Idioma mansi

La llengua mansi (o vogul, segons el nom tradicional dau pels russos) és denominada pels seus parlants natius маньси o моаньсь. Pertany a la família de les llengües urálicas i més en concret a les llengües ugrofinesas (també cridades fi-ugras o fi-hungúricas). El seu parent més propenc és el janti (o ostiaco), aixina com l'hongarés, en les que conforma el subgrup de llengües ugrias. Els mansi viuen en el nort de Siberia, en els territoris compresos entre el riu Ural i l'Obi. En 1960 al voltant de 6000 persones es reconeixien membres de l'ètnia mansi, d'ells a penes el 60 % tenia com a llengua materna el mansi. Per a 1989 la sifra havia pujat a unes 8500 persones, pero solament el 37 % parlava la seua llengua.

Se sol parlar de quatre grans dialectes segons la seua situació geogràfica, que es dividixen a la seua volta en numerosos dialectes menors. Aixina, els dialectes septentrionals són el de Sosva, Sigva, Lozva inferior, i el del Obi; els occidentals, el del Lozva inferior, el de Pelimka i el de Vagilsk; els orientals, el del Konda superior, Konda mig, Konda inferior, i el del Yukonda; i el dialecte de Tavda, únic dialecte meridional. La llengua lliterària es basa en el dialecte de Sosva. La comprensió mútua entre els parlants d'estos dialectes és difícil.

Història

Els testimonis més antics de llengua mansi són generalment noms de persones que apareixen en cròniques russes del XVI-XVII. del XVIII nos han quedat varis glossaris en centenars de paraules. En el XIX tenen lloc grans viages d'investigació i recolecció d'informació, el primer d'ells ho va realisar Antal Reguly en els anys quaranta, després, en la segona mitat del sigle també viagen a la zona el finés August Ahlqvist i l'hongarés Bernát Munkácsi, i contínuament varen ser informant dels resultats. No obstant, l'immens material etnogràfic i de poesia popular arreplegat no va influir en la formació de la llengua escrita mansi.

Este procés no tenia a penes precedents: durant l'época zarista s'havien preparat algunes traduccions de texts eclesiàstics, pero el primer abecedari mansi solament va ser publicat en 1932, i prenia com a base l'alfabet llatí. En 1939-40 es va introduir el cirílico, sembla ser que per a evitar la confusió d'ensenyar dos sistemes d'escritura diferents en les escoles. Entre els creadors de la lliteratura en llengua mansi es troben Marfa Vajruseva, de la que també destaca el seu treball pedagògic i científic, aixina com Piotr Yevrin i M. Kazantsev, que destacapan més be pel fet de ser els fundadors més que per la calitat lliterària de les seues obres. El primer mestre de la lliteratura mansi va ser Yuvan Shestalov, naixcut en 1937, que va publicar poesia i narrativa tant en mansi com en rus i va donar a conéixer el seu poble i la seua cultura.

L'alfabet mansi

Fins a 1932 va ser una llengua sense escritura, a partir de llavors es varen realisar varis intents per a dotar-la del alfabet llatí, pero finalment, va acabar usant-se l'alfabet cirílico, des de 1939.

Alfabet cirílico mansi:

А, Б, В, Г, Д, Е, Ё, Ж, З, И, Й, К, Л, М, Н, Ӈ, О, П, Р, С, Т, У, Ф, Х, Ц, Ч, Ш, Щ, Ъ, Ы, Ь, Э, Ю, Я

Alfabet llatí per al mansi, usat anteriorment:

A, B, D, I, F, G, H, Һ, I, J, K, L, Ļ, M, N, Ņ, Ŋ, O, P, R, S, S, T, Ţ, O, V, Z, Ь

Pronunciació

Vocals

De la mateixa manera que en l'hongarés, les vocals es diferencien en llargues i curtes segons la seua duració, ademés existixen tren graus d'obertura.

• Vocals velares:
  • а: a [a]
  • о: o [o]
  • у: o [o]
  • э: i [i], despuix de sílaba accentuada freqüentment es pronuncia [ǝ]
  • ы: i [ɨ], com el mateix caràcter en rus.
• Vocals palatals (palatalizan la consonant anterior):
  • е: i [ʲi], despuix de sílaba accentuada freqüentment [ʲǝ]
  • ё: io, sò [ʲo]
  • и: i [i]
  • ю: iu [ʲo]
  • я: ia [ʲa]

En els diferents dialectes poden existir sons diferents, ademés, generalment despuix de la sílaba no accentuada es produïx una reducció de vocals.

