Asti
Asti (en piamontés, Ast) és una ciutat de la regió de Piemont, en el noroest de Italia, en la planura del río Tanaro a 123 m d'altitut sobre el nivel del mar. La seua població d'acort al cens de l'any 2016 és de 76.173 persones. És la capital de la Província de Asti.
Historia y monumentos
Asti va ser fundada pels romanos en el nom de ‘’Fins a Pompeia’’. S'han trobat traces d'un primitiu assentament celto-ligur previ. Algunes seccions de les muralles de la ciutat romana encara permaneixen en peu al nort del caixco urbà, i a finals del XX uns treballs de construcció varen descobrir una secció de la muralla en el centre de la ciutat actual.
Asti va ser una ciutat molt opulenta i un important centre comercial durant la Edad Media. En aquell temps varen lluir els financers, com la família Mirabello que despuix tindria un paper rellevant com a banquers i militars en Flandes i en la guerra de los Cien Años, al entroncar per matrimoni en els Condes de Flandes. Abans havien unit el seu llinage Mirabello al de van Halen, en rebre, junt al de Perwez per la seua esposa, el Señorío, despuix baronia, de Halen. A esta família, l'orige de la qual estava en Asti, pertanyia Frank van Halen, qui va ser investit Cavaller de la Orden de la Jarretera en 1359 pel Rei Eduardo III de Inglaterra, fundador de l'Orde. L'àrea al noroest de la ciutat, entre el centre i la catedral, és rica en llocs medievals, cases de mercaders i moltes torres monumentals, que recorden eixa etapa d'esplendor.
En 1526 va resistir un sege de les tropes imperials.[1]
Despuix de la Paz de Cambrai en 1529, la ciutat va passar a mans de l'emperador Carlos V, que en 1531 la va cedir al Ducado de Saboya com a regal a la duquesa Beatriz de Portugal, la seua cunyada i prima, Encara que mantenint guarnicions espanyoles des de 1536 (guerra italiana) fins al 24 de setembre de 1575.[2]
Va ser sitiada en 1615, durant la guerra de sucesión de Montferrato, que va terminar en la victòria de Mantua i Espanya.[3]
Durant la guerra franco-española va ser ocupada per tropes espanyoles provinents del Ducado de Milán, entre 1639-1643.[4]
En la guerra de sucesión española, va estar en poder dels Borbónicos fins a finals de 1705.[5]
Eventos
Un dels més famosos events que tenen lloc en Asti és la carrera de Palio, en la qual cada poble propenc competix en una carrera hípica. Este acte commemora una batalla contra la ciutat rival de Alba durant l'Edat Mija. Despuix de conseguir vàries victòries, es va escomençar a celebrar una carrera al voltant dels murs d'Alba, i des de llavors s'organisa cada any en Asti el «Pali».
Vino
Dins del territori de la província cridat "Monferrato" es troben les més importants produccions de vino italià. Un dels vins més exportats era antigament conegut com Asti Spumante, pero ara és cridat Asti per a evitar confusió en atres vins, molts de calitat dubtosa cridats spumante. El Asti és típicament dolç i baix en alcohol (baix del 8 %). La uva de moscato és un component comú, i el Asti preparat exclusivament en moscato pot ser cridat Moscato d'Asti.
Cocina
Asti és famosa pels seus festivals cridats «Sagre» que se celebren en setembre. Durant el festival, molts dels pobles en la província de Asti es reunixen en una gran plaça anomenada «Piazza del Pali», a on se servixen menjars típics i vi, per la qual cosa són coneguts. Una senya peculiar és que abans d'obrir el festival, tots els pobles participants realisen una cerimònia en vestimentes especials a lo llarc dels carrers de Asti per a aplegar a la «Piazza del Pali».
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 34 083 | 36 917 | 38 215 | 44 533 | 46 361 | 45 810 | 48 714 | 48 898 | 52 000 | 61 044 | 76 151 | 77 681 | 73 557 | 71 276 |
Hermanamientos
Referències
- ↑ «Assedio di Asti (1526) - Italian Wikipedia». Wikipedia - WikiDeck. Consultat el 2022-03-15.
- ↑ «Lazzarato familia heráldica genealogía escudo Lazzarato» (en es). Heraldrys Institute of Rome. Consultat el 2022-06-19.
- ↑ «RCIN 721134 - View of the siege of Asti, 1615 (Asti, Piedmont, Italy) 44°54ʹ05ʺN 08°12ʹ27ʺE» (en en). militarymaps.rct.uk. Consultat el 2022-04-24.
- ↑ «Asti» (en en). stringfixer.com. Consultat el 2022-04-24.
- ↑ «Plaus d'Italie. Prise de Verrue parell li Duc de Vendôme li 9 avril 1705 - Combat d'Asti livré li 8 novembre 1705 - Prise de Carpi parell els alliés li 5 Août 1706 - Prise du Château de Reggio parell els alliés li 14 Août 1706 [ vaig tirar de l'Atles dones Mémoires Militaires relatifs à la Succession d'Espagne sous Louis XIV. Extraits de la Correspondance de la Cour et dones Généraux de DE VAULT, Lieutenant Général de ; PELET, Général de Division (dir.) ; Collectif: souple (1842) | Librairie du Cardinal]» (en és). www.iberlibro.com. Consultat el 2022-06-19.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Asti.