicions

El museu alberga freqüents exposicions en obres procedents de la sèu Guggenheim de Nova York, aixina com atres mostres de peces prestades per un o múltiples museus internacionals. Esta intensa agenda expositiva és paralela a una llabor de compra i exhibició d'obres d'art contemporàneu que conformen la seua pròpia colecció.

Colecció

Des de la seua inauguració en 1997 i per mig d'una «societat tenedora», el museu de Bilbao ha anat reunint eixemples rellevants d'art contemporàneu realisats per grans figures artístiques de la segona mitat de el XX, tant locals com a internacionals, en la finalitat de conformar una colecció pròpia i autònoma; si ben el criteri de selecció de la seua colecció es perfila d'acort en la Fundació Solomon R. Guggenheim de Nova York.

Actualment, les obres de la seua colecció no deixen indiferent a ningú i, en el pas dels anys, s'han convertit en referents de l'art contemporàneu.

De les obres permanents en ubicació específica destaquen l'atri, els terrats i l'exterior. Estes obres, portades a terme per artistes contemporàneus, fan que confluïxquen els espais interiors i exteriors de l'edifici. Açò fa que es convertixca en part fonamental de la colecció del Museu Guggenheim de Bilbao.

En la tercera planta és a on s'expon la Colecció permanent del museu. Esta permet als espectadors recórrer varis dels moviments més senyalats de la segona mitat de el XX i principis de el XXI. Alguns dels artistes que conformen esta colecció són: Cristina Iglésies, Sol LeWitt i Mark Rothko, entre uns atres.

Exposicions temporals

Les exposicions en el museu canvien freqüentment i contenen principalment treballs realisats a lo llarc de el XX sent les obres pictòriques tradicionals i les escultures una part minoritària comparada en atres formats i instalacions artístiques i formats electrònics. Alguns entusiasta de l'art consideren que l'edifici en sí està molt per damunt de les obres que formen part de la colecció del museu.^{cita requerida} En els últims anys, d'acort a la política general dels centres Guggenheim, s'han inclós exposicions d'art antic, acàs en el desig de captar més públic. Aixina, s'han expost dibuixos de Miguel Ángel, pintura antiga del Hermitage de Sant Petersburgo, gravats de Durero (2007) i una selecció de pintura i objectes antics del Kunsthistorisches de Viena (2008). Per un atre costat no s'han deixat de costat les exposicions d'art contemporàneu, sent les dos més visitades en 2016, en Ombres d'Andy Warhol i una exposició de Louise Bourgeois de la que quedaria Mamen, la famosa aranya instalada junt a la Riga que forma part d'una série de reproduccions de l'original en bronze. Destaca aixina mateix l'exposició Dònes de l'abstracció, que presenta les fites de les artistes de el XX com cocreadoras de la modernitat.

En 2005, es va instalar, com a part de la colecció permanent i pròpia del museu, La matèria del temps, una série de sèt escultures monumentals creades per Richard Serra, i que s'unixen a Serp (Snake), l'escultura realisada per l'artiste per a l'inauguració del museu.

• Mare de Louise Bourgeois, en l'exterior del museu
  Mare de Louise Bourgeois, en l'exterior del museu
• Puppy de Jeff Koons, a l'entrada del museu
  Puppy de Jeff Koons, a l'entrada del museu
• Instalació permanent de Jenny Holzer
  Instalació permanent de Jenny Holzer
• 
  El gran arbre i l'ull. Instalació permanent d'Anish Kapoor
• 
  Tulipán de Jeff Koons

Crítiques

El museu, sobretot durant la seua construcció, va rebre numeroses crítiques des de diferents sectors de la cultura vasca, ya que els fondos per a construir-ho varen eixir exclusivament dels presuposts del Departament de Cultura del Govern Vasc, mentres que molts reclamaven que ixqueren d'atres àrees com a Indústria, ya que consideraven que, sobretot, era una inversió de cort empresarial més que cultural; i que deixava a la cultura vasca desprovista de fondos durant eixos anys.

