Kumano Kodo
El Kumano Kodo (en japonés: 熊野古道) també conegut com el Camí de Kumano, és una ret de camins que conecten els tres grans santuaris coneguts grupalment com Kumano Sanzan. És ademés un dels camins de pelegrinage més famosos de Japó, equivalent al Camine de Santiago de Compostela en Espanya; abdós camins són les dos úniques rutes de pelegrinage considerades com Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO.[1] Este camí és molt conegut per la seua gran bellea, els paisages que oferixen les rutes, en gran vegetació i montanyes i sobretot per la gran espiritualitat que transmet el completar el camí en qualsevol dels santuaris. Gran fama també tenen les espectaculars escales de pedra rodejades de vegetació nomenades Daimonzaka.
Ubicació
El Kumano Kodo es troba en el mig de l'illa principal de Japó, Honshu, es troba en la regió de Kansai, exactament en la península de Kii, una de les penínsules més grans de l'illa de Honshu en Japó, en una superfície de 9.900 km². Part d'esta península es troba en la prefectura de Wakayama. La ruta es pot iniciar des de Kyoto o Osaka.
Esta ret de camins conecta els tres grans santuaris de Kumano, coneguts en conjunt com Kumano Sanzan: el santuari Hongu Taisha de Hongu ubicat en Tanabe i prop de cascada Nachi, el santuari Hayatama Taisha de Shingu i el santuari Nachi Taisha de Nachi.
Per la gran expansió de la península Kii per a on es troben distribuïts els diferents santuaris, lo més normal és utilisar el tren des de les ciutats de Kyoto o Osaka fins a aplegar a la zona de Wakayama per a realisar el Kumano. Tots els camins Kumano Kodo conduïxen a un mateix destí, conduïxen al Gran Santuari en un Gongen de Kumano.Plantilla:Quina
Història
En més de mil anys d'antiguetat el Kumano Kodo amaga moltíssima història, els manuscrits japonesos més antics ho definixen com un lloc sagrat del sintoísmo, religió autòctona del país.
Durant el periodo Heian (794-1185) es diu que els emperadors peregrinaban fins a estos temples dos voltes en la seua vida. En les àrees sagrades de la Península de Kii es troben els ya mencionats temples de Hongu, Shingu i Nachi, colectivament coneguts com Kumano Sanzan. A lo llarc de la marcha des de Kyoto els sobirans efectuaven parades per a realisar cerimònies de dansa, poesia i banys rituals en els rius.[2]
En l'any 1052, va escomençar el periodo mappo, marcat per una série de catàstrofe naturals, dictadures i guerres. l'emperador Fujiwara peregrinó al santuari Hongu Taisha per a venerar als kami, en busca de pau i poder estabilisar el país. Sigles més tarde molts japonesos varen seguir el seu eixemple i varen mamprendre el mateix camí, per això estos camins varen ser dissenyats per a tindre una experiència religiosa.[3]
Les monges de Kumano Bikuni varen realisar una important llabor durant els sigles XVI al XVII difonent la fe de Kumano per tot Japó.
En el XIX Japó es va obrir al món exterior. El nou govern va prendre mides extremes per a controlar les religions i va emetre el Decret de separació del Sintoísmo i el Budisme. Es va prohibir el sincretisme Shinto-Budiste i mils de temples varen ser destruïts.[4]
A principis de el XX el govern va crear lleis de preservació cultural, a pesar d'això va haver en el periodo de la Segona Guerra Mundial una forta caiguda de pelegrinages.
A finals dels anys 90 es va registrar un aument de peregrins que usaven les antigues senderes i en 2004 es va registrar la zona com a Patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO, com "Llocs sagrats i rutes de pelegrinage dels monts Kii", comprenent un àrea de 495,3 ha protegides i un àrea de respecte de 1.137 ha, repartides per tota la península de Kii.
El símbol de la zona de Kumano és el corp sagrat de tres pates Yatagarasu.[5] Es creu que estos corps sagrats són els mensagers dels deus, ademés de que les seues tres pates simbolisen els tres clans de la regió: Ui, Suzuki i Enomoto. És també el corp símbol de l'Associació japonesa de fútbol (JFA).
El Camí de Santiago de Compostela i els camins de Kumano Kodo es troben agermanats, donant lloc a la Dual Pilgrim, iniciativa que reconeix en un sagell a la persona que ha completat abdós camins.[6] Abdós camins gogen d'una distinció única respecte a atres camins, ya que són els únics reconeguts per la UNESCO i destaquen per la seua gran bellea i espiritualitat.
Referències
- ↑ «Patrimoni de l'Humanitat, UNESCO».
- ↑ «Camine Kumano Kodo, National Geographic».
- ↑ «Japan's Kumano Kodo Pilgrimage: The UNESCO».
- ↑ «Sintoísmo. Japanese Religions».
- ↑ «Kansai: Rough Guides Snapshot Japan».
- ↑ «Pelegrí Dual». Archivat des d'el original, el 20 de juny de 2019. Consultat el 20 de juny de 2019.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kumano Kodo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.