Idioma võro

El idioma voro (Plantilla:Lang-vro) és una llengua de la família ugrofinesa, a voltes considerada com un dialecte del estonio, encara que posseïx la seua pròpia lliteratura i es busca el seu reconeiximent com a llengua regional en Estònia. Ho parlen al voltant de 70 mil persones de l'ètnia voro, en la seua majoria ubicades en el sur d'Estònia, en les huit parròquies històriques del comtat de Võru (Võromaa).

Història

L'idioma descendix de l'antiga llengua tribal del sur d'Estònia i està menys influïda pel estonio estàndar (que es basa en els dialectes del nort d'Estònia). En el seu orige, el voro es parlava més al sur i a l'est de l'històrica Voromaa, en els enclavaments de Lutsi, Leivu i Kraasna al sur d'Estònia, en lo que hui és Letònia i Rússia. Ademés del voro, atres variants contemporànees de l'estonio del sur inclouen el mulgi, el tartu i l'idioma o dialecte de Bardiça.

Una de les primeres evidències escrites de l'estonio del sur és una traducció del Nou Testament (Wastne Testament), publicat en 1686. Encara que la situació del estonio del sur va escomençar a disminuir despuix de la década de 1880, la llengua va escomençar a experimentar un resorgiment en la década de 1980.

Hui en dia, el voro s'utilisa en les obres d'alguns dels dramaturcs, poetes i autors més coneguts d'Estònia (Madis Kõiv, Kauksi Ülle, Jaan Kaplinski, Ain Kaalep, etc.). Existix un periòdic imprés en voro: la revista quinzenal Leht Uma (lliteralment "El nostre periòdic"). 26 escoles públiques oferixen semanalment classes (en la seua majoria extracurriculares) en voro modern. La contribució d'Estònia per al Festival d'Eurovisió 2004 va ser la cançó "Tii", que va ser interpretada per Neiokõsõ en voro. El voro està en perill d'extinció per la falta de compromís llegal del govern per a protegir-ho.

Alfabet

А /ɑ/	B /p/	C /t͡s/	D /t/	I /i/	F /f/	G /k/	H /h/	I /i/	J /j/	K /kk/
L /l/	M /m/	N /n/	O /o/	P /pp/	Q /ʔ/	R /r/	S /ss/	Š /ʃʃ/	T /tt/	O /o/
V /v/	W /v/	Õ /ɤ/	Ä /æ/	Ö [ø]	Ü /i/	X /ks/	I /ɨ/	Z /s/	Ž /ʃ/	' /ʲ/

Fonologia

Consonante

	Labial	Alveolar	Dorsal	Glotal
Oclusiva	p pʲ	t tʲ	k kʲ	ʔ
Africada		ts tsʲ
Nassal	m mʲ	n nʲ	ŋ ŋʲ
Fricativa	f fʲ v vʲ	s sʲ		h hʲ
Aproximante		l lʲ	j
Vibrant		r rʲ

Vocals

	Anterior		Posterior
	no redonejada	redonejada	no redonejada	redonejada
Tancada	i	i	ɨ	o
Mija	i	ø	ɤ	o
Oberta	æ		ɑ

Harmonia vocàlica

	Anterior	Posterior
Tancada redonejada	i	o
Tancada no-redonejada	i
Mija redonejada	ø	o
Mija no-redonejada	i	ɤ
Oberta	æ	ɑ

Eixemple

L'artícul 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans en voro resa:

Kõik inemiseq sünnüseq avvo ja õiguisi poolõst ütesugumaidsis. Näile om annõt mudsu ja süämetunnistus ja nä piät ütstõõsõga vés-li muudu läbi käümä.

En comparació a estonio estàndar:

Kõik inimesed sünnivad vabadena ja võrdsetena oma väärikuselt ja õigustelt. Neile on antud mõistus ja südametunnistus ja nende suhtumist üksteisesse peab kandma vendluse vaim.

Diferència entre voro i estonio

• Una diferència significativa entre el estonio estàndar i el voro és l'harmonia vocal. No hi ha harmonia vocal en la majoria dels dialectes del nort d'Estònia ni en el estonio estàndar, pero sí en voro:

Estonio	Voro	Espanyol
küla	külä	vila
küsinod	küsünüq	(ha segut) preguntat
hõbidani	hõbõhõnõ	(fet de) argent

• Algunes de les característiques morfològiques del voro es consideren molt antigues. Per eixemple, la 3.ª persona del singular del modo indicatiu pot estar sense terminació o, alternativament, en una s final:

Estonio	Voro	Espanyol
kirjutab	kirotas	escriu
annab	and	dona

En les llengües fineses, la doble conjugació de verps només es troba en les llengües del sur d'Estònia i en el carelio.

• El voro té una partícula negativa que s'anexa al final del verp, mentres que el estonio estàndar té un verp negatiu, que precedix al verp. En estonio estàndar, el verp negatiu ei s'utilisa en la negació del present i passat, mentres que en voro la negació s'expressa per mig de diferents partícules:

Estonio	Voro	Espanyol'
sa ei anna	saq anna-aiq	No dones
sa ei andnud	saq anna-as	No vares donar
ma ei tule	maq tulõ-õiq	No vinc
ma ei tulnud	maq tulõ-õs	No vaig vindre

[[:|{{{2}}}]]