Umlaut

Archiu:Umlaut forms.svg

Umlaut

En llingüística, umlaut (del alemà "alteració de sò") o metafonía és un procés fonològic diacrònic característic de les llengües germàniques, a on una vocal o semivocal anterior que seguix a una vocal posterior és assimilada a esta última convertint-l'en vocal anterior.

Umlaut en anglés i en alemà

Encara que històricament el umlaut en sí no ha tingut cap funció gramatical, la vocal resultant sí sol tindre una funció, per eixemple, caracterisar el plural (i per això mostra similituts en l'ablaut quan es mira de forma sincrónica).

Es pot observar açò en la paraula anglesa man (home): en el Germànic Antic el plural tenia la mateixa vocal, pero també tenia el sufix de plural "-anar". El sufix va causar una mutació vocàlica en la vocal anterior, i quan més vesprada el sufix va desaparéixer, la vocal que hi havia mutado va aparéixer com l'única marca de plural: men (hòmens). En anglés els plurals provinents del umlaut són escassos. No obstant, podem trobar atres eixemples com en tooth/teeth (dent/dents), goose/geese (oca/ocas) i foot/feet (peu/peus).

El umlaut és més visible quan té lloc en un dels varis parells de paraules formats d'esta manera, pero deu recordar-se que moltes paraules angleses contenen una vocal que ha mutado per este procés i, no obstant, no tenen una forma paralela actual no mutada.

	Protogermánico	Inglés antic	Inglés modern
Singular	mūs	mūs	/maʊs/ mouse 'rata'
Plural	mūsiz	mȳs > mīs	/maɪs/ mice 'rates'
Singular	fōt	fōt	/fʊt/ foot 'peu'
Plural	fōtiz	fēt	/fiːt/ feet 'peus'

(taula adaptada de Malmkjær 2002)

Umlaut en sustantius alemans

Archiu:Umlaut forms.png

Formes actuals (ä, ö, ü) i antigues (aͤ, oͤ, oͤ) del umlaut.

En alemà el umlaut com a marca de plural en els sustantius és una característica regular, i encara que el umlaut per sí mateixa ya no és productiu en esta llengua, es poden crear nous plurals d'este tipo per analogia. De la mateixa forma, el umlaut marca el comparatiu de molts adjectius i atres tipos de formes derivades. Només alguna volta es troba una paraula que no té una homòloga sense umlaut: un dels escassos eixemples és schön (bell).

Gràcies a l'importància gramatical d'estes parelles, va ser necessari instituir el signe diacrític de la diéresis alemà, fent el fenomen més visible. El resultat en alemà és que les vocals <a>, <o> i <o> passen a <ä>, <ö> i <ü>, i el diptongo <au> pansa a <äu>: Mann/Männer (man/men, home/hòmens), lang/länger (long/longer, llarc/més llarc), wurde/würde (have been/would), Haus/Häuser (house/houses, casa/cases). Per a la realisació fonètica d'estos, vore l'artícul de fonologia alemana.

De qualsevol manera, l'ortografia alemana no és enterament clara sobre el umlaut. L'adjectiu fertig (acabament; originàriament "preparat per a anar") conté una mutació per umlaut, pero s'escriu preferiblement en i en lloc de ä, ya que la seua relació en Fahrt (viage) per a la majoria dels parlants d'esta llengua ha perdut la marca. De la mateixa forma, alt (vell) fa el comparatiu en älter (més vell), pero el nom que ve d'estos és Eltern (pares). Aufwand (esforç) té l'adjectiu aufwendig (costós), mentres que en la reforma de l'escritura alemana de 1996, ara es permet l'escritura alternativa aufwändig. Per a denken, vore més avall.

Per un atre costat, l'alemà escriu Känguru (cangur) en una <ä>, encara que els orígens d'esta vocal no tenen res a vore en el umlaut: est és un préstam de l'anglés, i el signe diacrític és usat com a analogia de la relació grafema-fonema de l'anglés.

Esta incertitut en el sistema d'escritura és solament un problema en <ä> i ; en les paraules alemanes natives, els sons indicats per <ö> i <ü> són sempre un resultat del umlaut alemà i no poden ser escrits d'una atra manera (noten-se els préstams del francés: Möbel de meubles, Büro de bureau).

Vore també

• Diéresis (signe)
• Idioma alemà
• Fonologia alemana
• protogermánico
• Idioma protoindoeuropeo
• Processos fonològics
• Umlaut germànic

Bibliografia

• Malmkjær, Kirsten (Ed.). (2002). The linguistics encyclopedia (2nd ed.). London: Routledge, Taylor & Francis Group. ISBN 0-415-22209-5.