Idioma livonio

El livonio o livón (Plantilla:Lang-liv, o també conegut com a rāndakēļ) era un idioma pertanyent a la branca baltofínica de les llengües urálicas. El 2 de juny de 2013 va morir Grizelda Kristiņa, considerada l'última parlant d'este idioma.

El breçol del poble livonio és Livonia, actualment localisada en Letònia, zona nort de la península de Curlandia. Algunes persones ètnicament livonias han deprés l'idioma del seu poble en un intent per reviure-ho; pero, com els livonios com a grup ètnic són una chicoteta minoria, les possibilitats d'ocupació d'esta llengua són llimitades.

Aspectes històrics, socials i culturals

Història

En el XIX, aproximadament 2000 persones encara parlaven livonio: en 1852, el número de livonios era de 2394 (Ariste 1981: 78). Diversos acontenyiments històrics durien a esta llengua a la seua casi total desaparició:

• XIII: s'estima que eren 30 000 el número de parlants de livonio (Schätzung Vääri, 1966).
• 1200: Invasió germànica: els Germans Livonios de l'Espasa i els cavallers de l'Orde Teutònica conquisten Livonia, lo que du a la lluita pel control de la zona entre estes órdens i el Arzobispado de Riga.
• 1522: Introducció de la Reforma. Curlandia és anexada a Dinamarca.
• 1557: Invasió russa.
• 1558-1583: Guerra livona. Russos, suecs, danesos, lituans i polacs lluiten en la regió.
• 1721: Tractat de Nystad. Livonia i Curlandia es convertixen en províncies de la Rússia Zarista.
• 1918: Independència de Letònia, el livonio experimenta un refloriment.
• 1939-1991: Segona Guerra Mundial i dominació soviètica: Marginació del livonio.
• 1991-2013: Decés dels últims parlants d'este idioma.

Escritura

Alfabet

L'alfabet livonio és una mescla entre el letó i el estonio, i consta de 43 símbols.

A a | style="width:3em; text-align:center; padding: 3px;" |Ā ā	Ä ä	Ǟ ǟ	B b	D d	Ḑ ḑ	I i	Ē ē
F f	G g	H h	I i	Ī ī	J j	K k	L l	Ļ ļ
M m	N n	Ņ ņ	O o	Ō ō	Ȯ ȯ	Ȱ ȱ	Ö ö	Ȫ ȫ
Õ õ	Ȭ ȭ	P p	R r	Ŗ ŗ	S s	Š š	T t	Ţ ţ
O o	Ū ū	V v	I i	Ȳ ȳ	Z z	Ž ž

Descripció llingüística

Fonologia

El livonio, com el estonio, ha perdut l'harmonia de les vocals, pero a diferència de l'estonio, també ha perdut gradació consonàntica.

Consonante

El livonio consta de 23 consonants:

		Labial	Dental	Palatal	Velar	Glotal
Nassal		m /m/	n /n/	ņ /ɲ/	[ŋ]1
Oclusiva	sorda	p /p/	t /t̪/	ț /c/	k /k/
	sonora	b /b/	d /d̪/	ḑ /ɟ/	g /ɡ/
Fricativa	sorda	f /f/	s /s/	š /ʃ/		h /h/
	sonora	v /v/	z /z/	ž /ʒ/
Vibrant			r /r/	ŗ /rʲ/
Aproximante	central			j /j/
	lateral		l /l/	ļ /ʎ/

/n/ es torna [ŋ] abans /k/ o /ɡ/.

Els sons /f h/ estan restringits a préstams, llevat algunes interjeccions que contenen /h/. Les obstruents sonores estan subjectes a ser sordes o semisonoras en la posició final de paraula, o abans d'atres consonant sordes (kuolmõz /ˈku̯olməs ˈku̯olməz̥// "tercera").

