Pelegrinage
Un pelegrinage o pelegrinage és el viage a un santuari o lloc sagrat en importants connotacions religioses. És, també, un viage efectuat per un creent (o grup de creents) cap a un lloc de devoció o un lloc considerat com a sagrat segons la religió de cada u.
El terme pelegrinage prové del llatí peregrinatio, significa viage a l'estranger o estància en l'estranger. Segons els seus orígens etimològics, el peregrí és l'expatriat o exiliat. Siga com anara, és un estranger desconegut en el país i privat de l'assistència d'una colectivitat. El desplaçament, generalment anant, de persones cap als llocs en els que entren en contacte en lo sagrat és una pràctica comuna de religions i cultures. El pelegrinage és un fenomen casi universal de l'antropologia religiosa. El peregrí troba lo sobrenatural en un lloc precís, en el que es participa d'una realitat diferent a la realitat profana.[1][2]
És famosa mundialment el pelegrinage, o Hach, dels fidels musulmans a La #Meca, la dels fidels catòlics a Santiago de Compostela, o el pelegrinage dels judeus ortodoxos al Temple de Jerusalem, durant les tres festivitats de Pésaj, Shavuot i Sucot, conegudes en el nom de Shalosh Regalim, o el pelegrinage al santuari del Senyor de Quyllurit'i en Perú. El pelegrinage es pot realisar per mera professió de fe o com a método per a expiar algun pecat segons la religió practicada, i inclús com a agraïment per peticions concedides a la figura religiosa pertinent.
També és pelegrinage visitar una capella o lloc que custodie relíquies sagrades. La Bíblia parla del peregrinar en el Salm 122 (121):
Anem a la casa del Senyor.
Ya estan chafant els nostres peus
Els teus llindars, Jerusalem.
L'última visita de Jesús a Jerusalem, sent observante de la llei judeua, va ser com peregrí durant la festa de Pésaj.[3]
Budisme
[editar | editar còdic]En la Índia i Nepal, hi ha quatre llocs de pelegrinage relacionats en la vida de Buda Gautama:
- Lumbini: Lloc de naiximent de Buda (en Nepal)
- Bodh Gaya: lloc de l'Allumenament (en l'actual temple de Mahabodhi, Bihar, Índia)
- Sarnath: (formalment Isipathana, Uttar pradesh, Índia) a on va pronunciar el seu primer sermón (Dhammacakkappavattana Sutta), i el Buda va ensenyar sobre el Camí Mig, les Quatre Nobles Veritats i el Noble camí óctuple
- Kusinara: (actualment Kushinagar, Índia) a on va alcançar el mahaparinirvana (va morir)
Atres llocs de pelegrinage en Índia i Nepal relacionats en la vida de Buda Gautama són Savatthi, Pataliputta, Nalanda, Gaya, Vesali, Sankasia, Kapilavastu, Kosambi i Rajagaha.
Atres llocs famosos de pelegrinage budiste són:
- Índia: Sanchi, les coves de Ellora, les coves de Ajanta
- Tailàndia: Wat Phra Kaew, Wat Pho, Wat Doi Suthep, Phra Pathom Chedi, Sukhothai, Ayutthaya
- Tibet: Lhasa (llar tradicional del dalái llepe), Monte Kailash, Llac Nam-tso
- Birmània: Pagoda de Shwedagon, Temple de Buda Mahamuni, Pagoda de Kyaiktiyo, Bagan, Tossal de Sagaing, Cerro Mandalay,
- Camboya: Wat Botum, Wat Ounalom, Pagoda d'Argent, Angkor Wat
- Sri Lanka: Temple de la Dent
- Laos: Luang Prabang
- Malàsia: Kek Lok Si, Maha Vihara budiste de Brickfields
- Nepal: Temple Maya Devi, Boudhanath, Swayambhunath
- Indonèsia: Borobudur, Temple de Mendut, Temple de Sewu
- China: Yung-kang, coves de Lung-men. Les quatre montanyes sagrades del budisme (四大佛教名山; Sì dà fójiào míngshān),
- Japó:
- Camí de Shikoku, pelegrinage de 88 temples en l'illa de Shikoku
- Pelegrinage del Jaón 100 Kannon, pelegrinage compost pels pelegrinages de Saigoku, Bandō i Chichibu
- Pelegrinage de Saigoku Kannon, pelegrinage en la regió de Kansai
- Bandō Sanjūsankasho, pelegrinage en la regió de Kantō
- Santuari de Chichibu 34 Kannon, pelegrinage en la prefectura de Saitama
- Pelegrinage de Chūgoku 33 Kannon, pelegrinage en la regió de Chūgoku
- Kumano Kodō
- Monte Kōya
Cristianisme
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pelegrinage cristià.
