Nikkō Tōshō-gū
Nikkō Tōshō-gū (日光東照宮 Nikkō Tōshō-gū?) és un santuari sintoísta que es troba en Nikkō (Tochigi, Japó). Forma part del conjunt dels «Santuaris i temples de Nikkō», Patrimoni de l'Humanitat reconegut per l'Unesco.[1]
El Tōshō-gū va ser construït des de 1634 fins a 1636, en els primers temps del periodo Edo, per a Tokugawa Ieyasu despuix de la seua mort. El seu net Iemitsu va decidir edificar un mausoleu per a que descansara l'esperit del seu yayo. Durant dos anys, més de quinze mil artesans i carpinteros de tot el país varen treballar en la construcció del mausoleu que contindria les cendres del shōgun Tokugawa Ieyasu. El mausoleu és considerat l'apogeu de l'estil arquitectònic Gongen-zukuri, característic dels santuaris japonesos.[2]
El lloc va ser designat un santuari durant l'era Meiji, pero encara conserva elements budistes, com la pagoda, el depòsit de sutras i la porta Niōmon. Una avinguda vorejada per 13 000 cedres (Sugi-Namiki Kaido) du a l'entrada del recint,[3] al com cal accedir per una torii de granit.[4]
En el primer pati es troba la pagoda Gojū-no-tō, de cinc nivells; donada per un daimyō en 1650, i reconstruïda en 1818 despuix d'un incendi que la va consumir tres anys abans. La columna central de la pagoda no partix dels fonaments, sino que penja del quart nivell i termina dèu centímetros dalt del sol. Esta estratègia constructiva va desplaçar el centre de gravetat de l'edifici, incrementant la seua resistència a vents i tremolació.[5] Cada planta representa un element, terra, aigua, fòc, vent i aire (o buit), en orde ascendent. Dins de la pagoda, penja de cadenes un pilar central.[6][7]
Més alvance, està la porta Niōmon, flanquejada per dos estàtues de figures Niō. La primera, té la boca oberta per a pronunciar a, la primera lletra del sánscrito; i la segona figura té la boca tancada, acabant de pronunciar un, l'última lletra. Despuix de la porta Niomon està el segon pati, en l'estable sagrat. En el front de l'estable es troba el famós gravat en fusta de les tres mones sapients. Per vàries hores tots els dies, l'estable és usat per a guardar al cavall que el govern de Nova Zelanda va regalar a Nikkō. En esta àrea també es troba una biblioteca de sutras. El pati està rodejat pels almagasens, i la font sagrada construïda en 1618, utilisada per a rituals de purificació.
A partir d'allí, es pugen dos escalinates cap a la porta Cultural Esta porta és coneguda com Nikkō Tōshō-gū (日光東照宮 Nikkō Tōshō-gū?) o "Porta de Tot el Dia" (Livelong-Day Gate) en referència a l'hora que un podria passar observant els seus detalls; la mateixa servix com a entrada principal al Toshogu, conduint al pati final i als santuaris dedicats al «Santuaris y templos de Nikkō». shōgun és provablement l'edificació que té la decoració més elegant de tot el conjunt; una de les seues columnes de fusta està posada del revés Gongen-zukuri, per a fer-l'imperfecta a propòsit per a combatre la creència de que en terminar una obra per complet o de manera perfecta, està escomençarà a deteriorar-se i a carregar-se de mala sort.[8][5]
Abans d'aplegar a la porta Iōmeimon, es passa entre les torres del tambor i de la campana, les quals alberguen els instruments que simbolisen al naiximent i a la mort. L'accés als santuaris del shōgun és a través de la porta Karamon, la més chicoteta del mausoleu. En els santuaris, hi ha un gravat atribuït a l'artiste Hidari Jingorō.[9]
La tomba de Tokugawa Ieyasu no es troba dins dels santuaris, sino en una torre adjacent, cridada Hōtō.
Arquitectura
_(42552390274).jpg){kind=link}
L'estil poc comú de la seua arquitectura és una mescla dels temples budiste, shinto i tombes d'orige hindú cridades estupas. Destaquen els seus edificis coloristes i adorns sobrecarregats que es distancien dels estils dels temples d'aquella época. Està presidit per una monumental porta o torii. El temple és una estructura rígidament simètrica en relleus coloreats que cobrixen tota la superfície visible. Els interiors estan adornats en laqueados, minucioses escultures de viu colorit i magistrals panels pintats (fusuma).
Celebracions
El cridat "Gran Festival Tōshō-gū" és una processó enormement espectacular pels carrers de Nikko que té lloc el 14 de maig, a on circulen 1000 hòmens en armadures i emblemes de samurái, escoltant els tres satuaris portàtils que varen defendre en els seus temps.
Referències
- ↑ «Shrines and Temples of Nikko» (en en). Unesco. Consultat el 16 de març de 2017.
- ↑ Anàlisis arquitectònic en el lloc de relacions públiques de la ciutat de Nikko (en anglés).
- ↑ Segons el lloc oficial de la ciutat, esta avinguda té 37 quilómetros de llarc, i els primers cedres varen ser plantats de 1625 a 1645, per orde del daimyō Matsudaira Masatsuna.
- ↑ La porta, cridada Ishidorii, té 9,2 m d'altura i 13,2 m d'ample. Els travessers són buits, per a minimisar el pes.
- ↑ 5,0 5,1 Anàlisis arquitectònic en el lloc de relacions públiques de la ciutat de Nikkō (en anglés).
- ↑ «Japanese Architecture and Art Net Users System».
- ↑ «Energy dispersió and dissipation mechanism of a Shinbashira-Frame system». Journal of Structural Engineering B. Archivat des d'el original, el 29 de febrer de 2012.
- ↑ Nishi, Kazuo; Hozumi, {{{nom2}}} (1996). What is Japanese Architecture? (en anglés), Kodansha International Ltd.. ISBN 9784770019929.
- ↑ "Jingorō l'esquerrer". Específicament, el gravat del gat dormint.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nikkō Tōshō-gū» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.