Anar al contingut

Mark Rothko

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mark Rothko
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià .
Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora !
També pots ajudar canviant este avís per u més específic.


Marcus Rothkowitz (/ˈrɒθkoʊ/; en letó, Markuss Rotkovičs; Daugavpils, Letònia, 25 de setembre de 1903-Nova York, 25 de febrer de 1970), conegut com Mark Rothko, fon un pintor i gravador nortamericà naixcut en Letònia.


Ha segut associat en el moviment contemporàneu del expressionisme abstracte, a pesar de que en vàries ocasions va expressar el seu rebuig a la categoria «alienante» de «pintor abstracte».[1] En 1925 va iniciar la seua carrera com a pintor en Nova York de modo autodidacta. Entorn a 1940 realisava una pintura molt similar a l'obra de Barnett Newman i Adolph Gottlieb, pròxima al surrealisme i plagada de formes biomórficas. A partir de 1947 el seu estil va canviar i va començar a pintar grans quadros en capes fines de color. En el pas dels anys, la majoria de les seues composicions varen prendre la forma de dos rectànguls confrontats en vores desdibuixades per veladuras.

Són freqüents els grans formats que envolen a l'espectador, en la finalitat de fer-li partícip d'una experiència mística, ya que Rothko donava un sentit religiós a la seua pintura. Al final de la seua vida els seus quadros són de tonalitats obscures, en abundància de marrons, violetas, granates i, sobretot, negres. Correspon a esta época la Capella Rothko de la família De Menil, en Houston, un espai d'oració a on catorze quadros rodegen un espai octogonal dedicat a la meditació.

Biografia

Infància

Mark Rothko va nàixer en el sí d'una família judeua de Daugavpils, en l'Imperi rus del que Letònia formava part. El seu pare Jacob, era un farmacèutic i intelectual, que va educar als seus fills en idees seculars i polítiques, en lloc de normes religioses; i la seua mare era Anna Goldin Rothkowitz.[2] Rothko va ser el quart fill d'este matrimoni.[3] Els seus germans eren Sonia, Moise (qui va canviar el seu nom més tart a Maurice) i Albert. Als cinc anys, va ser inscrit en un Jéder, a on va estudiar el Talmud i va anar l'únic dels germans en rebre este tipo d'educació religiosa.[4] Tots els seus germans majors varen ser educats en escoles públiques, baix una doctrina llaica.[5]

Durant el periodo de la Rússia zarista, Daugavpils va estar lliure de violència, a pesar de que en l'ambient general els judeus eren culpats pels mals que havien caigut sobre Rússia. No obstant, es creu que la seua chiquea va estar plagada de por, degut a que va poder haver presenciat algun acte de violència ocasional portat a terme pels cosacos cap als judeus que intentaven fer #alçament revolucionaris. D'este periodo existix una memòria que va ser manifestada en vàries ocasions per Rothko, en la que expressa:

Els Cosacos es varen dur als judeus del poble cap als boscs i els varen fer cavar una fossa comuna [...] Vaig imaginar eixa tomba quadrada tan clarament que no estava segur si realment la massacre va ocórrer durant la meua existència. Sempre vaig estar atormentat per l'image d'eixa tomba i que d'alguna manera profunda estava tancada en la meua obra pictòrica.[6]

Alguns crítics han interpretat l'us tardà de les formes rectangulars en l'obra de Rothko com una representació d'estes tombes. No obstant, els seus recorts han segut qüestionats degut a que cap eixecució massiva es va cometre durant eixe periodo en Daugavpils o en les afores.[5]

Emigració als Estats Units

El seu pare, Jacob, va decidir emigrar als Estats Units en 1910, en l'ajuda financera del seu tio Samuel —qui va canviar el seu llinage a Weinstein—, i va partir en el temor de que els seus fills anaren reclutats en l'eixèrcit zarista.[4][7] En esta época numerosos judeus varen abandonar Daugavpils per l'inici de les porgues cosacas i Jacob en dos dels seus germans varen conseguir eixir de Rússia, per a establir-se en Portland, Oregó com a fabricants de roba.