Les més antigues descripcions de pelegrinages cristians i de pelegrinage a Terra Santa es remonten a el IV, en importants pelegrinages de grups, com el Gran pelegrinage alemà de 1064-1065, en 7000 fins a 12 000 peregrins,[4] dels que solament retornarien uns 2000, segons el croniste irlandés Marianus Scotus.[5]
Els destins de pelegrinage catòlic més coneguts són:
- Palestina i Terra Santa
- Ciutat del Vaticà
- Santiago de Compostela (Galícia, Espanya)
- Basílica de La nostra Senyora de Guadalupe (Mèxic)[6]
- Caravaca de la Creu (Regió de Múrcia, Espanya)
Entre els llocs més importants de pelegrinage es troben:
Islam
[editar | editar còdic]- Hajj
- Artícul principal → Hach.
El pelegrinage a La #Meca —el Hajj— és un dels cinc pilars de l'Islam. Es deu realisar per lo manco una volta durant la vida de tots els musulmans aptes.
Ademés de la #Meca, la majoria dels chiís mamprenen un pelegrinage a la ciutat santa de Mashhad, al noreste d'Iran.
El hajj és un viage interior al Kab'ah del cor i l'ànima.
- Ziyarat
- Artícul principal → Ziyarat.
Les tradicions de pelegrinages locals -aquelles mampreses com a visites ziyarat a tombes pròximes- es troben esteses per tots els països musulmans. En alguns d'ells, les tombes de sants i héroes tenen fortes tradicions ziyarat, ya que visitar tombes en moments propicis és una demostració d'identitat social i nacional.
Algunes tradicions integristes suní (Wahabismo i Salafisme) mostren actituts negatives a la costum de visitar tombes i a les imàgens. Açò ha supost destrucció de patrimoni islàmic i no islàmic.[7]
- Destrucció del patrimoni cultural per Estat Islàmic
- Destrucció de patrimoni islàmic en Aràbia Saudita
- Destrucció del patrimoni cultural de Tombuctú
Hinduismo
[editar | editar còdic]Existixen molts llocs sants de gran importància per als hinduistas. Se citen alguns d'ells, inclosa la Índia
- El Chardham Yatra, el pelegrinage a les fonts del Ganges i als seus afluents ha donat importància a estos llocs:
- Les ciutats de Kumbhamela que acullen, per tanda, la concentració cada tres anys (en un cicle de dotze anys), a on els peregrins reben una gota d'amrita quan es produïx el batut de la mar de llet:
- Nasik (Maharashtra)
- Uyyain (Madhya Pradesh)
- Prayagraj, cridada també Prayâga en este cas (Uttar Pradesh) (2001)
- Jaridwar (Uttar Pradesh)
Els hinduistas creuen que acodir a estos llocs conduïx a la moksha, la lliberació del cicle de la renaixença, el samsara.
Sijismo
[editar | editar còdic]Els principals centres de pelegrinage per als sijs són les ciutats del Punyab indi de:
- Amritsar, en el seu Temple Dorat.[8]
- Tarn Taran, en la gurdwara Sri Tarn Taran Sahib establida per Gurú Arjan Dev Ji.[9]
Bahaísmo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Fe bahá'í.
Bahá'o'lláh, en el sagrat llibre Kitáb-i-Aqdas, va recomanar el pelegrinage (hajj) a dos llocs: la Casa de Baha’o’llah, en Bagdad (Iraq) i la Casa del Báb en Shiraz (Iran). En estes dos etapes separades, conegudes en el nom de Suriy-i-Hajj, Bahá’o’lláh va prescriure uns ritos específics per a cada una d'elles. El pelegrinage és obligatori per als hòmens que estan capacitats per a realisar-la, pero els creents tenen la llibertat d'elegir entre els dos llocs, cada u està considerat com a suficient. El pelegrinage no és obligatòria per a les dònes, pero tampoc els està prohibida. Actualment estos dos llocs de pelegrinage són inaccessibles per als bahá’is.
