Sacre Monte vaig donar Oropa
El Sacre Monte della Beata Vergine o Santuari vaig donar Oropa és un santuari mariano - dedicat a la Verge Negra - situat a una dotzena de quilómetros al nort de la ciutat de Biella, al municipi de la qual i província pertany, en el Piemont, nort d'Itàlia. Este complex, constituït per 19 capelles, es troba situat extramuros del santuari.
Està a prop de 1200 metros d'altitut, en un amfiteatre natural de montanyes que circundan l'anteriorment mencionada ciutat i formen part dels Alps Bielleses. És un dels nou Sacri Monti de Piemont i de Lombardía inclosos en la llista del Patrimoni Mundial de l'Unesco des de 2003, tractant-se d'un dels més coneguts del grup. L'entitat «Riserva naturale speciale del Sacre Monte vaig donar Oropa» té el seu domicili en la Via Santuari vaig donar Oropa, 480, 13900 Biella - Oropa (BI).
Geografia
El santuari de Oropa es troba en una conca natural sobre un costat del mont Mucrone (una dels cims principals dels Alps Bielleses). Des del santuari és possible alcançar el refugi Savoya (prop de la cota 1900 m s. n. m.) i des d'ací, en pocs minuts, el llac Mucrone sobre el mont homònim. Eixint en un telefèric s'aplega al cim del monte Camí, a prop de 2400 metros d'altitut. Oropa ha segut moltes voltes lloc d'arribada del Gir d'Itàlia, havent segut esta arribada anomenada Montagna Pantani 2007 en recort de dit corredor.
Història
Segons la tradició, el santuari de Oropa va ser fundat per Sant Eusebio, bisbe de Vercelli en el IV. Encara que esta tradició no goja de respal documental, és cert que va ser Eusebio qui va difondre el cristianisme i la devoció mariana en les valls bielleses. De la primera mitat de el XIV és l'estàtua gòtica de la Verge Negra que es venera en el santuari.
En l'época barroca el santuari va experimentar una gran expansió arquitectònica, gràcies a la protecció de la Casa de Savoya. Són actius en Oropa arquitectes ilustres, com Felipe Juvara (a qui es deu entre uns atres la monumental Porta Regio del santuari) i Guarino Guarini.
Per lo que es referix al sacromonte en sí, havent-se destruït velles capelles de el XVI, l'autèntica edificació del mateix es remonta a l'any 1620, any de la solemne coronació de l'estàtua de la Verge María Regna de Mont Oropa; una talla de fusta que la llegenda senyala com esculpida pel propi sant Lucas i duta a Oropa per Sant Eusebio; actualment se sap que va ser tallada a finals de el XIII, trobant la seua colocació en la primera iglésia, a penes construïda junt al vell sacello eusebiano. L'image sagrada va ser, en el temps, objecte de creixent devoció popular.
El sacromonte naix, puix, per iniciativa del flare capuchino Fedele dona Sant Germà com a expressió del cult a la Verge: el proyecte inicial prevea 20 capelles dedicades, segons els cànons d'una popular representació teatral, a la Vida de María, ilustrada de manera coherent en el relat que ve en els evangelios apócrifos.
El proyecte va poder contar en el respal de Carlos Manuel I duc de Savoya, pero varen anar sobretot les diverses comunitats parroquials dels bielleses les que es varen fer càrrec, a lo llarc del temps, de l'empresa. La construcció de les capelles es va desenrollar a lo llarc d'un arc temporal de més d'un sigle sense, per una atra part, completar el proyecte inicial.
El propòsit per part de les diverses comunitats involucrades d'assegurar-se els millors artistes al seu càrrec, va dur ben pronte (1621) a l'implicació dels artistes que treballaven en el Sacre Monte vaig donar Varallo; señaladament, Giovanni d'Enrico i el seu taller.
Arquitectura i art
El sacromonte queda puix dins d'este més ampli Santuari de Oropa, l'espectacularitat del qual, en l'imponent mole de l'Iglésia Nova, releguen per força a segon pla les capelles del sacromonte, encara que no per això deu despreciar-se el valor històric i artístic d'este últim.
