L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Casa de Savoya

La casa de Savoya (en italià, Casa Savoya) és una família originària de Savoya, que va tindre el seu solar en el ducat de Savoya i que en el XIX i XX va aplegar a ostentar les corones del Regne d'Itàlia i del Regne d'Espanya (1871-1873).

Orígens

Va ser fundada pel noble Humberto Mà Blanca naixcut en Maurienne. Humberto Mà Blanca, que va morir aproximadament en 1048, va obtindre per al seu fill Odón el títul de comte de Savoya, en dominis en els Alps francesos, suïssos i el nort de la península italiana. Este últim, a través del seu matrimoni en Adelaida, hereua de Torí en el Piemont, va conseguir estendre molt els dominis de la seua casa. En els següents tres sigles, la família va conseguir ampliar les seues fronteres en França, Itàlia i Suïssa. En 1388, Niça va passar a mans de la família, «a pacte que no l'entregaren mai ni als provençals ni a lo francesos», donant a Savoya una eixida al mar. En 1416, Amadeo VIII, comte de Savoya, a través del respal del Sacre Emperador Romà Segismundo va establir el Ducado de Savoya i va anar el seu primer duc. Amadeo va cedir el ducado al seu filluis en 1434 i va fundar una orde religiosa en Itàlia, sent elegit sum pontífex pel Concilie de Basilea en el nom de Félix V en 1440, pero va renunciar alloc nou anys més vesprada.

 
Estats italians en 1494.

Cap a 1536, l'autoritat dels ducs de Savoya sobre Ginebra havia terminat, i la casa va perdre totes les seues possessions en Suïssa. Eixe mateix any, Francisco I, rei de França, va invadir i va ocupar el restant de les possessions de la família. No obstant, en la derrota de França davant Espanya en 1559, la Pau de Cateau-Cambrésis va restituir el Ducado a Manuel Filiberto, dècim duc de Savoya, el fill del qual Carlos Manuel contrauria matrimoni en l'Infanta Catalina Micaela d'Àustria, filla del rei d'Espanya, Felipe II, un matrimoni dinàstic que va associar als Savoya a la família dels Habsburgos. Baix Víctor Amadeo II, Savoya es va unir a les guerres contra Luis XIV de França a finals d'el XVII. Encara que els francesos varen conseguir moltes concessions dels ducs, Savoya es va sumar a la Gran Aliança contra Luis. En 1696, Savoya va tancar la pau en França pel Tractat de Torí i va abandonar la Gran Aliança. Gràcies, no obstant, a que Víctor Amadeo es va aliar de nou en Àustria (1703) en contra de França en la Guerra de Successió Espanyola, els francesos varen invadir i varen devastar el Piemont, pero finalment varen ser expulsats per Víctor Amadeo i el seu cosí austríac, el general Eugenio, príncip de Savoya, en el sege a Torí. Pel tractat d'Utrecht, Víctor Amadeo va recobrar totes les terres preses per França en el Piemont, ademés de guanyar el domini de Sicília i el títul de rei de Sicília. Ademés, la mitat de la província de Montferrato, que no va ser cedida a Savoya en 1631, va passar a la Corona per Àustria. En 1720, Savoya va intercanviar la possessió de Sicília per la de Cerdenya d'Àustria, i Víctor Amadeo va ser coronat rei de Cerdenya. En 1831, Carlos Alberto de Savoya va ser coronat rei de Cerdenya i duc de Savoya. En 1849, va abdicar a favor del seu fill, Víctor Manuel II, qui va cedir el Ducado de Savoya i la ciutat de Niça a França en 1860 i va ser coronat rei d'Itàlia en 1861. Va ser succeït en 1878 per Humberto I, qui va ser assessinat en 1900. El seu fill, Víctor Manuel III va abdicar en maig de 1946 a favor de l'hereu de la corona, Humberto II, qui va governar fins a juny d'eixe any, quan Itàlia va ser proclamada república despuix d'un plebiscit en el que ademés es va manifestar el rebuig dels italians a la tolerància que els Savoya varen tindre en Mussolini i el fascisme. Humberto II i el seu fill Víctor Manuel varen ser a viure a Portugal poc despuix. Víctor Manuel III va morir en Aleixandria, Egipte, en 1947.

 
Escut d'armes de la casa de Savoya en 1861, bandera d'Itàlia.
 
Armes grans de la casa de Savoya (1890-1946).
 
Armes de la casa ducal de Savoya-Aosta.
Erro al crear miniatura:
Armes de la casa ducal de Savoya-Gènova.
 
Armes d'Amadeo I de Savoya, rei d'Espanya.