Una de les crítiques en major repercussió va ser la de l'artiste vasc Jorge Oteiza, qui en 1992 va aplegar a afirmar sobre el proyecte que era «un autèntic serial, alguna cosa propi de Disney, antivasco totalment, i que carrejarà gravíssims danys i la paralisació de totes les activitats culturals». Posteriorment, en 1998, Oteiza va firmar un acort de colaboració en el museu, posant fi en això a les crítiques i descalificacions prèvies.

S'ha criticat també a l'edifici pel seu elevat cost i el caràcter casi experimental de moltes de les innovacions que es varen fer en la seua construcció, que han fet més car i difícil la seua neteja i manteniment, per humitats, oxidació del titani (encara que no es tracte d'una verdadera oxidació), etc.

No obstant, la majoria de les crítiques es varen vore apagades per l'inesperat èxit que l'edifici i el propi museu va tindre a nivell mundial, duent a la ciutat enormes beneficis i dimensionando positivament l'image de Bilbao a nivell internacional.

Premis i distincions

El llistat de premis i distincions otorgats al museu és extens i prolijo.

L'edifici va rebre múltiples crítiques favorables, com la de l'arquitecte nortamericà Philip Johnson, qui ho va calificar com «l'edifici més gran dels nostres temps».

El proyecte del Museu Guggenheim va rebre ademés l'IV Premie Internacional “Pont d'Alcántara”, 1999.

En 2000, el Fòrum Europeu de Museus li va otorgar el Premi del museu europeu de l'any, guardó que reconeix cada any als nous museus que han realisat alvanços i innovacions en l'àmbit museístic. El museu guardonat alberga durant un any l'estàtua d'Henry Moore The Egg, que simbolisa el premi. Junt en el Museu Arqueològic Provincial d'Alacant (2004), Cosmocaixa de Barcelona (2006) i el Museu de Medina Azahara (2012), són els quatre únics museus d'Espanya que han rebut el premi.

Va rebre en l'any 2017 el premi a la marca cultural de l'any otorgat per la web alemana culturalbrands.com.

En 2018 rep el premi AMPE d'or per un anunci titulat “Soc de Bilbao”.

En 2023 recibiria dos nous guardons: el Premi Vinticinc Anys concedit per l'Institut Americà d'Arquitectes i el Webby Award per la seua pàgina web, elegit per votació popular.

És ademés des de 2007, un dels 12 Tesors d'Espanya.

Ampliació

La Fundació Guggenheim va aprovar en decembre de 2017 un pla estratègic per als anys 2018-2020 en la finalitat de buscar un emplaçament per a una futura ampliació del museu fòra de Bilbao, barallant-se Urdaibai, Guernica i atres zones de Viscaya.

A finals de decembre de 2020 es va informar que del total dels 25 proyectes del Territori de Viscaya que optaven a beneficiar-se en el repartiment dels fondos europeus Next Generation, s'incloïa el Guggenheim Gernika, ampliació verda del Museu Guggenheim Bilbao, en 127 millons d'euros, 81 de l'UE:

El proyecte contempla una ampliació en discontinuïtat del Museu Guggenheim Bilbao. Es tracta d'un proyecte de la DF Bizkaia que impulsa en clau harmònica la cultura, l'economia, la recuperació de sols degradats per l'activitat industrial i el respecte al paisage i al mig ambient des d'una concepció absolutament vanguardista.

El 7 de juny de 2021 es donava a conéixer que el Guggenheim aspirava a créixer en Urdaibai en dos sèus unides per una via verda: l'antiga fàbrica de coberts Dalia en Gernika i la Drassana de Murueta acollirien l'ampliació si el proyecte conseguia finançació dels fondos europeus Next Generation.

