Anar al contingut

Ōkuninushi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ōkuninushi

Ōkuninushi (大国主?) és un kami en el sintoísmo japonés. El seu nom es traduïx lliteralment com a 'Gran mestre de la terra', representant els atributs del kami com a senyor de la Terra Central de la Planura de les Canyes. Es creu que originalment era el governant de la província de Izumo, fins que va ser reemplaçat per Ninigi. En compensació, es va fer governant del món invisible dels esperits i la màgia. És un deu de la construcció de la nació, la terra, l'agricultura, els negocis i la medicina.[1]

Atres noms

El kami Ōkuninushi és conegut per numerosos noms alternatius. És denominat com Ōnamochi (大己貴神) en el Nihon Shoki, pero també com Ōnamuji no kami, Ashiharashiko no o no kami, Yachihoko no kami, Utsushi kunitama no kami (Kojiki), Ōmononushi no kami, Kunitsukuri ōnamuchi no mikoto, Ashihara no shikoo, Yachihoko no kami, Ōkunitama no kami, Utsushi kunitama no kami (Nihongi).[2]

Llegenda

Llebre blanca de Inaba

estàtua de la llebre de Inaba i el jove Ōkuninushi en el Santuari de Hakuto en la ciutat de Tottori.

Esta famosa llegenda de la llebre (o conill) de Inaba està reflectida en el Kojiki, pero no en el Nihongi.

Ōkuninushi (en el moment en que solament era Ōnamuji sense un atre renom) i els seus germans, huitanta divinitats en total, eren pretenents que buscaven la mà de la princesa Yakami/Yagami (八上比売?) de Inaba per a casar-se. Tots varen viajar junts des de la seua terra d'orige, Izumo, a la veïna Inaba, per a cortejar-la.[3][4]

Pel camí, els germans es varen trobar en una pobra llebre despellotada, que yacer agónicament en la vora del mar. La varen preguntar qué li havia succeït, i va explicar que venia de l'illa de Oki a través del mar. Havia inventat un maravellós pla per a conseguir-ho, posant al seu servici a una espècie de cocodrils (wani (鰐/和邇?), criatures imaginàries basades en un taburó), sense que ells ho saberen. Per a això, va cridar a un d'ells i ho va desafiar a competir per a decidir qui tenia el major número de parents. Per a resoldre l'aposta, els va dir que s'alinearen en fila recta en l'estret, per a que poguera botar i contar-los. No obstant, ans que la llebre s'haguera posat completament fòra de perill, es enorgulleció de haver-los enganyat, i llavors, l'últim cocodril-taburó de la fila ho va agarrar i li va arrancar la pell.[3][4]

Els cruels germans que varen escoltar el relat, com a broma, varen donar instruccions a la llebre per a que es llavara en l'aigua salobre de la mar i se secara en el vent. La llebre aixina ho va fer, pero el seu dolor era molt pijor. Ōkuninushi que s'havia quedat molt arrere al vore-ho, va dir la llebre que fora al riu i es llavara en aigua dolça, que arreplegara els mechons florecientes de les eneas que creixien a la seua entorn, escampara els aments pel sol i es revolcara fins que estiguera cobert pel polvillo. La llebre es va curar i li va predir que Ōnamuji seria el que es casaria en la princesa Yakami, 'Encara que carregues en les bosses'. (Evidentment, els seus germans lo estava tractant com un portador de l'equipage, i per això anava atrassat del grup).

Venjança dels rivals

Tal com ho va predir la llebre, la princesa Yakami va pronunciar davant els huitanta germans que havia elegit a Ōkuninushi com la seua parella. Els germans rivals, molt furiosos, varen conspirar per a matar-ho.


