Anar al contingut

Sacri Monti de Piemont i de Lombardía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Chapel IV of the Sacro Monte (Varese)2.JPG
Sacri Monti de Piemont i de Lombardía

El Comité per al Patrimoni Mundial de l'Unesco, durant la 27a sessió celebrada en París del 30 de juny al 5 de juliol de 2003, va incloure en la Llesta del Patrimoni Mundial vintiquatre nous llocs: entre ells el lloc denominat Els Sacri Monti de Piemont i de Lombardía.

Declaració com a patrimoni de la humanitat

[editar | editar còdic]

Els nou sacromontes d'Itàlia septentrional són grups de capellas i d'atres elements arquitectònics realisats entre finals de el XV i finals de el XVII, consagrats a varis aspectes de la fe cristiana. Ademés del seu significat religiós simbòlic, són també d'una gran bellea gràcies a l'hàbil integració dels elements arquitectònics en els paisages naturals rodejats de tossals, boscs i llac. Contenen obres d'art molt importants baixe forma de frescas i d'estàtuas.

De la llectura dels acontenyiments històrics i de la génesis que va acompanyar la formació dels Sacromontes, veem que en la major part dels casos la seua construcció està vinculada a un Santuari preexistente, lloc consolidat de devoció, sobretot mariana, dotat, per tant, d'una forta connotació territorial soci-religiosa i, a voltes també de valor històric, i açò constituïx - sobre la base de la relació recíproca que s'instaura – una porta principal, un complement o una substitució. Les consagració i els temes narrats en cada complex sofrixen l'influència de les devoció preexistentes del lloc i del particular moment religiós-cultural de l'época de fundació. En Varallo preval la vida de Jesucristo, en Orta de Sant Francisco d'Assís, en Oropa de la Verge María, mentres que en Varese i en Ossuccio és l'oració mariana del Rosario que es visualisa en els quinze Misteris. En l'intenció de recórrer en Crist les etapes de la seua Passió, segons el model de la Via Dolorosa recorreguda per Jesús en Jerusalem, es transforma el Sacre Monte de Crea i es construïxen els Sacromontes Calvari de Domodossola i de Belmonte. En Ghiffa la devoció de la Santíssima Trinitat resultarà difícil de “contar” i alguna cosa abstracta, i en la realisació parcial es tornarà a un tema més habitual i immediat com el del Via Crucis.

Relació dels sacromontes declarats patrimoni de la humanitat

[editar | editar còdic]

Sacromontes que formen part del Lloc reconegut en la Llesta del Patrimoni Mundial de l'Unesco són:[1]

Còdic Nom Localitat Província Regió Coordenades
1068-001 Sacre Monte o Nuova Gerusalemme
1486
Varallo Sesia Vercelli Piemont Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
1068-002 Sacre Monte vaig donar S.Maria Assunta
1589
Serralunga vaig donar Crea Alessandria Piemont Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
1068-003 Sacre Monte vaig donar Sant Francesco
1590
Orta San Giulio Novara Piemont Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
1068-004 Sacre Monte del Rosario
1604
Varese Varese Lombardía Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
1068-005 Sacre Monte della Beata Vergine
1617
Oropa Biella Piemont Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
1068-006 Sacre Monte della Beata Vergine del Soccorso
1635
Ossuccio Com Lombardía Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
1068-007 Sacre Monte della SS.Trinità
1646
Ghiffa Verbano-Cusio-Ossola Piemont Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
1068-008 Sacre Monte Calvari
1657
Domodossola Verbano-Cusio-Ossola Piemont Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
1068-009 Sacre Monte digues Belmonte
1712
Valperga Canavese
(Castellamonte)
Torí Piemont Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>

El Comité del Patrimoni Mundial ha inclós el lloc en la Llesta para quina conforme als següents criteris:

  • Criteri (ii): La realisació d'una obra d'arquitectura i d'art sagrat en un paisage natural, en objectius didàctics i religiosos, va alcançar el seu més alta expressió en els Sacromontes d'Itàlia septentrional i va tindre una profunda influència en el desenroll posterior del fenomen en el restant d'Europa.
  • Criteri (iv): Els Sacromontes d'Itàlia septentrional representen la conseguida integració entre arquitectura i belles arts en un paisage de gran bellea realisats per motius religiosos en un periodo crític de l'història de l'Iglésia Catòlica.

Atres Sacromontes en els Prealpes

[editar | editar còdic]

Junt a estos Sacromontes declarats patrimoni de la humanitat hi ha un bon número de conjunt, situats també prop dels Alps, que no han segut inclosos en la declaració de la UNESCO, pero de induables interés:[2]

  • Sacre Monte vaig donar Sant Carlo ad Arona (NO);
  • Sacre Monte del Santuari della Beata Vergine vaig donar Loreto a Graglia (BI);
  • Sacre Monte del Santuari vaig donar Sant Giovanni Battista d'Andorno a Campiglia Cervo (BI);
  • Sacre Monte del Santuari della Madonna del Sasso presso Locarno (Canton Ticino);
  • Valletta vaig donar Somasca i la via delle cappelle a Vercurago (LC);
  • Sacre Monte del Santuari dei Piloni a Montà (CN);
  • Sacre Monte del Santuari della Madonna del Cavallero a Coggiola (BI);
  • Sacre Monte del Santuari vaig donar Sant'Anna vaig donar Montrigone a Borgosesia (VC);
  • Santuari della Passione a Torricella Verzate (PV);
  • Santuari della Via Crucis a Cerveno (BS);
  • Sacre Monte Addolorato a Brissago (Canton Ticino);
  • Kapellenweg a Saas-Fee (Canton Vallese).
  1. Pàgina web de la UNESCO
  2. Sacre Monte en Wikipedia en italià, Consultat 3.09.2020

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]