Anar al contingut

Vihara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bedse Caves, Viharas.jpg
Interior d'un vijara excavat en roca, que forma part de les Cuevas de Bedse, prop de Pune.
Archiu:Kanheri-vihara.jpg
Entrada del vijara de Kanheri.

En idioma sánscrito i en idioma pali, vijara designa a un monasteri o a un temple (mandir) del budisme hīnayāna (menut camí) o theravada.

  • vihāra, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteración del sánscrito).
  • विहार, en escritura devanagari del sánscrito.
  • Pronunciació: /vijára/.[1]
  • Etimologia: diversió, caminar per plaure, lloc de recreació, temple budiste (originalment un lloc techado a on els monges podien caminar).[1]

La paraula vijara originalment va significar un refugi, aquell utilisat com a residència fixa durant la vassa o estació de les grans pluges monsóicas per part dels primers bhikkhu (monges budistes) els qui, com la majoria dels ascetas de l'Antiguetat, eren errabundos. El vijara modern típic comprén una sala de meditació rodejada de celes o claustres i posseïx alguna representació de Buda Gautama. Un arbre bodhi (allumenament) es troba en les proximitats.

Com els monges budistes usualment no són de clausura (o enclaustrados) sino lliures de desplaçar-se per diversos llocs ―fora del periodo de vassa―, un vijara no pot abrigar sino a alguns pensionados durant periodos llimitats. Ni tan sols en l'actualitat la gran majoria dels monges theravada residix permanentment en un monasteri. Les regles que estipulen la vida en el vijara es troben en els texts cridats vinaias (còdics monásticos).

En Tailàndia el vijara és cridat vijarn i ha devingut en un temple pròpiament dit; allí els monges residixen dins d'estructures anomenades wat entorn a l'edifici en la sala principal del temple anomenada ubosoth (abreviat bot), paraules d'orige jemer (wat de ubosoth o wat poh, en a on se sol trobar l'estàtua de cult de Buda).

La paraula vijara sembla ser l'orige del nom de l'estat indi de Bihar (per la cantitat de monasteris budistes)[1] i pot haver segut inclús el de la ciutat de Bujará, que fins a aproximadament els sigles VII i VIII eren abdós predominantment budistes. La paraula chinenca corresponent a vijara, jīngshè (精舍), jamai s'usa per a designar als temples o monasteris tradicionals encara que sí des de el XX per a designar als grups d'estudis budistes o a la pràctica búdica.

Constitució del vihara

[editar | editar còdic]

Els primers vihara varen deure ser senzilles construccions de fusta o de bambú; posteriorment sobre els terrenys donados o llocs a disposició de la sangha per nobles o per mercaders opulentos desijosos de guanyar prestigi les construccions sòlides varen aparéixer ràpidament, situades comunament en les rodalies de les ciutats o de les grans rutes comercials per a poder accedir fàcilment a almoines i donatius. Ulteriorment els cenobitas varen començar a competir en els monges errantes encara que sense mai reemplaçar-los. Cap al s. II a. C. va quedar fixada la forma genèrica dels vijara: les celes de meditació, o en tot cas chicotetes cambres, entorn a un espai central; el vijara està emplaçat al costat d'un chaitia (stupa), que freqüentment s'inclou al fondo de l'àrea front a la porta. Vijara i chaitia constituïxen en conjunt un sangharama, « jardí » o « residència » de la Sangha. En el centre i nort de l'Índia es presenta en formes trogloditas com és el cas de les coves d'Ajanta. Esta disposició es retrobarà més tardíamente en les grutas de Mogao.
A partir de el I sorgixen els grans monasteris-universitat com el de Nalanda o el d'Anuradhapura en Sri Lanka. Llavors es nota que el vijara ha evolucionat segons dos grans alvertents: la dels temples-monasteris anexos a les localitats o la de centres universitaris.
Els monasteris i temples budistes de les regions Mahāiāna ('gran camí', China, Corea, Japó, Vietnam i la pròpia Índia fins a el VI-VII) i Vajrayāna ('camí del diamant', majoritari en el Tibet), regions en a on la retreta o "descans" durant la vassa o estació plujosa jamai ha segut molt respectada, posseïxen la seua pròpia història arquitectònica i reben diferents denominacions segons les zones.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Vore l'entrada Vaig vore-hāra, que es troba el principi de la tercera columna de la pág. 1003 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).


Referències

[editar | editar còdic]