Estonio meridional
El dialecte estonio meridional, denominat també per atres investigadors com a idioma estonio meridional (lõunaeesti kiil, en estonio lõunaeesti keel) és una llengua ugrofinesa propenca al võro que parlen unes 80.000 persones de la regió del Bàltic, principalment en Estònia, Letònia, en el noreste d'Europa aixina com en regions fronterices de Rússia. Engloba essencialment les següents variants: võro, tartu, mulgi i bardiça.
Segons l'opinió més tradicional dels llingüistes, el estonio meridional seria actualment una variant dialectal del estonio septentrional, idioma que des de fins del XIX és considerat com estonio estàndar. Segons atres autors, el estonio meridional pertany al grup balto-finés de les llengües urálicas, és dir seria una llengua urálica independent.
Classificació
Història
L'història de l'estonio meridional com a llengua escrita comença en la traducció del Nou testament (Wastne Testament) en 1686, molt abans de que existira una traducció al estonio septentrional. El estonio meridional va tindre la seua época d'auge entre els sigles XVII i XIX. La pronunciació estàndar es va basar en el dialecte que es parlava en Tartu de l'antiga Livonia i les seues afores, per aquell temps un important centre cultural del bàltic.
Recent en 1739, en les primeres traduccions de la Bíblia al estonio del nort va escomençar la paulatina decadència de l'estonio meridional. Un colp adicional va ser el previ incendi de Tartu i la deportació completa de la població nativa duta a efecte per tropes russes en 1708.
En 1806 va aparéixer el primer periòdic estonio, Tarto-ma rahwa Näddali leht, en estonio meridional.[1] Al voltant de 1880 l'influència de l'estonio meridional va decaure casi completament. No obstant, Johann Hurt va publicar en 1885 en Tartu el llibre més important en võro, a saber, Wastne Wõro keeli ABD raamat («Nou ABC de la lengia Võro»).
El moviment nacional estonio va exigir que es permetera l'existència d'una única llengua estonia. El estonio que es parla en la zona nort, es va impondre finalment en la seua capital Tallin com a centre polític i econòmic. A fins del XIX el estonio meridional es trobava ya completament marginalizado. En la proclamació de la República d'Estònia en 1918 va desaparéixer pràcticament per complet i es va transformar en un dialecte merament per al llenguage familiar.[2]
Estonio meridional en l'época actual
Des de la década dels 80 el estonio meridional experimenta una renaixença. Hui en dia s'ha tornat a incentivar. Per sobretot el võro ha guanyat força, degut a que es difon en les escoles i en els mijos regionals. Els intents d'establir el võro com a idioma estàndar d'estonia meridional estan sent recolzats per organismes de l'estat d'Estònia. També s'ensenya en l'Universitat de Tartu.
L'institut estatal Võru Instituut fundat en 1995 en sèu en Võru es dedica a l'investigació científica de la llengua i edita un diccionari võro –estonio. L'institució depén del Ministeri de Cultura d'Estònia. L'estat estonio estimula en el programa «Llengua estonio meridional i cultura» (Lõunaeesti keel ja kultuur) l'enfortiment de la llengua i la cultura d'estonia meridional, sobretot sobre la base del võro. El tartu i el mulgi, en canvi, són llengües, que a lo manco en quatre idiomes escrits es troben pràcticament extinguits. La bardiça, en tant element d'identitat del poble dels bardices, continua tenint alguna importància.
Entre els autors importants que actualment escriuen en estonio meridional es conten els poetes Mats Traat i Nikolai Baturin (abdós naixcuts en 1936). En el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2004 que va tindre lloc en Estambul, la banda musical femenina Neiokõsõ concursó en representació del seu país en una cançó en estonio meridional.
