Nikkō (Tochigi)
Nikkō (Nikkō-shi, lliteralment «llum del sol») és una ciutat de Japó ubicada en la prefectura de Tochigi, en la regió de Kantō. Té una població estimada, a inicis de 2022, de 78 784 habitants.[1]
La série de santuaris i recints sagrats que hi ha en Nikkō, aixina com els balnearis (onsen) de les afores, fan de la localitat un centre religiós i turístic molt visitat. El conjunt de temples i santuaris de Nikkō va ser inscrit per l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat en 1999.[2]
Senyes geogràfiques
[editar | editar còdic]_(6836755916).jpg){kind=link}
Nikkō està situada a 140 km al nort de Tòquio, en la regió de Kantō. Administrativament, la ciutat de Nikkō va ser formada el 20 de març de 2006, despuix de la fusió de cinc poblacions veïnes: la vella ciutat de Nikkō, la ciutat de Imaichi, els pobles de Fujihara i Ashio; i el llogaret de Kuriyama. Incloent l'àrea no urbanisada, la ciutat de Nikkō comprén un àrea de 1449,83 km²,[3] equivalent a un quarto de l'àrea total de la prefectura de Tochigi. Nikko es troba en la vora noroest de la prefectura, i colindar en les prefectures de Fukushima i Gunma.
Gran part de l'àrea montanyosa de Nikkō és àrea protegida, i forma part de el Parc nacional de Nikkō (日光国立公園 Nikkō Kokuritsu Kōen?). La ciutat s'unix a les rets de carreteres del país a través de la carretera Nikkō-Utsunomiya; i des de 1890 en la ret ferroviària a través de la Llínea Nikkō (日光線 Nikkō-sen?), la qual es conecta en la llínea Tōhoku de Shinkansen en Utsunomiya.
Història
[editar | editar còdic]Santuaris i temples
[editar | editar còdic]El primer temple en Nikkō, cridat Shihonryu-ji,[4] va ser fundat pel sacerdot budiste Shodo Shonin (勝道上人 Shōdō shōnin?) en l'any 766. D'acort a la llegenda, Shodo Shonin va aplegar a Nikkō despuix de creuar el riu Daiya sobre el llom de dos serps, enviades pel deu Jinjaou, que es varen transformar en el pont. Al voltant de Shihonryu-ji varen florir els assentaments humans i atres temples budistes i sintoístas. Shihonryu-ji va canviar de nom a Rinno-ji quan es va convertir en un temple de la secta budista Tendaishū en el XVII.
Durant els següents nou sigles, Nikkō va créixer com un centre espiritual, fins que el shōgun Tokugawa Ieyasu ho va triar com el lloc ideal per a alçar el seu propi mausoleu. El mausoleu, cridat Tōshōgū, va ser construït pel seu net, Tokugawa Iemitsu, en 1634. Tokugawa Iemitsu va construir el mausoleu en el màxim d'esplendor que li va anar possible, puix la seua intenció era utilisar-ho com una forma de reflectir la grandea i el poder del clan Tokugawa, i aixina impressionar als seus rivals.
Tokugawa Iemitsu té el seu mausoleu propi, cridat Taiyuin-byo. Este mausoleu va ser terminat en 1653, dos anys despuix de la mort del shōgun, qui és cridat Taiyuin des de la seua mort. Taiyuin-byo competix en magnificencia i riquea en Tōshōgū, i junts varen fer que la paraula Nikkō transcendira en Japó com a sinònim de ‘esplendor’.
Ciutat de Nikkō
[editar | editar còdic]A un quilómetro de Tōshōgū, creuant el riu Daiya, va florir la població originalment anomenada Nisha Ishiji (‘dos santuaris i un temple’).[5]
El poblat va nàixer com un assentament de servicis per als llocs religiosos. En ella es troba l'estació de tren més antiga de Japó; dissenyada per l'arquitecte Frank Lloyd Wright i construïda en 1915.
Clima
[editar | editar còdic]El mausoleu de Tokugawa Ieyasu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tōshōgū.
Durant dos anys, més de quinze mil artesans i carpinteros de tot el país varen treballar en la construcció de Tōshōgū (日光東照宮?), el mausoleu que contindria les cendres del shōgun Tokugawa Ieyasu. El mausoleu és considerat el clímax de l'estil arquitectònic Gongen-zukuri, característic dels santuaris japonesos.[6]
El lloc va ser designat un santuari durant l'era Meiji, pero encara conserva elements budistes, com la pagoda, el depòsit de sutras i la porta Niomon. Una avinguda vorejada per 13 000 cedres (Sugi-Namiki Kaido) du a l'entrada del recint,[7] al com cal accedir per una torii de granit.[8]
En el primer pati es troba la pagoda Gojunoto, de cinc nivells; donada per un daimyō en 1650, i reconstruïda en 1818 despuix d'un incendi que la va consumir tres anys abans. La columna central de la pagoda no partix dels fonaments, sino que penja del quart nivell i termina dèu centímetros dalt del sol. Esta estratègia constructiva va desplaçar el centre de gravetat de l'edifici, incrementant la seua resistència a vents i tremolació.[9]
Més alvance, està la porta Niomon, flanquejada per dos estàtues de figures Niō. La primera, té la boca oberta per a pronunciar a, la primera lletra del sánscrito; i la segona figura té la boca tancada, acabant de pronunciar un, l'última lletra. Despuix de la porta Niomon està el segon pati, en l'estable sagrat. En el front de l'estable es troba el famós gravat en fusta de les tres mones sapients. Per vàries hores tots els dies, l'estable és usat per a guardar al cavall que el govern de Nova Zelanda va regalar a Nikkō. En esta àrea també es troba una biblioteca de sutras. El pati està rodejat pels almagasens, i la font sagrada construïda en 1618, utilisada per a rituals de purificació.
