Anar al contingut

Llengües ugrofinesas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les llengües ugrofinesas,[1] o finoúgrias[2] formen una subfamília de les llengües urálicas. Demogràficament, l'hongarés, el finés i l'estonio són les llengües més destacades del grup. A diferència de moltes de les atres llengües parlades en Europa, les llengües finoúgrias no formen part de la família indoeuropea. Les llengües urálicas inclouen també a les llengües samoyedas i, històricament, s'ha usat el terme finoúgrio com a sinònim d'urálico, encara que no és l'us modern més estés. Moltes de les més chicotetes llengües finoúgrias estan en perill d'extinció.

Introducció

Com a grup llingüístic, el fi-ugrio és un grup filogenético discutit i no acceptat universalment com a subdivisió vàlida dins de les llengües urálicas; de fet, actualment no existix cap reconstrucció adequada del protofinoúgrio. Encara que alguns autors han intentat un esbós de reconstrucció,[3] dits intents són discutits.[4]

Les dificultats principals semblen estar relacionades en les llengües ugrias, la pretesa rodalia de les quals en l'hongarés ha segut posada en dubte. Si be les llengües ob-úgricas (mansi/ostyak i janty/vogul) estan cercanamente emparentades, pese a certes referències històriques confuses, no s'ha provat una relació més estreta de l'hongarés en estes llengües que en atres llengües urálicas.[4]

Orígens del fi-ugrio

Elloc originari (urheimat) del protofinoúgrio, l'hipotètica protolengua de les modernes llengües finoúgrias, no pot ser localisat ni tan sols aproximadament. L'àrea que es correspon en l'actual Rússia europea central i nort (açò és, a l'oest dels Urals) és la zona que s'estima com la més provable, per a una época que dataria del tercer mileni a. C.cita requerida Açò ve sugerit per la gran diversitat interfamiliar en l'àmbit de la zona mija del Volga; tres branques ben diferenciades de la família, mordvino, mari i pérmico, estan localisades en esta regió. Els noms reconstruïts per a plantes i animals (per eixemple, piceas, pi siberiano, avet siberiano, etc.) són consistents en esta localisació. El protourálico reconstruït conté extranjerismes presos de les llengües indoiranias, especialment les paraules per a "mel" i "abella", provablement de l'época en que les tribus indo-iranias (com els escitas i els sármatas) varen habitar les estepas euroasiàtiques. Hi ha evidències de que abans de l'arribada de les tribus de llengües eslaves a l'àrea de l'actual Rússia, parlants de finoúgrio podrien haver-se dispersat a lo llarc de tota l'àrea entre els Urals i la mar Bàltica. Esta era la distribució de la Cultura de la Ceràmica del Pentine (aixina cridada perque els seus dissenys decoratius s'assemblen a la chafada d'un pentine), una cultura de l'Edat de Pedra que podria adequar-se a les poblacions de parlants de fi-ugrio, c. 4200 a. C. – c. 2000 a. C. Hi ha hagut intents de relacionar les llengües finoúgrias en les llengües indoeuropeas, pero no hi ha suficients similituts per a vincular-les en alguna certea. Existixen similars terminacions flexivas, pero el fet de que estiguen o no genèticament relacionades és irresoluble. Elèxic comú no achacable a préstams és molt escàs i no s'ha establit cap llei fonètica. Pel contrari, s'ha sugerit que les llengües germàniques varen evolucionar a partir d'una llengua indoeuropea, com les llengües celtes, imposta sobre un substrat finés, encara que no existixen proves suficientment satisfactòries al respecte. Una part delèxic fi-bàltic no és compartit en el restant de les llengües fi-ugrias, lo que pot ser per un substrat pre-fínico, que pot coincidir en part en el substrat de les llengües bàltiques indoeuropeas. En relació en les llengües sami (lápico), s'ha sugerit l'hipòtesis de que els antecessors del sami parlaven originalment una llengua diferent, pero que varen adoptar la seua llengua actual baix la pressió dels seus veïns parlants de finés. La teoria de que l'orige del fi-ugrio es correspon en una extensa àrea en el nort d'Europa ha segut recolzada més per les senyes arqueològiques i genètics que pels resultats llingüístics. Especialment, Kalevi Wiik ha afirmat que el protofinoúgrio va ser la llengua original en la major part de l'Europa central i nort i que els primers parlants de finoúgrio i les seues llengües es varen originar en el territori de la moderna Ucrània (la cridada Ucrània refugiada) durant l'últim periodo glacial, quan la totalitat del nort d'Europa va ser coberta pel gèl. Esta hipòtesis, no obstant, ha segut rebujada per casi tots els experts en llingüística comparada del fi-ugrio; el model de Wiik ha segut criticat per confondre conceptes genètics, arqueològics i llingüístics i molts experts veuen la teoria com pseudocientífica.