En époques molt recents (des de 2000) s'han portat a terme estudis molt més precisos sobre els contactes entre el estonio i el finés. En una série de proyectes acadèmics d'investigació en els que varen colaborar distints departaments de l'Universitat d'Helsinki s'ha conseguit reunir gran cantitat de mostres de publicacions realisades en les distintes variants dialectals de l'estonio meridional que permeten apreciar l'influència del finés. Entre atres proyectes abordats en este context, destaca l'investigació de les llengües urálicas minoritàries amenaçades d'extinció, en la construcció i sistematisació de bases de senyes documentals, l'establiment d'un mapa llingüístic prehistòric del nort d'Europa, com aixina mateix l'anàlisis fonològic i antropològic teòric de l'estonio meridional (este últim proyecte dirigit principalment per Karl Pajusalu i desenrollat entre els anys 2000 i 2003).[3]
Particularitats de l'estonio meridional
El estonio meridional es diferencia de l'estonio estàndar en la seua pronunciació, l'orde de les paraules, la sintaxis aixina com també el seu vocabulari.
Algunes de les diferències són les següents:
- La tercera persona del singular en el estonio estàndar du sempre una -b com a terminació. En el estonio meridional es pot construir de dos maneres: en la terminació -s o sense terminació. Aparte d'en el võro, la doble conjugació subsistix únicament en bardiça i en carelio.
- Molt característic del estonio meridional és l'harmonia vocàlica, inexistent en el estonio estàndar. Llogaret es diu, per eixemple, küla en estonio estàndar, i külä en estonio meridional.
- Per a construir la negació, la partícula negatival està sempre abans del verp en el estonio estàndar, en el estonio meridional, la majoria de les voltes despuix del verp.
- El plural nominatiu es construïx a través de l'agregat d'una -d en el estonio estàndar, mentres que en el estonio meridional es fa a través d'una oclusiva glotal, la que se senyala en la lletra -q. L'oclusió glotal fa que el estonio meridional sone més "brusc" en comparació al estonio del nort.[4]
Eixemples comparatius dels idiomes
Pare Nostre (Meie Esä) en l'antic estonio meridional modern escrit (tartu)
Meie Esä taiwan: pühendetüs saagu sino nimi. Sino riik tulgu. Sino tahtmine sündigu kui taiwan, niida ka maa pääl. Meie päiwälikku leibä anna meile täämbä. Nink anna meile andis meie süü, niida kui ka meie andis anname omile süidläisile. Nink ärä saada meid mitte kiusatuse sisse; enge pästä meid ärä kurjast: Sest sino perält om riik, nink wägi, nink awwustus igäwätses ajas. Aamen.
Pare Nostre (El meu Esä) en estonio meridional modern escrit (võro)
La meua Esä taivan: pühendedüs saaguq sino nimi. Sino riik tulguq. Sino tahtminõ sündkuq, ku taivan, nii ka maa pääl. El meu päävälikku leibä annaq meile täämbä. Nink annaq meile andis el meu süüq, nii ku ka la meua andis anna umilõ süüdläisile. Ni saatku-i meid joht kiusatusõ sisse, a pästäq meid ärq kur’ast, sagelle et sino perält om riik ja vägi ni avvustus igävädses aos. Aamõn.
Pare Nostre (Meie isa) en estonio modern estàndart
Meie isa, kes Sa oloreu taevas: pühitsetud olgu Sinu nimi. Sinu riik tulgu. Sinu tahtmine sündigu, nagu taevas nõnda ka maa peal. Meie igapäevast leiba anna meile tänapäev. Ja anna meile andeks meie võlad nagu meiegi andeks anname oma võlglastele. Ja ära saada meid kiusatusse, vaid päästa meid ära kurjast. Sest Sinu päralt on riik ja vägi ja au igavesti. Aamen.
Bibliografia
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «archive. org/web/20100113043947/http://www. helsinki. fi/hum/sugl/english/research. htm Suomen kielen, suomalais-ugrilaisten ja pohjoismaisten kielten ja kirjallisuuksien laitos. Research projects» (en anglés). Archivat des d'el helsinki. fi/hum/sugl/english/research. htm original, el 13 de giner de 2010. Consultat el 1 de juliol de 2011.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Enllaços externs
- wi. ee/ Võro Instituut (en võro, estonio i anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estonio meridional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.