Idioma letó

La llengua letona (autoglotónimo latviešo valoda) és l'idioma oficial de la República de Letònia. Esta llengua conta en al voltant d'1,9 millons de parlants natius en Letònia i uns 150 000 fora del país.

El letó forma part del subgrup de l'est de les llengües bàltiques que a la seua volta pertany a la família de llengües indoeuropeas. L'única llengua viva que manté una relació propenca de parentesc en el letó és l'idioma lituà. No obstant, encara que estiguen emparentades, el vocabulari d'abdós llengües varia considerablement, lo que provoca que els seus parlants no puguen entendre's entre sí. Abdós llengües bàltiques es consideren les més arcaiques llengües indoeuropeas de les que es parlen hui en dia.^{cita requerida}

El letó és una llengua flexiva en vàries formes analítiques, tres dialectes i en influència sintàctica germana. Ademés, té dos gèneros gramaticals. De la mateixa manera que el lituà, cada nom es declina en sèt casos: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental, locatiu i vocatiu.

Història

El letó sorgix com una llengua específica durant el xvi, havent evolucionat del latgaliano i havent assimilat poblacions que parlaven curonio, semigaliano i selonio. Totes elles pertanyien al grup de llengües bàltiques. El grup letó i el grup lituà haurien escomençat a divergir cap al xiii, i per eixa raó el modern letó i el modern lituà no són mútuament inteligibles, encara que conserven numeroses similituts.

La mostra de letó escrit més antiga data de 1530. És una traducció d'himnes feta per Nicholas Ramm.

Fonologia

Consonants

	Labial	Dental/Alveolar	Postalveolar/Palatal	Velar
Nassal	m	n	ɲ	[ŋ]
Oclusiva	p  b	t  d	c  ɟ	k  ɡ
Africada		t͡s  d͡z	t͡ʃ  d͡ʒ
Fricativa	f  v	s  z	ʃ  ʒ	x
Central aproximante/Vibrant		r	j
Lateral aproximante		l	ʎ

Les consonant dobles són geminades mamma [ˈmamːa]. Les oclusives i fricatives són geminades quan ocorren entre vocals curtes upe [ˈupːi]. Lo mateixa ocorre en zs (que és pronunciat /sː/), šs i žs (/ʃː/).

Vocals

El letó té sis vocals, en distinció entre curtes i llargues.

	Anterior		Central		Posterior
	curta	llarga	curta	llarga	curta	llarga
Tancada	i (i)	ī (iː)			o (o)	ū (oː)
Mija	i (ɛ)	ē (ɛː)			o (ɔ)	o (ɔː)
Oberta	(æ)	(æː)	a (a)	ā (aː)

/ɔ ɔː/ i diptongos que les involucren ademés de /oɔ/ solament apareixen en extranjerismes.

El letó posseïx dèu diptongos, dels que quatre solament es troben en extranjerismes (/ai ui ɛi au iɛ oɔ iu (ɔi) ɛo (ɔo)/) o en noms propis i interjeccions.

Accent tonal

L'accent cau casi sempre en la primera sílaba. Les vocals llargues i diptongos tenen tons sense importar la posició de la sílaba. Açò inclou els cridats «diptongos mixts», composts d'una vocal curta seguida d'una sonorant. Els tons són de nivell (alt), descendent i trencat.

Gramàtica

L'idioma letó és un idioma en una rica morfologia.

Eixemples de paradigmes de substantius:

• Masculí de primera classe, draugs ‚amic‘

	Singular	Plural
Nom	draugs	draugi
Gen	drauga	draugo
Dat	draugam	draugiem
Acu	draugo	draugus
Instr	ar draugo	ar draugiem
Loc	draugā	draugvos

• Masculí de segona classe, brālis ‚germà‘

	Singular	Plural
Nom	brālis	brāļi
Gen	brāļa	brāļo
Dat	brālim	brāļiem
Acu	brāli	brāļus
Instr	ar brāli	ar brāļiem
Loc	brālī	brāļvos

• Masculí de tercera classe, tirgus ‚mercat‘

	Singular	Plural
Nom	tirgus	tirgi
Gen	tirgus	tirgo
Dat	tirgum	tirgiem
Acu	tirgo	tirgus
Instr	ar tirgo	ar tirgiem
Loc	tirgū	tirgvos

• Masculí de quarta classe, akmens ‚pedra‘

	Singular	Plural
Nom	akmens	akmeņi
Gen	akmens	akmeņo
Dat	akmenim	akmeņiem
Acu	akmeni	akmeņus
Instr	ar akmeni	ar akmeņiem
Loc	akmeni	akmeņvos

• Femení de primera classe, osta ‚port‘

	Singular	Plural
Nom	osta	ostas
Gen	ostas	osto
Dat	ostai	ostām
Acu	osto	ostas
Instr	ar osto	ar ostām
Loc	ostā	ostās

