Anar al contingut

Idioma curonio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El curonio (en alemán: Kurisch, , ) va ser una de les llengües bàltiques,[1] de la família llingüística de l'indoeuropeu, actualment extinguida, parlada pels curonios. Alguns estudiosos consideren que va ser un bàltic oriental, intermig entre el lituà i letó,[2] mentres que uns atres, com Vytautas Mažiulis, ho classifiquen com a bàltic occidental.[3]

En Lituània, la llengua es va extinguir en el XVI. Es creu que els últims curonios que encara parlaven curonio varen viure en el XVII en el golf de Riga, una zona que es va assimilar llingüísticament al letó. No es conserven documents escrits, llevat els topònims, pero els restants en idiomes veïns, especialment en el bielorús, permeten fer-se una idea de les principals traces de la llengua.

Orige

No queda casi res de l'antic idioma curonio i no està clar si pertanyia al grup de les llengües bàltiques occidentals o al de les orientals. Alguns estudiosos, com Edgar V. Saks i Eduart Vääri, varen apuntar que vàries paraules del curonio reflectixen l'influència de la subfamília fi-ugra del Bàltic, especialment del livonio o de l'estonio.[4][5][6]

Referències

  1. ↑ Haarmann, Harald (2002). Miloš Okuka (ed.). uni-klu. ac. at/index. php? title=Kurisch Wieser-Enzyklopädie dones Europäischen Ostens (vol. 10) (en alemà), Klagenfurt/Vienna, Àustria: Wieser, pp. 957. ISBN 3-85129-510-2. Consultat el 10 de maig de 2018.
  2. ↑ Östen Dahl (ed.) 2001, The Circum-Baltic Languages: Typology and Contact, vol. 1
  3. ↑ «Rytų baltų kalbos». Consultat el 10 de maig de 2018.
  4. ↑ Edgar V. Saks. Eesti viikingid. 2005. p. 31–34.
  5. ↑ Edgar V. Saks. Aestii. 1960. p. 116.
  6. ↑ Eduart Vääri, ee/hs/vaari. html EESTLASTE TUTVUMINE HÕIMURAHVASTEGA JA NENDE KEELTEGA KUNI 1918. AASTANI