Ajanta —o millor Ajantā— és el nom d'una localitat de l'Índia en el districte d'Aurangabad, estat federat de Maharashtra. La localitat és célebre mundialment per les seues 29 grutas artificials pintades i esculpidas inicialment per al cult budiste a partir del II

Ajantā

El llogaret de Ajanta té una població de pocs mils d'habitants i la ciutat important més propenca és Jalna a uns 75 km de distància.

El célebre complex monumental, cridat en marathí अजिंठा-वेरूळची लेणी i declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1983, és un típic vihara en el qual destaquen els fresques i atres pintures parietals rupestres. Tals obres d'art varen ser descobertes per a Occident en 1819 i adornen a monasteris i santuaris excavats en les roques entre el II i el VIII Entre estes es destaquen les que representen les reencarnacions del Buda, cridades jataka, i episodis de la seua vida. Les més célebres corresponen al cridat Cicle de Ajanta, realisades durant el periodo d'apogeu de l'art gupta i l'época postgupta.

Característiques generals

Les entrades de les grutas estan situades en una hondonada boscosa en el centre dels monts Indhyagiri i a uns 5 km de la localitat de Ajanta. Varen ser descobertes en 1819 per soldats britànics durant una partida de caça. Al fondo de la hondonada o chicoteta vall corre el chicotet riu Vaghorā, un torrent de montanya que forma una série de cascades els rumors de les quals han d'haver segut constantment sentits per els qui varen habitar les grutas. Tals grutas han segut excavades sobre la paret més abrupta de la hondonada i s'escalonen en una decena i una quarantena de metros a lo llarc del llit del torrent, tals grutas s'entrecreuen partint des del fondo de la roca seguint aixina un model arquitectural prou utilisat en l'art de l'Índia.

Les mateixes grutas estan classificades en dos categories; aquelles que servien de refugi els monges durant l'estació de les pluges (el monsó) i aquelles que servien principalment com a sales d'assamblea i pregària. La primera d'estes categories estaven habitualment constituïdes en un llarc passera o porche, actualment desaparegut, recobert per una techumbre sostinguda per pilars, i despuix del passera un hall de 10 o 11 m per 7 m. A esquerra i dreta i cap al fondo s'ubiquen les celes excavades en la roca; freqüentment en les seues entrades hi ha en una caseta una image tallada de Buda. Per la seua banda les sales d'assamblea penetren més profundament en la roca, en cada sala aplegant a tindre una llongitut de 14 m.

En lo concerniente a la seua antiguetat, estes grutas es classifiquen en tres grups: les construccions més antigues (n.° 8, 12, 13, 15a, 9 i 10) daten del periodo que va des del II al I, és dir, de temps de la dinastia Shātavāhana que va regnar en l'Índia Central; el segon grup data des del III a fins del V durant la dinastia dels Vākātaka, i el tercer d'entre fins del VI i fins del VIII (dinastia dels Chalukya de Vātāpi). La major part dels murs interiors de les grutas estan coberts per pintures al fresca de calitats diverses. Algunes d'estes pintures no posseïxen datat; no obstant un estudi dels motius representats permet tindre una idea prou aproximada del seu periodo de concepció i aixina classificar-les cronològicament.

En l'época del seu descobriment per als occidentals (1817-19) les pintures tenien un bon estat de conservació, pero després s'han degradat molt, particularment a causa dels efectes del turisme massiu. Les grutas 1, 2, 16 i 17 oferixen encara un aspecte semblant al que podien oferir en temps del seu esplendor. L'obra The painting in the Buddhist cave temples of Ajanta (1896), escrita i ilustrada per John Griffiths llavors director de la Bombay School of Arts, permet tindre una idea del seu estat abans de la degradació actual. Tal obra és d'un valor inestimable, ya que oferix una gran noció de l'art pictòric indi abans de la «contrarreforma» hinduista.


Ajantā ha segut un monasteri i una universitat. El monge i viager budiste chinenc Xuanzang relata que Dignāga, el filòsof autor de célebres llibres de llògica, va residir allí. En el seu apogeu el lloc va donar estage a numerosos centenars de persones, docents i alumnes inclosos.

Galeria

Enllaços externs

Commons