Llengües fi-pérmicas

Les llengües fi-pérmicas són un grup tradicional, pero en disputa, de les llengües urálicas que comprén les llengües fi-bàltiques, llengües sami, llengües mordvínicas, idioma mari, llengües pérmicas, i és provable que un número d'idiomes extints. En la taxonomia tradicional de les llengües urálicas, les fi-pérmicas s'estima que s'han separat de la llengües ugrofinesas al voltant del 3000-2500 a. C., i ramificat en llengües pérmicas i llengües fi-volgaicas al voltant de l'any 2000 a. C.^[1] Hui en dia la validea del grup com a entitat taxonòmica es qüestiona.^[2]

El terme llengües fínicas a sovint s'ha utilisat per a designar a totes les llengües fi-pérmicas,^[3]^[4] sobre la base d'una creència anterior de que les llengües pérmicas estarien molt més estretament relacionada en les llengües fi-bàltiques que en les llengües ugrias.^[1] En l'us acadèmic finlandés, el terme fínico és casi sempre usat per a referir-se exclusivament a les llengües fi-bàltiques.^[5]

L'interpretació en agrupar les llengües fineses, fínicas o fi-pérmicas pot variar entre els diferents estudiosos, a pesar d'això totes les variacions tracten al pérmico com una divisió primària. Les següents propostes de classificació es mostren per Ruhlen (1987)^[3] i Angela Marcantonio (2002):^[6]

Collinder, 1965	Austerlitz, 1968	Sauvageot & Menges, 1973	Harms, 1974	Vogelin & Vogelin, 1977
Mordvínicas Mari (Cheremis) fi-bàltiques Sami Pérmicas	Pérmicas Volga-fineses Fi-laponas Sami fi-bàltiques	fi-bàltiques Sami Volga-fineses Pérmicas	Pérmicas Mari (Cheremis) Finés occidental Mordvínicas Fi-laponas Sami fi-bàltiques	Pérmicas fi-volgaicas Volga-fineses Fi-laponas Sami fi-bàltiques

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Taagepera, Rein (1999). google. com/books? id=QGqWcZu42hUC The Finno-Ugric republics and the Russian state, pp. 32–33. ISBN 0-415-91977-0.
↑ «helsinki. fi/~tasalmin/kuzn. html Problems in the taxonomy of the Uralic languages in the light of modern comparative studies».
↑ ^3,0 ^3,1 Ruhlen, Merritt (1987). org/details/guidetoworldslan0000ruhl A Guide to the World's Languages: Volume I, Classification, Stanford University Press, p. org/details/guidetoworldslan0000ruhl/page/69 69. ISBN 0-8047-1250-6.
↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
↑ See "google. com/books? id=CsesLE3efLwC&pg=PA180&dq The Finnic languages" by Johanna Laakso in The Circum-Baltic languages: typology and contact, p. 180.
↑ Marcantonio, Angela (2002). google. com/books? id=Cp-tB08yd2EC The Uralic Language Family: Facts, Myths and Statistics, p. 57. ISBN 0-631-23170-6.

Llectures externes

(1998) Daniel Abondolo Daniel Abondolo (ed.). The Uralic Languages. ISBN 0-415-08198-X.

[Taagepera_1999-1] 1,0 ^1,1 Taagepera, Rein (1999). google. com/books? id=QGqWcZu42hUC The Finno-Ugric republics and the Russian state, pp. 32–33. ISBN 0-415-91977-0.

[2] «helsinki. fi/~tasalmin/kuzn. html Problems in the taxonomy of the Uralic languages in the light of modern comparative studies».

[Ruhlen_1987-3] 3,0 ^3,1 Ruhlen, Merritt (1987). org/details/guidetoworldslan0000ruhl A Guide to the World's Languages: Volume I, Classification, Stanford University Press, p. org/details/guidetoworldslan0000ruhl/page/69 69. ISBN 0-8047-1250-6.

[4] Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

[5] See "google. com/books? id=CsesLE3efLwC&pg=PA180&dq The Finnic languages" by Johanna Laakso in The Circum-Baltic languages: typology and contact, p. 180.

[6] Marcantonio, Angela (2002). google. com/books? id=Cp-tB08yd2EC The Uralic Language Family: Facts, Myths and Statistics, p. 57. ISBN 0-631-23170-6.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]