A partir d'allí, es pugen dos escalinates cap a la porta Yomeimon, que conduïx al pati final i als santuaris dedicats al shōgun. Yomeimon és provablement l'edificació que té la decoració més elegant de tot el conjunt;[9] les seues columnes de fusta varen ser tallades de dalt cap a avall, per a fer-les imperfectes a propòsit. Abans d'aplegar a la porta Yomeimon, es passa entre les torres del tambor i de la campana, les quals alberguen els instruments que simbolisen al naiximent i a la mort. L'accés als santuaris del shōgun és a través de la porta Karamon, la més chicoteta del mausoleu. En els santuaris, hi ha un gravat atribuït a l'artiste Hidari Jingorō.[10]
La tomba de Tokugawa Ieyasu no es troba dins dels santuaris, sino en una torre adjacent, cridada Hōtō.
-
Ishidorii.
-
Fotomontaje de les figures Nio, en la porta Niomon.
-
Les tres mones sapients de l'estable.
-
Porta Yomeimon.
El mausoleu de Tokugawa Iemitsu
[editar | editar còdic]Este santuari és cridat Taiyuin-byo (大院廟 Taiyūin-byō?), puix Tokugawa Iemitsu (tercer shōgun Tokugawa), les cendres del qual allí estan guardades, té el nom pòstum de Taiyuin. El mausoleu va ser terminat en 1653, i la seua construcció va estar dirigida per Masakatsu Hieuchi.
L'entrada principal a Taiyuin-byo és a través d'una porta Niomon, flanquejada per dos guerrers Nio. La porta està rodejada de més de cinquanta llanternes de pedra, donadas pels senyors feudals. El camí conduïx a una font de granit decorada per Kano Yasunobu, i a la segona porta, Niteimon. En esta porta hi ha quatre casetes, ocupats per estàtues dels deus Komoku i Jikoku, i per estàtues del deu vert del vent i el deu roig del tro.
A continuació, unes escalinates duen al pati a on es troben les torres del tambor i de la campana, rodejades de vint llanternes de pedra. L'eixida del pati és a través de la porta Yashamon, cridada aixina per les seues estàtues de l'esperit guardià Yasha. La quarta porta, Karamon, conduïx al oratorio Haiden i al santuari interior (Honden), els quals estan interconectados pel passage Ai no ma. El santuari Haiden conté algunes pintures de el XVII, d'artistes de l'escola Kanō. A la seua volta, Honden conté una estàtua de Tokugawa Iemitsu, i un altar budiste.
L'última porta, cridada Kokamon, conduïx al recint Okunoin, a on es troben les cendres del shōgun. La porta Kokamon es coneix també com Ryuugumon està construïda a l'estil chinenc de la dinastia Ming. Esta porta està tancada al públic, i és rara l'ocasió en que un sacerdot penetra al Okunoin.[11]
Atres monuments
[editar | editar còdic]Futarasan-jinja
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Santuari Futarasan.
El santuari Futarasan (二荒山神社 Futarasan Jinja?) va ser creat per Shodo Shonin en l'any 782. El santuari està compost de varis edificis, construïts en diferents époques, encara que la majoria al principi del Periodo Tokugawa.
El recint principal Honden, i el seu edifici veí Haiden; varen ser construïts en 1619. El primer va ser relocalizado en 1645, i el segon reconstruït eixe mateix any per a aprofitar l'espai deixat pel seu veí. El recint Shin-yosha va ser construït en 1617, com un lloc de veneració partix del santuari Tōshōgū, pero va ser relocalizado en dos ocasions en 1638 i 1641, formant part actualment de Futarasan-jinja. Degut a que es conserva el seu estil arquitectònic original, se li considera com la font d'informació més antiga de l'estil utilisat en les primeres etapes de construcció de Tōshōgū.[12]
-
Haiden.
-
Shin-yosha.
-
Pont Shinkyo.
-
Vista nocturna del pont.