El 8 de maig de 2022 es va notificar que la Diputació havia començat ya els tràmits administratius per a construir l'ampliació del Guggenheim en dos sèus separades (Gernika i Murueta) unides per una senda ecològica de cinc quilómetros de recorregut a través de la Reserva de la Biosfera de Urdaibai. Per a això va activar el primer tràmit per a canviar la normativa urbanística i donar cabuda en la reserva al futur centre cultural.

El 26 de juliol del mateix any es va informar que la Diputació havia destinat 40 millons d'euros com a primera inversió i s'havia firmat un protocol en el Govern central, que aportaria fondos europeus al futur museu. El 28 de setembre va anunciar que havia contractat un equip internacional de prestigi per al proyecte arquitectònic, el qual fixaria per a començos de 2023 les seues bases arquitectòniques i migambientals. El Guggenheim Urdaibai obriria solament alguns mesos a l'any en un cupo màxim de visitants. El 8 d'octubre es va especificar que el Govern central se sumava a l'operació per a eixecutar el Guggenheim de Urdaibai activada per la Diputació. L'anteproyecte dels Presuposts Generals de l'Estat (PGE) per a 2023 va contemplar una partida de 14,67 millons destinats a «actuacions singulars de desenroll sostenible» en la reserva de la biosfera.

El 18 d'octubre de 2022, en plena celebració del Guggenheim de Bilbao, el Govern vasc va reconéixer que el proyecte per al Guggenheim de Urdaibai era "complex" i presentava "dificultats". Seguidament, el Govern central va demanar al vasc que «rebujara incògnites» sobre el seu respal al Guggenheim de Urdaibai. El 4 de novembre es va saber que el Govern vasc deixava fòra del presupost de Cultura el Guggenheim de Urdaibai en considerar que el proyecte «no està suficientment desenrollat» per a incloure-ho en els Contes de 2023. El 10 del mateix més, es va publicar que la Diputació «blindava» 40 millons per a eixecutar «quan siga» el Guggenheim de Urdaibai, reservant la partida encara sabent que no l'utilisaria en 2023 i destinant atres 10 millons a estudiar els sols, potencialment contaminats, a on s'ubicarà la pinacoteca. Dos dies despuix es coneixia que el Govern central aportaria 40 millons d'euros al Guggenheim de Urdaibai en acceptar una esmena del PNV als Presuposts Generals de l'Estat per a sumar atres 25 millons als 15 ya prevists, igualant la partida reservada per la Diputació. El 22 de novembre es va saber que el Govern central va revisar la llei de Costes en Urdaibai per a encaixar el Guggenheim.

El 12 de decembre de 2022, el Patronat del Museu Guggenheim va reafirmar la seua voluntat d'impulsar l'obertura d'una sèu en Urdaibai com a proyecte «estratègic» de futur, i un dia despuix es va saber que l'estudi d'arquitectura Cooper Robertson, en sèu en Manhattan, havia segut contractat per la Fundació Guggenheim de Nova York per a assentar les bases del nou museu, l'equip del qual d'experts culminaria el seu treball durant el primer trimestre de 2023.

A princios de 2023, Richard Armstrong, director de la fundació Guggenheim de Nova York, va expressar la seua «confiança total» en el proyecte de Urdaibai, mentres Vidarte matisava en una presentació conjunta que el proyecte encara precisava de «una confirmació plena» per part del patronat.

El 19 de maig de 2023, la Diputació va anunciar en plena campanya electoral l'inici dels treballs del Guggenheim de Urdaibai, en les obres de derrocament de l'antiga fàbrica Dalia en Gernika, una de les dos futures sèus del complex, despuix de l'estiu.

