Bagan

Archiu:Bagan, Hpaya-thon-zu-Group.JPG

Bagan

Archiu:Burma13.jpg

Monuments en Bagan.

Archiu:Bagan Sunset.jpg

Vista de Bagan.

Bagan és l'antiga capital de varis regnes en Birmània, en especial el Regne de Paguen, primer Estat birmà de l'història. Està localisada en l'àrit replanell del país, junt a les riberes del riu Ayeyarwady (riu Irrawaddy) i està a 145 quilómetros al suroest de Mandalay. En 2019 l'Unesco la va designar com Patrimoni de la humanitat.

Toponímia

Bagan és la pronunciació birmana estàndart actual de la paraula Pugan (ပုဂံ), derivada de l'antic birmà Pukam (ပုကမ်). El seu nom clàssic en pali és Arimaddanapura (အရိမဒ္ဒနာပူရ: lliteralment, "la ciutat que calciga als enemics"). Els seus atres noms en pali fan referència al seu clima extrem de zona seca: Tattadesa (တတ္တဒေသ, "terra reseca") i Tampadīpa (တမ္ပဒီပ, "país bronzejada"). Les cròniques birmanes també informen sobre atres noms clàssics com Thiri Pyissaya (பிரைப்பியியை; pali: Siripaccaya) i Tampawaddy (தைப்புத்தி; pali: Tampavatī).

Història

Sigles IX a el XIII

Archiu:Pagan Empire -- Sithu II.PNG

La pròspera economia de Bagan va construir més de 10 000 temples entre els sigles XI i XIII.

Archiu:Hot air balloon over a pagoda in Bagan.jpg

Extensió de l'Imperi Pagà c. 1210

Segons les cròniques reals birmanes, Bagan va ser fundada en el II i fortificada en l'any 849 pel rei Pyinbya, 34.º successor del fundador de l'antiga Bagan. No obstant, la majoria dels estudiosos sosté que Bagan va ser fundada a mediats o finals de el IX pels mranma (birmans), que havien entrat recentment en la vall de Irrawaddy des del regne de Nanzhao. Va ser una de les ciutats-estat pyu que varen competir entre sí fins a finals de el X, quan l'assentament birmà va créixer en autoritat i grandea.

De 1044 a 1287, Bagan va ser la capital i el centre neuràlgic polític, econòmic i cultural del Imperi Pagà. En el transcurs de 250 anys, els governants de Bagan i els seus súbdits rics varen construir més de 10,000 monuments religiosos (aproximadament 1000 estupas, 10 000 menuts temples i 3 000 monasteris) en un àrea de 104 quilómetros quadrats en les planures de Bagan. La pròspera ciutat va créixer en tamany i grandea, i es va convertir en un centre cosmopolita d'estudis religiosos i seculars, especialisant-se en estudis pali en gramàtica i estudis filosòfic-sicològics (abhidhamma), aixina com treballs en una varietat d'idiomes sobre prosòdia, fonologia, gramàtica, astrologia, alquímia, medicina i estudis jurídics. La ciutat va atraure a monges i estudiants de llocs tan lluntans com Índia, Sri Lanka i l'Imperi Jemer.

La cultura de Bagan va estar dominada per la religió. La religió de Bagan era fluïda, sincrética i, segons els estàndarts posteriors, poc ortodoxa. Va ser en gran partix una continuació de les tendències religioses de l'época Pyu a on el budisme Theravada va coexistir en el budisme Mahayana, el budisme tántrico, vàries escoles hindús (Saivite i Vaishana), aixina com animistes nativa (tradicions nat). Si ben el patrocini real del budisme Theravada des de mediats de el XI havia permés que l'escola budista guanyara gradualment primacia, atres tradicions varen continuar prosperant a lo llarc del periodo pagà fins a graus que després no es varen vore.

