Ü

Ü

La o en diéresis (Ü, minúscula: ü) és un caràcter que representa tant una lletra de varis alfabets llatins, com una lletra O en diéresis (umlaut). La lletra és utilisada en espanyol per a marcar que es deu pronunciar la /o/ situada entre la G (o C) i l'I o I.

Us

D'una manera similar, l'O en umlaut apareix en l'alfabet alemà. Representa el sò d'una vocal tancada anterior redonejada /i/.

En idiomes que han adoptat noms o ortografias alemanes, com és el cas del suec, la lletra també apareix. En este la lletra és anomenada tyskt i, que significa i alemana.

En atres idiomes que no tenen eixa lletra com una lletra comuna del seu alfabet, la Ü és reemplaçada pel dígraf UE.

Us en atres llengües

En atres llengües contrarariament la ü servix per a denotar una vocal [i] o semiconsonante palatal [ɥ]:

• En vasc suletino, es designa la lletra ü a la sexta vocal del dialecte suletino que es pronuncia [i].
• En chinenc estàndar, s'usa ü per a la vocal [i] quan apareix aïllada, i quan apareix junt a una vocal designa a l'aproximante [ɥ] (en canvi estos sons [i] i [ɥ] es transcriben simplement com <o> despuix de les consonants j, q, x o i).

En atres llengües amerindidas la ü pot designar atres sons:

• En mapudungun, gününa këna i atres llengües d'Amèrica del Sur s'usa l'ortografia <ü> designa a la vocal tancada central no redonejada el signe de la qual AFI és i.

La Ü també apareix en freqüència en el hongarés i en les llengües túrquicas.

Us de la Ü (diéresis)

Senyal de tràfic alemana en tres noms de ciutats, cada u en una "ü".

Alguns idiomes usen diéresis sobre la lletra O per a mostrar que lletra és pronunciada com deu ser, construint diptongos:

• En espanyol s'usa per a distinguir les sílabes GUE i GUI (sò "g") de GÜE i GÜI (pronunciant l'O intermija), com en antigüedoneu, voregüenza, pingüino i per agüitas. També es va utilisar, en espanyol antic (arcaic) per a distinguir les sílabes QÜE i QÜI de QUE i QUI. Per eixemple: qüestionario, qüidonat (hui cuestionario, cuidau).
• En català, la diéresis és usada de la mateixa manera que era en el portugués brasiler, tant en la G com en la Q, per eixemple en la paraula pingüins (pingüins) o qüestió (qüestió). En català també s'usa la diéresis per a trencar el diptongo: reüll (reüll).
• En francés la diéresis apareix sobre l'I, la I, l'O i l'I en algunes paraules, com en capharnaüm, crapaüter, maïs, caïd, amuïr, ouïr, aiguë o aigüi, exiguë o exigüi, ambiguë o ambigüi, gageüre, Noël, etc.
• En gallec s'usa com en castellà per a distinguir les sílabes GUE i GUI, de GÜE i GÜI com en antigüidade, pingüino i bilingüismo. Encara que en gallec no existixen les sílabes GE i GI, les sílabes GUE, GUI, GÜE i GÜI es mantenen igual que castellà.

• En portugués brasiler, les combinacions GUE i GUI es pronuncien /ge/, /gi/ (l'O silente és usada per a mantindre el sò /g/); pero GÜE i GÜI significaven /gwe/, /gwi/, com en pingüim (pingüí), agüentar (aguantar); Ü també apareixia en la sílaba QÜE: conseqüência (conseqüència), i en QÜI com en qüinqüênio (quinqueni). Despuix del Acort Ortogràfic de 1990, s'ha abolit l'utilisació de la diéresis en totes les varietats del portugués.

Tipografia

Johann Martin Schleyer va propondre en Volapük una forma alternativa per a Ü, pero rarament és usat.

Historicámente la lletra Ü i O en diéresis eren escrites en dos punts damunt de la lletra. L'O en umlaut era escrita com una O en una chicoteta i damunt, que va ser degenerando en dos barres verticals. Estes barres es varen convertir despuix en punts.

En la tipografia moderna no existia suficient espai en les màquines d'escriure i posteriorment en els teclats de les computadors per a representar una Ü i una O en barres. ya que semblaven casi idèntics els dos caràcters es varen combinar, que també va ser realisat en la codificació de caràcters dels ordenadorés com ISO 8859-1. Com a conseqüència d'això no hi havia manera de diferenciar entre els caràcters diferents. Si ben Unicode, teòricament, proporciona una solució, açò casi mai s'utilisa.

En tot cas, al no existir la possibilitat d'escriure la lletra en el umlaut alemà, es procedix a substituir la ü per ue o per la "o" simple. Açò succeïa en freqüència quan es redactaven escrits en màquina d'escriure.

En Windows, un pot pressionar la tecla Alt+0220 o Alt+154 per a obtindre una Ü en mayúscula. Per a obtindre la ü en minúscula es pressiona Alt+0252 o Alt+129. Els teclats compatibles disponen ademés d'una tecla especial per a la diéresis ¨ (a la dreta de la Ñ en la configuració espanyola o a la dreta de la P en la distribució llatinoamericana), de manera que en pulsar-l'abans de la tecla O realisa la combinació d'abdós per a conseguir la lletra composta.

En Mac OS, un pot pressionar Alt+O per a obtindre esta lletra.

Els softwares de reconeiximent òptic de caràcters poden de tant en tant vore esta lletra com ii.