Vocals

El livonio té 8 vocals en la taula que es mostra a continuació. Ademés, es donen dos vocals arcaiques entre paréntesis:

Totes les vocals poden ser llargues o curtes. Les vocals curtes s'escriuen com s'indica en la taula; les vocals llargues s'escriuen en un macrón adicional ("ˉ") sobre la lletra, aixina, per eixemple, [æː] = ǟ. El sistema de vocals de Livonia es destaca per tindre un stød similar al danés. Com en atres idiomes en esta característica, es creu que és un vestigi d'un accent tonal.

També té una gran cantitat de diptongos, aixina com una série de triptongos. Estos també poden ocórrer a curt o llarc determini. Els dos diptongos inicials /ie/ i/uo/ varien en la seua ubicació d'accent segons la llongitut: ie curt, uo es realisen com a ascendent [i̯i], [o̯o], mentres que īi i ūo llarcs es realisen com a descendent [iˑi̯], [oˑo̯]. Lo mateixa s'aplica als triptongos uoi: ūoi.

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i /i/	õ /ɨ/	o /o/
Casi tancada			ȯ /ʊ/
Mija	i /ɛ/	[ə]1	o /o/
Oberta	ä /æ/		a /ɑ/

/ɨ/ inacentuada es realisa com [ə].

Gramàtica

Artícul principal → Gramàtica livonia.

Vocabulari

Frases quotidianes

• ¡Hola! – Tēriņtš!
• ¡Bon profit! - Jõvvõ sīemnaigõ!
• ¡Bon dia! - Jõvā ūomõg! / Jõvvõ ūomõgt!
• ¡Bon dia! - Jõvā pǟva! / Jõvvõ päuvõ!
• ¡Gràcies! - Tienū!
• ¡Feliç any nou! - Vȯndzist Ūdāigastõ!
• morir - kȭlmä
• un – ikš
• dos – kakš
• tres – kuolm
• quatre – nēļa * cinc

– vīž

• sis – kūž
• sèt – sis
• huit – kōdõks
• nou – īdõks
• dèu – kim

Mostra escrita

Mustā plagā valsõ

Kubbõ āt la teuaļ immõr satunnõd mingizt.

Mustā lupāt um vȯrd tutkām jūs.

Nǟlgalizt nīelõb min mȯistõmõt rõkūd

Sigžtūļ käds ikš doneužā ja ūgõb.

Mitikš äb tō ku sa kēratõkst pǟgiñ:

Um jõvīst, až sāina pǟl kēratõd "A".

Võaneu stalažod arrõ, až sainõ äb sȭita -

Ma vāgiž set kītõb, ku jõvīst tīed sa

Ja tikkiž ja tegīž um lagtõd sense tōla meua

Sīest, les meues sinnõn tīemõst ja les meues senseā võaneu.

Až suggõbõd suodād ja revolūtsijõd,

Siz nustām sīés pāikal. Pǟdõ ka mēg.

Až nai ikškõrd vāldiž ka mäddõn tīeb sillõ.

Īezõ palābõd sīlmad, kus pīegiļtiz irm.

Siz grumā touvõd mäd' āndabõd villõ

Ja kõzzist pīkstõbõd pimdõd joud.

Ni īdskubs himnõ mēg lōlam īi pierrõ,

Sīest mēḑi ta kāitsõb ja sīnda ka tōks.

Sīest lōlam mēg: "Julgizt ni, veuļīd, tīi jūrõ!"

Täuds sidāms oppõrmīel põrāndõks.

Leb Valst āigastsadā võilõb es kāngaz,

Mustā ku loptõmõt mōīlmarūim.

Kuñš īebõd pandõkst, kūoḑõd ja kuodād,

Täddõn nagrõs muidlõb kūolõn pǟlū.

Bibliografia

• Fanny de Sivers. 2000. Parlons Live: unix langue de la Baltique. Paris: L'Harmattan. ISBN 2-7475-1337-8. (en francés)
• Paul Ariste. 1981. Keelekontaktid. Tallinn: Valgus. [pt. 2.6. Kolme läänemere keele hääbumine lk. 76 - 82] (en estonio)
• Lauri Kettunen. 1999. Livisches Wörterbuch : mit grammatischer Einleitung. Helsinki: Finno-Ugrian Society. (en alemà)

Referències

{{{1}}}