Més vesprada, Abdu'l-Baha va designar la tomba de Bahá’o’llah en Bahji la Alquibla com un lloc de pelegrinage (ziyarat) adicional. Cap rito específic s'ha recomanat per a este lloc.
Amèrica precolombina
[editar | editar còdic]El concepte del pelegrinage ya es coneixia, també, en la América Central precolombina. Els llocs més importants de pelegrinage són:
Teotihuacán (visitat inclús sigles en acabant de que els seus edificis anaren ya una ruïna), elegit per ser el lloc en el que estaven tots els deus junts per a protegir la creació de la humanitat.
Chichén Itzá, especialment el Cenote sagrat, un pou natural consagrat al deu maya Chaac (deu de la pluja) i lloc de sacrificis.
Izamal consagrat al deu creador Itzamná.
Cozumel, consagrat a Ixchel, deesa de la lluna i de la gestació.
Distinció entre pelegrinage i turisme
[editar | editar còdic]El sacerdot catòlic Frank Fahey escriu que un peregrí "sempre corre el perill de convertir-se en turiste", i viceversa, ya que, en la seua opinió, els viages sempre trastornen l'orde fix de la vida en la llar, i identifica huit diferències entre abdós:[10]
| Element | Pelegrinage | Turisme |
|---|---|---|
| Fe | sempre conté "expectació de fe" | no és necessària |
| Penitència | busca de plenitut | no requerida |
| Comunitat | a sovint solitària, pero deu estar oberta a tots | a sovint en amics i familiars, o un grup d'interés elegit |
| Espai sagrat | silenci per a crear un espai sagrat interior | no present |
| Ritual | exteriorisa el canvi interior | no present |
| Ofrena votiva | deixar arrere una part d'un mateixa, deixar-se anar, en busca d'una vida millor | no present; el viage és la bona vida |
| Celebració | "victòria sobre un mateixa", celebrar per a recordar | beure per a oblidar |
| Perseverança | compromís; "el pelegrinage mai termina" | les vacacions terminen pronte |
Vore també
[editar | editar còdic]- Peregrí
- Camí de Santiago
- Camí de Sant Fruts
- La #Meca
- Els tres pelegrinages dels judeus a Jerusalem
- Romeria
- Sacri Monti
- El Rocío
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pilgrimage in popular culture., [Plau of publication not identified]: Palgrave Macmillan. OCLC 935188979. ISBN 978-1349126392.
- ↑ Reframing pilgrimage : cultures in motion, Coleman, Simon, 1963-, Eade, John, 1946-, European Association of Social Anthropologists., London: Routledge. OCLC 56559960. ISBN 9780203643693.
- ↑ Plate, S. Brent. “The Varieties of Contemporary Pilgrimage”. CrossCurrents 59 (3): 260–267. doi:.
- ↑ « Plus 7 milibus» segons Mariano Scoto en el seu Chronica § 1086, pp. 558-559 Annales altahenses maiores dicono « multitudo (...) quae videtur excedere numerum duodecim millium », cfr. «Lettura in linea degli Annales» (en llatí). Consultat el 5 de març de 2013.
- ↑ «Llectura en llínea de la Chronica, §1087, p. 559» (en llatí). Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2015. Consultat el 5 de març de 2013.: nec duo milia de septem milibus reversi sunt (traducció: «ni tan sols varen retornar 2000 dels 7000 que varen partir»).
- ↑ Nebel, Richard (1995). Santa Maria Tonantzin Verge de Guadalupe, Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica, p. 129. «Es conten anualment fins a 20 millons de peregrins [...]»
- ↑ Cantù, Cessara (1857). Història universal (en és), Gaspar i Roig.
- ↑ Blaschke, Jorge (2006-05). Enciclopèdia de les Creències I Religions (en és), LD Books. ISBN 978-970-732-158-8.
- ↑ Mann, Gurinder Singh (2007-03-01). El sijismo (en és), Edicions AKAL. ISBN 978-84-460-2297-8.
- ↑ 10,0 10,1 “Pilgrims or Tourists?” . The Furrow 53 (4): 213–218.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Peregrins del Camí de Santiago de Compostela
- Peregrins de La nostra Senyora de Fátima
- Músiques de pelegrinage: emissió del 6 de març de 2009 de Música antiga, programa de Ràdio Clàssica.
- Música per al peregrí: emissió del 14 de giner del 2011 de Música antiga.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Peregrinación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.