Shinkyo, el pont sagrat
[editar | editar còdic]El pont Shinkyo (神橋 shinkyō?) va ser construït per a poder ingressar al mausoleu del primer shōgun Tokugawa, creuant el riu Daiya. Els registres diuen que el pont ya existia en 1636, encara que la data exacta de la seua construcció no s'ha precisat.[13] Té una llongitut de 28 metros de llarc, i va ser construït en el lloc a on va tindre lloc el llegendari creuament del riu per Shodo Shonin. Una inundació va destruir el pont original en 1902; l'actual és una reconstrucció de 1907, i està vedado el trànsit pel mateix. Pertany al santuari Futarasan-jinja. Originalment, el de-tokio/ pont de-tokio/ Shinkyo formava part del camí cap als santuaris i temples de Nikko, i durant sigles solament els monges i els shogunes podien creuar-ho. Hui en dia, encara que no conecta directament en cap temple, seguix sent un punt simbòlic.
Rinno-ji
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Rinno-ji.
El nom comprén un conjunt de quinze temples diferents. El primer temple va ser fundat en el VIII per Shodo Shonin, en el nom de Shihonryu-ji. En 1653, quan va terminar la construcció del mausoleu Taiyuin-byo, Shihonryu-ji es va convertir en el centre religiós del shogunato. En 1655, el successor de Tenkai, Shuchouhoushinno, va adoptar el nom de Rinnoji-no-miya, i d'allí va derivar Rinno-ji (輪王寺 Rinnō-ji?), el nom actual del complex. Rinno-ji va aplegar a tindre 109 temples, pero per a 1882 solament sobrevivien quinze d'ells.
Fondo, El Recint dels Tres Budas, o Sanbutsu-do, és el major recint de Nikkō. L'edifici actual va ser construït en 1646, encara que la tradició senyala que va ser antecedit per atres construccions des de l'any 848. En el Periodo Imperial es va separar oficialment al budisme del sintoísmo,[14] per lo que el Sanbutsu-do va deure ser relocalizado a la seua localisació actual en 1879. En el seu interior es troben les efigies de Amida Buda, Senju Kannon, i Bat Kannon, cada una de huit metros d'altura. Despuix del recint, es troben més de mil volums de sutras almagasenats en el Sorinto, pilar de bronze de nou anells. En el mateix temple, es troba el saló del tesor (Homotsuden), que conté tesors del Periodo Tokugawa, i el jardí Shoyoen, construït en el XIX.
El Kaizando va ser construït en 1720, en honor a Shodo Shonin. En el seu interior, hi ha una estàtua del Bodhisattva Ksitigarbha, el seu deidad protectora; i és escenari de la cerimònia de Kaisan-i a inicis d'abril de cada any.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Nikkō manté un agermanament de ciutats en:
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Població de la ciutat». Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2022. Consultat el 24 de giner de 2022.
- ↑ «Shrines and Temples of Nikko» (en en). Unesco. Consultat el 16 de març de 2017.
- ↑ «Ubicació de la ciutat, superfície i història». Consultat el 24 de giner de 2022.
- ↑ Hui cridat Rinno-ji.
- ↑ Referint-se als santuaris de Tōshōgū, Futarasan Jinja i Rinno-ji.
- ↑ Anàlisis arquitectònic en el lloc de relacions públiques de la ciutat de Nikko (en anglés).
- ↑ Segons el lloc oficial de la ciutat, esta avinguda té 37 quilómetros de llarc, i els primers cedres varen ser plantats de 1625 a 1645, per orde del daimyō Matsudaira Masatsuna.
- ↑ La porta, cridada Ishidorii, té 9,2 m d'altura i 13,2 m d'ample. Els travessers són buits, per a minimisar el pes.
- ↑ 9,0 9,1 Anàlisis arquitectònic en el lloc de relacions públiques de la ciutat de Nikkō (en anglés).
- ↑ "Jingorō l'Esquerrer". Específicament, el gravat del gat dormint.
- ↑ Okunoin en el lloc de l'Associació Turística de Nikko (en anglés).
- ↑ Lloc de Relacions Públiques de la ciutat de Nikko (en anglés).
- ↑ Lloc de Relacions Públiques de la ciutat de Nikkō (en anglés).
- ↑ En lo que va ser cridat Shinbutsu bunri (神仏分離?), lliteralment ‘separació sinto-budista’.
Referències
[editar | editar còdic]- Anc, Sieg, et al.: Shogun's shrine: the magnificent Nikko Toshogu: human and animal carvings/paintings. Nippan, 1994. ISBN 4-7661-0779-9
- Must-see in Nikko (Japan in Your Pocket Séries, Vol 6). Japan Travel Bureau; 1.ª ed., 1987. 191 pp. ISBN 4-533-00529-2
- Nikko Toshogu. Japan Claves, Ltd., 1970. ASIN B000KCL79G
- Viajant per Greenwich. Guia completa: visitar Nikko des de Tòquio. 23 sep. 2025. Disponible en: https://viajandoporgreenwich.és/excursion-a-nikko-des de-tokio/
Bibliografia complementària
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nikkō.- Lloc oficial de la ciutat (en anglés, coreà i chinenc).
- Sitie de l'Associació Turística de Nikkō (en anglés).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nikkō (Tochigi)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.