Anar al contingut

Ural

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ural
Per a atres usos d'este terme vore Ural (desambiguació).


Ural (en rus: Урал) és una regió geogràfica situada al voltant dels monts Urales, entre la planura europea oriental i la planura de Siberia Occidental. S'estén aproximadament de nort a sur, des del oceà Àrtic fins a la curva del riu Ural prop de la ciutat d'Orsk. La frontera entre Europa i Àsia està situada a lo llarc del costat oriental dels monts Urales.[1] La major part del Ural pertany a Rússia, pero també inclou una part del Kazakhstan noroccidental. Ural és una regió històrica, no una entitat oficial, en fronteres que coincidixen en les seues regions veïnes de Volga i Siberia occidental. Durant algun temps, parts del Ural es consideraven com a punts d'entrada a Siberia, o com a parts de Siberia, o es combinaven en les divisions administratives del Volga. Actualment hi ha dos entitats oficials homònimes, el districte federal del Ural i la regió econòmica del Ural. Mentres que l'última respecta les fronteres històriques, el primer és un producte polític; el districte omet els Urales occidentals i inclou la Siberia occidental.

El centre històric del Ural és Cherdyn, que actualment és una chicoteta ciutat en el krai de Perm. Perm va ser un centre administratiu de la gubérniya del mateix nom en 1797. La major part del territori del Ural històric i modern formava part de la gubérniya de Perm. El centre administratiu del Ural es va traslladar a Sverdlovsk (actual Ekaterimburgo) despuix de la revolució i la guerra civil. Hui Ekaterimburgo és el centre administratiu del districte federal de Ural.[2] La regió econòmica del Ural no té un centre administratiu o informal.

Etimologia

Vore la secció Etimologia de l'artícul Montes Urales.

Topografia

Vore la secció Geografia i topografia de l'artícul Montes Urales.


Referències