No obstant, Mark, en la seua mare Anna i la seua germana Sonia varen permanéixer en Rússia, i varen viajar en 1913 a Estats Units per a reunir-se en el seu pare i en els seus germans Albert i Moise, que havien viajat en 1912. Finalment varen aplegar als Estats Units, el 17 d'agost, en un barco cridat SS Czar, despuix d'una travessia de dotze dies que va iniciar en la ciutat de Liepāja.[4] El 27 de març de 1914, el seu pare, Jacob, va fallir a causa d'un càncer de còlon, deixant a la seua família sense un soport econòmic. La família es va vore obligada a treballar en el negoci familiar dels Weinstein, mentres que Rothko es va dedicar a vendre periòdics en el carrer.[4]

En 1913, ho varen matricular en l'escola Failing School, en a on no hi havia tutoria de l'idioma anglés per als fills dels immigrants.[8] Finalment, en 1915, va ingressar en l'escola Shattuck Elementary School i en el lapsus d'un any va conseguir completar i accelerar la seua educació de tercer grau a quint grau.[9] En 1918 va ingressar a la secundària Lincoln High School, ubicada en Portland, i es va graduar als dèsset anys en juny de 1921.[4] Durant el seu periodo d'educació no va rebre classes formals d'art, pero va realisar #bosqueig i dibuixos. Ademés es va convertir en membre del centre de la comunitat judeua, a on va provar ser un expert orador en discussions sobre política. De la mateixa manera que el seu pare, Rothko era lliberal i li apassionaven els temes sobre els drets del treballador i el dret de les dònes a la anticoncepción. Generalment els judeus lliberals recolzaven la Revolució russa, a pesar de que la seua convicció política podria ser descrita com a decorativa en el sentit de que mai va estar compromés en activitats polítiques.[10] Entre alguns dels pasatiempos de la seua joventut estaven la seua afició per tocar el piano i la mandolina, i aixina mateix dedicava part del seu temps lliure a escriure poemes.[11]

Al voltant de 1922 va ingressar en l'Universitat de Yale en una beca, pero va abandonar els seus estudis abans de graduar-se.[3][12] L'intenció inicial de Rothko era estudiar les carreres de Dret i Ingenieria, i per esta raó va prendre classes de física, filosofia i economia. Va escomençar els seus estudis universitaris en companyia de dos dels seus amics provinents de Portland, Aaron Director i Max Naimark. No obstant, la seua beca i les beques dels seus amics varen ser cancelades al final del primer any d'estudis. Esta situació ho va obligar a realisar treballs de mija jornada, com a ajudant de lavandería i mensager, per a poder pagar els seus estudis.[4]

Durant els seus estudis en Yale, es diu que va sofrir atacs antisemites de diversos membres de la facultat.[13] Açò va impulsar a Rothko, junt en els seus amics, a crear una revista clandestina titulada The Yale Saturday Evening Pest en la que es feya sàtira del sentiment elitiste d'alguns membres de la comunitat.[14][15] En l'any de 1923, Rothko va abandonar els seus estudis en Yale, sense haver rebut classes d'art encara que retornaria 46 anys més tart per a rebre un títul honorari.[4]

Carrera artística

En 1923, despuix d'abandonar els seus estudis en Yale, va decidir mudar-se a Nova York. En esta ciutat, va tindre la seua primera trobada en l'art en la Lliga d'estudiants d'art de Nova York, i va descriure la seua experiència de la següent forma:

Llavors un dia va resultar que vaig presenciar una classe d'art, en el motiu de trobar-me en un amic que estava assistint al curs. Tots els estudiants estaven realisant un bosqueig d'una model despulla, i en eixe moment vaig decidir que eixa era la vida per a mi.[16]

D'esta manera s'ha demostrat que la seua afició a l'art va ser tardana, quan contava en vint anys d'edat. Esta nova afició per l'art, ho va impulsar a matricular-se en la Lliga d'estudiants d'art de Nova York, pero als dos mesos va decidir retornar a Portland a visitar a la seua família, i durant el seu viage va resoldre unir-se a un grup de teatre dirigit per l'esposa de Clark Gable, cridada Josephine Dillon.[17] No obstant, Rothko va fracassar degut a que no tenia l'apariència necessària per a ser actor de cine.[18]