• Femení de segona classe, egle ‚avet‘

	Singular	Plural
Nom	egli	eglés
Gen	eglés	egļo
Dat	eglei	eglēm
Acu	egli	eglés
Instr	ar egli	ar eglēm
Loc	eglē	eglēs

• Femení de tercera classe, sirds ‚cor‘

	Singular	Plural
Nom	sirds	sirdis
Gen	sirds	siržo
Dat	sirdij	sirdīm
Acu	sirdi	sirdis
Instr	ar sirdi	ar sirdīm
Loc	sirdī	sirdīs

• Femení de quarta classe, iepirkšanās ‚Compra‘

	Singular	Plural
Nom	iepirkšanās	—
Gen	iepirkšanās	—
Dat	—	—
Acu	iepirkšanvos	—
Instr	ar iepirkšanvos	—
Loc	—	—

Ortografia

Històricament el letó es va escriure usant un sistema basat en principis fonètics del alemà. Al començ del xx eixe sistema va ser substituït per un atre considerat més apropiat des del punt de vista fonètic, que utilisa una modificació del alfabet llatí en 33 lletras. L'ortografia letona s'ha convertit en una de les que, usant l'alfabet llatí, més fidelment reproduïxen la pronunciació de la llengua.

Aa, Āā, Bb, Cc, Čč, Dd, Ee, Ēē, Ff, Gg, Ģģ, Hh, Ii, Īī, Jj, Kk, Ķķ, Ll, Ļļ, Mm, Nn, Ņņ, Oo, Pp, Rr, Ss, Šš, Tt, Uu, Ūū, Vv, Zz, Žž

L'alfabet letó carix de les lletres q, w, x, i, pero usa lletres modificades per una série de diacrítics:

• un macrón sobre les vocals a, i, i, o, que marca les vocals llargues (ā, ē, ī, ū i històricament també ō);
• un carón sobre la c, la s i la z, que marca les consonant palatalizades (č, š, ž); i
• una menge baix o sobre algunes consonant marca una varietat «palatal» (ģ, ķ, ļ, ņ i històricament també ŗ).

Ö només s'usa en el dialecte letgaliano. No s'usa en letó oficial des dels anys 1940.

Els diptongos en letó ai, au, ei, ia, iu, ui, ua, oi s'escriuen ai, au, ei, ie, iu, ui, o, oj.

Cada fonema té la seua pròpia lletra (en l'excepció de dz i dž, i els dos sons escrits com i). L'accent en la gran majoria dels casos ocorre en la primera sílaba.

Llengua i política

Percentage de famílies de parla letona per municipis en 2011. En l'est i en les ciutats importants hi ha una notable cantitat de parlants russos

A lo llarc de la seua història Letònia ha tingut una relació conflictiva en Alemània, Suècia, Rússia i Polònia, sent sempre un país multicultural. Durant l'época soviètica la política de «rusificació» va influir de forma considerable en la llengua letona. A lo llarc d'estos dos periodos, segons algunes fonts, uns 340 000 letons varen ser deportats i perseguits. Tot açò seguit d'una immigració massiva provinent d'atres repúbliques soviètiques tals com Rússia, Ucrània o Bielorússia. La població d'ètnia letona que es va reduir en Letònia va ser del 80 % en 1935 al 52 % en 1989. La majoria dels immigrants que es varen assentar en Letònia no varen deprendre letó. Hui en dia el letó és la llengua materna d'aproximadament el 60 % de la població del país, de la que en veritat no se sap res.

Despuix del restabliment de l'independència en 1991 es va introduir una nova política llingüística. Actualment l'objectiu fonamental és integrar a tots els ciutadans en independència del seu coneiximent de la llengua oficial. Aixina i tot, es manté una política per a protegir les llengües de les minories. Alguns especialistes pensen que estos programes poden contribuir al decliu total del letó. Les minories que reben una ensenyança bilingüe en finançació pública són de comunitats russes, judeues, polaques, lituanes, ucranianes, bieloruses i estonias, en els coleges de les quals s'ensenya el letó com a segona llengua en els primers anys per a incentivar l'adquisició d'una competència en la llengua oficial i assegurar la seua integració social.

La Llei sobre la Llengua Nacional es va adoptar el 9 de decembre de 1999. Vàries lleis reguladores que fan referència a esta llei també s'han adoptat. El seguiment del compliment d'esta llei està en mans del Ministeri de Justícia Central Nacional de la Llengua.^{cita requerida}

Enllaços externs

[[:|{{{2}}}]]

• ethnologue. org/show_language. asp? code=lav Ethnologue report for Language
• archive. org/web/20111011124704/http://www. li. lv/images_new/files/pdf/Lat_language. pdf L'idioma letó: descripció, estructura i caràcter. Material informatiu i de difusió de l'Institut letó. (anglés)
• li. lv/ Institut letó (Latvijas institūts). Ent de promoció de la societat, cultura i història de Letònia. Inclou material informatiu i de difusió. (en varis idiomes, inclou espanyol)