L'Imperi Pagà es va derrocar en 1287 per les repetides invasions mongolas (1277-1301). Investigacions recents mostren que és possible que els eixèrcits mongoles no hagen aplegat a Bagan i que, inclús si ho hagueren fet, el dany que infligieron provablement hauria segut mínim. No obstant, el dany ya estava fet. La ciutat, que en un atre temps havia aplegat a tindre entre 50 000 i 200 000 habitants, s'havia reduït a una chicoteta ciutat, per a no tornar a recuperar mai més la seua preeminència. La ciutat va deixar formalment de ser la capital de Birmània en decembre de 1297, quan el Regne de Myinsaing es va convertir en el nou poder en l'Alta Birmània.

Sigles XIV a el XIX

Archiu:Pumpkin Pagoda -Bupaya Pagoda-, Pagan, Upper Burma.jpg

Un globo aerostático sobrevolant una pagoda en Bagan.

Bagan va sobreviure fins a el XV com a assentament humà i com a destí de pelegrinage durant tot el periodo imperial. Un número menor de monuments religiosos "nous i impressionants" encara es remontaven a mitan de el XV, pero despuix, les construccions de nous temples es varen reduir a un goteig en menys de 200 temples construïts entre els sigles XV i XX. L'antiga capital va seguir sent un destí de pelegrinage, pero el pelegrinage es va centrar solament en "una vintena més o menys" dels temples més destacats dels mills, com el Ananda, el Shwezigon, el Sulamani, el Htilominlo, el Dhammayazika i alguns atres temples a lo llarc d'un camí antic. El restant, mils de temples menys famosos i apartats, varen caure en mal estat i la majoria no va sobreviure a la prova del temps.

Per a les poques dotzenes de temples que varen ser patrocinats regularment, el patrocini continu va significar un manteniment regular, aixina com adició arquitectòniques donadas pels devots. Molts temples varen ser repintados en noves fresca sobre els originals de l'época pagana, o equipats en nous estàtues de Buda. Després va vindre una série de renovacions "sistemàtiques" patrocinades per l'estat en el periodo Konbaung (1752-1885), que en general no eren fidels als dissenys originals, algunes terminades en "una superfície tosca lluïda, rayada sense gust, art o resultat ". Els interiors d'alguns temples també varen ser encalados, com el Thatbyinnyu i el Ananda. En este periodo es varen agregar moltes inscripcions pintades i inclús murals.

XX al present

Archiu:Bagan panoramic view.JPG

La Bupaya original que es veu ací en 1868 va ser completament destruïda pel terremot de 1975. S'ha reconstruït una nova pagoda dorada en la forma original.

Bagan, ubicat en una zona activa de terremots, havia sofrit molts terremots a lo llarc dels sigles, en més de 400 terremots registrats entre 1904 i 1975. Un gran terremot va ocórrer el 8 de juliol de 1975, alcançant una magnitut de 8 MM en Bagan i Myinkaba, i 7 MM en Nyaung-O. El terremot va danyar molts temples, en molts casos, com el de Bupaya, de forma greu i irreparable. Hui queden 2229 temples i pagodes.

Moltes d'estes pagodes danyades varen ser restaurades en la década de 1990 pel govern militar, que buscava fer de Bagan un destí turístic internacional. No obstant, els esforços de restauració varen generar una condena generalisada dels historiadors de l'art i els conservacionista de tot lo món. Els crítics estan horrorisats de que les restauracions varen prestar poca atenció als estils arquitectònics originals i varen utilisar materials moderns, i que el govern també ha establit un camp de gòlf, una carretera pavimentada i construït una torre de vigilància de 61. Encara que el govern creïa que els centenars de temples (sense restaurar) de l'antiga capital i el gran corpus d'inscripcions en pedra eren més que suficients per a guanyar la designació de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, la ciutat no va ser designada aixina fins a 2019, supostament principalment a causa de les restauracions.

En l'actualitat, Bagan és un dels principals destins turístics de la naixent indústria turística del país, que durant molt temps ha segut objecte de vàries campanyes de boicot. Vàries publicacions birmanes senyalen que la chicoteta infraestructura turística de la ciutat tindrà que expandir-se ràpidament inclús per a fer front a un modest repunt del turisme en els anys següents.