En 1925, Rothko va retornar a Nova York i va iniciar la seua formació artística en l'institut New School of Design, a on un dels seus professors va ser l'artiste Arshile Gorky, qui era membre del moviment vanguardiste.[17] En autumne del mateix any va rebre classes en la Lliga d'estudiants d'art de Nova York, impartides per l'artiste de bodegones Max Weber, d'orige rus. A través de Weber, va escomençar a visualisar a l'art com una ferramenta d'expressió emocional i religiosa, conseqüentment les seues pintures d'este periodo demostren l'influència del seu instructor.[19][20]

Círcul de Rothko

La mudança a Nova York li va sumergir en una atmòsfera fèrtil per a experimentar en l'art provinent de totes les cultures i tots els periodos. Els pintors moderns realisaven les seues exhibicions en les galeries d'art neoyorquines, i els museus de dita ciutat eren recursos impagables de desenroll del coneiximent artístic, l'experiència i les habilitats. Entre les seues influències primerenques estaven les obres dels expressionistes alemans, els treballs del surrealiste Paul Klee, i les pintures de Georges Rouault. En 1928, Rothko va tindre la seua pròpia exhibició conjuntament en un grup de jóvens artistes en la Galeria Oportunitat (en anglés, Opportunity Gallery).[21][22] Les seues pintures incloïen interiors obscurs, expressionistes, temperamentales, aixina com escenes urbanes, i varen anar àmpliament acceptats pels crítics i els seus colegues. A pesar de la seua creixent fama, encara necessitava complementar els seus ingressos, aixina que en 1929 va escomençar a donar classes de pintura i escultura en argila en l'acadèmia Center Academy en Brooklyn, a on va permanéixer com a professor fins a 1952.[23]

En esta época va conéixer a Adolph Gottlieb, qui conjuntament en Barnett Newman, Joseph Solman i John Graham formaven part d'un grup de jóvens artistes seguidors del pintor Milton Avery. Avery va estilisar les pintures relacionades en escenaris naturals per mig d'un vast coneiximent de la forma i el color, convertint-se en una important influència en l'art de Rothko, com pot apreciar-se en l'obra titulada Banyistes, o escena de plaja (en anglés, Bathers, or Beach Scene), de 1933.[24]


Rothko, el seu mentor Avery i els seus colegues passaven llargues temporades vacacionals en les localitats de Lake George i Gloucester, en Massachusetts.[25] Generalment, de dia es dedicaven a pintar i de nit a discutir sobre art. En una visita a Lake George en 1932, va conéixer a Edith Sachar, una dissenyadora de joyes que es convertiria en la seua esposa el 12 de novembre del mateix any. En un principi varen mantindre una estreta relació basava en el respal mutu.[26][27]

El següent estiu, Rothko va presentar la seua primera exposició individual en el museu d'art de Portland, a on va exhibir majoritàriament dibuixos i aquarelas, i també alguns treballs dels seus estudiants preadolescentes de l'institut Center Academy. La seua família mai va comprendre la seua decisió de ser artista, especialment, en una época en la que l'economia estava en crisis per la Gran Depressió.[28][29] Despuix de sofrir varis contratemps financers, els seus familiars, els Rothkoviches, estaven desconcertats per la seua aparent indiferència per les necessitats econòmiques; sentien que estava perjudicant a la seua mare, per no trobar una carrera més lucrativa i realista.[30]

Primera exposició

Quan va retornar a Nova York, sense el respal de la seua família, va realisar la primera exposició individual dels seus treballs artístics en la Contemporary Arts Gallery, del 21 de novembre al 9 de decembre de 1933, a on va presentar quinze pintures a l'oli, en la seua majoria retrats, en algunes #aquarela i dibuixos.[31] No obstant, varen anar els olis els que varen captar l'atenció dels crítics d'art per la riquea del color i el seu domini artístic, sobrepassant l'influència eixercida per Avery. A finals de 1935, es va unir a un grup d'artistes conformat per Ilya Bolotowsky, Ben-Zion, Adolph Gottlieb, Lou Harris, Ralph Rosenborg, Louis Schanker i Joseph Solmon. El conjunt d'artistes va rebre el nom de Els dèu o Els dèu dissidents de Whitney (en anglés, The Tingues o Whitney Tingues Dissenters), i la seua missió, segons el catàlec de 1937 de la galeria Mercury Gallery, era protestar contra la presunta equivalència entre la pintura nortamericana i la pintura lliteral.[32][33]