Les capellas hui presents són 19, de les quals dotze, les més importants, estan dedicades a la vida de la Verge de la Verge Maria en fresques i estàtuas. Estes dotze es troben unides per una sendera devocional casi rectilíneo que ix, en suau pendent, en una àmplia zona herbosa; solament prop del cim els arbres es fan més abundants i s'entra en un ambient boscós. Totes les capelles tenen els sostres coberts de lajas de pedra, en la tradició alpina. Un ambient similar, en marcades característiques alpines, diferencia el Sacre Monte de Oropa dels atres sacromontes piamonteses i lombardos. Prop queden atres sèt capelles que representen episodis de la fe cristiana.
Entre les estàtues de terracota polícroma (en freqüència repintadas de mala manera en el curs de les restauracions) trobem treballs de Giovanni d'Enrico i del seu taller en l'inicial capella de la Inmaculada Concepció (cridada també Capella del Dragó, en motiu de la presència d'una gran i monstruosa estàtua, representant el dimoni vençut per la Verge); pero inclús en la capella dels Esponsales de la Verge, en la de les Bodes de Caná i sobretot en la capella XV, la final, dedicada al Paraís, en estàtues de sants i àngels que assistixen a la coronació de la Verge, una obra d'art barroca realisada pels germans Giovanni i Antonio d'Enrico, animada per 156 figures modelades. Les dimensions diminutes i expressions dels personages, les ombres i tons de color i les ambientació precises i vívidas dels episodis envolen al visitant en una atmòsfera càlida que creix d'una capella a una atra fins a alcançar la del paraís, en la part alta del tossal.
A partir d'inicis de el XVIII, trobem escultors particularment actius com els germans Auregio.
Entre els pintors que han realisat les decoració de les capelles cal recordar, a lo manco, als germans Galliari; les seues ambientació arquitectòniques (capelles nomenades de la Natividad de María, María en el temple, Naiximent de Jesús) anticipen l'estil que serà propi del més célebre fill Bernardino, important pintor i escenógraf de primera mitat de el XVIII.
Una llei regional piamontesa de l'any 2005 va declarar la Riserva Naturale Speciale del Sacre Monte vaig donar Oropa (Reserva natural especial del Sacre Monte de Oropa), gestionada pel municipi de Biella.
Ciclisme
El santuari de Oropa ha segut final d'etapa del Gir d'Itàlia en sèt ocasions:
| Any | Etapa | Data | Inici | km | Guanyador | Líder classificació general |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1963 | 11.ª | 29 de maig | Asti | 130 | Erro al crear miniatura: Vito Taccone | Erro al crear miniatura: Diego Ronchini |
| 1993 | 20.ª | 11 de juny | Torí | 162 | Erro al crear miniatura: Massimo Ghirotto | Erro al crear miniatura: Miguel Induráin |
| 1999 | 15.ª | 30 de maig | Racconigi | 160 | Erro al crear miniatura: Marque Pantani | Erro al crear miniatura: Marque Pantani |
| 2007 | 13.ª | 25 de maig | Biella (crontrarreloj) |
12,6 | Erro al crear miniatura: Marzio Bruseghin | Erro al crear miniatura: Danilo Vaig donar Luca |
| 2014 | 14.ª | 24 de maig | Agliè | 184 | Erro al crear miniatura: Enrico Battaglin | Erro al crear miniatura: Rigoberto Urán |
| 2017 | 14.ª | 20 de maig | Castellania | 131 | Erro al crear miniatura: Tom Dumoulin | Erro al crear miniatura: Tom Dumoulin |
| 2024 | 2.ª | 5 de maig | Sant Francesco al Camp | 161 | Erro al crear miniatura: Tadej Pogačar | Erro al crear miniatura: Tadej Pogačar |
Bibliografia
- Carlo Caselli, Oropa, santuari della Madonna Nera, Guia monogràfica, Edizioni Leone Griffa; Biella 2004
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sacre Monte vaig donar Oropa.- Sacre Monte vaig donar Oropa (en espanyol)
- Pàgina web per als sacromontes europeus (en espanyol)
- Pàgina web oficial
- L'observatori
- Fotografies
- Informació i imàgens del santuari de Oropa
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sacro Monte di Oropa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.