El 24 d'agost de 2016, un gran terremot va sacsar el centre de Myanmar i va tornar a causar danys importants en Bagan; esta volta es varen destruir casi 400 temples. Els Sulamani i Myauk Guni (North Guni) varen resultar greument danyats. El Departament d'Arqueologia de Bagan ha iniciat una llabor de reconeiximent i reconstrucció en l'ajuda d'experts de la UNESCO. Els visitants tenen prohibit ingressar a 33 temples danyats.

El 6 de juliol de 2019, Bagan va ser inscrita oficialment com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, despuix de 24 anys des de que el govern militar va nominar per primera volta a la ciutat en 1995, durant la 43.ª sessió del Comité del Patrimoni Mundial. Açò convertix a Bagan en el segon lloc del Patrimoni Mundial en Myanmar, despuix de les Antigues Ciutats de Pyu . Com a part dels criteris per a l'inscripció de Bagan, el govern de Myanmar s'ha compromés a traslladar els hotels existents en la zona arqueològica a una zona hotelera exclusiva per a 2028.

Arquitectura

Bagan es destaca no solament per la gran cantitat d'edificis religiosos de Myanmar, sino també per la magnífica arquitectura dels edificis i la seua contribució al disseny dels temples birmans. L'art de l'arquitectura de les pagodes en Bagan demostra el guany dels artesans de Myanmar en l'artesania. El temple de Bagan es dividix en una de dos categories àmplies: el temple sòlit estil estupa i el temple buit estil gu (ဂူ).

Les construccions religioses de Bagan són reminiscència d'estils arquitectònics populars en el temps de la seua construcció. Els més comuns són:

• Stupa en cúpula en forma de relíquia.
• Stupa en cúpula en forma de mausoleu.
• Stupa a l'estil Sinhalese.
• Model del nort de l'Índia.
• Model del centre de l'Índia.
• Model del sur de l'Índia.
• Model Mon.

Vista panoràmica de Bagan

Vista panoràmica de Bagan

Estupas

Una estupa, també cridada pagoda o chedi, és una estructura massiva, típicament en una cambra de relíquies en el seu interior. Les estupas o pagodes de Bagan varen evolucionar a partir de dissenys anteriors de Pyu, que a la seua volta es varen basar en els dissenys de estupas de la regió de Andhra, en particular Amaravati i Nagarjunakonda en l'actual Índia sudoriental, i en menor mida a Ceilan. Les estupas de l'era de Bagan, a la seua volta, varen anar els prototips de les estupas birmanes posteriors en térmens de simbolisme, forma i disseny, tècniques de construcció i inclús materials.

Temples buits

Archiu:Gawdawpalin Temple Bagan Myanmar.jpg

Temple Gawdawpalin eixemple d'estil "una cara"

A diferència de les estupas, el temple buit d'estil gu és una estructura que s'utilisa per a la meditació, l'adoració devocional de Buda i atres rituals budistes. Els temples gu vénen en dos estils bàsics: disseny de "una cara" i disseny de "quatre cares", essencialment una entrada principal i quatre entrades principals. També existixen atres estils com el de cinc cares i els híbrits. L'estil d'una cara va sorgir del Beikthano de el II i el de quatre cares del Sri Ksetra de el VII. Els temples, les característiques principals dels quals eren els arcs apuntats i la cambra abovedada, es varen fer més grans i més grandiosos en el periodo de Bagan.