Ho varen obligar, baix pena de mort, a perseguir a un javalí roig, que en realitat era una roca calfada al roig viu. Ōnamuji va morir de cremades, pero la seua mare (Sashikuni-wakahime) va solicitar intercesió a Kami-Musubi (3=カミムスビ), una de les deïtats creadores, que va enviar a dos deeses pechina, Kisagai-hime i Umugi-hime ({{{2}}} キサガイヒメ・ウムギヒメ?), per a tornar-ho a la vida. Este passage sobre el tractament curativo ha tingut esmenes i reinterpretació. Pero estudis recents expliquen que l'única deesa que representa el akagai o berberecho de sanc va arreplegar els seus sucs de color roig sanc, per a omplir la closca de l'atra deesa que era una pechina hamaguri.[5]

Els seus rivals llavors, ho varen enganyar de nou per a que caminara sobre un tronc d'arbre fresc que s'hi havia obert i estava separat per una falca. Fent-ho aixina li varen tancar de colp, matant-ho per segona volta. La seua mare ho va tornar a reviure, i li va demanar que buscara al deu de la tormenta Susanoo, que havia segut desterrat al inframón (Ne-no-kuni), per a que obtinguera sapients consells.

Amor a Suseri-Hime

En el inframón, es va trobar en Susanoo i la seua filla Suseri-hime, de qui pronte es va enamorar. Susanoo es va horrorisar i va enviar a Ōkuninushi a dormir en una habitació plena de serps. No obstant, Suseri-hime li havia donat una tovalleta, que ho protegia. Quan Susanoo ho va enviar la nit següent a dormir en una habitació en ciempiés i avespes, encara seguia protegit. Com a prova, Susanoo va disparar una flecha en mig d'un prat enorme i li va dir que la buscara. Ōkuninushi va buscar i va buscar, fins que finalment va aplegar a la mitat del camp, moment en el que Susanoo va procedir a capcionar fòc al camp. Pero llavors, un rata li va mostrar a Ōkuninushi un forat en el que va poder amagar-se, i també li va dur la flecha.

Governant de Izumo

Despuix de tots els seus intents per assessinar-li, quan Susanoo estava escomençant a pensar en l'aprovació de Ōkuninushi, una nit, en acabant de que li diguera a Ōkuninushi que es llavara el cabell i s'anara a dormir, Ōkuninushi va nugar el cabell de Susanoo als voltons del seu palau i va fugir en Suseri-hime. Es va dur l'arc, les fleches i el koto de Susanoo. Quan la parella estava escapant, el koto va roçar un arbre i va despertar a Susanoo. El deu es va alçar d'un bot i va derribar el palau en el seu cabell. En les fronteres de l'inframón, Susanoo casi va alcançar als fugits i els va cridar, aconsellant a Ōkuninushi que lluitara contra els seus germans en les seues armes. Ōkuninushi li va demanar que Suseri-hime fora la seua esposa i que construïra un palau al peu del mont Uka, lo que va acceptar. Despuix de terminades les rigoroses proves, Ōkuninushi es va convertir en governant de la província de Izumo.

Una volta derrotats els seus germans, es va convertir en el senyor de la Terra Central de les Planures de Canyes, i en la cooperació de Sukunahikona, es va comprometre en la tasca de reforçar la terra. Quan Sukunahikona va partir, Ōkuninushi va consagrar al kami Ōmononushi en el mont Miwa de Yamato i va continuar el desenroll de la terra. Més tart, Ōkuninushi va transferir el seu control sobre la terra a Takemikazuchi, que havia descendit del cel en el mandat de pacificar la Terra Central de les Planures de Canyes. En este acte, Ōkuninushi es va retirar al 'món de les ombres' (iūkai). Des del periodo migeval, Ōkuninushi es va identificar en la deïtat popular Daikokuten, ya que els personages que formaven els seus noms compartien la mateixa llectura chinenc-japonesa.

Referències

  1. ↑ Otakuniverse. Ounomachi (ed.): «Ōkuninushi». Consultat el 19 de març de 2012.
  2. ↑ Encyclopedia of Shinto (ed.): «Ōkuninushi» (en anglés) (2005). Consultat el 9 d'abril de 2019.
  3. ↑ 3,0 3,1 Takeda 1977, p. 42- (en japonés antic); p. 227- (en japonés modern)
  4. ↑ 4,0 4,1 Chamberlain 1919, p. 81-2 i ss.
  5. ↑ Takeda 1977, p. 44.

Bibliografia

  • Chamberlain, Basil Hall (1919). The Kojiki, Kadokawa. Sacred texts. Consultat el 9 d'abril de 2019.
  • Takeda, Yukichi(武田祐吉) (1977). Shintei Kojiki(新訂 古事記), Kadokawa. ISBN 4-04-400101-4..


Referències