Víctor Manuel de Savoya i Sajonia Coburgo (n. 1937), fill d'Humberto II, és l'actual cap de la casa real de Savoya. En l'any 2002 li va ser permés tornar a Itàlia, renunciant al seu dret al tro i com un ciutadà regular i lleal de la República Italiana.

Del palau papal i el Quirinal a la presó

Víctor Manuel de Savoya, hereu de la monarquia italiana, suprimida en 1946, va ingressar el 17 de juny de 2006 en la presó de la ciutat italiana de Potenza per l'acusació de ser un presunt malfatà, d'haver corrompido a funcionaris públics i d'haver organisat un bordell ambulant. Junt en ell, han segut encarcerades atres dotze persones. També està sent investigat el fill de Víctor, Manuel Filiberto. Este últim hauria rebut supostament diners per algunes contractes del sector hospitalari i telefònic de Bulgària, quan era primer ministre. Alguns membres de la Cosa Nostra, la màfia de Sicília, també haurien format part de la presunta organisació criminal. D'acort en l'orde d'arrest, firmada pel fiscal Henry John Woodcock, la suposta organisació conseguia permissos llegals del monopoli estatal, encara que en soborns, per a màquines tragamonedas destinades al cassino de joc de Campione d'Itàlia, un enclavament italià sobirà en territori suís. D'allí, les màquines eren venudes illegalment a varis països de l'Est i dels Balcans. Despuix de la seua detenció, la Consulta de Senadors del Regne d'Itàlia, organisme creat per Humberto II en 1955 (existint ya la República Italiana), va depondre a Víctor Manuel com a Cap de la casa de Savoya en favor del seu cosí i rival Amadeo d'Aosta, alegant que Víctor Manuel s'havia casat en una dòna sense títul nobiliario sense demanar permís al seu pare Humberto II, l'últim rei, encara que açò havia succeït feya trenta anys.

Llista de monarques de la casa de Savoya

Comtes de Savoya

Artícul principal → .


Ducs de Savoya

Artícul principal → .


Reis de Sicília

Reis de Piemont-Cerdenya

Reis d'Itàlia

Príncip de Nàpols

Monarques d'atres països

Qüestió dinàstica hui

Despuix de la mort de l'últim rei d'Itàlia Humberto II, en l'any 1983, el seu fill Víctor Manuel va prendre el mando de la Casa, pero Humberto, quan estava viu, no volia a Víctor Manuel com el seu successor perque no recolzava el seu matrimoni, i segons les lleis de casa de Savoya diuen, si el pare no recolza el matrimoni i el fill es casa, el fill pert tots els seus drets dinàstics. En este cas els drets devien passar al príncip Amadeo d'Aosta, el cosí de Víctor Manuel. No obstant, Víctor Manuel va ser el cap indiscutible de casa de Savoya fins al 2006, quan el Consell de la Corona italiana va declarar a Amadeo llegítim cap de la Casa, més no obstant això va dividir als monàrquics italians, perque una fracció encara reconeix a Víctor Manuel. Despuix del decés d'Amadeo en 2021, el títul de cap de la casa de Savoya recau actualment en el seu fill Aimón pel bando dels Aosta; sobre la branca legitimista, Víctor Manuel va eliminar la llei sálica i va declarar que despuix d'ell i el seu fill Manuel Filiberto la següent en la llínea de successió és la seua neta major, la princesa Victoria. En la mort de Víctor Manuel en 2024 la jefatura de la casa de Savoya pel bando legítimista la va assumir el seu fill Manuel Filiberto.

Vore també

Bibliografia

  • Pompeo Litta Biumi, Duchi vaig donar Savoia, in Famiglie celebri vaig donar Itàlia, I série, disp. 46, partix I, Milano, Giulio Ferrario, 1839. URL consultato il 4 novembre 2019. https://www.gallica.bnf.fr [1] archivat en Wayback Machine..
  • Costantino Coda (a retor vaig donar), Duchi vaig donar Savoia, in Famiglie celebri vaig donar Itàlia, I série, disp. 46, partix II, Torino, Francesco Basadonna, 1883. URL consultato il 4 novembre 2019. https://www.gallica.bnf.fr [2] archivat en Wayback Machine..
  • (EN) Charles Cawley, Savoy, el seu fmg. ac, Foundation for Medieval Genealogy. URL consultato il 28 ottobre 2019.
  • (EN) Charles Cawley, Burgundy Kingdom Genevois, el seu fmg. ac, Foundation for Medieval Genealogy. URL consultato il 28 ottobre 2019.
  • Francesco Cognasso, I Savoia, Milano, Dall'Oglio, 1994-1999 [1971], ISBN 9788879721356.
  • Gianni Oliva, I Savoia. Novecento anni vaig donar una dinastia, Milano, Mondadori, 1998, ISBN 88-04-42513-X.

Referències

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Casa_de_Savoya&oldid=1516276»