Innovacions

Encara que els dissenys dels temples birmans varen evolucionar a partir dels estils Indic, Pyu (i possiblement Mon), les tècniques de volta semblen haver-se desenrollat en la pròpia Bagan. Els primers temples abovedados en Bagan daten de el XI, mentres que les voltes no es varen generalisar en l'Índia fins a finals de el XII. La mampostería dels edificis mostra "un sorprenent grau de perfecció", a on moltes de les immenses estructures varen sobreviure al terremot de 1975 més o menys intactes. (Desafortunadament, les tècniques de volta de l'era de Bagan es varen perdre en els periodos posteriors. Solament es varen construir temples d'estil gu molt més menuts despuix de Bagan. En el XVIII, per eixemple, el rei Bodawpaya va intentar construir la Pagoda Mingun, en la forma d'un espacioso temple abovedado en cambres, pero va fracassar perque els artesans i albañil de l'era posterior havien perdut el coneiximent de les voltes i els arcs de pedra angular per a reproduir el espacioso espai interior dels temples buits de Bagan. )

Una atra innovació arquitectònica originada en Bagan és el temple budiste en planta pentagonal. Este disseny va sorgir de dissenys híbrits (entre dissenys d'una cara i quatre cares). L'idea era incloure la veneració del Buda Maitreya , el futur i quint Buda d'esta era, ademés dels quatre que ya havien aparegut. El Dhammayazika i la Pagoda Ngamyethna són eixemples del disseny pentagonal.

Bibliografia

• Aung-Thwin, Michael (1985). Paguen: The Origins of Modern Burma, Honolulu: University of Hawai'i Press. ISBN 0-8248-0960-2.
• Aung-Thwin, Michael (2005). The mists of Rāmañña: The Legend that was Lower Burma, illustrated edició, Honolulu: University of Hawai'i Press. ISBN 978-0-8248-2886-8.
• Ministry of Culture, Union of Myanmar (2009). «Royal Palaces in Myanmar». Ministry of Culture.
• Harvey, G. E. (1925). History of Burma: From the Earliest Claves to 10 March 1824, London: Frank Cass & Co. Ltd.

• Htin Aung, Maung (1967). A History of Burma, New York and London: Cambridge University Press.
• Ishizawa, Yoshiaki (1989). Study on Paguen: research report, Institute of Asian Cultures, Sophia University, pp. 239.
• Kala, O (1724). Maha Yazawin, 2006, 4th printing edició (vol. 1–3) (en my), Yangon: Ya-Pyei Publishing.
• Köllner, Helmut (1998). Myanmar (Burma), illustrated edició, Hunter Publishing, pp. 255. ISBN 978-3-88618-415-6.
• Lieberman, Victor B. (2003). Strange Parallels: Southeast Àsia in Global Context, c. 800–1830, volume 1, Integration on the Mainland, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-80496-7.
• Pa Eiswe Star. “Archaeologists to assist with Cambodia excavations”. The Myanmar Claves 26 (509).
• Royal Historical Commission of Burma (1832). Hmannan Yazawin, 2003 edició (vol. 1–3) (en my), Yangon: Ministry of Information, Myanmar.
• “The Terracotta Plaques of Paguen: Indian Influence and Burmese Innovations” (2013). Ancient Àsia 4. doi:10.5334/aa.12310.
• Rao, Vinay Kumar. “Buddhist Art of Paguen, 2 Vols.” Published by Agam Kala Publications, New Delhi, 2011. ISBN 978-81-7320-116-5.
• “The Terracotta Plaques of Paguen: Indian Influence and Burmese Innovations” (2013). Ancient Àsia 4. doi:10.5334/aa.12310.
• Stadtner, Donald M. (2011). Sacred Sites of Burma: Myth and Folklore in an Evolving Spiritual Realm, Bangkok: 2011. ISBN 978-974-9863-60-2.
• Than Tun. “History of Burma: A.D. 1300–1400”. Journal of Burma Research Society XLII.
• Than Tun (1964). Studies in Burmese History (vol. 1) (en my), Yangon: Maha Dagon.
• Tourtellot, Jonathan B.. “Dictators "Defacing" Famed Burma Temples”. The National Geographic Traveler. National Geographic.
• UNESCO (1976). Unesco Courier (vol. 28), Paris: UNESCO.
• UNESCO. «Bagan Archaeological Area and Monuments». UNESCO.

Enllaços externs

• All about Bagan (spanish version) [1] archivat en Wayback Machine.
• Ruta pels temples de Bagan

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bagan.