Preposició

La preposició (del llatí "praepositiōne"), és una classe de paraula invariable que servix de nexe o enllaç entre dos elements de l'oració, u que va davant i un atre que va darrere de la preposició.

L'aparició de les preposicions en valencià i en les atres llengües romàniques se deu a la desaparició de la declinació llatina, ya que el llatí disponia dels casos de la declinació per a indicar estes relacions.

Classes de preposicions

Les preposicions se poden catalogar segons el criteri que es trie. Si tenim en conte la forma, tindrem preposicions simples i compostes; si tenim en conte la possibilitat de dur complement, tindrem preposicions transitives i intransitives; ara be, si tenim en conte criteris fonètics, tindrem preposicions àtones i tòniques que és el criteri més utilisat habitualent per a la classificació de les preposicions.

Preposicions àtones

Les àtones no tenen accent fonètic i semànticament el seu significat depén del context, ya que per elles a soles no en tenen, més allà d'un sentit general d'orientació.

Les preposicions àtones són: a (ad), en, de, per, com, fins, cap i també són àtones les compostes: per a, des de, fins a, cap a, com a, puix estan formades per dos preposicions àtones.

Eixemples de preposicions àtones

Vingué en nosatros
Anem de passeig
Te presente a Joan
Cap de película m'agrada
S'ha trencat per la teua culpa

Preposicions tòniques

Les preposicions tòniques si que porten accent fònetic i són: baix, barat a, cara a, contra, entre, sense, segons, sobre i vora.

Eixemples de preposicions tòniques

Viu baix de ta casa
T'ajudaré ara barat a que tu m’ajudes més tart
Vine cara ací
Protestàrem contra tot això
Entre ta casa i la meua
Vinc sense sopar
Segons les normes, açò és correcte
L'encarregat està tot el dia sobre els treballadors
Vixc vora riu

Bibliografia

https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf

Enllaços externs

«Preposició». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).