Gongen
Un (権現 ''gongen''?) (en sánscrito, avatara), lliteralment 'encarnació', es creïa que era la manifestació d'un buda en la forma d'un kami indígena, que havia vingut a guiar a la gent a la seua salvació, durant l'era del shinbutsu-shūgō en el Japó premoderno.[1][2] Les paraules (権化 gonge?) i (化現 kegen?) són sinònims de gongen.[3] (権現信仰 Gongen shinkō?) és el terme usat per a creure en l'existència dels gongen.[3]
El concepte gongen és la pedra angular de la teoria del honji suijaku, segons la qual les deidades budistes elegixen aparéixer als japonesos com kami natius per a salvar-los, basat en la noció budista Mahayana del upaya, 'els mijos convenients'.
Història
[editar | editar còdic]A voltes se supon que la paraula gongen deriva de Tōshō Daigongen, el nom pòstum de Tokugawa Ieyasu. No obstant, el terme va ser creat i comença a usar-se a mitat del periodo Heian per a harmonisar el budisme i el sintoísmo en lo que es diu shinbutsu shūgō, o sincretisme de kamis i budas.[2] En eixe temps, la suposició de que els budas i els kamis japonesos són essencialment lo mateix, evoluciona cap a una teoria anomenada honji suijaku (本地垂迹?), que sosté que els kamis natius són manifestacions o avatars dels budas, bodhisattvas i atres deidades budistes.[2]
La teoria es va estendre gradualment a tot el país i el concepte de gongen, una entitat mixta composta d'un buda i un kami, va evolucionar. Baixe l'influència del Budisme Tendai i Shugendō, el concepte de gongen es va adaptar a les creències religioses associades al Mont Iwaki, un volcà, de modo que la kami Kuniyasutamahime es va associar en Avalokiteśvara ekadaśamukha (Jūichimen Kannon Bosatsu (la "bosatsu Kannon de les onze cares"), el kami Ōkuninushi en Bhaisajyaguru (Yakushi Nyōrai) i Kunitokotachi en Amitābha (Amida Nyōrai).[4]
El títul de gongen va començar a associar-se als noms dels kami i es varen construir santuaris dins dels terrenys dels grans temples budistes per a venerar als seus kami tutelares.[2] Durant l'Edat Mija japonesa, els santuaris varen començar a ser denominats en el nom gongen per a subrallar els seus vínculs en el budisme.[3] Per eixemple, en l'est de Japó encara hi ha molts santuaris del Mont Haku a on el santuari es denomina gongen o jinja.[3] Degut a que representa l'aplicació de la terminologia budista als kami natius, l'us del terme va ser llegalment abolit en la Restauració Meiji per mig de la Orde de separació del Sintoísmo i el Budisme (神仏判然令 Shin-butsu Hanzenrei?) i des d'eixe moment, els santuaris varen començar a denominar-se jinja.[3]
Gongen de Japó
[editar | editar còdic]Alguns gongen coneguts en Japó.
- Izuna Gongen (飯網の権現?), també cridat 'Izuna Myōjin' i consagrat en el Santuari Izuna en Nagano, és similar a un tengu i representa al kami del Mont Iizuna.[5] Es considera que és una encarnació d'Inari, que també conferix orígens indígenes a esta divinitat de l'arròs. Abdós són necessaris per a obtindre bones collites i èxit en els negocis en general.
- Izusan Gongen (伊豆山権現?) o Hashiri-yu Gongen (走湯権現?) és l'esperit d'una font termal en Izusan, un tossal en la Prefectura de Shizuoka i és venerat en l'Izusan Jinja.[6]
- Kumano Gongen (熊野権現?), també conegut com Tres Montanyes de Kumano (Kumano Sanzan) (熊野三山?).[7][8] Els kami consagrats en els tres Grans Santuaris de Kumano Sanzan i venerats en els santuaris de Kumano són les tres montanyes de Kumano: Hongū, Shinge i Nachi.[7]
- Seiryū Gongen (清滝権現?) va ser consagrat en Jingo-ji en Takao com kami tutelar del Budisme Shingon per Kūkai.[9]
- Tōshō Daigongen (東照大権現?) és un dels eixemples més famosos de gongen, representant a Tokugawa Ieyasu póstumament consagrat en els cridats santuaris Tōshō-gū, presents en tot Japó. El santuari original és el Nikkō Tōshō-gū en Nikkō.
- Zaō Gongen (蔵王権現?) o Kongō Zaō Bosatsu (金剛蔵王菩薩?) és una deidad adorada en Shugendō.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Encyclopedia of Shinto, Gongen. Consultat el 28 d'abril de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Tamura (2000:87)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Encyclopedia of Shinto, Gongen shinkō. Consultat el 28 d'abril de 2019.
- ↑ Breen, Teeuwen (2000:194)
- ↑ Encyclopedia of Shinto, Izuna Gongen. Consultat el 28 d'abril de 2019.
- ↑ Jaanus, Izusan Gongen. Consultat el 28 d'abril de 2019.
- ↑ 7,0 7,1 Encyclopedia of Shinto, Kumano Shinkō. Consultat el 28 d'abril de 2019.
- ↑ Kumano Sanzan [1] archivat en Wayback Machine., World Heritage Registration Association. Consultat el 28 d'abril de 2019.
- ↑ Jaanus, Seiryū Gongen. Consultat el 28 d'abril de 2019.
- ↑ Encyclopedia of Shinto, Zaō Gongen. Consultat el 28 d'abril de 2019.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2000) Japanese Buddhism — A Cultural History (en anglés), Tòquio: Kosei Publishing Company, pp. 232. ISBN 4-333-01684-3.
- (juliol de 2000) Shinto in History: Ways of the Kami (en anglés), Honolulú: University of Hawaii Press. OCLC 43487317. ISBN 978-0-8248-2363-4.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gongen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.