Classificació

Característiques comunes

Gramàtica

Les traces més destacades de les llengües finoúgrias són la seua harmonia vocàlica i la gradació de les seues consonant, que consistix en l'alternança entre dos tipos de fonema consonàntics. Llingüísticament pertanyen al tipo aglutinant. Els intents per conectar este grup en atres llengües de la branca túrquica i en les llengües indoeuropeas, sobretot, han conseguit proves que mostren algunes similituts, pero no oferixen cap conexió concloent. El primer finoúgrio, l'antiga llengua mare que s'ha reconstruït en l'actualitat, es va enriquir per haver estat en contacte en el iranio. Posteriorment les llengües fineses varen aumentar el seu lèxic a partir de préstams de les llengües germàniques i eslaves, concretament del rus. L'hongarés ha rebut influències de l'alemà, persa, ellatí, l'eslau i les llengües turques. En les actuals llengües finoúgrias existix una heterogeneïtat notable i pràcticament no hi ha cap traça comuna en tot el grup.

El peix viu res en aigua

El peix viu res en aigua és una traducció aproximada al idioma espanyol d'una oració completa, la qual mostra l'orige comú de les 3 llengües finoúgrias més difoses: finés, estonio i hongarés. El filec estonio Mall Hellam, qui va propondre la frase com a mostra d'un orige comú, inclús ha aplegat a senyalar que l'oració és mútuament inteligible entre els 3 idiomes. No obstant, el fet de que només una oració siga inteligible entre dits idiomes, mostra les divergències entre les llengües fi-pérmicas i les llengües urálicas.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

En cada idioma, l'oració és la següent:

  • finés: Elävä kala ui veden alla.
  • estonio: Elav kala ujub vee all.
  • hongarés: Eleven hal úszik a víz alatt.

A pesar de que l'orige comú resulta fàcil de distinguir, l'oració en realitat no és mútuament inteligible: un investigador de l'Universitat de Pennsilvània assegura que un finlandés no podria entendre l'oració en hongarés i viceversa. De totes maneres, cada una de les paraules té el seu orige en un finoúgrio primitiu i no és producte d'intercanvis llingüístics recents.[5]

Comparació lèxica

Els numerals en diferents llengües finoúgrias són:

GLOSSA PROTO-
FI-BÀLTIC 		PROTO-
LAPÓN 		PROTO-
PÉRMICO 		PROTO-
MORDVINO 		PROTO-
MARI 		PROTO-
UGRIO 		PROTO-
FINOÚGRIO
'1' **yk-ci (w)ëk-të ɵk-tu **vejk- **ik-tə əgʲ- **ük-tɨ
'2' **kak-ci **kuok-tē kɨk **kaftə **kok-tə **ket- **käk-tɨ
'3' **kolme **kolmë **kujim **kolma **kom- **qoːləm **kolme̮
'4' nʲeljä nʲealjē nʲɨlʲ- nʲilʲa nɘl- nʲel- ńeljä
'5' **viici **vit-të **vit- **vetʲæ βiʦ- **wet **wit-tɨ
'6' **kuuci **kut-të **kwatʲ **koto **kud- **qot **kuðʲ-tɨ
'7' **säićen ćiećëm sʲizʲɨm sʲizʲem ʃɘm- sæːt śäjćem
'8' **kah-(dekʃan) kāk(-ʦē) kɨk-jamɨs **kav-kso **kan-(dekʃ) nʲol- 10-2(?)
'9' **yh-(dekʃan) (w)ëkʰ(-ʦē) ɵk-mɨs **vej-kse (ɘn-dekʃ) 10-1 10-1
'10' **kymmen **lokē (dones) **kemenʲ **lu **low? **luke

Les morfemes dekʃ(an), dones (i també els segments -ʦɛ/-kse) es consideren préstams del protoindoeuropeu deḱm "dèu", ya que la paraula protourálica per a "dèu" tenia una forma diferent.

Vore també

Referències

  1. ↑ Real Acadèmia Espanyola. «rae. es/ugrofinés ugrofinés».
  2. ↑ Real Acadèmia Espanyola. «rae. es/finoúgrio finoúgrio».
  3. ↑ Sammallahti, P. (1988): Historical Phonology Uralic Languages (with special reference to Samoyed, Ugric and Permic). En D. Sinor (ed.), pp. 478-554.
  4. ↑ 4,0 4,1 A. Marcantonio, 2002, p. 130
  5. ↑ cis. upenn. edu/~mylanguagelog/archives/002729. html Anàlisis de l'Universitat of Pennsylvania criticant la teoria de l'oració.

Bibliografia

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengües_ugrofinesas&oldid=1459578»