Consonante

• Dures:
  • б: b [b], solament apareix en préstams del rus
  • в: consonant aproximante o, com en anglés w [w]
  • г: sò fricatiu velar sonor (gh) [ɣ]
  • д: d [d], solament apareix en préstams del rus
  • ж: zh [ʒ], com la "ll" argentina. Solament apareix en préstams del rus.
  • з: silbante sonora z [z], solament apareix en préstams del rus
  • й: i [j]
  • к: k [k]
  • л: l [l]
  • м: m [m]
  • н: n [n]
  • ӈ: sò nassal velar [ŋ]
  • п: p [p]
  • р: r [r]
  • с: s [s]
  • т: t [t]
  • ф: f [f], solament apareix en préstams del rus
  • х: similar a la j(de l'espanyol, també es pot transliterar com a h) [x]
  • ц: ts [ʦ], solament en paraules d'orige rus
  • ч: ch [ʧ], solament en paraules d'orige rus
  • ш: sh [ʃ], solament en paraules d'orige rus
  • щ: sch [ʃʧ], solament en paraules d'orige rus
  • ъ: muda [-], solament en paraules d'orige rus (a on és cridat signe dur)
  • ь: signe bla [ʲ], apareix solament despuix de л, н, с, т, encara que en paraules d'orige rus pot aparéixer en atres llocs.

• blanes:
  • Les consonant л, н, с, т es palatalizan davant ь, е, ё, и, ю, я. En estos casos la pronunciació serà [ʎ], [ɲ], [ɕ], [c].

Accent

La posició de l'accent és variable, pero generalment cau en les sílabes inicials.

Gramàtica

L'artícul

No existix.

El sustantiu

La llengua mansi és aglutinant. Les relacions entre paraules estan expressades per mig de sufixos. No existix categoria de gènero. En mansi hi ha tres números: singular, dual i plural. Es distinguixen sis casos gramaticals.

Eixemple: пут (caldero)

cas	singular	dual	plural
nominatiu	пут	путыг	путэт
locatiu	путт	путыгт	путэтт
latiu	путн	путыгн	путэтн
ablatiu	путнэл	путыгнэл	путэтнэл
translatiu	путыг	-	-
instrumental	путэл	путыгтэл	путэтэл

Els casos que falten són substituïts pel sistema de preposicions, per eixemple: халнэл (entre), саит (darrere de), etc.

Un sufix personal de possessió indica la persona posseïdora i el seu número, aixina com el número de l'objecte posseït: колаген (les teues dos cases), колагэн (vostres dos cases -dual: per a dos posseïdors), коланэн (vostres dos cases - per a més de dos posseïdors), etc.

El verp

La conjugació verbal presenta tres persones, tres números, dos temps (presente: -г, passat: -с), 4 modos (indicatiu, condicional, subjuntiu, cas de cortesia), de la mateixa manera que l'hongarés, existix conjugació transitiva i intransitiva aixina com diferencia d'aspecte: actiu front a passiu (la passiva s'indica en: -ве-). El subjuntiu(imperatiu) solament existix per a la segona persona.

Eixemples: минасум (vaig ser), минасэн (vares ser), минас (va ser), минасумен (vàrem ser, els dos), минасэн (vàreu ser vosatres dos), минасыг (varen ser ells dos), минасув (vàrem ser), минасэн (vàreu ser), минасэт (varen ser); тотыкен (du, en gust- familiar), тоторисюм (em costarà molt, pero ho duré).

Frases d'eixemple: Ам хул алысьлаӈкве минасум. (Em vaig anar a peixcar), Няврамет налми ватат ёнгегет. (Els chiquets juguen en la vora.)

Els numerals

Cardinals: 1.аква (akua), 2.китыг (kityg), 3.хурум (jurum), 4.нила (nila), 5.ат (at), 6.хот (jot), 7.сат (sat), 8.нёллов (niollou), 9.онтэллов (ontéllou), 10.лов (lou), 20.хус (jus), 100.сат (sat), 1000.сотэр (sotér). Com a artícul per a 1 i 2 (ya que és una llengua dual): 'акв (u), кит (dos).

Eixemples

Frases ilustratives i humorístiques que mostren el parentesc entre l'hongarés i el mansi tant en el lèxic com en la gramàtica.

Manysi-hongarés-traducció a l'espanyol

Hurem né vitnel huligel husz hul pugi.

Három nő a vízből hálóval húsz halat fog.

(Tres dònes trauen de l'aigua en una ret 20 peixos)

Hurem-szát-husz hulach-szem empem viten eli.

Háromszázhúsz hollószemű ebem vízen ell.

(Els meus trescents vint cans d'ulls de cuervo viuen en l'aigua)

Nota: recorde's que el mansi s'escriu en cirílico, per a la transcripció no s'ha usat l'esquema senyalat més dalt, que seria acceptable per a un espanyol, sino que s'ha realisat seguint el sistema de transcripció hongarés, perque aixina és més apreciable el parentesc.

Sintaxis

Orde de paraules

el sintagma nominal està al començ de l'oració, i li seguixen diferents sintagma predicatius, finalment el verp: ам хул алысьлаӈкве минасум (Em vaig anar a peixcar – "yo peix atrapar vaig ser"). El subjecte i el verp concorden: пасан сэмел – пасанэт сэмлэт (la taula negra – les taules negres). El determinant i la paraula determinada no concorden, en excepció del numeral кит (2), ya que exigix l'us del dual a continuació.

Notes

{{{1}}}