Fases en l'art de Rothko

Fase Anys Característiques Obra representativa
Realista 1924-1940 Escenes realistes en traços d'escassa definició[34] Sense títul (metro), 1937
Surrealista 1940-1946 Figures esquemàtiques o irreconeixibles, en fondos indefinits[35] La profecia de l'àguila, 1942
Transició 1946-1949 Taques de color superpostes abstractes[36] Sense títul (Multiforms), 1945
Clàssica 1949-1970 Taques de color més simples i cuidades[37] Homenage a Matisse, 1954

Decés

Un episodi depressiu, possiblement relacionat en l'ingesta d'antidepressius, i la seua gran adicció al alcohol varen dur a Rothko al suïcidi.

Referències

  1. ↑ Fleming, p. 601.
  2. ↑ Breslin, pp. 15-16.
  3. ↑ 3,0 3,1 «The Early Years» (en en). Galeria Nacional d'Art. Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2008. Consultat el 1 de juny de 2008.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Weiss, p. 333.
  5. ↑ 5,0 5,1 Breslin, p. 18.
  6. ↑ Breslin, p. 17.
  7. ↑ Chave, p. 51.
  8. ↑ Breslin, p. 32.
  9. ↑ Breslin, pp. 33-34.
  10. ↑ Breslin, p. 35.
  11. ↑ Breslin, p. 42.
  12. ↑ «Mark Rothko Biography» (en anglés). Guggenheim Collection. Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2008. Consultat el 4 de juny de 2008.
  13. ↑ Breslin, pág. 50.
  14. ↑ Breslin, p. 51.
  15. ↑ Chave, p. 53.
  16. ↑ Breslin, p. 54.
  17. ↑ 17,0 17,1 Weiss, p. 334.
  18. ↑ Breslin, p. 55.
  19. ↑ «Mark Rothko» (en en). Huntfor. Consultat el 29 de setembre de 2008.
  20. ↑ Breslin, p. 63.
  21. ↑ Ashton, p. 16.
  22. ↑ «Mark Rothko» (en anglés). Westbrook Gallery. Consultat el 29 de setembre de 2008.
  23. ↑ Seldes, p. 15.
  24. ↑ Rothko i López-Remiro, p. 51.
  25. ↑ Alloway, pp. 16-17.
  26. ↑ Hamburger Kunsthalle. «Biography of Mark Rothko» (en anglés). Espaces, Art & Objects. Consultat el 30 de setembre de 2008.
  27. ↑ «Mark Rothko "The Edith Sachar Collection: Paintings & Works on Paper from the 1930s & 1940s"» (en anglés). Artnet. Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2008. Consultat el 30 de setembre de 2008.
  28. ↑ «Rothko in Portland» (en en). Portland Art. Consultat el 30 de setembre de 2008.
  29. ↑ Dwyer Hogg, Clare. «Rothko revealed: Christopher Rothko shares troubled memories of his father Mark» (en anglés). Consultat el 1 d'octubre de 2008.
  30. ↑ Breslin, p. 57.
  31. ↑ Ziska, Deborah. «Mark Rothko: A Chronology» (en anglés). National Gallery of Art. Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2008. Consultat el 1 d'octubre de 2008.
  32. ↑ Berman, Avis. «The Tingues Whitney Dissenters» (en anglés). Louis Schanker. Consultat el 1 d'octubre de 2008.
  33. ↑ «meua_hb5087/is_199901/ai_n18474000 'The Tingues': Rothko, Solman and the Birth of the American Avant» (en anglés). Bnet. Consultat el 1 d'octubre de 2008.
  34. ↑ Baal-Teshuva, Jacob (2007). Rothko, Taschen, pp. 25-27.
  35. ↑ Baal-Teshuva, Jacob (2007). Rothko, Taschen, p. 35.
  36. ↑ «Staff Favorites: David Finch» (en en-us). Clyfford Still Museum. Consultat el 2024-06-16.
  37. ↑ García, Antonio; Guillen, Francisco (2011). Les tècniques pictòriques de la desencarnación en l'obra de Mark Rothko.

Bibliografia

Enllaços externs

Mark Rothko en Viquidites.


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mark_Rothko&oldid=1418228»