Sacre Monte digues Belmonte
El Sacre Monte digues Belmonte és un santuari italiano ubicat en Castellamonte, província de Torí, en el Piemont. És un dels nou Sacri Monti de Piemont i de Lombardía inclosos en la llista del Patrimoni Mundial de l'Unesco des de 2003. L'entitat «Riserva naturale speciale del Sacre Monte digues Belmonte» té el seu domicili en Cors Massimo d'Azeglio, 216, 10081 Castellamonte (TO).
Història
[editar | editar còdic]A l'entrada del Valle del Orco, el Mont Sacre de Belmonte domina Valperga i Cuorgné. Provablement els assentaments religiosos en el Monte Sacre tenen raïls lluntanes, com demostren els capitells trobats en ells. Segons la tradició popular el promotor del Santuari de Belmonte hauria segut el primer rei d'Itàlia, Arduino. Lo que se sap de segur és que ací, des de 1197, va sorgir un monasteri benedictino, segons alguns masculí, segons uns atres molt provablement femení.
En 1326 es varen establir les monges de santa Escolàstica, pero varen abandonar el mont dos sigles més vesprada, com a conseqüència de les imposicions del Concilie de Trento. Els monges franciscanos menors es varen instalar a principis de el XVII, varen reconstruir el Santuari, varen proyectar i varen realisar el conjunt devot.
La seua construcció es remonta a el XVIII, gràcies al pare menor observante Michelangelo dona Montiglio. A partir de l'any 1712, el pare Michelangelo, va conseguir edificar, en molt pocs anys, les primeres huit capellas. Establits els extrems en les capelles 1 i 6, a on el recorregut gira cap al camí de regrés, va seguir en la construcció d'algunes etapes intermiges. L'estructura va quedar completament definida, pero en la desaparició del seu fundador, les obres es varen parar durant uns quaranta anys. La construcció es va recomençar en 1759, pero es va interrompre de nou despuix de 1781, en ser suprimides les órdens monásticas. En este moment el conjunt del Monte Sacre estava casi terminat.
Les devastación successives varen causar notables danys en les estàtuas originàries. L'última capella, la tretzena, va ser construïda en 1825. El recorregut havia previst una catorzena capella, el Sepulcro, pero inclosa en la hospedería i arquitectónicamente alterada. En 1872 el pare Rolle va fundar una capella dedicada a Sant Simeón Stilita, convertida despuix en chicotet panteón dels ducs de Valperga. A principis de el XX es realisen les primeres restauracions: algunes pintures es varen restaurar i es varen substituir numeroses estàtues per atres d'escayola.
Arquitectura i art
[editar | editar còdic]Al notable interés naturalístico, històric i religiós, el sacromonte de Belmonte associa un interés artístic que no pot ser considerat menor, en comparació al restant dels Sacri Monti del Piemont i la Lombardía.
El conjunt monumental està format per un santuari, entorn al com, es desenrolla un recorregut circular de devoció, esguitat per tretze capellas dedicades als Misteris del Rosario. La llínea és neta, essencial, formant un anell que partix del santuari i ho rodeja. Totes les capellas tenen la mateixa estructura, una nau de planta distinta i àbsit poligonal, en un pòrtic en el que apareix la visió de l'escena sagrada. Les capelles alberguen estàtues i fresca en les escenes de la Passió de Crist. Obra d'autors desconeguts, encara que treballaven en els tallers de treball en terracota de Castellamonte, les estàtues, hui no obstant en mal estat de conservació, oferixen un eixemple interessant del llenguage simple i popular en el qual l'art sagrat de el XVIII es desenrolla llunt dels principals centres artístics. El llenguage és més plàstic que pictòric, les estàtuas són senzilles i populars, en gests vius i commovedors. Només es conserva una part de les estàtues originals de el XVIII en terracota de Castellamonte, les demés o estan molt deteriorades o han segut substituïdes per atres més recents en escayola.
Destaca una estàtua de la Verge entronisada, tallada en un sol bloc de fusta, ubicada en una bella caseta del rebanc dorat. Es tracta d'obra d'artiste desconegut i es esculpió en anterioritat a l'any 1600.
En el tímpan de la frontera destaca la fresca del pintor Giacomo Grosso, un dels més significatius artistes turineses entre finals de el XIX i principis de el XX. Representa a la Verge de Belmonte en el rei Arduino, Sant Francisco i atres sants agenollats als costats.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Sacre Monte digues Belmonte (en espanyol)
- el_piemonte_i_della_lombardia Els Sacri Monti de Piemont i de Lombardia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sacro Monte di Belmonte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.