El 18 de juny de 2023 es va donar a conéixer que l'estudi neoyorquí d'arquitectura Cooper Roberston va sifrar en 130 millons el Guggenheim Urdaibai i que el contingut detallat de l'informe va ser donat a conéixer als membres del Patronat de la Fundació Guggenheim Bilbao en la seua reunió del 14 de juny. El primer esbós del Guggenheim de Urdaibai va proyectar un gran auditori i dos restaurants, tindria l'entrada en Gernika i ocuparia 60.000 metros quadrats. La Diputació va rebre el primer esbós del nou museu i va informar de que convocaria un concurs d'idees per al seu disseny final.

El Consell de Ministres va aprovar el 4 de juliol de 2023 una subvenció de 40 millons que va llançar definitivament el proyecte del Guggenheim de Urdaibai. El Govern Vasc va confirmar el seu respal al proyecte.

L'1 d'agost de 2023 es va donar a conéixer que un informe de Costes aplanava el camí per a alçar el Guggenheim de Urdaibai. El Govern central aprovaria aixina el canvi solicitat per la Diputació per a donar encaix llegal al centre cultural en la marisma. No obstant, en novembre de 2023 es va saber que el Govern vasc posponia el seu adheriment al proyecte a despuix de les autonòmiques per a no generar tensions territorials.

El 22 de giner de 2024 es va informar que el Govern vasc i la Diputació es donaven dos anys per a decidir si el Guggenheim de Urdaibai era «viable». Al sendemà, el PNV va aclarir que el nou Guggenheim s'eixecutaria pese als dubtes, negant que el proyecte es gelara dos anys per raons electorals i ratificant la seua «aposta ferma» per construir-ho en Urdaibai. Posteriorment, el lehendakari va replicar al PNV i va insistir que era «partidari» d'un periodo de reflexió sobre el Guggenheim de Urdaibai, apostant per prendre's dos anys per a analisar la viabilitat del proyecte pero reconeixent que el seu propi Govern era favorable a construir la pinacoteca. Va defendre que l'ampliació del Museu Guggenheim en Urdaibai podria ser un element de reactivació socioeconòmica de Busturialdea i que "podria encaixar" entre les mides que es plantegen dins del pla de revitalisació per a la comarca. Ademés, va deixar clar que ell "no ha confirmat, negat ni lloc en dubte res" en relació en este proyecte impulsat per la

Diputació Foral de Bizkaia.

El 15 de juny de 2024, es va donar a conéixer que la Diputació tenia previst acometre «en unes poques semanes», previsiblement abans d'agost, els primers derribos en la parcela de Gernika que ocuparia en el futur una de les dos sèus en les que contarà el Guggenheim de Urdaibai.

Més d'un any despuix, el 30 de novembre de 2025, s'informava que les institucions es plantejaven no seguir avant en el proyecte per la remugada d'exigències tècniques i el revol social.

Finalment, el 16 de decembre de 2025, el Patronat va decidir paralisar i aparcar el Guggenheim en Urdaibai, anunciant-se que durant els pròxims anys es buscarien «atres llocs» per a eixecutar l'expansió.

Bibliografia

• Esteban, Iñaki (2007). L'efecte Guggenheim, Barcelona: #Anagrama. ISBN 978-84-339-6264-5.
• Iovine, Julie V. (1999). Guggenheim Bilbao (en anglés), Nova York: Princeton Architectural Press. ISBN 1-56898-193-7.
• Suau, John Thomas (1999). The Guggenheim Museum Bilbao: Cultural Tourism, Urban Renewal, and Political Risk (en anglés), Washington D.C.: American University.
• Tellitu, Alberto (1999). El milacre Guggenheim, Bilbao: Diari El Correu S.A.. ISBN 84-922762-0-7.
• van Bruggen, Coosje (1999). Frank O. Gehry. Musée Guggenheim Bilbao (en francés), Nova York: Guggenheim Museums Publications. ISBN 2-7324-2572-9.
• Van Uffelen, Chris (2010). Museus. Arquitectura, h.f.ullmann publishing, p. 350. ISBN 978-3-8331-6058-5.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Museu Guggenheim Bilbao.
• Sitie web oficial
• Informació turística sobre Bilbao